Rehabilitació en Atenció Intermèdia: així treballem a Grup Mutuam

Quan pensem en rehabilitació, el primer que ens sol venir al cap és una persona que es recupera després d’una fractura o una lesió similar. No obstant això, en l’àmbit de l’atenció intermèdia, aquest concepte va molt més enllà. Aquí, la rehabilitació engloba tot allò que permet a una persona recuperar la funcionalitat perduda —o assolir el màxim possible— després d’un accident, una crisi o una hospitalització.

Per conèixer com es treballen aquests processos a Grup Mutuam, parlem amb Ronald Camilo Arteaga, metge geriatre i director mèdic de l’Hospital d’Atenció Intermèdia (HAI) Mutuam Girona, que ens explica la importància i la singularitat de la rehabilitació en aquest àmbit.

Tipologies de rehabilitació a Grup Mutuam

Quins perfils de pacients ateneu en la rehabilitació en atenció intermèdia?

Atenem persones en situacions molt diverses, tot i que l’objectiu sempre és el mateix: que el pacient recuperi, en la mesura del possible, les seves capacitats prèvies a la lesió o episodi que ha provocat l’ingrés. D’aquesta manera, aconseguim que pugui retornar a casa amb el màxim grau d’autonomia, seguretat i qualitat de vida possible. 

A l’HAI Mutuam Girona comptem amb una Unitat de rehabilitació intensiva per a ictus i patologia neurològica aguda: un equip especialitzat que treballa principalment amb persones que han patit un ictus, ajudant-les a restaurar funcions motores, del llenguatge o d’altres tipus.

També s’hi tracten altres patologies amb deteriorament neurològic agut, com pacients amb Miastènia Gravis o síndrome de Guillain-Barré que han patit una crisi, o pacients intervinguts de neurocirurgia, ja que poden veure compromeses funcions bàsiques com respirar, empassar el menjar, parlar o moure’s. 

Aquesta unitat treballa de manera coordinada amb l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, situat al costat del nostre centre, oferint un servei especialitzat de rehabilitació funcional i cognitiva per als pacients ingressats en la seva àrea de neurologia.

D’altra banda, disposem també d’una àrea d’hospitalització per a convalescència, centrada sobretot en traumatologia i ortopèdia. Aquí, aproximadament el 90% dels pacients són persones grans operades de fractura de maluc, encara que també s’hi atenen altres situacions com amputacions o diferents tipus de fractures.

Un altre grup rellevant dins la convalescència és el dels pacients amb devallada funcional hospitalaria. Són persones que, després d’una hospitalització per causes diverses —com insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar o altres—, han perdut capacitats bàsiques durant l’estada, com caminar, menjar o anar al lavabo, a causa de la immobilització o de les seqüeles de la malaltia.

Finalment, comptem amb un hospital de dia, dirigit a pacients ambulatoris que acudeixen diàriament per fer programes de rehabilitació física, ocupacional i d’estimulació cognitiva. A vegades són pacients que prèviament havien estat ingressats a l’HAI, o bé que no requereixen hospitalització, però sí un seguiment intensiu i especialitzat.

Un treball interdisciplinari

Com treballeu de manera coordinada entre professionals?

En la rehabilitació en atenció intermèdia sempre es treballa amb equips interdisciplinaris. 

És important diferenciar la multidisciplinarietat —on cada professional fa la seva funció de manera independent— de la interdisciplinarietat, que implica un treball conjunt. Nosaltres treballem connectats, aportant cadascú des de la seva àrea per oferir una atenció integral.

Als equips de rehabilitació hi participen diversos professionals, cadascun amb un paper clau. Els fisioterapeutes s’encarreguen de recuperar la mobilitat, la força i la resistència. Els logopedes aborden els trastorns de la parla i la deglució (com la disfàgia), mentre que els terapeutes ocupacionals ajuden a readaptar-se a les activitats diàries.

També hi intervenen professionals de la psicologia, que acompanyen en l’adaptació emocional a la nova situació, així com infermeria i auxiliars, responsables de la cura i l’acompanyament diari. Els metges especialistes, com els geriatres —i, quan cal, els professionals de neurologia o psiquiatria—, completen l’atenció mèdica.

