El passat mes de desembre, Mutuam Activa, el servei d’oci i cultura per a sèniors de Grup Mutuam va reprendre la celebració del seu tradicional Dinar de Nadal. Després de tres anys d’aturada, el 14 de desembre de 2023, amb la col·laboració de tot l’equip del Servei Gent Gran es va reviure aquesta tradicional trobada de Nadal entre més de 80 sèniors procedents del Servei de Gent Gran de Mutuam, Mutual Mèdica, Clínicum, Vital Seguro i el Col·legi Oficial de Farmacèutics.
Les persones assistents van gaudir d’una vetllada única i especial, ja que en aquesta vint-i-sisena edició de retrobada, es va apostar per un format més proper i familiar a una ubicació a les afores de Barcelona. Com si fos una excursió més del programa d’activitats de Mutuam Activa, es van posar a disposició dos autocars que van portar a tots i totes al lloc del dinar: el majestuós Castell Jalpí d’Arenys de Munt.
La jornada va ser immillorable, començant per una visita guiada dins del castell pels més curiosos i un deliciós aperitiu sota un dia assolellat i lliure de núvols. Tot seguit, es va donar pas al Dinar de Nadal amb un discurs d’obertura molt acollidor i un menú tradicional molt especial. Després de les postres i els torrons, va arribar el moment dels brindis i les activitats.
En primer lloc, es va donar pas als coneguts Premis de Mutuam Activa, dirigits a aquells mutualistes i viatgers que, per una raó o una altra, han destacat en la seva trajectòria. En total es van donar tres premis: a Joaquim Rosales d’Apartaments Collserola, per ser l’ànima dinamitzadora, a Dolors Mallol com a la viatgera incansable i a Lluís Creus i Carme Martí com el duo viatger més dinàmic. La recompensa no va ser menys que una panera amb una gran selecció de productes gourmets i de la terra.
Per continuar, va arribar un dels moments més esperats: el sorteig del Dinar de Nadal. Cada any, per gentilesa de l’agència de viatges IAG7, amb la qual Mutuam Activa col·labora, va oferir un viatge d’un cap de setmana per a dues persones a Madrid. Amb tots els noms dels assistents posats a un barret de Nadal va ser la sort la que va escollir a Josep Guitart com el guanyador, no hi van faltar emoció i nervis!
Finalment, i per culminar la jornada, el grup Aly Ama, un projecte barceloní de música en viu, va delectar al grup de sèniors amb una selecció de música que combinava els estils jazz, soul i rock & roll dels anys 50. Els i les assistents van animar-se a cantar i fins i tot van aixecar-se de les seves taules per ballar i riure junts. En definitiva, una jornada que quedarà a la memòria de molts i que, amb sort, serà encara millor cada any.
Jaume Figueras, nascut a Barcelona l’any 1940 i resident la major part de la seva vida al barri de l’Eixample, a prop dels cinemes Renoir Floridablanca, sembla haver viscut una vida cinematogràfica, com si d’una profecia es tractés. Ha estat i és un dels cronistes i comentaristes de cinema més destacats al nostre país, gràcies al seu icònic consultori a la revista Fotogramas com a Mr. Belvedere, al programa “Cinema 3” de TV3 i al programa “Magacine” emès a Canal Plus, que presentava al costat d’Ana García Siñeriz. Durant sis anys, també va retransmetre els premis Òscar des de Los Angeles i durant un parell d’anys des de Madrid.
Segons les seves pròpies paraules, la seva vida ha estat intensa i apassionant, gaudint sense límits de la seva feina, una cosa que pocs poden afirmar amb tanta rotunditat. Ha conegut a molta gent, i em sorprèn que hagi entrevistat a figures com Joan Fontaine, Lars Von Trier, Roman Polanski, Vanessa Redgrave, la primera estrella que va entrevistar i que es va descalçar per a ell al Festival de Cannes, o Kim Novak, amb qui fins i tot va ballar! Així com a una sèrie de personatges mítics de la indústria cinematogràfica.
El cinema, una passió que comença des de la infància
Des de molt jove va tenir la sort que el seu pare, també un apassionat del setè art, li inculqués el seu amor portant-lo al cinema entre setmana, de manera habitual, després de l’escola. Figueras em diu que, des de ben petit, anava més al cinema que la resta de la gent de la seva edat. Allò que li fascina del cinema és com, a través d’una pantalla i d’una història específica, pots arribar a connectar amb els personatges. El seu gènere preferit resulta ser, per a la meva sorpresa, la comèdia, específicament les comèdies americanes dels anys 40 i 50 que retraten a la perfecció escenes mundanes i quotidianes de la vida. El gènere de terror no li entusiasma especialment tot i que ‘’REC 3’’ del director Paco Plaza li va encantar perquè ‘’te la durada perfecta, va al gra i és molt bona’’.
