L’abordatge de la PDA en una residència geriàtrica

Juliol 27, 2017

En el marc de la Jornada Equips d’Atenció Residencial sobre la Planificació de Decisions Anticipades, Raquel Martínez, infermera de la residència geriàtrica Sant Pau va participar en una taula rodona en què va explicar el canvi de paradigma que s’ha produït en l’abordatge de l’assistència als usuaris i la implementació d’aquesta eina. L’acte, organitzat pel Grup Mutuam, amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa, va celebrar-se el passat 30 de maig al Palau Macaya de Barcelona.

Si fa 20 anys els professionals de les residències van haver d’adaptar-se als malalts d’Alzheimer, ara ho estan fent a pacients crònics complexos. Han hagut de formar-se per poder donar l’assistència adequada d’acord amb el canvi de perfil d’usuari que s’ha produït els darrers anys. Amb una població cada cop més envellida, les persones que ingressen als centres són, molt sovint, pluripatològiques i hi arriben molt carregades sanitàriament. Les residències estan considerades un recurs social, no sanitari, però actualment la majoria dels usuaris provenen dels hospitals i ja no tenen només una necessitat social, sinó sanitària. Els que hi arriben com a urgència social, són pacients que s’han descompensat clínicament i que no tenen ningú que els pugui cuidar.

En paral·lel a aquests canvis que han forçat una especialització en els equips assistencials, s’ha produït també un canvi de perspectiva derivat del creixent apoderament de l’usuari, que comença a preguntar, per exemple, per què ha d’anar tan sovint a l’hospital. A les residències, els professionals disposen de més temps per dedicar als usuaris del que disposen als hospitals o a l’atenció primària i això ha permès conèixer-los millor i que, molt abans que existissin conceptes com els d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) o Planificació de Decisions Anticipades (PDA), les seves premisses ja fossin, en molts casos, aplicades. El que han possibilitat aquests models és la sistematització del que s’estava fent, oferint eines i pautes perquè tots els professionals ho apliquin. Així és com s’ha anat passant d’un model paternalista a un de basat en l’acompanyament i la presa de decisions compartides.

Treballar per un objectiu comú

A la Residència Sant Pau, el Pla Individual d’Atenció Integral i Vida (PIAIV) és una eina clau en aquest canvi de paradigma. En ell, l’equip interdisciplinari hi recull els gustos, preferències i valors de la persona. És imprescindible conèixer-la bé per procurar que, en un entorn que no és el seu, se senti com a casa. Per això, només ingressar, mitjançant una Valoració Geriàtrica Integral, l'equip defineix un objectiu comú, d’acord amb les necessitats que tingui aquella persona en concret i que pot estar vinculada a diverses disciplines. Abans, cada membre de l’equip assistencial s’ocupava de donar resposta a les necessitats vinculades al seu àmbit, però sempre quedava un buit que no era de ningú, que no assumia cap professional i que tenia a veure amb aquest objectiu general. Ara, es tracta de veure què fa cadascú, des de la seva vessant, per contribuir a assolir-lo.  Aquest nou model d’atenció centrada en el pacient i la família, dut a terme per un equip multidisciplinari entrenat i especialitzat per establir processos diagnòstics, terapèutics i /o rehabilitadors més adequats, prenent les decisions conjuntament amb  el pacient, es a dir, promocionant la participació activa i la priorització realista d’objectius, fa que es generin més debats i discussions. Per implementar-lo, en alguns centres, s’ha creat la figura del tutor o professional de referència de l’usuari, que es qui vetlla perquè estigui bé i perquè es compleixi l’objectiu comú.

El tutor és també la persona responsable de la PDA, tot i que en la seva elaboració ha d’estar implicat un equip multidisciplinari. El procés ha de començar amb l’exploració del coneixement que el pacient té de la seva malaltia. Posteriorment, s’ha portar a terme l’exploració dels seus valors i creences i, finalment, s’ha de procedir a la presa de decisions concretes. Tot això ha de ser registrat i la informació ha de quedar centralitzada de manera que tots els professionals que l’atenen hi puguin accedir. La PDA és un objectiu a llarg termini i, tot i que pugui semblar un procés complex, el cert és que la majoria de les persones estan desitjant parlar del que tenen i del que els passarà. El que cal és, senzillament, atendre amb presència, creant espais perquè parlin del que les amoïna.


Deixa un comentari