Impacte de la presbiacúsia en la pèrdua cognitiva

Adela Martín, metge de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral del Grup Mutuam, ha impartit una sessió clínica per a professionals de l’entitat sobre pèrdues d'audició i demència. En la trobada, en format virtual, ha compartit els resultats de l’estudi que ha portat a terme amb el seu equip i que porta per títol ‘Impacte de la presbiacúsia en pacients que consulten per pèrdua cognitiva a una Unitat de Valoració Geriàtrica Integral’.

Abans d’entrar en la relació entre presbiacúsia i deteriorament cognitiu, i per entendre millor l’estudi que hem portat a terme, cal conèixer què és i què fem a la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral. Es tracta d’un recurs del Grup Mutuam que avalua pacients derivats d'altres centres. Fa uns anys, vam començar a participar en el que s'anomenen les rutes de les demències, fet que va comportar una adaptació de la unitat. Així, a poc a poc, ens hem convertit en un Equip Avaluador Integral Ambulatori (EAIA) Geriàtric, que són els equips que fan els diagnòstics, els tractaments i els seguiments de les demències fora dels hospitals. Això ha fet que canviem el nostre paradigma, però sense perdre l'essència i l'expertesa que ens ha donat ser des de sempre una Unitat de Valoració Geriàtrica Integral.

Actualment, estem ubicats a l'Hospital d'Atenció Intermèdia Mutuam Güell. La unitat està conformada per un metge i una infermera amb molta expertesa geriàtrica, dues neuropsicòlogues, un neuròleg, un metge consultor i un administratiu. Per completar l’equip ens manca una treballadora social, però està previst incorporar-la a curt termini.

Pèrdues d’audició i demència

Un cop entesa la nostra tasca, vull compartir el contingut d’una comunicació que vam presentar en forma de pòster en el Congrés de Geriatria i Gerontologia del 2021. Amb l’equip, vam voler esbrinar l'impacte de les pèrdues d'audició en els pacients que venien a la consulta per pèrdua cognitiva. Cal assenyalar que a la Unitat tenim molts pacients amb pèrdua auditiva i, en aquesta situació, és molt complicat valorar una demència.

Primer de tot, hem de definir què és la hipoacúsia. Parlem d'hipoacúsia lleu quan un individu precisa un nivell o intensitat de soroll superior a 20 dB per sentir-hi; si en necessita una intensitat superior als 40 dB, parlem d'un dèficit auditiu moderat i, si supera els 70 dB, parlem de sordesa. Hi ha diferents tipologies d'hipoacúsies. En aquest article, ens centrarem en la presbiacúsia, que és de caràcter neurosensorial i està relacionada amb l'edat. De fet, es tracta de la pèrdua d'audició més freqüent en la persona gran. Es caracteritza per ser lentament progressiva -per això, molts cops la persona no n'és conscient-, acostuma a ser bilateral i afecta principalment les freqüències agudes.

Alta prevalença de la presbiacúsia

Una dada que val la pena tenir en compte és que, a l'estat espanyol, el 40 per cent de les persones majors de 65 anys està afectada de presbiacúsia. La causa d’aquest dèficit auditiu és genètica i és més freqüent en els homes. Tanmateix, hi ha factors de risc externs, com la diabetis o fumar. En tractar-se d'una patologia associada a l'envelliment, la seva incidència cada vegada anirà en augment donat el creixement de l’esperança de vida. Així mateix, és previsible que augmentin també els casos de pèrdua d'audició induïda pel soroll.

Afortunadament, cada cop se'n detecten més casos i ha augmentat la consciència de la importància de la pèrdua d'audició. Ara bé, caldria fer un cribratge auditiu a totes les persones a mida que van envellint, donat l'existència del tractament protètic, però no hi ha un consens sobre a partir de quina edat s'hauria de fer, cada quan i per part de quin professional sanitari. Hem de tenir en compte que, com més jove és el pacient i menys pèrdua auditiva té, millor s'adapta als audiòfons. Per tant, és essencial un diagnòstic precoç.

Relació directa

Hi ha una associació molt clara entre hipoacúsia i demència. D'una banda, la pèrdua auditiva provoca la càrrega d'altres dominis cognitius amb l'objectiu de poder comprendre. De l'altra, hi ha canvis estructurals a nivell coclear del nervi auditiu i de les regions auditives, situades a la zona on comencen les demències. A banda d’això, una metanàlisi feta per Lancet el 2017 va assenyalar que existia una relació directa entre la demència i la hipoacúsia. Ens trobem, a més, que la hipoacúsia pot precedir nou anys a una demència i que hi ha una relació entre el grau de presbiacúsia i el risc de demència.

