La 2a Jornada entorn el Dany Cerebral Adquirit, un referent en la neuroreabilitació

Equip eDCA de Mutuam

El dimecres 8 de juny, de nou l’Equip eDCA (Equip de suport al Dany Cerebral Adquirit) gestionat pel Grup Mutuam, va organitzar una 2a jornada en format webinar. Amb 229 professionals inscrits, un 26% més que a la jornada de l’any passat, es va centrar en mostrar la visió transdisciplinar d’aquest equip a l’hora de treballar en la neurorehabilitació d’un cas clínic i la seva família.
Els i les professionals que van presenciar el webinar procedien de l’àmbit de la teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia, neuropsicologia, treball social, infermeria i medicina i van conèixer com treballa aquest servei públic i com els professionals de l’equip eDCA treballen per a la neurorehabilitació dels seus pacients en col·laboració sempre de les famílies.

El webinar va ser presentat de nou per Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca del Grup Mutuam.

Raquel Jódar, fisioterapeuta i coordinadora de l’eDCA, va explicar el funcionament de l’eDCA, els seus objectius i va presentar el seu equip, a qui va anar donant pas per explicar el treball que cadascun d’ells va dur a terme en el procés de neuroreabilitació del cas clínic que van presentar. Entre els ponents de l’equip, hi va participar el terapeuta ocupacional, Victor Vargas, la neuropsicòloga, Adela Mas, la logopeda Marina Micciola, la treballadora social Ariadna Piñol, i la metgessa del servei Pilar González.

Pacients EDCA MutuamDurant la segona part del webinar, i en format entrevista en directe, el pacient i la seva esposa, van explicar la seva experiència durant tot aquest procés, amb el suport i treball d’aquest equip especialitzat. La vivència i col·laboració de l’esposa del pacient en aquest procés de neurorehabilitació és una part molt important de la seva recuperació.

L’eDCA, ubicat a l’interior de la Residència Vila-seca en funcionament des del 2017, dona cobertura a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i va néixer de la necessitat de donar continuïtat assistencial, oferint suport ocupacional i psicosocial als pacients amb dany cerebral i rehabilitació neurològica, un cop donats d’alta d’un procés d’internament hospitalari, sociosanitari o d’un servei especialitzat.

Jaume Junyent: “La meva voluntat ha estat sempre la d’estar al costat del malalt, procurant que no patís”

Jaume Junyent

El doctor Jaume Junyent ha desenvolupat una gran part de la seva carrera professional al Grup Mutuam, on ha demostrat el seu compromís amb l’alleujament del patiment de les persones en situació de final de vida. Apassionat de la fotografia i de l’aprenentatge continu, acaba de publicar ‘Historia de una resiliencia’, on comparteix des de la seva experiència com a malalt recomanacions per conviure millor amb el Parkinson.

Per què va estudiar medicina?

No ho sé, la veritat és que inicialment no volia ser metge. Volia ser periodista gràfic, però els meus pares no em van deixar ni planteja’ls-ho. Llavors, com que no sabia què fer, vaig estar un temps fent d’auxiliar de cuina a un restaurant de Saragossa, que era on vivia la meva família. Un dia vaig passar per la Facultat de Medicina, hi vaig veure la cua per apuntar-se a la carrera i, mira, m’hi vaig matricular.

Així de casual va ser?

Sí, però haig de dir que ja tenia dues germanes que eren metges. De fet, vaig arribar a casa i els pares em van dir “podries haver escollit una altra cosa!”.

Però li va agradar?

Abans de la universitat jo no era un bon estudiant, però medicina em va començar a agradar i em va anar bé. Vaig acabar-la amb bones notes.

Quina va ser la següent passa?

Vaig venir a Barcelona i vaig començar a treballar en temes relacionats amb la geriatria, tenint en compte que la geriatria com a tal no existia, perquè m’agradava i perquè li veia futur. Vaig treballar a l’Hospital Vall d’Hebron, on vaig coincidir amb professionals importants, i també vaig fer guàrdies en el sector privat. Em vaig seguir formant i llavors, el 1993, em va sorgir l’oportunitat de treballar al Grup Mutuam, concretament al Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES). L’any següent, em va tocar atendre el meu propi pare com a malalt pal·liatiu. Ara penso que va ser una bogeria que el tractés jo i que no ho hauria d’haver fet.

