Disfàgia: una patologia de la deglució

Octubre 14, 2015

La deglució és el procés pel qual l’aliment passa per la boca i arriba a l’estómac, i es divideix en tres fases: l’oral, la faríngia i l’esofàgica. La primera, té lloc a la boca i consisteix en la preparació del bolus alimentari i la propulsió del mateix cap a la faringe. És una fase voluntària. La segona, passa a la faringe i és involuntària. Quan l’aliment arriba al vel del paladar es desencadena el reflex de la deglució, que permet la progressió d’aquest cap a l’esòfag, al mateix temps que es tanca la via aèria per evitar el pas de l’aliment cap als pulmons. L’última fase té lloc a l’esòfag i és igualment involuntària. L’esfínter esofàgic superior es relaxa i deixa passar del bolus alimentari fins a l’estómac. Com a curiositat, podem destacar que a la deglució hi intervenen 30 parells de músculs i sis pars cranials que han d’estar perfectament coordinats per poder assolir una deglució eficaç i segura.

L’objectiu de la deglució és la nostra correcta nutrició i hidratació. Podem afirmar que la deglució és correcta quan és eficaç (ingerim les calories i l'aigua necessàries) i segura (ingerim sense compromís respiratori). Quan la deglució no és segura, hi ha un risc elevat d’aspiració, és a dir, que entrin substàncies a la via aèria. Això pot passar tant amb la saliva (aspiració basal) com amb la ingesta de menjar o líquids, així com per l’aspiració del vòmit.

Envelliment i problemes neurològics

Un individu sa realitza tot el procés de la deglució en menys d’1,12 segons, mentre que un pacient neurològic pot tardar fins el doble de temps. La prevalença de les alteracions de la deglució en pacients amb malalties neurològiques i associades a l’envelliment és molt elevada, incrementant-se encara més entre els pacients institucionalitzats (+60%). També s’objectiven alteracions de la deglució en un 80% del pacients que han rebut tractament quirúrgic o radiològic per tumors a la faringe, laringe o alteracions a l’àrea maxil·lofacial.

Entenem com a disfàgia l’alteració o dificultat per deglutir. Segons la seva localització, podem distingir entre orofaríngia, que són les alteracions d’origen oral, faringi, laringi i de l’esfínter esofàgic superior i que suposen el 80% de les disfàgies diagnosticades, i esofàgica, que són les produïdes a l’esòfag, generalment per causes mecàniques, i que suposen el 20% restant.

Segons la seva etiologia, la disfàgia també es pot classificar en mecànica, motora o fisiològica. La mecànica es dóna quan és secundària a l’obstrucció de la faringe o l’esòfag, ja sigui des de l’interior (per un cos estrany, un procés inflamatori, una estenosi o estrenyiment provocat per cirurgia, radioteràpia, cremades per càustics, un procés tumoral benigne o maligne, etc.) o des de l’exterior (tumors en altres localitzacions que comprimeixen la faringe o l’esòfag, diverticles, etc.).

La motora, en canvi, és quan hi ha alteració o incoordinació dels mecanismes de la deglució, bé per causes neurològiques (ictus cerebrals, esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, Parkinson, etc.) o musculars (miastènia gravis, miopaties, polidermatomiositis, acalàsia). Per últim, la fisiològica, la trobem quan l'individu ancià mostra un seguit de canvis a nivell de la cavitat bucal que són propis de l'envelliment: disminució de la saliva amb la conseqüent dificultat per preparar el bolus alimentari, disminució de la tensió del llavi que impedeix la correcta oclusió bucal, disminució de la força peristàltica per propulsar l'aliment, mala adaptació de la dentadura o absència de peces dentals, escassa higiene bucal, etc.

És molt important l’abordatge interdiciplinar per aplacar la disfàgia i fer un bon ús dels recursos i dels coneixements dels diferents professionals (neuròleg, infermer, logopeda, nutricionista i cuidador). La detecció del problema és el primer pas per a un diagnòstic correcte de la disfàgia. Igualment important és la instauració de mesures terapèutiques de caràcter precoç per tal d’evitar l’aparició de les complicacions.

Amb la col·laboració d'Imma Mundet, infermera de l'Equip EAR del Baix Llobregat de Grup Mutuam


Deixa un comentari