Paviments segurs per a residències

Leila Mashhouri, doctora arquitecta i investigadora en el grup LiTA de la Universitat Politècnica de Catalunya a l’ETS d’Arquitectura del Vallès, va protagonitzar una sessió clínica per a professionals del Grup Mutuam. En la xerrada, va compartir els resultats de la seva tesi doctoral, titulada Applying safe flooring in housing environments related to the independent elderly (‘Aplicació de paviments segurs a entorns d'habitatge relacionats amb la gent gran independent’).

Davant de l'emergència de problemes socials com els que ara ens planteja l'envelliment accelerat de la població, els arquitectes constaten la necessitat d’orientar la seva activitat cap a la ideació de solucions a reptes concrets per a grups vulnerables com ara la gent gran. Cal assumir, doncs, que ara per ara tenim una arquitectura molt pensada per a un seguit de problemes comuns però ara n'estan sorgint de nous específics de cada grup.

En el marc d’aquesta necessitat d’una arquitectura més específica per a gent gran, he elaborat la meva tesi a l’entorn dels paviments arquitectònics per tal de fer-los més segurs cara al risc de caiguda. Les caigudes de la gent gran  i les lesions relacionades amb aquestes en els habitatges s'han convertit en un problema de salut pública. Més d'un terç dels adults majors de 65 anys cauen almenys un cop a l'any i en un 95 per cent dels casos de caigudes es produeixen en els interiors dels habitatges. Les caigudes tenen un gran impacte en la vida personal i familiar de les persones grans, però també un cost econòmic elevat per al sistema sociosanitari.

Estratègies davant les caigudes

L'objectiu de la meva investigació és poder proporcionar uns ambients residencials més segurs per a la gent gran a partir tant de l'eliminació de factors de risc com ara la reducció de les conseqüències de la caiguda. En aquest sentit, s’ha avaluat l’ús d’una família de paviments que s'anomenen Compliant Flooring (CF) que presenten propietats d’absorbir l’energia de l’impacte per caiguda. Cal subratllar que en aquesta primera recerca només s’han abordat els factors de caiguda extrínsecs, tot i que també n’hi ha d’intrínsecs. Així mateix, la meva proposta s’insereix en un conjunt d’estratègies que engloba les que incideixen en els factors de prevenció de caiguda, les que incideixen en la  detecció precoç de la caigua i les que incideixen en la  protecció contra les caigudes.

Respecte a la prevenció de caigudes, les estratègies vigents es basen en l'eliminació dels factors de risc ambiental (rampes, paviments molls, etc.) o en la millora de la capacitat física de la persona mitjançant l'ús d'alguns medicaments o fent exercicis. Pel que fa a la detecció de caigudes, es planteja l’ús de dispositius portàtils, com ara collarets o braçalets, sensors ambientals, que es poden col·locar bé en les cadires de rodes o en les catifes, o càmeres per instal·lar a diferents indrets de l'habitatge per tal de monitoritzar les persones grans. En relació a la prevenció de les caigudes, existeixen també dispositius portàtils, com ara les proteccions de malucs, i els paviments segurs.

Relliscositat i enlluernament

L'estudi de camp en aquesta recerca s'ha portat a terme amb la col·laboració del Grup Mutuam, als Apartaments amb serveis, el Centre de Dia i el Centre Assistencial Mutuam Collserola, amb persones usuàries tan independents com dependents. Vam avaluar la relliscositat potencial dels actuals paviments de les àrees principals mitjançant un dispositiu estàndard de test de resistència al lliscament. Només un 10 per cent de les superfícies van superar aquesta prova amb èxit.

Posteriorment, es van investigar els factors ambientals de risc de caiguda i en vam extreure algunes constatacions. D’una banda, l'ús de diferents materials o colors en els paraments i paviments de les diverses àrees del centre pot col·laborar a resoldre els problemes de falta de detecció o d’enlluernament. De l’altra banda, a rampes, escales i ascensors, cal evitar els espais previs sense senyalitzar i es pot utilitzar un color diferent per ressaltar les vores i els canvis d'alçada. Vam trobar que totes les superfícies de revestiment són habitualment de color negre o similar, fet que les fa difícils d’escrutar per part de les persones grans.