Quan vostè va començar, el PADES era un servei nou i el seu enfocament era innovador aquí.

Sí, érem els pioners. De fet, quan vaig començar no en sabia gaire, de cures pal·liatives, però em va interessar el tema i m’hi vaig formar molt. Ha estat al que m’he acabat dedicant. La meva voluntat ha estat sempre la d’estar al costat del malalt, procurant que no patís, escoltant-lo molt i explicant molt bé a la família què és el que li passa i què se li farà. Hi havia molts professionals que això no ho feien. A més, en aquella època, també hi havia molt d’embolic legal en aquesta matèria i s’havia d’aplicar molt el sentit comú.

Quin record en conserva, d’aquella experiència?

Haig de dir que l’equip que vaig tenir a PADES ha estat el millor que he tingut en la vida. Hi van passar diverses infermeres i una treballadora social i vaig aprendre moltíssim d’elles i elles de mi. Es va crear molt bona sintonia i érem un equip molt ben consolidat. La meva forma de treballar potser era una mica diferent a la d’altres. Allà consideràvem que tots érem iguals i ens podíem rebatre. Les infermeres assumien responsabilitats i podien anar soles als domicilis. Això ens permetia atendre més pacients i ser més operatius. Vaig estar en aquell servei una dotzena d’anys.

I d’allà va fer el salt als centres sociosanitaris. 

Sí, tenia ganes d’anar a un centre d’aquest tipus i, a més, no m’acabava de trobar del tot bé i vaig creure que allà hi estaria millor.

Què li passava?

Vaig començar a tenir símptomes de la malaltia de Parkinson. En un principi, no li vaig explicar a ningú i, durant uns dos anys, em vaig estar fent proves. Tenia atacs d’ansietat i símptomes que em feien quedar malament amb altres persones. També tenia músculs que se’m movien sols. Em van fer una electromiografia per veure si tenia ELA. Va sortir negativa i l’electromiografista em va enviar al neuròleg. Aquest, només veure’m i abans de fer-me les proves, ja em va dir que tenia Parkinson. Em vaig quedar molt escèptic.

Va seguir treballant, malgrat el diagnòstic.

Sí, vaig continuar treballant, i molt, tot i que cada cop em trobava pitjor. Estava a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i també al Parc Sanitari Pere Virgili. M’ho vaig passar bé als dos llocs, però era un ritme de treball que jo no podia aguantar. La major part dels companys em van ajudar, però també em sentia més vigilat. Jo sempre he estat molt autoexigent, però en aquell moment encara ho vaig ser més. Em revisava tot cinc vegades, de manera que trigava més i acabava fet pols. Cada cop tenia més dolors i va arribar un moment que el neuròleg em va preguntar que què estava fent i que perquè no demanava una incapacitat.

Com s’ho va prendre?

Això et ve quan menys t’ho esperes i no ho entens. De cop i volta, amb 50 anys, vaig haver de canviar. Vaig parlar amb les dues empreses i em van donar una feina adaptada a la meva situació. Sempre estaré molt agraït tant a Mutuam com a Pere Virgili, ja que em van respectar en tots els sentits. Durant aquella època, no vaig deixar de formar-me i em vaig treure el títol d’especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

Com va afrontar el moment de deixar de treballar?

Molt malament. Vaig estar durant 7 anys exercint després del diagnòstic, amb tractaments que no m’eren útils. M’adonava que cada cop em costava més i havia de dissimular-ho davant dels pacients. Vaig entendre que allò no era coherent i vaig demanar la incapacitat. Ara bé, deixar del tot el que feia i la meva rutina ho vaig portar fatal. Vaig estar uns mesos molt apàtic, tot i que sempre havia estat molt actiu. Va arribar un moment que vaig dir prou i llavors vaig començar a viatjar, vaig fer maquetes, vaig pintar i vaig fer un curs de fotografia professional. Ara tinc un arxiu d’unes 20.000 fotografies i he fet alguns llibres personals amb fotografies meves i amb reflexions. Ara el meu repte és fer-ne un amb fotografies que expliquin cadascuna una història diferent. Tampoc no m’he oblidat de la medicina, així que segueixo actualitzant-me, assisteixo a sessions clíniques i formo part d’un comitè d’ètica.

