Fragilitat en persones grans: què és, tipus i causes

La fragilitat és un concepte clau per entendre per què algunes persones tenen més risc de patir caigudes, malalties o pèrdua d’independència en el curs de l’envelliment. Descobreix per què és tan important detectar-la i abordar-la a temps.

Què entenem per “fragilitat” en persones grans?

La fragilitat en les persones grans és un estat de vulnerabilitat caracteritzat per una disminució de les reserves fisiològiques de l’organisme. Aquesta situació fa que la persona sigui més propensa a patir esdeveniments estressants, com caigudes, infeccions o malalties, i que tingui una menor capacitat de resposta i recuperació. Com a conseqüència, aquests factors poden tenir un impacte molt més gran en la seva salut que en altres persones. 

Per exemple, una persona amb fragilitat pot ser més vulnerable a les grips a l’hivern a causa de malalties cròniques de base o la debilitat del seu organisme. Això pot comportar complicacions, com ara infeccions o la necessitat d’hospitalització.

Sovint s’equipara el concepte de fragilitat a altres com la dependència, la discapacitat, la malaltia crònica o la comorbiditat. No és equivalent a cap d’aquests conceptes de manera aïllada, sinó que representa una combinació de tots ells.

Diferència entre envellir amb salut i fragilitat

Avui dia, l’esperança de vida supera els vuitanta anys, però, de mitjana, les persones passen els darrers deu anys amb algun grau de discapacitat. Per aquest motiu, l’atenció a les persones grans posa cada vegada més el focus en el manteniment de l’autonomia.

Per a aconseguir-ho és necessari promoure un envelliment actiu i saludable. Aquest es basa en estratègies de prevenció com l’exercici físic regular, l’estimulació de les capacitats cognitives i el manteniment de les relacions socials. Gràcies a aquestes accions, és possible preservar una bona capacitat funcional, tot adaptant-se als canvis propis de l’edat.

En canvi, la fragilitat implica una pèrdua progressiva d’aquesta capacitat funcional. Apareix quan una persona veu trencat el seu equilibri a causa d’un esdeveniment, com ara una malaltia, i, un cop superat, té dificultats per recuperar el nivell de salut i autonomia previ. Quan aquest tipus de situacions es repeteixen al llarg del temps, les pèrdues s’acumulen i poden acabar conduint a una situació de dependència.

Per això és important detectar una situació de fragilitat precoç a temps, ja que pot ser reversible. 

Conseqüències de la fragilitat: risc de caigudes, hospitalitzacions i pèrdua d’autonomia

La fragilitat s’associa a un augment significatiu del risc de caigudes i fractures, així com d’ingressos hospitalaris més freqüents i estades prolongades a l’hospital. Aquestes situacions poden accelerar la pèrdua d’autonomia i incrementar la probabilitat d’haver d’anar a viure a una residència. 

A més, la fragilitat augmenta el risc de dependència per a les activitats de la vida diària, com ara menjar o dutxar-se i s’associa a una major mortalitat. Més enllà de les conseqüències físiques, també té un impacte emocional i social important, ja que pot afavorir l’aïllament, l’ansietat i la depressió, així com una major sobrecàrrega per a les famílies i persones cuidadores.

Tipus de fragilitat

La fragilitat és un fenomen complex i multidimensional que pot manifestar-se de diferents formes, sovint coexistint i reforçant-se entre si.

Fragilitat física: relacionada amb la disminució de la força, la resistència, la velocitat de la marxa i l’equilibri, degudes a l’afectació de diversos sistemes de l’organisme, com el musculoesquelètic, el neurològic, el cardiovascular, el respiratori o el sistema immunitari.

Fragilitat cognitiva: associada a deteriorament de capacitats com la memòria, l’atenció, el llenguatge o la percepció. Aquest perfil comporta un major risc de progressió cap a una discapacitat.

Fragilitat psicològica: la depressió, l’ansietat, l’estrès crònic o una baixa resiliència emocional poden contribuir al desenvolupament o agreujament de la fragilitat.

Fragilitat social: vinculada a la manca de suport social, la soledat no desitjada, les dificultats econòmiques o les barreres d’accés als recursos sanitaris i comunitaris. Aquest tipus de fragilitat pot limitar la capacitat de la persona per mantenir hàbits saludables, seguir tractaments o demanar ajuda a temps, augmentant així el risc de deteriorament funcional i dependència.

