Hidroxicloroquina i azitromicina: riscos associats als possibles tractaments del COVID19

En relació al tractament del COVID19, s’estan utilitzant de manera empírica alguns tractaments, entre ells azitromicina i hidroxicloroquina, en infeccions respiratòries en pacients amb alta comorbiditat o majors de 65 anys amb pneumònia lleu o moderada. Alguns estudis avalen el seu ús, tot i que l’evidència encara és limitada i cal tenir precaució.

D'una banda, la hidroxicloroquina és un medicament indicat per a l’artritis reumatoide, el lupus i la malària, fet pel qual, si s’utilitza fora d’aquestes indicacions, com és en el cas del tractament del COVID19, cal informar el pacient i que aquest doni el seu consentiment, fent-ho constar a la història clínica. A més a més, la hidroxicloroquina es demana, actualment, com a medicament estranger, perquè hi ha problemes de subministrament, i només estan autoritzats a fer-ho els serveis de farmàcia hospitalària i de manera restringida. Pel que fa a l’administració, per als pacients que tinguin dificultat de deglució, l’hidroxicloroquina es pot triturar.

Entre els efectes adversos més freqüents de l’hidroxicloroquina, es troba el fet que pot causar hipoglicèmia greu fins i tot en pacients que no estan rebent tractament amb antidiabètics, també problemes digestius (diarrea) i trastorns oculars (disminució agudesa visual, fotofòbia). Per això cal anar amb precaució perquè pot augmentar l’efecte d’Insulina i antidiabètics, digoxina i antipsicòtics.

D'altra banda, l’azitromicina és un antibiòtic macròlid utilitzat en bronquitis, pneumònia o infeccions de la pell. Per als pacients amb problemes de deglució s’hauria de valorar la possibilitat d’utilitzar la suspensió oral. Entre els efectes adversos de l’azitromicina, s’ha vist com augmenta l’efecte anticoagulant de la warfarina, fet pel qual es recomana vigilar l’INR i valorar un canvi a heparina durant el tractament.

Precaucions

Tant l’azitromicina com la hidroxicloroquina tenen interaccions amb altres medicaments, especialment totes dues poden allargar l’interval QT, fet pel qual cal posar especial atenció en pacients que porten molts medicaments amb el mateix perfil i/o pacients cardiòpates que manifestin alguna simptomatologia i/o pacients amb funció renal disminuïda (filtrat glomerular <50ml/min).

Els pacients d’edat avançada poden presentar episodis d’agitació, i requereixen tractaments puntuals. Però l’advertència del QT planteja dubtes de com enfocar aquests tractaments. Inicialment, com és habitual, cal descartar síndromes geriàtrics tractables com restrenyiment, deshidratació, dolor o ansietat. Però si cal un tractament específic, s’haurien d’evitar haloperidol, risperidona i quetiapina ja que estan contraindicats. Es podrien plantejar en el seu lloc l’ús de lorazepam, olanzapina, pregabalina o gabapentina.

Pel que fa a la depressió, molts fàrmacs antidepressius també mostren interaccions amb aquests tractaments, però cal recordar que la suspensió brusca d’antidepressius pot provocar efectes adversos. Cal evitar l’ús de citalopram i escitalopram, i valorar canviar a un antidepressiu que tingui menys risc d’interacció, com poden ser duloxetina i mirtazapina.

Respecte al tractament per als símptomes respiratoris, els corticoides sistèmics, els inhalats i els broncodilatadors poden provocar també augment del QT conjuntament amb la hidroxicloroquina, motiu pel qual es recomana precaució i, en cas de dubte, consultar amb la farmacèutica.

Altres fàrmacs contraindicats amb l'azitromicina i la hidroxicloroquina són: la hidroxizina i la domperidona, pel risc d’increment de trastorns del ritme ventricular.

Tampoc es recomanen fàrmacs que prolonguen el QT com els antiarrítmics procainamida, amiodarona i sotalol, els antidepressius tricíclics amitriptilina i nortriptilina, fluoroquinolones (levofloxací), ni trimetoprim-sulfametoxazol.

Patrícia Amorós Reboredo

Directora Tècnica de Farmàcia  de Grup Mutuam

Bibliografia

Fitxa tècnica Dolquine®. Consultada el 31 de març del 2020. https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/74904/FT_74904.html

Fitxa tècnica Azitromicina. Consultada el 31 de març del 2020. https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/65600/FT_65600.html

Manejo farmacológico de trastornos psicóticos en personas mayores con tratamiento de la infección por COVID19: interacciones y recomendaciones terapéuticas. https://www.fesemi.org/sites/default/files/documentos/19.pdf

Taula interaccions Universitat Liverpool. Consultada el 31 de març del 2020. https://liverpool-covid19.s3.eu-west-2.amazonaws.com/aisiw0k8w5a4kc003azu7p3tsll6?response-content-disposition=inline%3B%20filename%3D%22Covid_InteractionSummary_Web_2020_Mar20.pdf%22%3B%20filename%2A%3DUTF-8%27%27Covid_InteractionSummary_Web_2020_Mar20.pdf&response-content-type=application%2Fpdf&X-Amz-Algorithm=AWS4-HMAC-SHA256&X-Amz-Credential=AKIAI7XER5GUPWKQNOYA%2F20200331%2Feu-west-2%2Fs3%2Faws4_request&X-Amz-Date=20200331T103449Z&X-Amz-Expires=300&X-Amz-SignedHeaders=host&X-Amz-Signature=0c3720e7be21b52bb6bd04cc33cfe241666441f1e929f04f97ae539dcea57174

RESUMEN DE INTERACCIONES: fármacos COVID19 + fármacos asma, grupo neumo SEFH:

https://www.sefh.es/fichadjunto/RESUMENINTERACCIONESCOVID19asma.pdf