La primera pel·lícula de la seva vida
La primera pel·lícula adulta que va veure al cinema va ser ‘’Recuerda’’ (Spellbound) del gran director Alfred Hitchcock, amb Ingrid Bergman i Gregory Peck com a protagonistes. La recorda amb especial tendresa perquè tracta sobre un psiquiatra i explora temes relacionats amb la ment humana, una temàtica que a Figueras sempre li ha fascinat. De fet, em confessa que “si no s’hagués dedicat al món del cinema li hauria encantat ser psiquiatra tot i que li feia mandra estudiar tants anys de medicina quan a ell, el que li interessava, era la ment de les persones.”
De Lauren Bacall a Kim Novak
Gràcies a la seva professió, Jaume Figueras ha pogut entrevistar a moltes estrelles del món del cinema. Des de molt jove va tenir la inquietud d’estudiar anglès, la qual cosa li va ser de gran utilitat anys més tard. M’explica que la seva vida ha estat plena de coincidències i casualitats que l’han portat a viure experiències inoblidables. Va començar treballant en una agència de publicitat fins que va quedar un lloc lliure com a redactor a la distribuïdora CBC Films, s’hi va presentar i, tot i la seva joventut i inexperiència, el van agafar. Als 24 anys ja era cap de publicitat i després va venir l’etapa de Fotogramas, Cinema 3 i, posteriorment, Canal +. Poc a poc i sense buscar-ho de forma conscient, la vida el va anar portant cap allò que més li apassiona: el cinema.
Ha entrevistat a estrelles de la talla de Kim Novak, de qui diu que era una dona encantadora i “molt de casa seva,” una persona humil i propera que per casualitat havia esdevingut una “sex symbol” però que no actuava com a tal. De Lauren Bacall m’explica que va ser molt antipàtica, desagradable i que el va tallar de seguida i de Joan Fontain que li va semblar una persona molt cordial i educada tot i la seva condició d’icona del moment. Una entrevista que li ha quedat pendent és la de la grandíssima Katherine Hepburn, amb qui li hauria encantat conversar.
El talent sempre troba la manera de brillar
Durant l’entrevista, Jaume Figueras em diu que està convençut que cap gran talent es queda ocult i que el seu talent ha sigut la intuïció per saber allò que està bé i allò que està malament.
Parlem de Woody Allen, un dels directors de cinema a qui considera més talentosos. Tal i com ell mateix afirma, totes les pel·lícules del director li entusiasmen perquè tenen un punt amb el qual l’espectador es pot identificar a més a més de tenir una visió molt sarcàstica de la vida. De la última producció del cineasta, ‘’Un golpe de suerte’’, em comenta que li va agradar perquè “és una pel·lícula senzilla però que funciona molt bé’’. De Hitchcock em diu que les seves pel·lícules enganxen i que si, per casualitat, en trobes una a la televisió, sempre t’hi quedes. Un dels seus directors favorits és François Truffaut, a qui admira moltíssim i a qui va tenir la sort de conèixer. El descriu com un home reservat, tímid i no massa simpàtic.
D’actrius talentoses em menciona a l’Anna Magnani la qual li agrada molt perquè li sembla que te una força increïble i el seu actor predilecte és l’Alec Guinness, que va guanyar l’Òscar pel ‘’Puente sobre el río Kwai’’ i a qui troba fantàstic. Finalment, li pregunto quin és el seu crític de cinema de referència actual i em diu que li agrada moltíssim Luis Martínez del diari El Mundo perquè escriu estupendament i sempre se’l creu.
‘’Repulsión’’ de Roman Polanski
Una de les altres fites de Jaume Figueras va ser la creació del Círculo A, la primera xarxa de cines d’art i assaig que va haver-hi a Espanya i que va introduir pel·lícules en versió original i sense cap mena de censura. Juntament amb Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages, al març de l’any 1967, van començar a projectar pel·lícules d’art i assaig al cinema Publi amb la pel·lícula ‘’Sueños’’, d’Ingmar Bergman i ‘’Repulsión’’ de Roman Polanski, la culpable de l’inici de l’èxit del Círculo A.
