Les relacions intergeneracionals, una font d’enriquiment que cal cuidar

Els vincles socials i afectius entre joves i grans han evolucionat amb els anys d’acord amb els canvis en la societat i en les estructures familiars. El reconeixement dels seus beneficis tant en el pla individual com col·lectiu, però, va en augment.

En els darrers anys i en part motivat per diversos estudis, s’ha estès la idea que cal fomentar les relacions intergeneracionals, ja que contribueixen a la cohesió social i són positives tant per a les persones grans com per al jovent. Darrere d’aquest concepte que pot semblar una mica estrany per a alguns, hi ha una realitat que no és pas nova. Sempre hi ha hagut vincles entre gent de diferents edats. Ara bé, si la intensitat i la freqüència d’aquests ha passat per alts i baixos al llarg de la història, últimament es troben en bastant bona forma, tant pel paper reforçat dels avis i àvies en temps difícil com per nombroses iniciatives a nivell comunitari que busquen posar en valor la seva aportació a la societat.

Ja fa dècades que la família nuclear es va convertir en la fórmula de convivència més estesa i això va suposar en alguns casos que els fills tinguessin contacte amb els avis, tiets o cosins només en trobades esporàdiques. Més recentment, però, el fet que tots dos membres de la parella treballin fora de casa i no disposin de gaire temps per tenir cura dels fills o les dificultats econòmiques greus que pateixen algunes llars han convertit els avis i les àvies en un bot salvavides al qual es recorre sovint. La cara positiva d’aquesta trista realitat és, doncs, que s’han recuperat uns vincles molt enriquidors per a tots els membres de la família i que s’han generat unes relacions d’interdependència entre diferents generacions en què hi ha beneficis emocionals i cognitius, i no només materials.

Què passa, però, quan els sacrificats avis es posen malalts o tenen alguna mena de discapacitat que els impedeix proporcionar aquest suport o, simplement, continuar sent els organitzadors dels dinars familiars del diumenge? I si han d’ingressar en una residència? És important que la nova situació sigui afrontada amb una actitud flexible per part de tots que permeti adaptar-se a la nova realitat i tenir en compte que el canvi pot generar malestar i fins i tot problemes d’autoestima a la persona gran. Mantenir uns forts vincles familiars és essencial també en aquests moments, i això inclou també els néts i nétes amb qui fins al moment havien tingut una relació tan especial. Metges i psicòlegs han constatat com millora l’estat d’ànim de molts pacients pluripatològics quan reben la visita o la cura dels més joves de la família.

Avis i àvies, en societat

Com a conseqüència del reconeixement social de la importància de l’envelliment actiu i de les relacions intergeneracionals, s’han impulsat molts programes des de les administracions públiques i altres institucions que els fomenten. En l’àmbit escolar, per exemple, hi ha centres que conviden els avis i àvies a compartir les seves experiències amb els estudiants o bé celebren el dia de l’avi i fan manualitats per regalar-los-les. També en algunes residències s’ha apostat per la intergeneracionalitat mitjançant activitats en col·laboració amb escoles i instituts per generar espais de trobada entre joves i grans. Una altra iniciativa força estesa a Catalunya és la de les parelles lingüístiques, formades per persones autòctones de més de 65 anys que ensenyen català a persones nouvingudes, generalment joves. Un intercanvi més sòlid és el que proposen els projectes que faciliten que persones grans ofereixin allotjament gratuït a casa seva a estudiants amb pocs recursos a canvi de la seva companyia.

En definitiva, hi ha un munt de possibilitats que sorgeixen d’entendre l’envelliment de la població com una oportunitat perquè les persones de diferents generacions es relacionin durant més temps i aprenguin compartint.