Covid Persistent: què en sabem ara?

La doctora Lourdes Mateu està al capdavant de la Unitat de Covid Persistent, de la Fundació Lluita contra les Infeccions i del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. La doctora Lourdes Mateu va ser una de les persones ponents de la inauguració i de la primera sessió del Curs de Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives 2023.

Primer de tot, m’agradaria començar amb una reflexió d’una companya pediatra de la Unitat de Covid Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Ella explica que la covid no la va matar, però que va aturar la seva vida. Aquesta és la sensació que tenen moltes de les persones afectades.

Definició: què és la Covid Persistent?

La covid persistent o el long covid ha rebut molts noms d’ençà que es van descriure els primers casos el maig de 2020, just quan sortíem d’aquesta primera onada que ens va canviar la vida a tots i totes. No és fins molts mesos després, concretament fins a l’octubre de 2021, que l’OMS fa una definició del que anomena la condició post covid. L’OMS parla de pacients amb història probable o confirmada que després de mesos de la infecció aguda continuen amb símptomes. En concret, aquests símptomes duren més de dos mesos i no es poden explicar per altres causes.

L’OMS fa referència a un llistat de diferents símptomes fent èmfasi en la fatiga, la dispnea i les afectacions neurocognitives, que malauradament impacten en la vida diària de les persones. Els símptomes poden aparèixer amb la infecció aguda, però també poden aparèixer dies o mesos després d’aquesta infecció aguda i poden tenir un curs fluctuant, és a dir, un curs amb brots.

Després de la definició de l’OMS, hem d’intentar homogeneïtzar els estudis, parlar tothom del mateix i diferenciar aquell pacient que té una covid persistent d’aquell pacient que té seqüeles d’una infecció greu. Per exemple, un pacient que ha estat dos mesos en una unitat de crítics tindrà unes seqüeles, però no seran les mateixes que aquells pacients amb covid persistent que la majoria ha tingut una infecció lleu o moderada i no han necessitat cap ingrés hospitalari.

Prevalença: quina és la incidència?

En un dels últims treballs, publicat l’agost de 2022, es comparaven els símptomes amb pacients que havien tingut covid amb pacients que no havien tingut covid. El treball treu la conclusió que 1 de cada 8 pacients que ha tingut una infecció per SARS-CoV-2 pot tenir símptomes persistents després dels tres mesos. Si pensem que 1 de cada 8 pacients, que és del voltant del 12% dels pacients amb infecció aguda que sobreviuen poden tenir una covid persistent, estem parlant que a Catalunya hi hauria més de 300.000 persones afectades i, a tot el món, més de 60 milions.

Hi ha factors que influeixen en aquesta prevalença com, per exemple, les vacunes o les variants. En aquest sentit, l’octubre de 2022, va sortir un estudi, fet amb un número molt alt de pacients, més de 16.000, on veiem que la vacunació completa podria prevenir la covid persistent.

També, el treball analitza les diferents variants de la SARS-CoV-2. Veiem que amb l’òmicron el percentatge de pacients amb covid persistent és menor, tot i que cal recordar que hi ha molts infectats per aquesta variant. No obstant això, estem parlant que hi ha molts pacients, més de 60 milions a tot el món, que podrien estar afectats per la covid persistent o el long covid.

Símptomes: quins són?

S’han descrit més de 200 símptomes de covid persistent. Aquests afecten tots els òrgans i els sistemes. En primer lloc, tenim els símptomes generals com poden ser la fatiga, la febre, les afectacions neurològiques, el mal de cap o les afectacions neurocognitives. En concret, al nostre àmbit, hem detectat afectacions neurocognitives en prop d’un 60% dels pacients amb una infecció per SARS-CoV-2, és a dir, persones amb una activitat intel·lectual alta que de sobte veuen que són incapaces de recordar, de fer un simple càlcul o de conduir, entre altres situacions quotidianes. De la mateixa manera, trobem afectacions respiratòries amb dispnea, afectacions digestives amb nàusees i diarrees i afectacions articulars amb artràlgies inflamatòries.

Així doncs, podem veure que els símptomes són molt diversos. Voldria destacar la importància dels pacients i de la compartició de les seves experiències. Quan vam començar, a les consultes, recollien uns deu símptomes aproximadament. Els pacients ens anaven posant sobre la taula símptomes nous. Si vint o trenta pacients, t’expliquen els mateixos símptomes penses que no s’ho poden inventar. No ho han llegit enlloc, perquè encara no hi havia res redactat.

Símptomes: la col·laboració dels pacients

Els pacients ens han ensenyat molt. Hem treballat conjuntament amb ells en termes tant d’assistència com de recerca. Malauradament, ningú els hi feia cas. Sovint, les proves que els hi fèiem no mostraven alteracions. Probablement, això passava perquè no els hi fèiem les proves correctes. Tristament, van ser diagnosticats com, per exemple, trastorns depressius.

La major part de les persones afectades per la covid persistent o el long covid són dones, prop d’un 70%, amb una edat d’entre 40 i 50 anys amb plena vida familiar i amb plena vida laboral. No obstant això, no tots els pacients es comporten igual, ja que hi ha descrits diferents fenotips.

Així mateix, a la Unitat de Covid Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol després de tractar més de 1.000 pacients, hem comprovat que hi ha una diferència de severitat dels símptomes. En aquest sentit, cal destacar que la covid persistent o el long covid no només és un problema de salut, sinó que la síndrome també deriva en un problema laboral i en un problema econòmic.