Jaume Figueras m’explica que la gent anava a veure aquest tipus de pel·lícules perquè tenien cert “morbo” i que en sortir del cinema es quedaven fascinats perquè, sense saber-ho, s’havien trobat amb obres mestres com ‘’Hiroshima mon amour’’, per exemple. La combinació entre aquest “morbo” i produccions excepcionals van impulsar l’èxit d’aquest tipus de cinema.
Les seves 5 pel·lícules favorites
A Jaume Figueras li és difícil triar les seves cinc pel·lícules favorites però finalment m’acaba dient que li encanta ‘’Los 400 golpes’’ de Truffaut, ‘’Roco y sus hermanos’’ de Luccino Visconti, ‘’El río’’ de Jean Renoir, ‘’Viridiana’’ de Luis Buñuel i ‘’Melodías de Brodway’’ de Vincente Minnelli.
Parlem de Felleni, un dels directors més mítics de la història del cinema, de qui em diu que no li acaba d’agradar perquè el troba “una mica massa sofisticat.” Tot i això, la seva producció més personal, ‘’Amarcord’ i la mítica ‘’Ocho y medio’’ li agraden molt. De Tarantino em diu que està sobrevalorat tot i que te una visió molt especial del món i de Joshua Logan, autor de pel·lícules com ‘’Picnic’’, que està massa infravalorat i que te una sensibilitat extraordinària.
Al punt de mira
També parlem de les pel·lícules que més li han agradat recentment així com dels actors i actrius que hauríem de tenir en el punt de mira. ‘’The quiet girl’’ del director Colm Bairéad li va agradar molt, també ‘’Upon entry’’, una producció espanyola de Juan Sebastián Vázquez i Alejandro Rojas, ‘’una pel·lícula perfecta en quant a duració i a trama’’, en paraules del propi Figueras. La recent estrenada ‘’Anatomía de una caída’’ de la francesa Justine Triet, a la que descriu com a ‘’molt densa però que t’acaba atrapant’’. ‘’Fallen leaves’’ d’Aki Kaurismäki, ‘’curta i impecable’’ i, finalment, ‘’Saben aquell’’ de David Trueba que relata una part de la vida del mític humorista Eugenio i que li ha semblat una pel·lícula molt intel·ligent i tractada amb molta sensibilitat.
En quant a actors em parla de Paul Mescal, protagonista de la famosa sèrie de televisió ‘’Normal people’’ i de l’aclamada pel·lícula ‘’Aftersun’’, la qual va agradar molt a Figueras. Em comenta que te la intuïció de que ‘’aquest noi arribarà molt lluny’’. D’actrius em destaca a Emma Stone, ‘’que sempre està estupenda’’ i de la qual espera amb ganes l’estrena la seva última pel·lícula, ‘’Poor Things’’.
La curiositat per la vida i la passió pel cinema de Jaume Figueras es palpa en la seva essència des del minut número 1. És un home culte, intel·ligent i amb una conversa molt estimulant. Està al dia de tot i em podria quedar hores i hores escoltant les seves anècdotes i opinions sobre pel·lícules, actors i actrius, directors i directores de cinema, etc. Ha publicat diversos llibres i, actualment, està escrivint les seves memòries més personals.
Jaume Figueras és un clar exemple de que la passió, la curiositat i la intuïció son tres elements clau per viure i que, tal i com ell mateix diu, el talent sempre troba la manera de brillar.
Recentment, els centres de dia i les residències per a gent gran del Grup Mutuam han celebrat amb gran entusiasme la 19a edició del Concurs de Postals de Nadal. Aquest esdeveniment, que ja s’ha convertit en una estimada tradició per a les persones residents i usuàries, ha generat una atmosfera festiva plena d’il·lusió a tots els centres.
Des de fa gairebé dues dècades, aquest concurs ha estat una oportunitat per a tots i totes les participants de mostrar la seva creativitat i compartir els seus sentiments nadalencs a través de l’art de les postals. Aquest any s’han presentat fins a 22 centres i han estat 49 les postals finalistes, les quals han captat amb gran habilitat i creativitat l’esperit de Nadal. Amb totes les postals, s’ha creat un pòster amb una postal representativa de cada centre i que recull amb esplendor l’essència i la diversitat creativa de cadascun.
