L’EPAC del Grup Mutuam: l’abordatge del dolor des de la vessant emocional

El dolor és quelcom que acompanya l'ésser humà des del seu origen i ha despertat en ell la necessitat d'alleugerir-lo apel·lant a totes les formes i recursos de què ha disposat al llarg del temps.
En parlar de dolor, hi ha una tendència generalitzada a associar-lo a una o diverses parts del cos i a una interferència negativa en les seves funcions. L'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor defineix el dolor com: «Una experiència sensorial i emocional desagradable, associada a una lesió tissular real o potencial o inclús descrita en termes que evoquen una lesió d'aquesta índole».
La queixa que expressa el o la pacient està referida al dolor real, que sovint l'invalida significativament en la seva vida diària, encara que no sempre existeix una lesió física o traumàtica que en sigui responsable. L'ambigüitat respecte d'on és el dolor es fa evident i el seu tractament ha d'abordar-se de manera integral.

L'experiència emocional dolorosa és expressada a través del cos, que parla mitjançant símptomes. Podem, doncs, comprendre la importància que té considerar el paper que juga l'estat emocional de la persona i la necessitat de considerar el factor psíquic en el seu tractament.
Quan el dolor físic irromp, sorgeix l'interrogant sobre què passa o quina n’és la causa. Quan la resposta es demora, sense l'alleujament corresponent, és factible que s'instal·li la incertesa, que acompanya el subjecte en la cerca de resposta. Parlem d’una incertesa davant la falta de significant que posi nom, que aclareixi quina és la malaltia que s'expressa mitjançant dels símptomes.

A partir d'aquí, es desencadenen accions singulars, des de tractar de posar-hi remei d'acord amb experiències anteriors que guarden alguna similitud amb l'actual a la cerca d'informació, de consells, o bé, de la veu del metge, que s'espera que aporti llum al problema. Si aquest últim pot posar nom a la malaltia, dóna una resposta a l'interrogant, en alguns pacients sol produir un «saber» que tranquil·litza i, en el millor dels casos, obre pas a la cura, mitjançant tractaments indicats, sense grans conseqüències. Però aquest alleujament és transitori, especialment quan persisteix en el temps i la malaltia es converteix en crònica. La temporalitat de la malaltia la resignifica amb el terme ‘crònic’ i, a la vegada, la redimensiona de manera singular per a cada subjecte, ara malalt.

L'òrgan posa veu al silenci, s'imposa mitjançant el dolor físic, i aquest s'enllaça amb el dolor psíquic, que de manera conscient o no afecta l'estabilitat emocional de qui el pateix. La intervenció del psicòleg/oga en aquest procés és de suma importància, perquè contribueix a abordar el seu tractament des de l'afectació emocional que provoquen els símptomes físics, facilita alleugerir l'ansietat que produeix el dolor i la incertesa, ajuda a atenuar els símptomes físics associats i acompanya en el procés de reelaboració de la malaltia evitant un major patiment.

Atenent aquesta necessitat, fa més de quatre anys que l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va decidir apostar per la creació de l’EPAC, l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat, format per set psicòlogues.

Nora Gladis Cavarischia

Psicòloga de l'EPAC


Deixa un comentari