Utilització dels diferents dispositius d’inhalació

En el tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma, la via inhalada és la d’elecció ja que permet actuar directament a l’òrgan diana, utilitzar dosis baixes i minimitzar el risc d’efectes adversos. En els últims anys han sortit al mercat nous dispositius, amb la finalitat de millorar i facilitar l’administració. No obstant, diversos estudis recents mostren una manca de coneixement per part dels pacients i els professionals sobre la utilització dels diversos dispositius disponibles, amb la conseqüent disminució de l’efectivitat del tractament. Tots els sistemes d’inhalació són efectius si s’utilitzen de forma correcte però no tots els sistemes són apropiats per a tots els pacients.

Característiques

Dispositius de cartutx pressuritzat (ICP) o aerosol.

• Són dispositius multi dosis, el fàrmac es troba dissolt en el propel·lent i en contacte amb la pressió atmosfèrica passa de líquid a gas, produint l’aerosol.
• Necessiten fluxos inspiratoris baixos i són adaptables als circuits de ventilació assistida.
• Presenten un elevat dipòsit orofaringe.
• Cal la coordinació de la pulsació i la inspiració i a vegades això, degut a l’estat o capacitat del pacient, obliga a utilitzar cambres d’inhalació. La utilització de cambres comporta una reducció de la velocitat de sortida de l’aerosol, afavorint l’evaporació del propel·lent i reduint la mida de les partícules (produint menor dipòsit orofaringe). Les cambres d’inhalació són menys manejables i algunes no són universals.

Dispositius de boira fina. La solució del fàrmac és atomitzada a aerosol de sortida lenta, afavorint la inhalació per part del pacient.

• Lliure de propel·lents
• Fàcil de utilitzar.
• Redueix l’impacte orofaringe i millora el depòsit pulmonar.

Inhaladors de pols seca. Són els d’elecció tant per la tècnica d’utilització com per la varietat de principis actius.

• No requereixen coordinació activació-inspiració.
• S’ha de tenir en compte tant el flux inspiratori, pel correcte funcionament necessita un flux inspiratori a 30 l/min.
• No hi ha percepció d’inhalació.
• No són recomanables en crisis asmàtiques.
• Poden ser unidosi o multidosi.

Nebulitzadors

Permeten administrar solucions o suspensions de fàrmacs en forma de fina boira , que facilita la inhalació a través d’una mascareta o un broquet inhalador. Especialment recomanats en exacerbacions en malalts greus i/o amb alteracions de la consciència.

• No cal coordinació activació–inspiració.
• Són poc manejables, requereixen d’una font d’energia, precisen de neteja i manteniment.
• Maneig per part de professionals de la salut degudament entrenats pel seu correcte funcionament.

Aquí podreu trobar informació detallada sobre el funcionament dels diferents dispositius

Com seleccionar el dispositiu més adient

Hem de considerar:

• Malalties i comorbiditats, degut a que el fàrmac indicat pot condicionar el dispositiu a utilitzar (característiques fisicoquímiques del fàrmac).
• Grau de malaltia i funcionalitat del pacient, pot condicionar l’administració del medicament.
• Capacitat i preferències tant del pacient com del cuidador en utilitzar-lo correctament.

Per escollir el dispositiu d’inhalació més adequat valorarem la bona coordinació en la tècnica d’inhalació del pacient i el flux inspiratori. Pacients amb flux inspiratori <30l/min utilitzarem un dispositiu ICP (sol o amb cambra), dispositiu de boira fina o nebulitzador. Pacients amb ≥30l/min, utilitzarem un dispositiu inhalador de pols seca, ICP (sol o amb cambra), dispositiu de boira fina o nebulitzador.

Recomanacions d’ús

Sempre que es faci la prescripció d’un nou dispositiu cal instrucció per part del personal sanitari al pacient. Quan sigui necessari canviar el sistema d’inhalació, s’haurà de realitzar novament un procés d’instrucció , educació i seguiment. Es recomana utilitzar sempre que sigui possible un únic sistema d’inhalació per un major compliment i adherència terapèutica. És important que el pacient conegui l’objectiu que té cada fàrmac en el seu tractament. S’ha de fer una revaluació sistemàtica de la utilització del dispositiu per part del pacient, la seva efectivitat i l’administració adequada.

Amb la col·laboració de Blanca Llagostera. Farmacèutica EAR Mutuam