L’eutanàsia des de la perspectiva legal

El doctor Josep Arimany va impartir una sessió sobre l’eutanàsia des de la perspectiva legal en el Curs en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives de la Fundació Mutuam Conviure. Ell és metge forense, màxim responsable del servei de Responsabilitat Civil Professional del sistema sanitari a Catalunya i president de la Comissió Consultiva sobre l'Eutanàsia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. 

La legislació és de vegades un tema molt feixuc per als professionals sanitaris però és inevitable abordar-la en relació a situacions que ens afecten de forma directa. El debat sobre l’eutanàsia fa molt temps que és present en la nostra societat però, tanmateix, no va ser fins al 18 de març de 2021 que es va produir a l’Estat espanyol l’aprovació de la Llei Orgànica que la regula. De fet, al món hi ha tan sols cinc països que tenen legislació en relació a aquest procés de prestació d’ajuda a morir. 

Abans d'abordar la qüestió de la llei en si, val la pena parlar del Document de Voluntats Anticipades (DVA), una eina que permet a una persona autònoma i amb plenes capacitats planificar la fase final de la seva vida en comptes de delegar-ho al seu entorn, en el que es pot entendre com un contínuum de l'atenció assistencial. Catalunya, que és la Comunitat Autònoma on se n'han fet més, és pionera, com amb les cures pal·liatives, en aquesta qüestió. L'origen del testament vital, però, el trobem a Chicago, on l'advocat Luis Kutner va defensar per primer cop el 1967 la implantació d'un model de document per expressar voluntats relatives a tractaments mèdics en cas de malaltia terminal. Des de llavors, aquest tema s'ha desenvolupat bastant ràpid als països anglosaxons però no pas a l’Estat espanyol. Cada Comunitat Autònoma ha anat creant la seva legislació i, per això, ha fet servir terminologia diferent per referir-se a la qüestió. Així, n’hi ha que parlen de planificació anticipada de decisions, de document de decisions anticipades, d’últimes voluntats, etc.

Tot això, ho hem d’emmarcar en un canvi de paradigma de la medicina, que deixa de ser paternalista per passar a basar-se en el principi d'autonomia del pacient, al qual s'ha d'informar i ha de decidir què vol sobre la seva salut. A Catalunya, el departament de Salut disposa d’un registre de voluntats anticipades al qual qualsevol professional pot accedir mitjançat l'historial del o la pacient. Cal tenir present que el DVA va més enllà del consentiment informat i reflecteix de forma escrita un acte de responsabilitat personal. Es tracta d'una eina per a la presa de decisions clíniques que pot ser d'especial ajuda en malalts crònics que poden evolucionar cap a situacions de dependència o deteriorament cognitiu. A l'Estat espanyol, tan sols hi ha un 0, 4 per cent dels ciutadans i ciutadanes que l'hagi fet, tot i que s'espera que el nombre augmenti. Ens trobem que hi ha un gran desconeixement general encara i, per tant, cal una tasca divulgativa. En aquest punt, cal subratllar que els professionals de la medicina tenim l'obligació d'oferir aquesta eina, ja que els pacients tenen el dret a decidir.

Context favorable

De seguida que es va aprovar la llei, el Departament de Salut va fer una enquesta a 15.000 professionals de salut. Els resultats van mostrar que un 50 per cent dels enquestats afirmava que coneixia el text i que un 29 per cent que el coneixia bastant. També va posar de manifest que un 91 per cent estava a favor del dret a l'eutanàsia en termes generals.  

L'eutanàsia es pot definir com un acte deliberatiu per donar fi a la vida d'una persona produït per la voluntat expressa d'aquesta. La seva legalització i regulació se centra en la compatibilitat de principis essencials. La llei, que introdueix en el nostre ordenament jurídic un nou dret individual, regula i despenalitza l'eutanàsia en determinats supòsits, definits clarament i subjectes a garanties que salvaguardin la llibertat absoluta de decisió i que descartin pressions externes de qualsevol índole. També determina el context eutanàsic, que s'ha de delimitat d'acord amb unes condicions determinades que afecten a la situació física de la persona.

Entre els principis generals del text, que penso que serà imitat per altres països, hi ha la pretensió de donar resposta jurídica, sistemàtica, equilibrada i garantista a una demanda social actual. El text recull que el debat de l'eutanàsia no és simple i que s'ha d'evitar la polarització i assenyala que no es poden oblidar principis fonamentals com la vida i la integritat física i moral, però tampoc el principi d'autonomia. Així mateix, estableix que no es pot simplificar el fet de despenalitzar les conductes que impliquin alguna forma d'ajuda a la mort d'una altra persona. La llei també recull la necessitat de formar els professionals sanitaris en la seva aplicació, la de potenciar una mirada pal·liativa de la malaltia greu i incurable i la d'introduir modificacions en el Document de Voluntats Anticipades. Un altre dels principis que inclou és el del respecte a l'objecció de consciència per part dels professionals sanitaris.  

Qui, quan i com

La llei inclou tot un seguit de definicions que són rellevants en l’aplicació de la prestació d’ajut a morir, com el de 'patiment greu crònic impossibilitant', i regula els drets de les persones, el procediment i els deures i obligacions dels professionals sanitaris. A més, contempla dues modalitats d'eutanàsia: l'activa (administració directa) i el suïcidi assistit (el subministrament d'una substància).

Pel que fa als requisits que ha de complir la persona sol·licitant, el text determina que ha de tenir nacionalitat espanyola, residència legal a Espanya o certificat d'empadronament d'un temps superior a 12 mesos, ser major d'edat i ser competent per decidir en el moment de la sol·licitud. Així mateix, estableix que ha de tenir una malaltia greu incurable o un patiment greu crònic impossibilitant, fet que han de certificar els professionals sanitaris. A més, ha de disposar per escrit de la informació completa del seu procés mèdic, així com de totes les alternatives terapèutiques i les possibilitats d'actuació. 