Les superfícies polides tampoc són, en general, una bona opció, atès que reflecteixen la llum, tant natural com artificial, la qual cosa perjudica la visió a causa de l'enlluernament. Les superfícies irregulars han d'eliminar-se o recobrir-se adequadament. En canvi, l'ús de colors que contrasten entre ells és molt interessant, ja que permet detectar més fàcilment, per exemple, els elements d'ajuda disponibles per portar a terme les activitats quotidianes. Pel que fa al calçat, hem constatat que, si és incòmode o inadequat o inestable, és una causa habitual de caigudes en persones grans.

Proves de paviment

Un pas següent en la investigació va ser entrevistar persones residents i professionals del mateix centre per conèixer les seves preferències  en relació als nous paviments estudiats. Es van instal·lar diferents tipus de paviment en una zona interior i se’ls va demanar que els provessin i després informessin sobre la comoditat i equilibri que sentien sota els peus.

Els resultats van posar de manifest que les persones grans preferien els paviments rígids, perquè els aporten seguretat. En canvi, eviten els paviments polits, perquè els resulten relliscosos i, de vegades, reflecteixen la llum, essent molestos a la vista. El personal, en canvi, es decanta més per les superfícies llises i antitaques. Per la seva banda, es va comprovar que les superfícies extremes, bé massa toves o bé massa dures,  poden provocar problemes d'esquena i de fatiga a les cames.

Com a resum general, podem assenyalar que, a l'hora d'escollir un paviment per a una residència de gent gran, hem d'optar pels revestiments de patrons subtils i dissenys de fusta sense nusos i evitar patrons recarregats i colors foscos. Cal tenir en compte l’ús de diferents dissenys i colors per crear combinacions aptes per a persones amb demència. Així mateix, és important que hi hagi contrast entre el terra i les parets i s’ha de controlar el grau de reflex de la llum.

D'acord amb un estudi intern, els espais on es produeixen actualment la majoria de caigudes són el menjador, el dormitori i el bany. En relació als moments del dia, es va evidenciar que una hora abans i una hora després dels àpats augmenta el risc de caiguda a causa de la somnolència o les variacions de sucre.

Traslladar solucions existents

Els paviments “segurs” ja es fan servir habitualment en zones de joc infantils, gimnasos o fàbriques però no hi ha precedents en la seva col·locació en zones interiors destinades a persones grans. Els paviments “segurs” (Compliant Flooring, CF) són una alternativa per als arquitectes que dissenyen residències com oportunitat d’aportar una solució que redueixi les lesions de les persones usuàries i que protegeixi alhora la salut dels professionals que hi treballen. Això és així perquè les seves característiques els fan capaços de reduir l'impacte d'una caiguda i alhora prou rígids com per no afectar l'equilibri durant la marxa.

En la recerca portada a terme sobre els productes ja disponibles a diferents països, en vaig trobar tan sols quatre que s'identifiquessin com a potencialment adequats de forma específica per a àrees interiors per a gent gran. Sense aprofundir en les proves prèvies que vaig portar a terme per avaluar aquest paviments, cal assenyalar que hi van col·laborar institucions reconegudes i es van emprar eines estandarditzades.

La prova biomecànica es va fer amb la col·laboració del Departament de Podologia de la Universitat de Barcelona i va posar de manifest beneficis del sistema CF com la versatilitat, l'absorció de l'impacte, l'aïllament acústic i tèrmic o la propietat anti-fatiga. A més, es va constatar que ofereix un bon equilibri. Pel que fa a la instal·lació del sistema en l’obra, és ràpida i fàcil i no requereix d'habilitats especials.

Per concloure, cal subratllar la necessitat de col·laboració entre els professionals de la geriatria, els de l’arquitectura i el personal dels centres per tal d'oferir un entorn més segur per a la gent gran. És necessària una revisió dels entorns residencials actuals i disposar d’una visió general de la futura generació de paviments per tal de garantir la seguretat de les persones grans.

Leila Mashhouri

Dra. Arquitecta i investigadora de la UPC