L'estudi va identificar factors de risc de l'evolució de la demència modificables en la joventut. En aquest sentit, s’ha constatat que el baix nivell educatiu augmenta un 7 per cent el risc de demència. En la mitjana edat, el factor de risc modificable més important és l'audició. Altres factors, menys rellevants, són els traumes cranioencefàlics, la hipertensió, el consum d'alcohol, l'obesitat... En edats més avançades, adquireixen major importància el consum de tabac, la depressió, l'aïllament social, la inactivitat física, la pol·lució atmosfèrica i la diabetis.

En total, si ho sumem, ens trobem que un 40 per cent del risc de demència és modificable. Així mateix, observem que, com que les persones que pateixen pèrdua auditiva molt sovint acaben patint aïllament social i depressió, tractar aquesta pèrdua contribueix de forma considerable a reduir els factors de risc de demència.

Estudi amb pacients de l’UVGI

A l’hora de fer el nostre propi estudi sobre la demència i la pèrdua d’audició, a l'UVGI vam necessitar com a eines un otoscopi i un audiòmetre tonal. L'objectiu va ser, d'una banda, quantificar la prevalença de la presbiacúsia en una població que consulta per a valoració de dèficit cognitiu en una UVGI. De l'altra, valorar com afecta el dèficit auditiu sobre la cognició i la funcionalitat. Per últim, també volíem descriure la percepció del dèficit auditiu pel propi pacient i pel seu entorn.

La metodologia va consistir en un cribratge auditiu amb otoscòpia i audiometria tonal a tots els pacients. Se'n van excloure els que portaven pròtesis auditives i els que presentaven un deteriorament cognitiu que impedia l'audiometria. Així, es van fer audiometries a 121 persones, de les quals el 71% eren dones i tenien una edat mitjana de 80,6 anys. Vam trobar que del total de pacients reclutats un 22,3 % necessitaven intensitats superiors o iguals a 40 dB per sentir-hi, o sigui, presentaven una hipoacúsia moderada, i un 83,5 % necessitaven intensitats superior al a 20 dB, o sigui, tenien una hipoacúsia lleu.

Valoració cognitiva i funcional

En aquest últim grup amb hipoacúsia lleu se’ls va practicar una valoració cognitiva i funcional amb un test minimental, un GDS de Reisberg, un Lawton i una otoscòpia. Es vam trobar que la diferència de resultats entre les persones que hi sentien bé i les que tenien una dèficit auditiu lleu va ser significativa. En el minimental, hi havia 2,5 punts de diferència i, en el Lawton, gairebé dos punts.

Així doncs, hem pogut constatar que entre les persones que venen a avaluar-se la memòria hi ha una elevada prevalença de persones amb dèficit auditiu i que la presbiacúsia, fins i tot lleu,   impacta negativament en la cognició i en la funcionalitat. En canvi, no s'ha trobat cap relació entre el dèficit auditiu i l'otoscòpia.

Percepció de sordesa

En el marc del nostre estudi, també vam preguntar a aquest grup de pacients què pensaven ells o elles i les seves famílies del dèficit auditiu. En un 42 % dels casos la família sí que va assegurar que s'havia adonat que la persona havia perdut oïda, però l'altre 58 % no havia percebut res. Pel que fa als pacients, tan sols un 39 % tenia percepció de pèrdua d'audició.

Com a conclusió, podem dir que el dèficit auditiu pot interferir en un diagnòstic erroni de demència. De fet, moltes vegades ens han vingut a veure pacients per un dèficit cognitiu lleu i el que els passa és que no hi senten. Ara bé, si al pacient el deixem amb el dèficit auditiu sense tractar, a llarg termini, sí que pot desenvolupar una demència. És en aquest sentit que la Comissió Lancet recomana l'ús d'audiòfons per prevenir, per alentir i, fins i tot, per revertir un cert deteriorament cognitiu.

Adela Martín

Metgessa

Unitat de Valoració Geriàtrica Integral

• Podeu veure la gravació completa de la sessió clínica al nostre canal de Youtube.