Efectes de l’estimulació multisensorial en persones amb demència avançada

La fisioterapeuta de la Residència Les Franqueses del Grup Mutuam Estefanía La Mata va impartir una de les sessions clíniques que organitza periòdicament la Fundació Mutuam Conviure per tal de facilitar que els professionals comparteixin coneixements. En la seva intervenció, va presentar els resultats d'un estudi portat a terme a la seva residència i finançat per la Fundació sobre ‘Intervenció basada en l'estimulació multisensorial’.

L'estudi neix de la necessitat de trobar una manera de millorar la qualitat de vida de les persones que tenim a la unitat de psicogeriatria i que presenten un grau de demència molt avançat, ja que no érem capaços d'obtenir respostes amb les activitats que fins aquell moment havíem dut a terme a la Residència Les Franqueses. Anteriorment, havíem rebut formació en Atenció Centrada en la Persona (ACP), que ens va ajudar a entendre les demències des d'un altre punt de vista, i formació per aprendre a treballar l’estimulació multisensorial. 

Per a nosaltres, l'ACP va suposar un abans i un després en la manera de veure i tractar les demències. Ens va ajudar a adonar-nos que el que estàvem fent fins llavors en la nostra unitat no tenia gaire sentit per ajudar a millorar el benestar de les persones amb demència avançada. Amb l'ACP, se les valora com a individus, intentant comprendre el que passa al seu voltant des de la seva perspectiva i, així, aplicar una psicologia social de suport per intentar millorar el seu benestar. 

Des de la perspectiva de l'atenció individualitzada, s'han de tenir en compte molts factors que afecten la persona en la seva vivència de la malaltia. Per començar, la discapacitat neurològica, que altera el funcionament de moltes capacitats cognitives i que s’ha de conèixer en cada moment per a una bona atenció. També s'ha de valorar cada agreujament de la conducta confusa que no sigui causat per algun problema de salut física. Així mateix, s’han de conèixer les vivències de la persona al llarg de la vida per poder entendre el seu comportament. Igualment, ens cal saber com era la seva personalitat anterior al dany neurològic, que ens ajudarà a entendre moltes reaccions. Per últim, és necessària la psicologia social per poder donar suport o influir en les persones amb demència. En aquest sentit, és molt important el contacte humà i la comunicació no verbal. 

La formació en estimulació multisensorial ens va ajudar molt per a l'atenció individualitzada. Aquesta tècnica es basa en oferir a les persones situacions que estimulin diferents sentits amb diferents finalitats. Primer de tot, cal que tinguem en comptes que hi ha tres tipus de sensacions: les interoceptives, que són les que rebem des dels nostres òrgans interns; les exteroceptives, que rebem des dels sentits externs; i les propioceptives, que són les que percebem de la posició del nostre cos a l'espai. Quan rebem una sensació, aquesta passa al sistema nerviós central, es processa en el cervell i torna al nivell exterior com a resposta adaptativa. 

La piràmide del desenvolupament ens diu molt sobre la necessitat de l’estimulació. Quan naixem, tenim uns sistemes sensorials innats. Amb el creixement, anem adquirint diferents destreses, des de les més bàsiques fins a l'aprenentatge acadèmic. Tot el que adquirim en una vida es comença a perdre quan s'inicia la demència, seguint el sentit invers de la piràmide. De manera que, en demències molt avançades, es conserven els sistemes sensorials amb els quals naixem. 

La disfunció, doncs, no vol dir absència de sensacions, ja que aquestes són innates. Les causes de la disfunció són diverses i els símptomes generals poden ser la hiperactivitat, la distracció, els problemes de llenguatge, de comportament, de coordinació i control postural i d'aprenentatge. Moltes vegades aquestes disfuncions són irreversibles, però el que sí que es pot fer és millorar la qualitat de vida de la persona que les pateix millorant-ne la relació amb l'entorn. 

En aquest sentit, cal millorar el funcionament de cadascun dels receptors sensorials exposant-los als estímuls adequats per reforçar la percepció i, per tant, l'aprenentatge. Els sistemes sensorials bàsics que podem treballar són el tacte, el sistema propioceptiu (sensacions que ens arriben des de les articulacions sobre el posicionament del nostre cos) i el vestibular (el posicionament del nostre cos respecte a la resta de l'espai).

Ventall d’eines

L'estudi que vam portar a terme a la residència va incloure les 21 persones usuàries de la unitat de psicogeriatria i va tenir una durada de 6 mesos, al llarg dels quals se'ls van passar les diverses escales d’avaluació tres cops. Les escales de valoració cognitiva que es van utilitzar van ser el Reisberg, que té en compte l'evolució cognitiva i la relació de les funcions quotidianes, i el Mec, que avalua la progressió del trastorn cognitiu, i les va passar la psicòloga.

Des d’Infermeria van passar, amb la informació que els facilitaven les auxiliars, l'escala NPI, que avalua els símptomes conductuals i psicològics de la demència i el Barthel, per mesurar la funcionalitat dels residents. Les cuidadores van fer servir la Qualid, que ens va semblar molt interessant per a les demències avançades i que en valora la qualitat de vida a través de l'observació dels comportaments afectius. També vam fer servir, mitjançant les auxiliars, els massatges propioceptius per tal de fer-los conscients dels límits del seu cos.

