Dol i pèrdues emocionals de persones i familiars quan s’ingressa a una residència

Ingressar un familiar a una residència per a persones grans és una experiència emocionalment aclaparadora per a moltes famílies. Aquest procés pot generar sentiments de culpa, ansietat i tristesa tant als familiars com a les persones grans. També suposa un dol, i una gestió del que implica viure en un lloc que no és la llar.

Per comprendre i gestionar aquests desafiaments emocionals hem parlat amb Cristina Páez, Treballadora Social Sanitària a Grup Mutuam. En paraules seves “parlar obertament sobre l'envelliment i les etapes finals de la vida ajuda a normalitzar aquests temes i a reduir l'ansietat i la culpa quan arriba el moment de prendre decisions difícils”.

Dues situacions, dos enfocaments

Per a comprendre el procés d'ingrés a una residència, és crucial diferenciar entre dues situacions. D'una banda, estan les circumstàncies sobtades, com a accidents, malalties greus o intervencions quirúrgiques inesperades. Aquestes, poden requerir un ingrés temporal o permanent en un centre residencial. D'altra banda, estan les situacions en les quals el deteriorament físic i cognitiu d'un ésser estimat ha estat progressiu. En aquests casos, són els familiars qui consideren la possibilitat d'ingressar aquesta persona en una residència.

En el segon escenari, un dels desafiaments més complexos és la necessitat d'arribar a un consens entre els membres de la família quan no tots valoren la mateixa opció. Alguns hi poden estar d'acord i veure la necessitat d'ingrés, mentre que uns altres poden tenir dubtes o estar en desacord. Aquesta diversitat d'opinions pot crear tensions i conflictes familiars, la qual cosa converteix aquesta etapa en un desafiament emocional addicional.

Parlem per naturalitzar i gestionar les emocions

“Treure de la llar a un membre de la família sempre és un procés dolorós”, explica Páez. Durant aquest procés, a més, acostumen a sorgir dues emocions en les famílies: la responsabilitat i la culpa.

La responsabilitat implica assegurar-se que la persona rebi l'atenció i la cura adequades. La culpa està relacionada amb la idea “d’abandonar" la persona en una residència, de ser “mala filla” o “mal fill”. Parlar dels processos naturals de l'envelliment i el final de la vida com a part de la vida és la millor manera de naturalitzar una cosa que, segur, que ens arribarà.

Un dels consells clau per a les famílies que enfronten la possibilitat d'ingressar un familiar en una residència és iniciar el procés de planificació i comunicació el més aviat possible. Involucrar la persona en la presa de decisions pot ajudar a mitigar el sentiment de culpa. Tanmateix, això pot ser complicat si la capacitat cognitiva està greument afectada i la persona no pot expressar els seus desitjos amb claredat. En aquests casos, la família actua en funció del que  creuen que el seu familiar hagués desitjat. Per això és tan important parlar d'aquests temes mentre es manté la salut mental.

Discutir els aspectes positius i negatius del canvi de residència, així com visitar diferents residències junts, pot facilitar una transició més suau. Encara que les opinions poden ser divergents, és preferible que s'expressin i es considerin enlloc de reprimir-se.

Aspectes clau en el procés d’ingrés a una residència

El procés d'ingrés òptim, per uns i per altres, demana estar molt ben informat de tot el que implica. Els procediments administratius, el temps de resolució de la petició d'una plaça de residència pública o privada; els diferents serveis als quals poden optar (atenció a la llar, centre de dia, apartaments, habitatges tutelats, etc.). En aquest sentit, és clau aclarir aspectes legals i jurídics (testaments, últimes voluntats, herències, poders legals, etc.).

A banda de la informació administrativa, cal saber com es viu a una residència per triar-ne una. I, per saber-ho,  cal visitar diferents equipaments amb la persona gran, en la mesura del possible. D’aquesta manera, podrà expressar la seva opinió cap al servei visitat. Si no és possible, és  la família qui ha d’explicar que està valorant diferents residències per a donar-li una millor qualitat de vida.

Anar preparant la persona en aquest procés i explicar-li-ho tot bé és crucial. “De la mateixa manera que mai se'ns acudiria matricular una criatura en una escola nova sense explicar-li bé, tampoc podem fer això amb una persona gran” diu Páez. Haurem d'anar transitant per aquesta nova etapa junts, fent-nos càrrec de les emocions que vivim com a familiars i de com ho està vivint la persona afectada.