Jaume JunyentEl seu compromís va ser reconegut el 2006 pel Col·legi de Metges de Barcelona amb el Premi a l’Excel·lència en l’àmbit de Salut pública, mental i atenció sociosanitària.

Sí, i en aquell moment vaig pensar que no m’ho mereixia, que tampoc no havia fet tantes coses. Això dels premis i els copets a l’esquena mai no m’ha fet gaire gràcia, però la meva família es va posar molt contenta. Amb el pas del temps, he arribat a la conclusió que sí que va ser merescut i que em satisfà.

D’on va sorgir la idea del llibre que acaba de publicar, ‘Historia de un resiliencia’?

Una vegada em van demanar que fes un resum de quatre pàgines sobre el que jo sentia com a malalt amb l’objectiu d’explicar-ho en un acte en què també participaven dos neuròlegs i un psicòleg. El dia de l’esdeveniment van deixar la meva intervenció per al final, quan la gent ja marxava, i em van deixar només tres minuts per parlar. Així que no vaig poder explicar res i em vaig adonar que els malalts amb malalties neurodegeneratives som persones oblidades. Em vaig enfadar molt i vaig deixar en un calaix aquells quatre fulls. Fa un parell d’anys els vaig treure i vaig decidir escriure un llibre a partir d’allò. És a dir, que en aquest llibre he reflectit la meva experiència, el que he sentit des que se’m va diagnosticar el parkinson fins a l’actualitat. He trigat dos anys i n’he fet setze versions. Haig de dir que l’editoral, Círculo rojo, l’ha editat amb tot el que els vaig demanar. Fins i tot la portada és un quadre que tinc a casa. Hi ha moltes persones amb aquesta malaltia que han fet llibres, però molts d’ells són terroríficament foscos. En un principi el volia titular ‘Mi vida lenta’, però la veritat és que queia millor ‘Historia de una resiliencia’, perquè tracta de la capacitat d’una persona de plantejar-se uns reptes estant malalta iguals als que poden assolir els altres. Això no és fàcil i no s’aconsegueix de seguida, sinó que has de deixar passar el temps, tenir molta paciència i ser constant. En el llibre hi incloc recomanacions i reptes que jo m’he plantejat i que qualsevol persona amb una malaltia degenerativa, o fins i tot en una situació de dol, pot fer per sentir-se bé.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell participa en la presentació del Pla Estratègic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Pla Estratègic Sant Pau

Neus Saiz, directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, i Dolors Quera, coordinadora mèdica del centre, van participar dilluns 30 de maig a la presentació del Pla Estratègic ‘Més Sant Pau’ de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’objectiu de l’acte va ser compartir els seus eixos d’actuació per a l’etapa 2025-2030 amb altres recursos assistencials del territori, ja que en el desplegament d’alguns d’ells es preveu la col·laboració d’aquests.

Després de la presentació del document, que ha estat aprovat pel Patronat de l’entitat, es va celebrar una reunió en què tots els recursos que tenen relació amb l’hospital van participar d’un procés de reflexió. A més de les representants de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, hi van assistir els de l’Hospital Dos de Maig, la Fundació Puigvert, l’Hestia Palau, l’Hospital Evangèlic i la Regió Sanitària de Barcelona. L’objectiu és seguir treballant conjuntament en iniciatives per avançar en la millora de l’atenció als i les pacients del territori AIS Dreta i les seves famílies.

Des del Grup Mutuam, volem agrair a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau la invitació a participar a la trobada per posar en comú reflexions, així com la confiança a l’hora de col·laborar amb nosaltres. Esperem poder seguir compartint noves passes.

