Testimonial: “La Llar-residència la Sardana serà la millor casa que puguin tenir”

Antonia Tejada i Empar Pujol, usuàries de la Llar-residència de salut mental la Sardana

L’Antonia Tejada, de 57 anys, i l’Empar Pujol, de 61, són usuàries de llarga trajectòria de la Llar-residència la Sardana, un servei obert de suport, integració i tractament per a persones amb malaltia mental crònica que Grup Mutuam té a Manresa. Des de la perspectiva que els ofereix haver-hi residit 19 i 8 anys, respectivament, valoren amb entusiasme el seu dia a dia allà, la relació amb els professionals i companys i, sobretot, la transformació que han viscut des de la seva arribada.

Totes dues recorden l’ingrés i els primers dies a la Llar-residència positivament. No només no els va espantar afrontar aquest transcendental canvi a la seva vida, sinó que ho van fer amb alegria. “Jo vaig arribar aquí de Martorell; m’hi va portar el meu germà i estava molt contenta”, rememora l’Antonia. Amb humor, l’Empar assenyala la pàtina fúnebre que li va conferir al seu ingrés el fet que es produís el dia de Tot Sants. Comparteix amb l’Antonia, però, un dolç record del procés d’adaptació: “La gent va ser molt acollidora amb mi, tant els residents com els professionals, i vaig parlar amb tots els tècnics”.  La Llar disposa d’un equip de treballadors multidisciplinari que, en coordinació amb els recursos de la xarxa de salut mental de Catalunya, garanteix una assistència i supervisió adequada a les persones que hi viuen les 24 hores del dia.

El treball que es fa per incrementar l’autonomia i l’autoestima és clau en el tractament de les persones amb malaltia mental crònica. Les dues usuàries asseguren que han experimentat una gran millora des de la seva entrada. “Jo vaig arribar aquí molt malalta de la ment i del cos, i aquí, entre els metges, les infermeres, la psicòloga... m’han transformat; abans no feia res, només cridava”, relata l’Antonia. L’Empar, per la seva banda, assegura que ara és més activa i oberta, que ha millorat a nivell de socialització i ha aconseguit més unió amb la parella i els amics.

Un dels pilars del tractament de la Llar-residència la Sardana es basa en el fet que les persones usuàries participin activament en les rutines domèstiques i en l’ordre i organització del centre. En aquest sentit, l’Empar i l’Antonia expliquen que fan tasques de manteniment de la llar com planxar i repartir roba. Però a la quotidianitat dels residents també hi tenen un gran protagonisme activitats, tant dins del centre com fora, que ells mateixos escullen entre una àmplia oferta. L’Antonia exposa el llistat dels tallers que fa: costura, brodat, estimulació cognitiva, càlcul, trivial i psicomotricitat. La seva companya tampoc no falta al d’estimulació cognitiva i, a més, s’apunta als de biografies, manualitats i lectura.

Aquestes activitats es complementen amb les que fan a l’exterior, ja que també és fonamental en aquest servei la integració comunitària dels residents. L’Antonia mostra les seves inquietuds culturals -“he fet el taller de dansa inclusiva del barri de les Escodines, participo en el programa Parelles artístiques i m’apunto a les sortides al teatre”- però tampoc s’està d’anar de compres amb les amigues o a la perruqueria. L’Empar, quan surt, gaudeix assaborint de petits bons moments, prenent un cafè amb la seva parella, llegint el diari o meditant una estona l’església del centre. Mantenir una vida activa i en què poden decidir com invertir el seu temps les fa sentir-se més empoderades i a gust, un fet al qual contribueix també la bona sintonia amb els companys i el tracte de confiança amb els professionals, asseguren.

Totes dues reconeixen que la relació amb l’entorn familiar va transformar-se lleugerament després de l’ingrés. “Amb el meu germà, la relació sempre ha estat bona però m’exigia molt i ara ja no tant, perquè veu que estic bé i no em tracta com una nena sinó com una persona adulta”, explica l’Antonia. L’Empar admet que, tot i que la relació amb la família sempre ha estat bona, estan més tranquils sabent que està bé a la residència. “Ara ja no els faig patir tant”, afegeix.

La millora respecte a la seva malaltia és evident en tots dos casos i les entrevistades són explícites a l’hora d’expressar el benestar que han assolit des que viuen a la Llar-residència la Sardana.  “La meva salut ha millorat en un 100%. Si no hagués vingut estaria morta. Jo estava molt ansiosa, paranoica i ara no”, assegura l’Antonia. L’Empar, en canvi, recorda que, abans de l’ingrés, sentia dolor a tot el cos i destaca de la situació actual els avenços que ha experimentat a nivell social: “en estar més oberta als altres estàs millor i no et tanques en tu mateixa amb pensaments negatius”.

Per tot això, les dues residents recomanen a qualsevol persona amb problemes mentals que no dubti a venir a viure a La Sardana, destacant-ne els mitjans i persones disponibles per ajudar-los i el fet que així no se sentiran una càrrega per a les seves famílies. “Nosaltres son autònoms i amb el que no ho som ens ajuden”, subratlla l’Antonia. L’Empar, com a conclusió, llança un missatge clar als que dubten: “que vinguin, perquè serà la millor casa que puguin tenir”.


Deixa un comentari