Cordomí: “Hem de fer reflexionar sobre com el nombre de places residencials ens condiciona a l’hora d’organitzar els equips d’atenció primària”

Sílvia Cordomí, directora d’Estratègia i Qualitat a l’Institut Català de la Salut, va participar en la 3a Jornada dels Equips d’Atenció Residencials, organitzada per Grup Mutuan. En una taula integrada per diversos professionals per tal d’exposar les diferents maneres d’abordar la complexitat, aquesta economista de la salut va mostrar l’impacte que té per als equips d’Atenció Primària el nombre de places residencials de referència que els corresponen. Dificultats de planificar i gestionar adequadament les necessitats, i més tenint en compte que és difícil preveure quan obriran un centre residencial en un territori, ja que no és una decisió planificada des de l’entorn sanitari

La ponent va començar explicant el model de contractació en l’atenció primària i “com ha anat evolucionant per tal de fer més fàcil dimensionar els equips per atendre la complexitat i l’envelliment de la població”. Cordomí va destacar els dos components bàsics de la fórmula que fa servir l’Institut Català de la Salut : la morbiditat, que té un pes del 20%, i el factor territorial, que en té un del 80%, i que ve determinat per l’edat (segons mitjana de la població), el nivell socioeconòmic (segons trams d’aportació de farmàcia de la població) i la dispersió (segons la distribució dels nuclis poblacionals). Segons la ponent, el model de contractació que es va començar a treballar el 2015 “ha intentat dotar millor aquells equips que més complexitat tenen”. En aquest sentit, va recordar que anteriorment es feia servir un càlcul per estructura, que es basava en un metge/essa i un professional d’infermeria per cada 1.500 habitants. “Per tant, s’ha anat fent un esforç per reconèixer les diverses realitats i que hi ha al territori”, va afirmar.

Per tal de fer-ho més comprensible, Cordomí va mostrar gràfics que permetien comparar la piràmide poblacional de Catalunya – que en reflecteix l’envelliment i la baixa natalitat - amb les de dos territoris amb realitats poblacionals clarament diferenciades entre elles i respecte a la mitjana del país. La primera es mostrava una àrea amb una elevada taxa d’immigració, formada sobretot per homes joves (un segment de població que freqüenta molt poc els recursos sanitaris), i la segona la d’una altra àrea amb mil places de residència.

Amb tot això, la directora d’Estratègia i Qualitat de l’ICS volia posar de manifest que la realitat poblacional condiciona els esforços que s’han de posar en una àrea determinada. I va afegir-hi que “el fet que obri una residència pot alterar molt les pautes d’atenció que s’estaven seguint en un territori”.  La ponent també va voler traduir a indicadors de consum de recursos aquest impacte i ho va fer mostrant les dades de territoris que tenen una presència molt elevada de places residencials.

Taula indicadors consum

 

 

 

 

 

taula indicadors 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Ens trobem sempre uns indicadors sobreelevats”, va observar Cordomí, que va afirmar que, d’aquí, se’n deriva que els equips d’aquestes àrees hagin de “gestionar aquests paràmetres de manera més intensa i alhora fixar els seus objectius tenint en compte aquestes peculiaritats”. La ponent va subratllar que els indicadors mostren la pressió que està exercint aquesta població residencial també sobre el consum de farmàcia i la resta de dispositius sanitaris del territori: més urgències, més atenció sociosanitària, més atenció a la salut mental, etc. “Per tant, aquests territoris necessiten una atenció especial i una organització diferent”, va concloure.

Abans d’acabar, Cordomí va mostrar el cas d’un equip a qui li correspon una àrea amb unes 1.200 persones flotants en residència, fet que suposa que gairebé el 30 per cent de la població que atenen tingui més de 60 anys i que el 25 per cent en tingui més de 75. Com a conseqüència d’això, va dir, “tenen molt esbiaixada la seva atenció en una tipologia poblacional molt determinada”. En relació a la complexitat i a la polifarmàcia, va voler destacar, aquests territoris que tenen més places residencials també tenen un biaix respecte a la població mitjana, tal i com ho reflecteixen tots els indicadors.

“Tot això són elements que ens han de fer reflexionar sobre com el nombre de places residencials ens condicionen a l’hora d’organitzar els equips d’atenció primària i alhora de prestar els serveis”, va concloure Cordomí abans de donar pas al següent ponent.  

 

 


Deixa un comentari