A més, com és costum, d’entre totes les creacions, s’ha seleccionat una postal guanyadora que s’ha convertit en la postal institucional amb la qual els professionals de Grup Mutuam feliciten les festes. Enguany, la postal guanyadora ha estat la de la Sra. Eloïsa Serrano, del Centre de Dia Torre Romeu a Sabadell.
D’aquesta manera, el Centre de dia Torre Romeu, amb emoció i expectació, va celebrar l’acte de lliurament del premi al centre. Durant l’acte es va lliurar la postal emmarcada com a record per a la guanyadora amb un ram de flors. També van lliurar-se diplomes a la resta de participants dels centres com a reconeixement a la dedicació i participació amb les seves obres.
En definitiva, veiem com el Concurs de Postals de Grup Mutuam segueix teixint un trosset de la màgia nadalenca que il·lumina els cors i les ànimes de tots els qui formem part d’aquesta estimada comunitat de Grup Mutuam: dels usuaris, residents, familiars i professionals.
La 18a Jornada Sociosanitària que organitza la Fundació Mutuam Conviure es va celebrar el 21 de novembre en format presencial i on-line, amb la rehabilitació física i cognitiva en atenció intermèdia com a tema central.
Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure va donar la benvinguda a tots els assistents on-line i presencials que van seguir la jornada i Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària del Grup Mutuam, va conduir tota la jornada.
En primer lloc, Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació. Directora Assistencial i Codirectora de la Fundació Institut Guttmann, va centrar la seva intervenció en les “Noves perspectives amb rehabilitació del pacient institucionalitzat’ sobre la que va rebre nombroses consultes presencials i on line a través de Zoom.
Miquel Vilardell
Marta Chandre
Montserrat Bernabeu
Després d’un breu esmorzar, va arribar el torn de la Taula Rodona, moderada per Jaume Padrós, president del Col.legi de Metges de Barcelona i metge consultor de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Mutuam, qui va introduir la taula rodona, presentant a tots els membres que hi participarien a través de l’exposició d’una cas clínic i com en cada cas, s’activaria la rehabilitació des de diferents àmbits de l’atenció intermèdia. Així doncs varen intervenir a la taula rodona quatre ponents que van donar la seva particular visió sobre el cas: Leonor Cuadra, metgessa del servei de geriatria del Consorci Sanitari de Terrassa qui va presentar clinicament el cas i va donar la seva visió des de la medicina geriàtrica; Joan Ars, fisioterapeuta del Parc Sanitari Pere Virgili; Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de la Residència Vila-seva (Tarragona) i Neus Martí, logopeda del HAI Mutuam Girona.
Per arrodonir la jornada, Alfonso Cruz, metge especialista en geriatria de l’Hospital Ramon y Cajal de Madrid, va fer-se càrrec de l’exposició de la última ponència de la jornada amb un tema molt interessant sobre l’actualitat en sarcopènia.
Taula Rodona amb Jaume Padrós
Alfonso Cruz
Francesc Brosa
Francesc Brosa, director general del Grup Mutuam, va donar per finalitzada la jornada que la Fundació Mutuam Conviure organitza anualment, fent una valoració molt positiva per l’alt nivell dels ponents i el seguiment per part dels assistents.
La responsable higienicosanitària és una figura clau dins de qualsevol centre residencial, amb unes funcions de coordinació i supervisió de personal i protocol cabdals per al bon funcionament d’una residència. És una peça decisiva dins l’engranatge que permet que un centre funcioni i, així i tot, el seu rol és profundament desconegut.
Les responsables higienicosanitàries (RHS) que, sovint, solen ser infermeres i infermers, són un pilar fonamental en la qualitat de vida dels residents del qual es desconeix la seva importància. Parlem amb la Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència, sobre les responsabilitats i els desafiaments del seu càrrec i la seva contribució en la cura de la gent gran.
En què consisteix la feina d’una responsable higienicosanitària (RHS) i per què és un rol clau?
La meva feina consisteix, en termes generals a coordinar i supervisar el personal i tots els procediments i protocols sanitaris del centre. L’objectiu és garantir la qualitat assistencial i la seguretat dels nostres residents, així com l’atenció a les seves famílies o les persones de suport.
A més a més, també porto a terme la coordinació del centre amb altres serveis i nivells assistencials, com ara el centre de salut, l’hospital, ASPB i altres entitats o organismes sanitaris. En el dia a dia, en el cas del Molí-Via Favència, això es tradueix, per exemple, en coordinar-se amb el CAP de zona per demanar els recursos necessaris com la actualització de receptes electròniques dels residents, PAO, material d’analítiques… fer consultes amb els professionals de referència (metgessa, infermera… És una feina que té moltes dimensions i que és clau perquè tots els elements d’un centre residencial funcionin quan i com correspon.