Per últim, vam fer servir el Demential Care Mapping (DCM), que el van passar la fisioterapeuta, la terapeuta ocupacional i la psicòloga. Al DCM per valorar l'ocupació, hem fet servir les categories del comportament (BCC) i els ME, que ens donen informació de la implicació i de l'estat d’ànim en què es troben. Per últim, amb els potenciadors i detractors, vam enregistrar les diferents interaccions entre personal i usuaris i si aquestes milloraven o empitjoraven les necessitats psicològiques.  

Els resultats ens mostren que el 38 per cent de les persones usuàries de la unitat de psicogeriatria tenen Alzheimer i vam comparar-ne al grau a l'inici i al final de l'estudi. A l'inici, les demències greus suposaven un 95 per cent i, al final, el 100 per cent. Respecte a la medicació, enfocada als trastorns de comportament, no hi va haver variacions durant l'estudi.

A partir de les valoracions de Reisberg i MEC, vam comprovar que hi va haver un augment de les demències greus durant el període, mentre que l'escala de Barthel no va mostrar cap variació. La valoració amb QUALID ens va aportar resultats interessants, amb una millora de 4,43 punts de mitjana. En la majoria dels ítems, vam observar una millora de més del 50 per cent, però cal assenyalar especialment que en l'ítem 'plors' es va produir una millora del 90,47 per cent i en la referida a 'alimentació', del 85,71 per cent. Fent la comparació a nivell individual, entre la primera i la segona valoració, veiem que hi va haver 2 usuaris que van empitjorar, 18 que van millorar i un que va restar igual. Quan la fem entre la segona i la tercera, veiem que hi va haver 4 que van empitjorar (poc després de l'estudi van morir), 1 que no va mostrar variació i 17 que van millorar.     

Els resultats de l’NPI ens mostren que hi va haver una millora general del 2,14 per cent. Desglossant cada trastorn, però, veiem que en l'apatia hi va haver una millora del 66,66 per cent, mentre que en l'agitació, les al·lucinacions i els deliris hi va haver més persones que van empitjorar que les que van millorar. Pel que fa als massatges propioceptius, observem una millora en tots els àmbits.

Per últim, amb el DCM, vam veure abans de començar l'estudi que un 20 per cent del temps els usuaris es trobaven en situació de participació passiva i un 30 per cent dormint. D'una banda, la comparativa de les tres valoracions envers el BCC ens mostra que hi va haver un increment del 16 per cent del temps amb una activitat de potencial alt, una disminució del 10 per cent del temps amb implicació passiva, una disminució del 6 per cent del temps en situació d'abandó i una disminució de l'1 per cent en activitats de potencial negatiu. D'altra banda, a la comparativa envers al ME, veiem que hi va haver una millora del 16 per cent del temps de benestar i una disminució del 9 per cent del temps de malestar. Per últim, pel que fa a la qualitat relacional, veiem que hi ha una millora dels potenciadors del 77,6 per cent i una millora dels detractors d'un 6,2 per cent. 

Interpretacions personals i formació

Com a conclusions, podem afirmar que la intervenció basada en l'estimulació multisensorial té un efecte directe sobre la qualitat de vida i els trastorns neuropsiquiàtrics. En canvi, no té incidència sobre l'evolució de la demència, ni a nivell cognitiu ni d'autonomia.

Creiem que la valoració subjectiva de les escales influeix en els resultats, encara que estiguin estandarditzades. Per això, tot i que la Qualid ens mostra un augment important de la qualitat de vida dels usuaris, a l'NPI veiem que hi ha un creixement en factors com la irritabilitat, l'agitació i les al·lucinacions que semblen contradir-ho. Així doncs, pensem que la interpretació personal de qui passa les escales decantarà la valoració final cap a una millora o un empitjorament de la qualitat de vida. La connexió amb l’entorn que hem observat després de l’estimulació hi haurà qui la valori com a positiva, però també hi haurà qui ho consideri un augment del nerviosisme, tal com ho han reflectit les interpretacions dels resultats de l'NPI. 

Això ens porta a pensar que hi ha una necessitat de formació continuada, ja que la rotació de personal fa que els professionals que fan les valoracions no sempre tinguin el coneixement adient. També hem comprovat que és molt important disposar d'una història de vida acurada de les persones usuàries per entendre les seves reaccions. Una altra de les conclusions del projecte és que hi ha una baixa interacció entre les persones treballadores i els residents, fet que interfereix en la qualitat de vida de les primeres. Dit tot això, val la pena assenyalar que els mateixos professionals ens sorpreníem sovint en el dia a dia de les reaccions de les persones usuàries davant de l'estimulació.

Estefanía La Mata

Fisioterapeuta

Residència Les Franqueses

Pots veure al canal de Youtube del Grup Mutuam la gravació completa de la sessió clínica.