Cap a l’atenció a la persona lliure de subjeccions dins les residències per a gent gran

Setembre 7, 2016

Els que treballen en aquest sector fa temps que es plantegen una transformació com a resultat de moltes reflexions sobre el model d’atenció actual. Per què un canvi de mentalitat en els centres residencials per a gent gran?

Segons alguns estudis i escrits recents, a Espanya es fa un ús de les immobilitzacions significativament superior del que se’n fa a altres països amb condicions socioeconòmiques similars. De fet, el servei d’inspecció del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat assenyalava en un estudi de 2011 que hi ha un 39% de les persones residents a centres i residències geriàtriques de Catalunya sotmeses a immobilitzacions. Per entendre per què la utilització de les subjeccions és encara tan freqüent, cal tenir presents algunes creences molt esteses en el sector. Així, sempre s’ha pensat que servien per prevenir tant caigudes i lesions com deambulacions amb risc que les provoquessin. També s’han considerat útils per corregir la postura i per oferir una atenció més eficient. A més, s’han justificat sobre la base d’idees com que no es disposava del personal idoni per oferir un altre tipus d’atenció, que feien els centres menys vulnerables a sancions o que les famílies les preferien per garantir la seguretat dels residents.

Els estudis portats a terme i l’experiència dels centres en aquest camp demostren, tanmateix, justament el contrari. Amb les subjeccions, hi ha el mateix risc o superior de caiguda que sense elles i, alhora, es generen persones amb major dependència. Així mateix, no existeix la deambulació sense risc. El que cal fer en aquest sentit és crear espais segurs per tal que aquesta sigui possible, afavorint-se així la millora del to muscular dels residents. També s’ha comprovat que l’ergonomia corregeix de manera més eficaç la postura que no pas la contenció. D’altra banda, no es tracta que els centres no disposin del personal idoni, sinó que no se l’ha format en aquesta forma alternativa de treballar. El mateix passa amb les famílies i els usuaris, que no coneixen una manera d’evitar riscos que no sigui la subjecció. Per últim, l’experiència ens demostra que les residències assistides que treballen sense immobilitzacions reben menys sancions.

Els sistemes de treball en de les residències assistides han anat evolucionant al llarg dels anys. Així, ja fa temps que es va passar del model d’atenció centrat en els serveis, és a dir, en què els esforços se centraven a oferir diferents serveis (hotelers, mèdics, etc.), a un model centrat en els professionals, en el qual es buscava una formació més especialitzada i qualificada d’aquests. Més recentment, ha arribat el model d’atenció centrat en la persona, en el qual el resident esdevé l’eix de l’atenció i s’han de tenir en compte la seva voluntat i la seva opinió. Així doncs, s’està treballant perquè sigui la persona qui decideixi l’atenció que vol rebre i els professionals passin a ser assessors en aquest procés.

La dignitat de la persona

Aquest canvi de paradigma ens refereix a la qüestió de la dignitat de la persona. Definir la dignitat és, però, complicat, ja que aquesta es viu de manera individual. No obstant això i partint de la defensa dels drets de la persona, les residències assistides que treballen sense contencions aposten per l’autonomia del resident, possibilitant el seu desenvolupament mitjançant la potenciació de les seves capacitats i el respecte als seus drets.

Les residències geriàtriques que aposten per aquesta manera de cuidar deixen enrere un model paternalista, en el qual els professionals i els familiars decideixen sobre la persona però sense ella. La qüestió important no és, doncs, allò que la persona que cuida decideix com a digne per a la persona cuidada, sinó allò que la persona cuidada decideix que és digne per a ella. La major dificultat amb què es troben els professionals cuidadors es produeix llavors quan les persones ateses no són autònomes cognitivament i han de preguntar-se si és digne o no per a aquesta, allò que es decideix. Per sort, es disposen de noves eines d’observació i valoració que els ajuden a apropar-se i conèixer el que pot ser digne o no, per a algú que no pot manifestar la seva voluntat.

Amb la col·laboració de Montse Camprubí, Directora del Centre Residencial Mutuam Manresa, Dolors Cabré, Directora del Centre Residencial Mutuam La Creueta (Sabadell) i Marga Quintana, Directora de la Residència Font Florida (Barcelona)


Deixa un comentari