Quera: “Hem d’evitar el nihilisme i l’aferrissament terapèutic i no podem confondre allargar la vida amb allargar una agonia”

En el marc del 27è Curs de Formació Mèdica Continuada que organitza la Fundació Mutuam Conviure, la doctora Dolors Quera va impartir una xerrada titulada ‘Símptomes no àlgics del malalt en situació terminal’. En la primera part, va recordar quines haurien de ser les prioritats de l’equip mèdic davant d’aquest tipus de pacients.

La definició de malaltia terminal de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives com una situació en què es dóna una presència avançada, progressiva i incurable de la malaltia, no hi ha possibilitats raonables de resposta a un tractament específic, apareixen múltiples símptomes intensos, canviants i multifactorials, es genera un gran impacte emocional en qui la pateix i en el seu entorn va ser el punt de partida de la xerrada de la doctora Dolors Quera, geriatra i coordinadora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. La ponent va voler recordar també que, d’acord amb l’Associació Europea de Cures Pal·liatives, aquestes afirmen la vida i consideren la mort con un procés natural; ni l’acceleren ni l’endarrereixen, s’administren els fàrmacs per mantenir la millor qualitat de vida possible fins a la mort. “Hem d’evitar el nihilisme i l’aferrissament terapèutic i no podem confondre allargar la vida amb allargar una agonia”, va defensar Quera, que va afegir que a un malalt en una situació molt avançada de malaltia amb símptomes molt intensos de desconfort, se l’ha de tractar malgrat que això pugui suposar un escurçament de la seva esperança de vida. En aquest sentit, va explicar que “la diferència respecte l’eutanàsia es troba en la intencionalitat, que ha de ser la de millorar la qualitat de vida”.

El control de símptomes depèn de l’estadi de la malaltia, va afirmar Quera. En el cas d’una situació de malaltia en estat avançat però no de terminalitat imminent, va explicar, el metge ha d’evitar el patiment que provoca la malaltia però també el del tractament. En el cas de malalts en fase terminal, en canvi, va dir que l’objectiu de les cures pal·liatives és controlar les complicacions dels símptomes que provoca la malaltia i, en la fase agònica, ho ha de ser el control immediat i exclusiu dels símptomes, que poden ser molt canviants.

La doctora Quera va voler destacar que, mentre hi ha uns símptomes que s’arriben a controlar bastant, per als quals hi ha molts fàrmacs, n’hi ha d’altres que difícilment milloren. D’altra banda, va afegir, ens trobem amb els símptomes refractaris, que són diferents als símptomes de difícil control i que requereixen un abordatge diferent que molts cops passa per la sedació. “Hem d’intentar facilitar al màxim l’adaptació del pacient a aquesta situació, mitjançant mesures ambientals, suport i explicacions sobre el que li passa en cada moment i el grau de desconfort que això li genera”, va assenyalar.

Molts símptomes que s'intensifiquen

Quera va insistir en la multiplicitat de símptomes que es produeixen en la fase terminal: “De vegades, quan el malalt entra en fase d’últims dies, ens sembla que no té gaires molèsties, però quan en fem el llistat veiem que n’hi ha molts”.  N’hi ha una mitjana de 10 en els malalts que ingressen en una Unitat de Cures Pal·liatives.  Els símptomes, va descriure, són intensos, augmenten a mesura que avança la malaltia i hi ha elements moduladors que poden millorar-los o empitjorar-los. Respecte a això, va assenyalar que no és el mateix, per exemple, una persona que viu la malaltia com un “càstig de Déu”, i que tindrà més aguditzat qualsevol símptoma, que algú que la viu com un procés més natural.

D’altra banda, va recordar que els símptomes, en aquesta etapa, són multifactorials i que, per tant, el tractament ha de ser polivalent i multidisciplinari. Va reclamar als metges una actitud preventiva, tenint en compte que ja saben que algunes malalties tindran una simptomatologia concreta, i flexible a l’hora de donar tractaments.  Per fer una valoració dels símptomes, el primer de tot és saber-ne la causa, va explicar, i després veure’n la intensitat i l’impacte físic i emocional que provoquen. Per això, va dir, “hem d’utilitzar escales de mesura per monitoritzar els símptomes dia a dia i setmana a setmana”.

La xerrada de la doctora Dolors Quera va formar part del 27è Curs de Formació Mèdica Continuada, que la Fundació Mutuam Conviure organitza amb l’ànim de contribuir a difondre pràctiques i models d’excel·lència, tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari. Dirigides fonamentalment als metges relacionats amb el Grup Mutuam, aquestes sessions són un instrument imprescindible per mantenir i actualitzar els coneixements de diferents disciplines mèdiques.