En conjunt, aquests tipus de fragilitat no actuen de manera aïllada. Per això, l’abordatge de la fragilitat ha de ser integral i multidimensional, adaptat a les necessitats específiques de cada persona.

Causes i factors de risc associats a la fragilitat

La fragilitat és el resultat de la interacció de múltiples factors al llarg del temps.

Envelliment i canvis fisiològics naturals

Amb l’edat es produeixen canvis en diferents sistemes de l’organisme: pèrdua de massa muscular i densitat òssia, disminució de la capacitat cardiovascular i respiratòria, alteracions en la vista i la oïda, una menor eficàcia del sistema immunitari, etc. Aquests canvis redueixen la capacitat d’adaptació davant agressions externes.

Pèrdua de massa muscular i sarcopènia com a factor clau

La sarcopènia, definida com la pèrdua progressiva de massa i força muscular, és un dels principals determinants de la fragilitat i la dependència. Contribueix a la disminució de la mobilitat, l’equilibri i per tant al risc de caigudes i fractures. A més, també s’associa amb l’augment de risc de malalties cròniques com les cardiovasculars o metabòlics. 

Malalties cròniques, comorbiditats, polimedicació i malalties de base

Les malalties cròniques (com la diabetis, la insuficiència cardíaca, la MPOC o l’artrosi) tenen un paper central en el desenvolupament de la fragilitat. La coexistència de diverses patologies —comorbiditat— incrementa la complexitat clínica i redueix les reserves funcionals. 

La polimedicació, freqüent en aquest context, pot afavorir efectes adversos, interaccions farmacològiques, marejos, confusió i caigudes. Tot plegat pot accelerar el pas d’una situació de robustesa a fragilitat.

Com es detecta la fragilitat: eines i criteris diagnòstics

La detecció de la fragilitat és essencial en la pràctica clínica i comunitària, i són els professionals sanitaris qui fan les avaluacions necessàries. Per a fer-ho, utilitzen diferents escales i eines validades. No Entre les més utilitzats hi ha: 

• El fenotip de fragilitat, que avalua criteris com la pèrdua de pes involuntària, la debilitat muscular, la lentitud en la marxa, el cansament i el baix nivell d’activitat física. 
• Una altra aproximació és l’índex de fragilitat, basat en l’acumulació de dèficits (malalties, símptomes, discapacitats).
• L’escala de Barthel és una eina que mesura el nivell d’autonomia en les Activitats Bàsiques de la Vida Diaria (ABVD). 

En l’àmbit assistencial, també s’utilitzen proves senzilles com la velocitat de la marxa, el test “aixecar-se i caminar” o escales funcionals i cognitives. L’objectiu no és només diagnosticar, sinó identificar persones en risc per intervenir-hi de manera precoç i intentar una menor pèrdua de capacitats. 

Riscos vinculats a la fragilitat

La fragilitat comporta múltiples riscos:

• Augment del risc de caigudes, fractures, hospitalitzacions i mortalitat.
• Pèrdua d’autonomia i increment de la dependència funcional.
• Impacte negatiu sobre la qualitat de vida, la salut mental, l’aïllament social i la sobrecàrrega familiar.

Prevenció i intervencions: com evitar o revertir la fragilitat

La fragilitat es pot prevenir i, en molts casos, revertir amb intervencions adequades. Les més validades son: 

• El moviment i l’exercici físic: especialment l’entrenament de força, equilibri i resistència, adaptat a cada persona.
• Alimentació adequada i suport nutricional: aportació suficient de proteïnes, carbohidrats, fibra, greixos i micronutrients.
• Control de les malalties cròniques: seguiment integral, revisió de la medicació i abordatge de la polimedicació.
• Suport psicosocial: foment de les relacions socials, suport emocional i accés a recursos comunitaris.

Un abordatge multidimensional i centrat en la persona és clau per promoure un envelliment més saludable i reduir l’impacte de la fragilitat.

Què fer si tenim un familiar en situació de fragilitat? 

Tenir un familiar o una persona a càrrec en situació de fragilitat pot generar molts dubtes i una gran incertesa.

El Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam ofereix assessorament personalitzat per resoldre aquestes inquietuds i valorar quins recursos s’adapten millor a cada situació, tenint en compte tant la persona usuària com el seu entorn. 

Entre les opcions disponibles hi ha el suport a domicili, els centres de dia, els centres residencials o altres alternatives d’atenció. A més, et poden orientar sobre les ajudes existents relacionades amb la Llei de la dependència i els passos necessaris per tramitar-les.