Quins són els objectius principals que una RHS persegueix en el seu dia a dia?
L’objectiu és garantir les condicions higièniques i sanitàries del centre, del personal i de les persones residents.
Això s’aconsegueix, d’una banda, amb una feina de supervisió constant de tot allò que succeeix al centre. Ens referim a supervisar coses, com ara, la higiene i la vestimenta dels i les residents. Que vagin amb roba de temporada, que rebin els serveis de perruqueria que necessiten o que duguin les ungles ben tallades. També demana supervisar altres elements essencials dels residents, com ara els menjars o els diferents tractaments mèdics.
Pel que fa a l’equip, la RHS és la responsable de garantir que l’equip de professionals del centre compleix les normatives en tots els sentits, des del protocol més específic fins a detalls com ara l’uniforme.
Com ha evolucionat el rol de la RHS dins el model assistencial i quins són els aspectes més crítics que enfronten en l’actualitat?
En el passat, el rol específic de RHS no existia, i era el personal d’infermeria del centre qui assumia, a banda de les tasques assistencials, altres tasques de gestió sanitària del centre.
Amb l’aparició del rol de RHS s’han pogut separar les funcions de caràcter més assistencial de les funcions de gestió i lideratge, i s’ha dotat d’importància i valor aquesta figura.
És una figura clau a l’àrea residencial perquè, a banda del que hem comentat abans, permet a la resta de professionals dedicar-se en exclusiva a la seva feina. La tasca més burocràtica o de coordinació ja no recau en el personal d’infermeria, que en té d’altres d’específiques a les que pot dedicar-se plenament.
Quins són els reptes amb què et trobes en el teu dia a dia?
Tot i que es tracta d’una feina vocacional, un dels reptes més complexos al que ens enfrontem, com a sector, és la manca de personal sanitari qualificat. Això passa, d’una banda, perquè el conveni que regeix sobre els equips d’infermeria geriàtrica és precari, i no garanteix les condicions que una feina com aquesta requereix i per la manca de professionals d’infermeria a tot arreu. A més a més, ens trobem amb un sector que pateix molt estigma, cosa que incrementa les dificultats a l’hora de trobar personal.
Un altre dels reptes del dia a dia té a veure amb l’excessiva burocràcia que ens demanen des dels diferents organismes socials i sanitaris.
Pel que fa a la part assistencial, una part de la meva feina consisteix a tractar amb les famílies i això, sovint, genera moments complexes. Quan hi ha conflictes o situacions delicades, de vegades es creuen línies, com ara el respecte, i tu com a professional et sents molt vulnerable. Per més temps que es porti i per bagatge que es tingui, aquestes situacions costen de pair.
Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència
Podries compartir algun cas concret en el qual la teva intervenció com RHS hagi estat determinant per a un/a resident?
Fa poc vam tenir el cas d’una persona amb un estat molt delicat que va demanar l’eutanàsia. La bona coordinació amb atenció primària i el treball amb equip va permetre dur a terme la seva voluntat, garantint la dignitat i el respecte pel dret i els darrers desitjos d’aquesta persona.
És una situació dura i emocionalment delicada, però saber que ajudar les persones precisament en situacions així de difícils és el que dona sentit a la nostra feina. Perquè al final, es tracta d’això, de donar la millor assistència a les persones que ho necessiten.
Quines són les habilitats i coneixements clau que s’han d’adquirir per a exercir amb eficàcia el rol de RHS?
Les responsables higienicosanitàries som, per damunt de tot, infermeres. Per tant, cal que tinguem les habilitats i les competències sanitàries pròpies d’aquest perfil. A banda, és fonamental tenir habilitats de lideratge i de gestió d’equips, per tota la part de coordinació i supervisió que requereix el meu rol.
Tenir molta empatia i ser una persona resolutiva i proactiva són dues característiques clau per poder fer aquesta feina. Com a RHS cal entendre les necessitats socials, els drets de les persones i fer-los prevaldre.
Què és el que més valores de la teva feina i què canviaries si poguessis?
El que més valoro de la meva feina és, sense dubte, el tracte directe i el vincle que es crea amb les persones ateses. El seu agraïment és el que més m’aporta.