Un Mutuament per activar l’estiu

Mutuament estiu

El darrer número de la revista Mutuament per a mutualistes i sèniors actius d’altres entitats amb qui col·labora el Grup Mutuam ja està disponible amb un munt de propostes per no quedar-se a casa aquest estiu. L’agenda de Mutuam Activa inclou propostes per descobrir espais emblemàtics de Barcelona i viles carregades d’història. Així mateix, podreu gaudir d’un editorial que ens anima a cuidar-nos a qualsevol edat i de l’A prop, que aquest cop ens acosta a l’epidemiòleg Antoni Trilla, a qui hem tingut oportunitat d’entrevistar.

Podeu llegir-la aquí.

Inscripcions obertes a la 2a jornada eDCA entorn el tractament transdisciplinar en dany cerebral adquirit

2a Jornada eDCA dany cerebral Aquirit

Després de l’èxit d’assistència de la 1a jornada eDCA en format webinar de l’equip de dany cerebral adquirit, els tècnics d’aquest servei, juntament amb la directora de la Residència Vila-seca on està ubicat, Sílvia Mirete, i el suport de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona CatSalut (Generalitat de Catalunya) han organitzat la 2a Jornada eDCA edició webinar per visibilitzar la gran feina que fa l’eDCA a a diari amb pacients i famílies afectats pel Dany Cerebral Adquirit. En aquesta edició es centraran en l’abordatge d’un cas clínic per conèixer de prop com treballen les diferents disciplines que conformen aquest servei i recurs públic, que gestiona el Grup Mutuam des de Tarragona.

La sessió mostrarà com des de la vessant transdisciplinar de tot l’Equip de Dany Cerebral Adquirit (eDCA), les diferents disciplines, juntes i en el seu moment, ajuden a la neurorehabilitació del pacient. Durant la taula rodona comprovarem com treballen els diferents professionals per afavorir la millora del pacient i el suport a la família.

A la segona part, tindrà lloc una entrevista al pacient del cas clínic, que ens mostrarà com ha estat la seva experiència de vida després del Dany Cerebral Adquirit. Moderada per Adela Mas, neuropsicòloga de l’eDCA, entrevistarà al pacient i la seva família en el marc de la seva rehabilitació i adaptació a la nova situació.

Programa i registre aquí.

De nou una vegada més , encetarà la jornada Webinar, Xabier Ansa, Cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Catsalut (Generalitat de Catalunya), i tancarà la sessió, la directors de la Residència Vila-seca per a gent gran (Tarragona), Sílvia Mirete.

La Fundació Mutuam Conviure convoca el Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària 2022

Premis de REcerca Atenció Sociosanitària

La Fundació Mutuam Conviure dona per oberta oficialment la convocatòria del seu Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària amb l’objectiu de promoure projectes que contribueixin a la millora de la pràctica de la gerontologia clínica i atenció sociosanitària. Hi poden participar, de forma individual o col•lectiva, professionals que desenvolupin la seva activitat dins d’aquest àmbit, en qualsevol centre o servei de Catalunya. Cal consultar les Bases del Premi per participar-hi.

El termini de presentació dels projectes de recerca és el divendres 21 d’octubre de 2022 i el premi guanyador està dotat amb 6.000 €.

El lliurament del Premi tindrà lloc en el transcurs de la XVII Jornada Sociosanitària edició webinar que organitza l’entitat el 22 de novembre, sobre la que us mantindrem informats.

Bases Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària 2022

Mutuam gestiona un nou Equip d’Atenció Intermèdia integrada a les residències al barri de Gràcia i La Salut

Equip d’Atenció Intermèdia

L’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, el CAP Larrard del Parc Sanitari Pere Virgili i l’Hospital Dos de Maig, d’acord amb el Consorci Sanitari de Barcelona, han signat un conveni de col·laboració per posar en marxa un Equip d’Atenció intermèdia integrada a les residències geriàtriques (AIIRES) als barris de Gràcia i La Salut. Aquest nou dispositiu, en funcionament des de l’1 de març, és un model evolucionat dels antics Equips d’Atenció Residencial (EAR), que fins ara ha gestionat el Grup Mutuam, i que incorpora una nova mirada en l’atenció a la cronicitat de les persones que viuen en residències.

