Gerocultors: cuidar de les persones respectant la seva individualitat

Abril 30, 2019

Els gerocultors són els pilars bàsics sobre els quals se sosté l’atenció en les residències per a gent gran, ja que són els professionals que s’ocupen de cobrir les necessitats dels residents, d’arribar allà on ells ja no poden. En el Grup Mutuam, això ho fem, a més, tenint en compte, en la mesura del possible, els seus gustos i preferències, ja des de fa anys apliquem l’enfocament de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP).

El ventall de funcions d’un gerocultor és molt ampli, ja que ha de donar resposta a totes les necessitats bàsiques de les persones, tant físiques com psíquiques i emocionals. Així, es tracta d’acompanyar-los i ajudar-los amb el que ells no puguin fer sols: llevar-se del llit, fer-se la higiene, vestir-se, hidratar-se, desplaçar-se per la residència o prendre els àpats.

Aquest contacte continuat fa que la relació entre les persones residents i els gerocultors sigui estreta. A les residències de Grup Mutuam treballem amb el sistema de professionals referents. Això implica que les persones que hi viuen tenen un gerocultor i un tècnic de referència, als quals se’ls ha assignat el seguiment d’un grup reduït de residents, amb qui mantenen una relació més estreta i continuada. Tot i que són assignats en el moment d’ingrés de la persona, posteriorment es fa un seguiment de la bona entesa entre professionals i usuaris i famílies i es fan canvis si escau. Els referents s’encarreguen de fer la història de vida de la persona, de veure quins són els seus gustos i valors. L’objectiu és intentar conèixer-lo al màxim possible per poder aplicar l’ACP.

Els gerocultors no mantenen només relació amb els residents, també ho fan amb el seu entorn. El vincle, però, pot variar molt en funció de la família i les seves necessitats. N’hi ha que requereixen un contacte constant, mentre que amb d’altres és més esporàdic. El gerocultor també detecta com són els familiars i ha de donar resposta a les seves necessitats d’atenció i comunicació. Si tenen moltes inquietuds ha de procurar tranquil·litzar-los.

Majors recursos per a un tracte més singular

La major dificultat a l’hora de portar a terme la nostra feina com a gerocultors ha vingut de la mà de les retallades de recursos, que es tradueixen en menys personal. Això sovint ens impedeix fer la feina tal i com voldríem. Com a societat, hem de ser conscients que amb un sistema assistencial més ben dotat podríem atendre millor les demandes de tots els usuaris, oferint-los un tracte d’acord amb la seva singularitat.

Si haguéssim de descriure com és el gerocultor ideal, parlaríem d’un professional que coneix la història de vida de les persones a qui atén i que les fa partícips de les decisions que es prenen i que les afecten. Això vol dir, per exemple, que hauria de preguntar al resident quines activitats li vénen de gust i quines no i que si un dia no li ve de gust llevar-se a les 8h ha de ser capaç de respectar-ho i tornar una mica més tard a ajudar-lo a començar la jornada.

Incorporar el criteri de qui és atès

A la Residència Rubí, portem ja uns anys treballant amb l’ACP. La veritat és que si ens posem a pensar en com fèiem les coses abans i com les fem ara, ens adonem que l’atenció ha millorat en qualitat. Si abans ens centràvem molt en les tasques, ara valorem més què vol cada persona. Automàticament, fem més preguntes als residents. En definitiva, l’ACP es tracta d’una nova mirada sobre el cuidar. Abans enteníem que cuidar es feia d’una única manera i ara hem pres consciència que cal respectar que hi hagi persones a qui no els agradi la nostra manera d’entendre les cures. A Rubí, com a la resta de residències de Grup Mutuam, hem rebut (i continuem rebent) formació específica per fer aquest canvi de paradigma i saber com aplicar-lo. Els nous treballadors que entren als centres ja han rebut aquesta formació i vénen amb la nova mirada incorporada.

Els i les professionals de la gerocultura som ja imprescindibles, però és bastant evident que, amb una població en procés d’envelliment, el nostre paper en un futur proper serà encara més rellevant.  No obstant això, ens sentim infravalorats. Creiem que cal un canvi social progressiu, en què es reconegui més la tasca que desenvolupem i es valori més econòmicament.

 

Berta Alba Poncelas

Gerocultora de la Residència Rubí

Grup Mutuam


Deixa un comentari