Incapacitació: quan una persona no pot tenir cura d’ella mateixa

La incapacitació és un procés judicial pel qual es determina que una persona ja no pot decidir per ella mateixa i que una altra n’ha d’exercir la tutela per tal de representar i vetllar pel compliment dels seus drets i obligacions. El principal motiu perquè algú sigui declarat incapaç és que pateixi alguna malaltia física o mental que l’impedeixi governar-se i és utilitzat sobretot per a menors i gent gran.

Així doncs, l’objectiu de la incapacitació és protegir una persona d’ella mateixa i dels altres. Un dels riscos que es volen evitar és el del malbaratament de recursos econòmics i patrimonials perquè el propi interessat no és capaç de fer-ne una bona gestió. També se sol·licita davant la necessitat de protecció de la persona quan es detecten situacions de maltractament, negligència o abús per part de la família o persones de referència. Altres motius són la manca de control sobre la salut pròpia o una situació de molta vulnerabilitat en què la persona no compta amb el suport que necessita per portar a terme les activitats de la vida diària bàsiques. Així mateix, es pot demanar la incapacitació dels malalts crònics institucionalitzat i d’aquelles persones que necessitin la representació d’una tercera per exercir i defensar els seus drets. Per últim, es pot recórrer a aquest instrument en casos en què existeixen discrepàncies entre els familiars a l’hora de prendre decisions respecte a una persona que no és capaç de fer-ho per ella mateixa.

El procés d’incapacitació d’un adult el poden iniciar el cònjuge o parella de fet, els descendents, els ascendents, els germans o la pròpia persona. També és possible que ho faci el Ministeri Fiscal a partir de la informació que li facin arribar des de la xarxa d’atenció primària o bé ciutadans o professionals. De fet, qualsevol persona, organisme o entitat legitimat pot posar en coneixement de la Fiscalia una presumpta situació d’incapacitat, des dels centres residencials de persones grans als veïns, passant pels mossos d’esquadra.

Passos fins a la declaració d’incapacitació

Per tal d’iniciar el procés, cal presentar la demanda al jutjat competent, amb intervenció d’un advocat i un procurador. Aquesta ha d’explicar la situació de la persona i ha d’anar acompanyada d’informes mèdics i documentació que acreditin les causes que justifiquen la declaració d’incapacitació. El jutge examinarà les proves, sol·licitarà els informes pericials que consideri oportuns i escoltarà l'interessat. Així mateix, els familiars també podran fer declaracions. La sentència que declari la incapacitat ha de detallar quin és l'abast d'aquesta i quins són els límits, és a dir, ha d'expressar per a quin tipus d'actes s'incapacita aquella persona. També ha de fixar quina o quines persones exerciran la tutela i estaran obligades a vetllar pel tutelat i el seu patrimoni.

La tutela la pot exercir qualsevol persona que tingui capacitat d’obrar i que estigui en ple dret dels seus drets civils. Generalment, es prefereix que sigui la persona (física o jurídica) que el propi tutelat hagi designat abans de declarar-se la seva incapacitat i mitjançant escriptura pública notarial. Si no ho hagués fet, ho serien, el o la cònjuge (o parella estable) que convisqui amb ell, els descendents majors d’edat, els ascendents, els germans o les entitats tutelars (sense afany de lucre), en aquest ordre de preferència.

El rol del tutor/a

Entre les funcions del representant legal de la persona tutelada, hi ha la de la seva protecció personal, promovent-ne la recuperació de la capacitat i la inserció en la societat, així com tenint cura de la seva persona i procurant-li aliments. D’altra banda, li correspon l’administració del patrimoni del tutelat, sempre vetllant pel seu interès. Per tot això, el tutor ha de fer un inventari dels béns del tutelat, ha d’informar anualment al jutjat de la situació personal i patrimonial d’aquest i fer una rendició final de comptes.

En general, les obligacions i deures d’un tutor no deixen de ser les mateixes responsabilitats que en molts casos ja està exercint, però amb una garantia legal. És a dir, que en el cas de familiars que atenen una persona en situació de presumpte incapacitació segurament ja estan vetllant per tot el que fa referència a la cura, les gestions burocràtiques, etc., però amb la declaració d’incapacitació, a més, disposaran de la cobertura legal per fer alguns tràmits que requereixen l’autorització dels interessats. Ser reconegut com a tutor legal és, doncs, la garantia de poder fer el millor per un familiar que ja no està en condicions de cuidar d’ella mateix.

Amb la col·laboració d'Alba Ruiz, Treballadora Social del Centre Residencial MUTUAM Manresa