Voluntats anticipades: qui decidirà per mi quan jo no pugui?

Aquesta no és una pregunta banal, ben al contrari. En la societat actual, partim del convenciment que les persones tenen el dret d’expressar la seva voluntat, de decidir per elles mateixes en llibertat i sense coacció, en relació a la seva pròpia salut. Què passa, però, quan les circumstàncies no ens permeten manifestar aquesta voluntat?

Una de les eines de què disposem per defensar els nostres drets és el Document de Voluntats Anticipades (DVA). Aquest, és un document realitzat de manera lliure, per una persona major d’edat amb capacitat suficient, dirigit al metge responsable que l’atengui, on queda reflectit quin tipus d’atenció mèdica -cura, atenció, tractaments...- desitjaria rebre (o no), si es trobés en unes circumstàncies en què, degut a una malaltia, no pogués expressar la seva voluntat.

Garantir l’autonomia del pacient

El DVA podem considerar-lo com la màxima expressió de la voluntat de la persona quan aquesta no pot expressar-se, doncs posa de manifest de forma explícita els seus valors i els criteris de qualitat de vida des de la seva mirada (cultura, creences, religió, valors, preferències...). Aquest document té com objectiu promoure el principi ètic i legal d’autonomia del pacient, d’acord amb la Llei 21/2000 de 29 sobre els drets d’informació concernents a la salut i a l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. Per tant, aquest document té un grandíssim valor en situacions, per exemple, de pèrdua de la capacitat de parlar, de fer judicis per sospesar els pros i contres d’una determinada decisió i de reflexionar i comprendre les conseqüències que se’n deriven.

Així mateix, la persona que fa el DVA pot designar-ne una altra perquè decideixi quan ella no ho pugui fer. El representant és generalment una persona de la seva confiança, coneixedora de la seva voluntat i valors, que farà la funció d’interlocutor amb el metge / equip sanitari i vetllarà perquè es respecti el que diu el document. El DVA no només ajuda el professional a prendre decisions quan la persona no pot expressar la seva voluntat, sinó que contribueix a disminuir l’angoixa dels familiars o el representant quan aquests han de decidir per ella.

Les instruccions poden ser verbals o escrites - tant l’una com l’altra han de ser tingudes en compte pel metge -, però es preferible que siguin escrites perquè així es minimitza l’error d’interpretació. El DVA només té validesa quan la persona no pot expressar-se. En cas que conservi les capacitats i expressi verbalment una voluntat clara desprès d’haver escrit el DVA, el que realment té validesa és la voluntat verbal.

Quan és el moment?

Convé realitzar el document DVA quan la persona manté les capacitats i, preferiblement, amb el suport del seu metge de confiança. En malalts crònics, seria desitjable que el metge de referència els informés del procés de la seva malaltia, evolució, risc de complicacions i possibles tractaments en determinats contextos. Així es podria facilitar una reflexió i orientació en la presa de decisions tenint en compte els valors del malalt, aquest podria fer una planificació anticipada de decisions i explicitar el rebuig a un tractament.

Com formalitzar-lo?

La declaració del DVA es pot realitzar de dues maneres. Una opció és davant de notari, que no requereix de cap testimoni. L’altra, és davant de tres testimonis majors d’edat i en plena capacitat d’obrar, dels quals com a mínim dos d’ells no tinguin relació de parentiu fins al segon grau ni estiguin vinculats amb la persona per relació patrimonial.

Un cop formalitzat, és aconsellable registrar el DVA al Departament de Salut per facilitar-ne la difusió. Si ha estat validat davant de notari, aquest serà l’encarregat de registrar-lo. Si la validació s’ha fet mitjançant els tres testimonis, la persona atorgant serà la responsable d’efectuar-ne el registre, ja sigui entregant-lo al seu centre de salut, a l’oficina de la Generalitat o al Departament de Salut (Trav. de les Corts 131-159, Pavelló Ave María). El document ha d’incorporar-se a la història clínica de la persona. També és aconsellable que el representant o persones de confiança en tinguin una còpia.

El DVA no pot incloure previsions contra l’ordenament jurídic o les bones praxis mèdiques (tenint present que el malalt té dret a la limitació o negativa al tractament).

Es pot canviar o revocar un DVA?

El DVA no té caducitat però es aconsellable revisar-lo i renovar-lo si hi ha hagut canvis. Aquestes modificacions es poden realitzar sempre i quan la persona atorgant mantingui les seves plenes capacitats. En aquests supòsits, és convenient destruir el DVA no vàlid perquè no hi hagi dubtes.

Dra. M. Isabel Esquerdo Bellmunt, metgessa coordinadora del PADES Gràcia de Mutuam i Presidenta del Comitè d’Etica Assistencial de Grup Mutuam