La gestió de les emocions per part de l’educador social

A l’hora de tractar persones grans amb demència o que presenten dèficits cognitius de lleus a greus i una grau de dependència alt, els educadors i les educadores socials i qualsevol professional que treballi en l’àmbit assistencial han de tenir en compte la gestió de les emocions. L'atenció centrada en la persona i les diferents dimensions que analitza per apoderar-la reflecteixen un canvi de paradigma en el tractament i la comprensió dels residents.

Els darrers anys l’interès en l'estudi de les emocions de la persona s'ha incrementat per diversos motius. Per començar, ens trobem amb la divulgació d’un nou concepte d’intel·ligència, l’emocional. Popularitzada pel psicòleg Daniel Goleman, s’entén com "l'habilitat de percebre, assimilar, comprendre i regular les emocions pròpies i les del altres". També han tingut el seu efecte els descobriments científics del biòleg Eric Kandel en relació a la plasticitat cerebral mitjançant les connexions neuronals i com les nostres emocions i coneixements poden canviar-les. Així mateix, la creença del moviment humanista en la capacitat de la persona per poder millorar la seva vida si s'atén a les seves necessitats ha contribuït a aquest interès. Per últim, cal destacar el paper que han jugat en aquest sentit les idees lligades a l’atenció centrada en la persona, que es fixa en les capacitats d’aquesta, en els seus interessos i necessitats atenent als principis d'autonomia, individualitat, independència i integritat.

Tot això ha portat a un canvi en el tractament que s'estava portant a terme en les residències i que afecta a tots aquells que tenen influència en els residents: ja no es tracta tan sols de plantejar activitats que els professionals considerin que poden ser valuoses per a ells, ara són ells qui han de decidir també quines activitats ho són. Els professionals han de tenir la vista necessària per percebre, identificar i comprendre les emocions del residents i, al mateix temps, regular les pròpies. Es tracta d’entendre que el comportament dels residents és el reflex dels pensaments, creences i valors que tenen en aquest moment, sense obviar les experiències vitals de la seva història. Buscar el canvi i mostrar disconformitat, tristesa, impotència o enuig o tractar-los amb procediments i tècniques d’aprenentatge no és el millor per aconseguir el seu benestar emocional. Sí que ho és el fet de validar certes conductes i interpretar d'altres com a expressió implícita de les seves necessitats i intentar comprendre-les i tractar-les amb el màxim de compassió, empatia, creativitat i amor, sense caure en allò que millor s'avingui per qüestions de funcionalitat a l'estructura del sistema ja establert .

Els educadors i educadores són els encarregats de planificar activitats lúdiques que siguin significatives per als residents, potenciar les bones relacions que es puguin establir amb les persones amb qui conviuen i l'entorn, facilitar l’accés als béns de la comunitat i evitar l'exclusió social. Per saber quines necessitats s'han de cobrir, es requereix d’un coneixement exhaustiu de la persona que s'aconsegueix mitjançant l'observació, les entrevistes al resident i a les famílies, i les històries de vida.

El dia a dia de l’educador social

Una situació amb què es podria trobar qualsevol professional és que plantegi fer un taller de càlcul, en què a tots els residents se’ls doni números amb símbols per relacionar-los, i es trobi que molts no ho entenguin i que a d’altres els avorreix. Així és com en moltes ocasions acaben generant-se emocions negatives envers l'activitat. Per tant, cal que el professional intenti potenciar les facultats de la persona, però tenint en compte el seus gustos, preferències i capacitats. Per exemple, l’educador social pot trobar-se amb una resident a qui agradi molt cuidar d’un hort, passar l’estona traient les males herbes, mirant si l'enciam ha crescut i quants tomàquets hi ha. En aquest cas, el fet de comptar els tomàquets, les fulles que té l'enciam o les que ha hagut de retirar, li és significatiu i li potencia tant la part cognitiva com l'emocional proporcionant-li una sensació de benestar i plenitud.

Qualsevol professional que treballi en aquest àmbit pot fer una bona gestió de les emocions amb una mica de formació. Poden ser útils en aquest sentit lectures com les de l’obra de Daniel Goleman Intel·ligència emocional, els quaderns pràctics de la fundació Matia Fundazioa o els cursos d’habilitats socials.

Amb la col·laboració de Rosa Torró, educadora social de centres de dia Torreromeu, Sabadell Centre i Centre Residencial Mutuam La Creueta, de Grup Mutuam.