Història de vida: una eina clau per a una atenció residencial centrada en la persona

La història de vida és, en general, el relat que cada persona fa de la seva pròpia trajectòria vital. Als centres residencials és una eina fonamental per poder oferir una atenció centrada a la persona, ja que ens permet conèixer-la més profundament i així definir millor el pla d’atenció interdisciplinària.

Quan una persona ingressa en un centre per a gent gran ja ha viscut la major part de la seva vida. Disposar d’informació sobre les diferents etapes recorregudes -infància, joventut, maduresa- ens permet conèixer l’evolució que ha fet i poder acompanyar-la en la definició del seu pla d’atenció per als anys següents. Si quan arriben les persones al centre, per tal d’elaborar el pla, ens asseiem amb elles i els preguntem què volen i què podem fer per  elles, una gran part es queden sobtades i no saben què respondre. Així doncs, el nostre gran repte és que la persona sàpiga expressar què necessita i com la podem ajudar.

Als centres i residències del Grup Mutuam som conscients que recollir la història de vida de la persona pot ser un procés llarg. Quan l’usuari o usuària acaba d’ingressar pot estar una mica atabalat, perquè es troba en un període d'adaptació. Així que, tot i que iniciem la història de vida en aquest moment, és recomanable tornar a seure amb ell o ella al cap d'unes setmanes.

Procés continuat

L’eina principal que fem servir per elaborar-la són les entrevistes amb la persona, que es fan en moments pactats amb ella. Disposem d’unes preguntes enfocades a esbrinar aspectes de les diferents etapes, del tipus “com recordes el teu pas per l'escola?” o “quines feines has tingut?”. També els preguntem per la parella i els fills, en cas que en tinguin. A partir d'aquí, parlem de tot allò que a la persona li sorgeix explicar-nos. Tot i que les primeres sessions ens permetin obtenir una informació molt valuosa per elaborar el pla d’atenció, amb el temps, es van descobrint petits detalls de la seva vida que permeten anar ampliant la història i ajuden a definir objectius per continuar amb el seu projecte vital.

Així, quan ja es coneix millor la persona, és més fàcil indagar en les seves necessitats. Per exemple, veient que formava part d’un club de lectura quan era jove, se li pot preguntar si això encara li interessa i suggerir-li participar en el club del casal de gent gran del barri. Potser a la persona no se li hauria ocorregut de forma espontània expressar-nos que té aquesta inquietud. Així mateix, les persones que han tingut vivències dures és poc probable que les expliquin d'entrada. En canvi, en el dia a dia, pot haver-hi alguna situació que els remogui aquesta part del passat i llavors, de sobte, ho expressin. Parlem, doncs, d’una història oberta, que anirem completant durant la seva estada.

Professionals amb vincle

Als centres i residències del Grup Mutuam, qui s'ocupa d'elaborar-la són els professionals referents de la persona usuària, que solen ser un tècnic -pot ser de l’àmbit de la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la psicologia, el treball social o l'educació social- i un auxiliar. Ells o elles s’ocupen de recollir la informació i d’introduir-la en un programa informàtic i, d’aquesta manera, podem utilitzar-la per actualitzar anualment el pla d’atenció.

La figura dels professionals referents és clau, ja que, tot i que hi ha persones que ja d’entrada tenen facilitat per expressar què volen, moltes d’altres necessiten establir abans un vincle amb l’interlocutor. Per a qui acaba d'ingressar els seus referents són igual de desconeguts que la resta, però, amb el temps, es genera una relació de confiança, perquè són amb qui més parlen i a qui s'han hagut de dirigir en cas de buscar solució a algun problema o necessitat.

Informació de l’entorn

El gran repte amb què ens trobem als centres per a gent gran és que moltes persones es troben en un estat de deteriorament cognitiu avançat i això dificulta molt la tasca d’esbrinar què necessiten i quines són les seves preferències. Quan la persona no pot expressar-se el relat de la seva vida es construeix amb l'ajuda del seu entorn. Tanmateix, partim de la concepció que la història de vida no és un recull de dades, sinó de vivències. És a dir, que no és el mateix que la família faci un llistat dels fets que ha viscut una persona a que t’ho expliqui ella mateixa, amb el significat que els ha donat. La vivència que hi ha darrera dels detalls biogràfics és allò més important per obtenir un relat.

En aquest sentit, sabent que les persones usuàries aniran patint un deteriorament cognitiu, és fonamental que l'equip en reculli informació a l’entrada per poder atendre-la bé quan ja no pugui expressar-se. La història de vida també és important pel fet que, tot i que la persona pugui estar en la seva última etapa de vida, potser té somnis i fites per complir. L'equip del centre hauria de ser capaç de captar-los, ja que en alguns d'ells poden facilitar-ne l'assoliment. Quan els sentim pronunciar la frase 'jo tota la vida he volgut fer...', potser podem moure mecanismes, posar-nos en contacte amb entitats, etc. i fer realitat el seu desig. Per tant, la història de vida ajuda a donar continuïtat, perquè a més de recollir el que ha viscut la persona, també serveix per identificar preferències i coses que li queden per fer.

Connectar amb el passat

Per últim, disposar de la història de vida, encara que estigui construïda a partir del que ha explicat la família, permet fer activitats d’estimulació cognitiva que refresquin la memòria de la persona mitjançant elements i informacions del seu passat. Als centres del Grup Mutuam es fan també activitats per compartir les històries de vida entre els diferents usuaris, projectant fotografies de la persona i explicant quina ha estat la seva trajectòria vital. Això, a més de permetre-li connectar amb elements del passat, ajuda a fomentar el sentit de pertinença.

Per tots aquests motius, la història de vida esdevé fonamental per oferir una atenció centrada en la persona als centres per a gent gran. Es tracta d’una eina en permanent evolució, que ha de partir de l’escolta activa i la confiança, i que facilitarà que l’estada del resident mantingui una continuïtat de sentit amb les altres etapes vitals.

Carolina Ferrero

Adjunta de l'Àrea Residencial

Grup Mutuam