Què és la història de vida i per què és fonamental en l’atenció residencial

La història de vida és, generalment, el relat que cada persona construeix sobre la seva pròpia trajectòria personal: com ha viscut, què l’ha fet ser com és. Als centres residencials, aquesta informació és molt valuosa, perquè ens ajuda a mirar l’individu més enllà del seu diagnòstic, l’edat o el grau de dependència.

És a dir, que ens permet entendre realment qui tenim al davant, per poder oferir-li una atenció centrada en la persona, que respecti els tant els seus hàbits, com les seves preferències i valors.

Què és la història de vida en les residències per a gent gran?

La història de vida és un recurs que ens permet comprendre la trajectòria vital de cada individu. Es tracta d’un procés narratiu que recull les experiències significatives d’una persona, les relacions, els valors i els aprenentatges que han configurat la seva vida.

Quan una persona va a viure a una residència per a gent gran, ja ha viscut la major part de la seva vida. Per això, de la mateixa manera que necessitem la seva història clínica per poder garantir una bona assistència sanitària, la història de vida ens ajuda a oferir una atenció residencial personalitzada i de qualitat, adaptada, en la mesura del possible, a la seva manera de ser i de viure.

A partir d’aquesta informació, l’equip interdisciplinari elabora el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI), que és la guia que orienta els professionals per garantir una atenció centrada en la persona, a la vegada que fixa els objectius que permetin donar continuïtat al seu projecte vital dins la residència.

Com es recull la història de vida

La història de vida comença a treballar-se abans de l’incorporació del resident. Els professionals del treball social comencen a recollir-la a les reunions prèvies amb la persona i la família, amb l’objectiu de poder planificar una entrada adaptada. Per exemple, ens ajuda a pensar amb qui podría sentir-se còmode compartint habitació.  

A Grup Mutuam, treballem assignant a cada resident uns professionals de referència (tutors i referents), amb l’objectiu que puguin establir un vincle que ajudi als residents a agafar confiança i faciliti la comunicació.

Els referents obtenen la informació principalment a través d’entrevistes amb la persona, que es fan en moments pactats en les primeres setmanes, i de les aportacions de la família.

El gran repte el trobem en que moltes persones arriben amb un deteriorament cognitiu important, que fa difícil conèixer les seves necessitats i preferències. En aquests casos, el relat es construeix gràcies al seu entorn proper, tot i que sabem que no és el mateix que la família faci un llistat dels fets que ha viscut una persona a que t’ho expliqui ella mateixa, amb el significat que els ha donat.

La història de vida comença a recollir-se així, però és una eina viva, que es va actualitzant al llarg de tota l’estada, afegint noves aportacions que poden sorgir en converses espontànies, o en activitats grupals, ja que sovint, el que diu una altra persona pot despertar algun record. Per exemple, a partir d’una activitat de reminiscència, una dona va demanar llet condensada, perquè li recordava els berenars al poble. 

Quina informació conté?

A Grup Mutuam distingim dos tipus d’informació: la història de vida i la fitxa de gustos i preferències.

• La història de vida recull dades més personals i biogràfics: la procedència, on va passar i com va viure la seva infància, la família, les amistats, moments significatius per a ella, a que es va dedicar…

• La fitxa de gustos i preferències inclou aspectes més pràctics del dia a dia: com li agrada vestir-se, què li agrada menjar, quines activitats prefereix, què llegeix i mira a la TV, etc.

Tanmateix, de vegades pot ser igual o més rellevant allò que la persona hauria volgut fer i que, per diferents circumstàncies, no va poder. Aquests interessos no desenvolupats també formen part d’ella. Sovint els descobrim en converses del dia a dia, i són una font d’informació molt útil per poder oferir experiències significatives que connectin amb els seus desitjos.

Per exemple, tenim el cas d’un home que va dedicar tota la seva vida a ser mecànic de bicicletes, però que sempre havia volgut fer arquitectura. Aquesta informació va servir per proposar-li activitats manuals relacionades amb aquest interès, que li van suposar una nova font de motivació.

Per tant, la història de vida no només ajuda a adaptar l’atenció que rep cada persona, sinó també a donar continuïtat al seu projecte vital, identificant aquelles coses que encara els queda per explorar.

Llistat d'interesos i de rols

D’altra banda, en alguns casos es poden utilitzar eines complementàries, com el Llistat d’interessos i el Llistat de rols. Aquestes escales ofereixen informació molt concreta sobre les activitats que la persona feia, fa o li agradaria fer, i resulten especialment útils en situacions límit, com ara episodis de fugida, múltiples caigudes o deambulació amb risc, en què sovint es produeix un conflicte ètic entre l’autonomia de la persona, la beneficència i no maleficència.

Gràcies a aquestes escales podem anar més enllà del que recull la història de vida. Per exemple, un resident amb alteracions conductuals pot mostrar avorriment tot i haver participat en activitats que consten a la seva història de vida, com la lectura o el cinema. Però, una exploració més exhaustiva, pot revelar que també gaudeix escoltant música, cuidant plantes o fent activitats manuals.

Aquesta informació permet dissenyar noves propostes del seu interès que respectin la seva autonomia, alhora que redueixin riscos, i aporta arguments clínics i ètics més sòlids per decidir mesures de protecció o adaptacions en el PIAI.

Identitat, transcendència i vincles més humans

Conèixer la història de vida és essencial perquè ens permet veure la persona completa, més enllà de la clínica o de la dependència funcional. Però, quin impacte té en els residents, la família, i els professionals? 

Per al resident, implica sentir-se reconegut, escoltat i valorat. Reforça la seva identitat i dignitat, redueix la desorientació i el patiment emocional per la pèrdua d’autonomia, i afavoreix el seu benestar i la confiança. A més, facilita el procés d’adaptació al centre i ajuda a mantenir viu el seu projecte vital.

Per a la família, representa un espai per compartir records i participar activament en les cures. També pot ajudar a elaborar el dol anticipat i a prendre consciència del llegat intergeneracional: els valors que tenia la persona, què era important per a ella, les creences i principis que potser mai s’havien verbalitzat, però que va transmetre a la seva família. És a dir, la trascendència de la persona. 

Per a l’equip professional, la història de vida és una font de motivació i sentit. Permet establir vincles més humans i autèntics, millora la comunicació i redueix la sensació de rutina o desgast emocional. En definitiva, contribueix a una pràctica assistencial més humanitzada i respectuosa.

Perquè, com diu Viktor Frankl, “quan entenem el sentit que té la vida per a algú, també entenem com cuidar-lo millor”.

Amb la col·laboració d'Ana Rubio

Psicòloga al Centre Assistencial Mutuam La Creueta