La teràpia de la reminiscència i el poder del record

Octubre 7, 2015

La teràpia de reminiscència és una eina d'estimulació cognitiva que ajuda a la gent gran a recordar, de manera natural, experiències passades per estimular la capacitat d'autoreconeixement i mantenir la identitat i la història de vida. Aquesta tècnica té com a finalitat induir la persona cap a la seva memòria emocional i propiciar-ne els records personals positius. D'aquesta manera, el que es pretén és afavorir l’àmbit psicològic, sòcio-relacional i emocional de la persona.

Nombrosos estudis assenyalen que el reforç de la memòria biogràfica de la persona (memòria episòdica) és un dels beneficis de la reminiscència, però que també ho és la potenciació del relat d'esdeveniments de la seva vida, les seves anècdotes i moments significatius, aconseguint així el plaer o la satisfacció de reviure aquests records. També permet l’establiment d’un vincle més intens amb la persona que comparteix l’exercici, donada la interacció amb esdeveniments, aspectes o elements íntims de la seva vida. D’altra banda, s’ha comprovat que es produeix una millora de l'estat d’ànim: la persona es mostra més feliç i tranquil.la. A més, aconseguim que se senti protagonista a l’hora d'exposar les seves experiències passades i es propicia en ella un sentiment de vàlua, benestar, satisfacció i autoafirmació. Per últim, també té beneficis per a la persona que escolta ja que aquests moments els poden aportar coneixements i saviesa del passat.

Aquesta teràpia es pot realitzar en sessions individuals o en tallers grupals amb participants que tenen aproximadament la mateixa edat (per les vivències generacionals similars). Entre els materials que habitualment s'utilitzen en les sessions de reminiscències en destaquen tres: la caixa dels records, el llibre autobiogràfic o "Diari de vida" i dades sociohistòriques i/o culturals. Des de l’experiència de la Residència Mutuam Vila-seca, aconsellem utilitzar el llibre autobiogràfic o les dades sociohistòriques i culturals en persones amb un deteriorament cognitiu lleu o moderat i, en canvi, fer servir la "Caixa dels meus records" en persones amb un deteriorament cognitiu més avançat (això no resta que les persones amb deteriorament lleu tinguin també i utilitzin la seva "Caixa del meus records"). En persones amb deteriorament cognitiu moderat-sever evidenciem que els records que pertanyen als anys mitjos de la seva vida estan més empobrits, mentre que el record sobre aspectes de la infància, l’adolescència i la primera etapa de vida adulta hi són més presents.

La caixa dels meus records

La "caixa dels meus records" és una eina ben senzilla, accessible i molt interessant que estimula la ment i la memòria emocional. En aquesta capsa, recopilarem una sèrie d'objectes personals i significatius per a la persona. Hi podrem posar records visuals (fotografies, llibres, revistes, àlbums), auditius (música, gravacions radiofòniques, cançons, veus), tàctils (manipulació d’objectes i textures), gustatius (assaborir antics plats preparats) i olfactius (des de flors, aromes, perfums, fragàncies). També podrem posar-hi records que evoquin la infància, la família, les aficions, les ocupacions, els vincles afectius, els llocs especials, etc.

Tallers de reminiscència per a gent gran

Un cop disposem de la nostra "Caixa dels meus records", aplicarem la teràpia de reminiscència en dos passos: primer, se li ensenya a la persona en qüestió una material o objecte de la caixa vinculat amb la seva pròpia experiència o amb esdeveniments de la seva generació; després, a partir d’aquest material, la persona evocarà un seguit de records associats i en farà comentaris personals.

El format de realització permet incorporar la intervenció dels cuidadors, auxiliars més propers, amics i familiars de les persones participants, aportant un nou punt de vista que passarà a enriquir el contingut argumentatiu de l’experiència o esdeveniment en qüestió. Es tracta d’una activitat evolutiva unida a una acceptació personal on la persona gran recupera la seva experiència passada plena de sentiment. A més, es produeix una interacció verbal compartint-se records i experiències íntimes.

Marta Bellón educadora social i Natàlia Guinart, psicòloga de la Residència Vila-seca


Deixa un comentari