Finalment, els professionals del treball social gestionen els recursos i donen suport a la persona i a la família en el retorn al domicili, un moment especialment important quan hi ha algun grau de dependència.

Com és un procés de rehabilitació?

El procés comença al comitè d’ingressos —també interdisciplinari—, on ens reunim diàriament per revisar els expedients dels pacients candidats a ingressar, derivats d’hospitals d’aguts o d’altres recursos.

A partir d’aquesta valoració, es decideix si compleix els criteris d’ingrés i quina unitat és la més adequada. Els criteris es basen en guies de rehabilitació i la cartera de serveis del CatSalut, i tenen en compte aspectes com el potencial de recuperació, l’estat cognitiu, la capacitat de col·laborar amb les teràpies o la tolerància física a l’esforç. D'altra banda, també es consideren qüestions logístiques i familiars, planificant amb antelació l’ingrés, l’estada i l’alta. 

Un cop ingressat, el pacient rep un pla de tractament individualitzat dissenyat per l’equip interdisciplinari. A la unitat d’ictus, per exemple, la rehabilitació és intensiva, amb sessions de fisioteràpia, logopèdia i teràpia ocupacional al matí i a la tarda, amb l’objectiu de recuperar l’autonomia en l’autocura: tornar a caminar, vestir-se, rentar-se o alimentar-se per si mateix.

El seguiment és continu. Cada setmana es fan reunions per avaluar l’evolució i reajustar els objectius si cal, ja que la recuperació no és un procés lineal. 

Poden aparèixer complicacions mèdiques, infeccions o limitacions derivades de malalties de base que obliguin a adaptar l’estratègia. La clau és mantenir sempre un enfocament centrat en la persona, sense protocols rígids, amb objectius realistes i consensuats entre tots els professionals.

Per últim, l’atenció intermèdia no es limita a l’ingrés hospitalari: els equips planifiquen la continuïtat del procés mitjançant l'hospital de dia, teràpies ambulatories o atenció domiciliària, garantint així que els avenços no es perdin i que la persona pugui continuar millorant.

L’impacte de la rehabilitació en la qualitat de vida del pacient i el seu entorn

L’objectiu principal de la intervenció és que el pacient pugui recuperar la màxima funcionalitat i autonomia possibles, i això no només té un impacte directe en la seva qualitat de vida, sinó també en la del seu entorn, ja que es redueixen les seves necessitats de suport en les activitats bàsiques de la vida diària.

En els casos de pacients amb deteriorament cognitiu avançat o malalties cròniques sense possibilitat de recuperació, la rehabilitació s’orienta cap al manteniment, la qualitat de vida, i el suport per adaptar-se a la nova situació.

D’altra banda, l’acompanyament psicològic és essencial, tant per als pacients com per a les seves famílies, ja que els ajuda a adaptar-se als canvis i al dol que pot generar la malaltia. És a dir que l’impacte positiu es reflecteix en la millora física, però també en l’esfera emocional i social.

A més, en tots els casos, la rehabilitació ajuda també a reduir riscos i probabilitats de nous ingressos hospitalaris. Per exemple, gràcies al treball dels logopedes sobre la disfàgia es poden reduir complicacions com broncoaspiracions i infeccions respiratòries.

Hi ha algun cas de pacient que t’hagi marcat?

Fa poc, passejant per Girona, em vaig trobar un antic pacient de la unitat de rehabilitació intensiva que havia patit un ictus un any enrere. Quan li vam donar l’alta encara no havia recuperat del tot la marxa, però el vaig veure caminant sense ajuda. Em va alegrar molt comprovar que, amb paciència i esforç, la recuperació funcional és possible.

Un altre exemple és el d’un pacient jove, amb antecedents de trasplantament renal i un ictus, que a l’arribar presentava un deteriorament funcional important i que, a l’alta, va poder tornar a caminar de manera independent i amb baix risc de caigudes després de poques setmanes de rehabilitació.

Ronald Camilo Gomez Arteaga

Director mèdic HAI Mutuam Girona.