La certificació correspon al metge responsable, que és qui coordina tota la informació i l'assistència sanitària del pacient i és el seu interlocutor principal durant el procés assistencial. Atenent al principi d'autonomia, el pacient és qui tria aquest facultatiu.

Un procediment llarg i garantista

D’acord amb la llei, per tal d’iniciar el procediment, la persona ha de formular dues sol·licituds de manera voluntària i escrita i amb una separació de 15 dies entre elles. Per fer-ho, pot disposar del suport del treballador social, el psicòleg o algun altre professionals si es troba en una situació de manca de capacitat física. Després de la primera sol·licitud, si el metge consultor conclou que no es compleixen els criteris, aquest ha de fer un document de denegació motivat. En canvi, si l'accepta, i un cop el pacient presenta la segona sol·licitud, el metge responsable ha de comunicar-ho al metge consultor, un facultatiu que no ha de tenir relació assistencial amb la persona sol·licitant. Aquest ha de fer un informe que lliurarà al metge responsable, que haurà de portar la documentació a la Comissió de Garanties i Avaluació.  

Dos membres nomenats d’aquesta comissió han de d’elaborar un informe en un màxim de 7 dies i posar-lo en coneixement de la Presidència, que el trasllada al metge responsable. Si es denega, no es farà la prestació i, si s'accepta, es fa un comunicat al metge responsable en què se li indica que després de practicar l'eutanàsia ha de presentar un altre document amb un seguit de dades.  

Pel que fa a l’aplicació de la prestació, el metge que ha assumit aquest acompanyament a la mort és qui s'encarregarà de subministrar o facilitar la medicació que ajudi el malalt a morir. El pacient decidirà si vol fer-ho a casa, en una residència, un hospital, etc. Si la persona la pren per ella mateixa parlarem de ‘suïcidi assistit’ i el compromís del facultatiu és acompanyar-la fins al final. Durant el procés, el pacient se'n pot retractar en qualsevol moment. Val la pena assenyalar que a la web del Ministeri de Sanitat hi ha un manual de bones pràctiques sobre medicaments i procediments. 

Un dels aspectes en què la llei és molt clara és el del respecte al dret a l'objecció de consciència. En aquest sentit, s’estableix que l'administració és responsable de crear un registre confidencial dels professionals que no volen participar en processos d'eutanàsia. 

Pel que fa a les persones no-competents, la nova regulació assenyala que no poden sol·licitar ajuda per morir. Ara bé, en els casos en què aquestes persones hagin establert en el Document de Voluntats Anticipades que en el final de la vida i en cas de patiment no es faci cap actuació per allargar el procés, això sí que es podrà portar a terme. 

Un altre aspecte que val la pena destacar és que la llei d’eutanàsia considera la mort com a conseqüència d'aquesta prestació com a natural, malgrat que hi hagi la intervenció d'una tercera persona. Si no, no es podria signar el certificat de defunció i s'hauria d’iniciar una investigació. En el document esmentat, allà on es demana la causa de la mort, s'hi pot posar 'eutanàsia' o 'prestació d'ajuda per morir'.  

Supervisió i principis del desplegament

La Comissió de Garantia i Avaluació té com a objecte supervisar i ordenar aquesta prestació d'ajuda a morir. Té naturalesa d'òrgan administratiu i, a Catalunya, el seu ple està format per 12 professionals sanitaris de diferents perfils i per juristes nomenats pel Govern. Entre les seves funcions, hi ha la de resoldre les reclamacions que es formulin dins de les seves atribucions, verificar si s'ha portat a terme tot el procés d'acord amb els procediments establerts, resoldre dubtes, elaborar i fer públic un informe anual i d’altres que li pugui atribuir el Govern.

El Grup de desplegament de la llei d'eutanàsia del Departament de Salut assenyala alguns principis que cal seguir, com garantir l'equitat territorial, assegurar la participació d'equips multidisciplinaris, garantir l'acompanyament a la persona, garantir la confidencialitat, treballar per la màxima sensibilitat i actuar d'acord amb els criteris establerts. També assenyala que aquesta prestació s'inclou a la cartera de serveis de Salut, que el propi departament ha de definir-ne els protocols d’aplicació i la documentació necessària i que cal formar als professionals.  

Les administracions competents han d'habilitar mecanismes per donar la màxima difusió a la llei. Des del Col·legi de Metges de Barcelona, hem creat una Comissió consultiva de l'aplicació de la llei d'eutanàsia per oferir formació i estem redactant un Quadern de Bona Praxi. L'objectiu és sobretot donar als professionals seguretat jurídica, medico-legal i el compliment del codi deontològic de la prestació.            

A Catalunya, comencem a tenir una primera radiografia de la introducció d’aquest nou dret a l’ordenament jurídic gràcies a les dades preliminars del CGiA. Aquestes ens mostren, entre d’altres, que la majoria de processos s'han iniciat en l'Atenció Primària i arran de malalties neurodegeneratives. També posen de manifest que les prestacions s'han efectuat sobretot en els domicilis i que la mitjana de temps entre la sol·licitud i la seva aplicació és de 41 dies. 

Després d’aquest repàs sobre la nova llei de l’eutanàsia, per acabar, vull recordar una frase del filòsof Sèneca: "La mort és un càstig per a alguns, per a d'altres, un regal i, per a molts, un favor".

Josep Arimany

President

Comissió Consultiva sobre l'Eutanàsia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Pots veure la gravació completa de la sessió al nostre canal de Youtube.