Gràcies a la tasca d’aquest equip de professionals, ubicat a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, entre 850 i 900 persones de les prop de 20 residències de persones grans del territori del Cap Larrard es veuran beneficiades d’una millora del servei. Aquest recurs s’afegeix als recursos sanitaris ja existents al territori i n’amplia els especialitzats en el maneig geriàtric a la comunitat. El nou model territorial promou una integració social i sanitària mitjançant la coordinació entre els equips  d’Atenció Primària i d’Atenció Intermèdia. El que s’està fent és traslladar l’atenció especialitzada geriàtrica i la modalitat d’hospitalització a domicili d’Atenció intermèdia (HAD-AI) a l’àmbit residencial, ja que és la llar de moltes persones grans. D’aquí la importància que el desplegament del nou servei es faci amb la col·laboració i l’experiència de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona.

El Grup Mutuam ja té experiència en aquest tipus de reconversió, donat que entre juny i juliol de l’any passat, va participar en l’impuls per part del mateix CatSalut, des de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, de dues iniciatives similars: al Vallès Oriental, amb l’Hospital General de Granollers, i al Vallès Occidental, amb l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Amb aquesta evolució s’aconsegueix un model més integratiu, escalat i especialitzat. El canvi pretén reduir la fragmentació del procés assistencial i evitar a les persones que viuen en residències, una vegada estabilitzat un episodi agut, un ingrés innecessari a l’hospital, alhora que se’ls ofereix una atenció que aborda els aspectes socials, clínics, sanitaris i emocionals.

El conveni de col·laboració estableix una etapa de consolidació del servei en un termini de 6 mesos. S’ha creat una Taula de seguiment que n’avaluarà els resultats.

La Fundació Mutuam Conviure obre la 4a convocatòria del Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència

Premi recerca atenció dependencia

La Fundació Mutuam Conviure, compromesa amb la promoció de la recerca i la millora en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran i l’atenció a la dependència, convoca un any més, el Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència, dotat amb 6.000€ que arriba a la seva 4a edició. Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei en l’àmbit residencial a Catalunya.

La data límit de presentació dels projectes és el dijous 1 de setembre de 2022. El jurat estarà format per cinc persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de 5a Jornada Residencial que organitza l’entitat i que se celebrarà el 22 de setembre.

Consulta aquí les bases de la convocatòria.

Grup Mutuam col·labora amb Garbet en la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió social

Garbet inserció laboral

Durant el 2021, Grup Mutuam va acompanyar en la seva inserció laboral a un total de cent set persones en risc d’exclusió social junt amb la Cooperativa d’inserció Garbet.

La cooperativa sense ànim de lucre té una iniciativa social i el seu objectiu és promoure la inserció de persones en risc d’exclusió social. Per assolir a aquest propòsit se’ls hi proporciona formació bàsica i específica per a cada perfil professional i un acompanyament per part de l’empresa col·laboradora al llarg del seu camí.

En el cas de Grup Mutuam el personal proporcionat va estar de neteja i bugaderia. El grup s’assegura que la inserció d’aquesta treballadora o treballador s’aconsegueix correctament i un cop acabada la persona pot quedar-se al grup o provar en una altra empresa externa.

Un nou Mutuament per preparar-se per a la primavera

Mutuament primavera

Un nou número de la revista per a sèniors actius del Grup Mutuam ha arribat ja a les bústies dels mutualistes. Està disponible també en format online per a tothom que la vulgui consultar.

A les portes del 8 de març, el Mutuament ha volgut assenyalar l’evolució del paper de les dones en la nostra societat i l’avenç que hem viscut, malgrat el que queda per recórrer, en el camí cap a la igualtat. En aquest número, les protagonistes de la secció ‘A prop’ són Sonia Gañan i Nati Sanmartín, coordinadores del servei d’ajuda domiciliària Mutuam a Casa, que ens expliquen l’adaptació del servei al context de pandèmia per seguir aportant la confiança i la humanitat de sempre.

Com sempre, la revista inclou l’agenda d’activitats de Mutuam Activa per tal que les persones amb ganes de treure el màxim partit a l’inici del bon temps trobin propostes adaptades als seus gustos i necessitats.