Fisiopatologia: quines hipòtesis tenim sobre la taula?

Tot i que encara no tenim la causa, el perquè de tot plegat, hem avançat molt, gràcies al fet que hi ha molts grups treballant-hi. Pel que fa a la fisiopatologia, hi ha hipòtesis molt diverses com, per exemple, una persistència viral, una inflamació, una autoimmunitat, una alteració del microbioma, una disfunció microvascular i una afectació del nervi vague. Probablement, aquestes hipòtesis de la fisiopatologia no són excloents. En un mateix pacient, poden coexistir.

En aquesta línia, hem de continuar amb els estudis per a veure com afecta la covid persistent o el long covid i sobretot per a veure què podem fer. Malauradament, avui dia, no tenim clara la fisiopatologia de la síndrome perquè els pacients no es comporten igual i tenim molts fenotips.

Unitat de Covid Persistent: qui som?

Amb la voluntat de treballar al voltant de la covid persistent o el long covid, vam crear la Unitat de Covid Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol el juny de 2020. Inicialment, vam començar com una sola consulta. De seguida, vam veure que havíem d’ampliar aquesta consulta i que havíem d’anar afegint altres companys de l’àmbit sanitari com psicologia, dietista, rehabilitació, cardiologia, reumatologia, pneumologia, neuropsicologia, otorrinolaringologia, psiquiatria i ginecologia. En resum, cal un abordatge multidisciplinari del pacient amb covid persistent o long covid i posar el focus en l’atenció primària, on sovint s’identifica la síndrome.

Personalment, formo part del grup del programa territorial d’atenció a la covid persistent de la Gerència Territorial Metropolitana Nord. Hem intentat treballar conjuntament els equips d’atenció primària i els hospitals i no derivar pacients, sinó compartir pacients. En aquest sentit, hem estandarditzat les visites, hem protocol·litzat l’actuació segons els diferents símptomes i hem implicat no només als companys especialistes de primària sinó a infermeria, que té un paper fonamental, a la figura de benestar emocional, a les dietistes i a altres professionals. Excepcionalment, hem creat una aplicació mòbil per a les persones pacients amb consells dietètics i de benestar emocional i amb jocs per a intentar millorar l’afectació neurocognitiva.

En definitiva, tant a la Unitat de Covid Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol com al programa territorial d’atenció a la covid persistent de la Gerència Territorial Metropolitana Nord, intentem objectivar els símptomes que ens expliquen els pacients. En aquest sentit, hem creat un qüestionari de símptomes, senzill i molt clínic, i el que estem intentant és validar-lo. Així doncs, classifiquem les persones pacients segons les seves alteracions de la vida diària.

Tractaments: què fem davant de la Covid Persistent?

Actualment, a l’àmbit sanitari, apliquem tractaments simptomàtics i rehabilitació, que és clau i cal posar-la en valor. En aquest sentit, posem el focus en la rehabilitació respiratòria, la rehabilitació motora, la logopèdia, la teràpia ocupacional i la rehabilitació neurocognitiva.

No obstant això, avui dia, tristament cap tractament ha demostrat una eficàcia per a tractar la causa de la covid persistent o el long covid. Per aquest motiu, cal apostar pels assaigs clínics, que són molt rellevants. En l’actualitat, tenim accés a totes les xarxes. Som a l’era d’Internet. Hi ha molts tractaments que es postulen per a tractar la causa de la covid persistent, però no hi ha una evidència. Allò que hem de fer nosaltres, els professionals, és crear aquesta evidència.

Així doncs, els assaigs clínics han d’anar a les diferents hipòtesis que tenim com la persistència viral, la inflamació, l’autoimmunitat i el microbioma. Al principi, hi havia molt pocs assaigs sobre la síndrome, però tenim la sort que actualment hi ha molts grups treballant en la qüestió.

Conclusions: quins són els reptes?

En primer lloc, és molt important que tots i totes parlem del mateix. També, després de la definició de l’OMS, cal que els estudis posin el focus en la prevalença real de la covid persistent, en com es veu afectada la síndrome per les diferents variants de la SARS-CoV-2 i per la vacunació, en caracteritzar els diferents fenotips i en veure si aquests es relacionen amb les diverses fisiopatologies, en identificar els factors de risc i en estudiar la fisiopatologia. Així mateix, és fonamental la creació de grups multidisciplinaris centrats en l’atenció primària que facin una valoració integral per a donar resposta als milers de pacients afectats, una actuació molt necessària per a millorar l’atenció i el tracte de les persones i per a optimitzar els recursos.

De la mateixa manera, cal tenir en compte que estem davant d’un problema de salut pública amb un gran impacte social i econòmic. S’han d’invertir recursos en l’àmbit assistencial i en l’àmbit de la recerca. Avui dia, els únics tractaments són simptomàtics, centrats en la rehabilitació. L’assistència i la recerca, tant clínica com bàsica, són fonamentals. Han d’anar unides per a identificar la fisiopatologia i intentar donar resposta a totes aquestes preguntes.

Lourdes Mateu

Unitat Covid Persistent

Fundació Lluita contra les Infeccions

Servei de Malalties Infeccioses

Hospital Germans Trias i Pujol