Detalls que importen

Páez destaca: “un aspecte que sovint es passa per alt, però que és de gran importància és la cura de les mascotes, sigui un gos, un gat o un ocellet”. Les persones grans poden tenir mascotes que representen una part significativa de les seves vides. Tenir en compte què succeirà amb els animals quan la persona ingressi a una residència és cabdal, i la seva cura ha de ser una prioritat en la planificació.

L'impacte emocional per als residents i les famílies

“Mudar-se a una residència és tot un procés de dol. La paraula ja ho diu: “mudar-se”, deixar enrere el vestit que hom portava per a vestir-se amb una nova muda”.

La persona gran que es muda a una residència deixa darrere casa seva i la vida. Deixa enrere la seva llar, el barri, les relacions socials i veïnals i, en definitiva, tot el que ha construït al llarg dels anys. Aquesta pèrdua ve seguida d’un ingrés a un lloc nou, un servei on ha de conviure amb persones noves i amb professionals. Ha d'acceptar normatives noves, horaris nous i rutines noves i això, sovint, no és fàcil

Per pal·liar aquest dol cal acompanyar-los, en primer lloc, fent visible totes les pèrdues que per ell o ella poden ser representatives. I, en segon lloc, cal que els ajudem a visibilitzar tots els guanys que un centre assistencial els pot oferir.

La preparació emocional és essencial tant per als familiars com per a la persona que ingressa a la residència. “Malgrat tot, ningú t'estalvia els sentiments de culpa, confusió, responsabilitat, etc., que bé apareixen en aquest procés de decisió”, assenyala Páez. “Són emocions i sentiments naturals”. Per a les famílies, el procés d'ingrés és emocionalment desafiador perquè “es viu com un abandonament o una desentesa”. En aquest sentit,  buscar suport professional pot ser molt útil. Els treballadors socials de salut poden oferir aquesta orientació i suport a les famílies.

El paper del/de la treballador/a social sanitària

L’equip de professionals de treball social sanitari exerceix un paper fonamental en aquest procés. La seva funció és acompanyar les famílies i les persones grans i detectar, legitimar i normalitzar emocions i els sentiments que sorgeixen en tots aquests processos de dol no reconeguts. Aquests professionals estan capacitats per a brindar suport emocional i orientació pràctica a les famílies mentre naveguen pel procés d'ingrés a una residència.

"Els professionals que estem al voltant d'aquests processos i d'aquesta etapa del final de la vida, sovint intervenim quan detectem a persones grans i familiars molt resistents a parlar. Si ens deixen, acompanyem famílies que es perpetren en la negació més absoluta o que viuen aquest procés amb un dolor intens i amb confusió i desorientació profunda", diu Páez.

Cal que canviem la percepció de les residències i de l’envelliment

Per superar l'estigmatització de les residències de gent gran i entendre-les com una opció de qualitat i natural, “cal un canvi profund en la percepció de la vellesa i l'envelliment en la societat. Vivim en una societat abocada a la idealització de la joventut i l'èxit”, diu Páez. "Cal dur a terme campanyes que posin el focus en la riquesa de les persones grans, en la fortalesa de les seves històries de vida. Cal donar importància a la gent gran en la criança dels nets i de la tribu”.  

En paral·lel, "és necessari també que comencem tots a entendre i a veure la part positiva del fet de rebre cures de professionals i de serveis, i no només del nucli familiar. Els temps van canviant i aquesta mirada també és important que evolucioni."

Páez afegeix que “cal desenvolupar models residencials més moderns i inclusius que promoguin la interacció social i oferir-los com a alternativa de la solitud i l'individualisme”. “També cal donar més importància al tema de les cures i que aquestes deixin de feminitzar-se”.

El procés d'ingressar un ésser estimat a una residència és una experiència complexa i emocional. Requereix una comunicació oberta, una planificació acurada i, de vegades, el suport de professionals. Comprendre que l’ingrés a una residència és un dol i posar-li nom a les coses ajuda a fer front a totes les emocions que se’n desprenen. I, sobretot, ajuda a poder transitar aquesta etapa d’una manera més saludable. Pel que fa a les famílies, entendre també que sentiments de culpa i ansietat són reaccions naturals ajuda a abordar-los de manera efectiva. La clau està en l'empatia, el respecte i la preparació emocional de tots i totes.

Cristina Páez

Treballadora Social Sanitària a Grup Mutuam.