Com deia, aquesta és una feina vocacional, i quan comences a estudiar infermeria de seguida saps si és per tu o no. Lamentablement, tot i ser clau, la feina d’una RHS és molt desconeguda i no està reconeguda ni socialment ni laboralment. A més a més, està poc valorada en comparació amb altres nivells assistencials.
Per això urgent que es millorin les condicions del personal assistencial i social de l’àrea residencial, que recull el conveni actual de residències. La feina de cures és un pilar bàsic ara i, en el futur, amb una població cada cop més envellida, encara ho serà més.
En resum, el rol d’una RHS és un element essencial en l’assistència residencial i, tot i la seva importància, està profundament infravalorat. En un món on l’envelliment de la població és una realitat creixent, és hora de fer valdre el paper essencial de la RHS. La seva labor incansable i la seva capacitat per a adaptar-se als desafiaments quotidians són pedres angulars per garantir que les persones grans rebin la cura digna i de qualitat que mereixen.
Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència
El Premi de Recerca en Atenció Sociosanitària es convoca des de fa 22 anys per la Fundació Mutuam Conviure, està destinat a promoure projectes de recerca o de millora de la pràctica clínica en l’àmbit de la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària i forma part dels objectius de l’Eix 4: Societat’ del Pla de Responsabilitat Social del Grup Mutuam. El premi està repartit en dues categories: un per a projectes que porten a terme entitats a Catalunya i l’altre, per a projectes que es porten a terme en els centres i serveis de Grup Mutuam. La dotació econòmica de cada categoria és de 6.000€.
Es van conèixer els projectes guanyadors en el decurs de la 18ena Jornada d’Atenció Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, que es va celebrar en format híbrid (presencial i webinar) el 21 de novembre i que va conduir el Dr. Antoni Salvà, fent la lectura de l’acta del jurat.
En la categoria de “professionals de Catalunya”, el projecte guanyador va ser ‘Costos de les Cures Pal.liatives en pacients oncològics i no oncològics amb diferents tipus d’atenció ambulatòria a Catalunya’, de la Unitat de Dolor de l’Hospital Clínic de Barcelona, presentat per Ana Helena Perea, investigadora principal i Marta Trapero i Christian Dürsteler.
En la categoria de “professionals del Grup Mutuam”, el projecte guanyador va ser ‘Prevalença de la Disfàgia no diagnosticada en pacients ingressats per Pneumònia o Infecció Respiratòria a la Unitat de Subaguts de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell’ i presentat per Núria García Lladó, Sònia Gispert Herrero i Gemma Urbizu Serrano, infermeres HAI Mutuam Güell (investigadores principals). HAI Mutuam Güell.
Atesa la qualitat dels treballs presentats, en la modalitat professionals del Grup Mutuam es va concedir un accèssit al projecte: ‘Desenvolupament de la biblioteca de moviments de l’app Motor Imagery Rehabilitation Assistant (MIRA). Evolució del disseny d’un recurs terapèutic per a la neurorehabilitació del membre superior mitjançant l’ús de Realitat Augmentada. Projecte d’innovació i estudi pilot`’ de la Residència Vila-seca, presentat per Presentat per Víctor Vargas, investigador principal, Ana Richart, Sílvia Mirete i Fiona Vives.
Ja han estat seleccionades les imatges guanyadores del concurs de fotografia de Grup Mutuam d’enguany. Des de fa 11 anys, Grup Mutuam convoca aquest certamen tan especial entre tots els professionals que en formen part. Aquesta iniciativa artística està encabida dins el Pla de Sostenibilitat del Grup que incideix en l’Eix 2 ‘Equip Humà’, i així reforçar el sentiment de pertinença de la plantilla a l’entitat. Aquesta darrera edició ha batut rècord de participació, amb 50 aspirants i més de 250 fotografies entre totes dues categories.
Així, el primer premi a la millor fotografia ha estat per a “Reflex d’aigua” d’Abril Rovelo, del departament de Màrqueting i Comercial. El segon guardó l’ha rebut “Salto refrescante”, de Delma Lucita Male, gerocultora Centre de Dia Creu de Barberà.
Per la seva banda, el premi al millor reportatge ha estat per a “Cuidem els nostres oceans” de Marina Ropero, treballadora Social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta.
1r premi categoria millor reportatge
Enguany, el jurat format per Francesc Brosa (director general) i Marian Pérez (directora de Màrqueting i Comercial), ha comptat també amb la opinió de tres fotògrafs membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre que es va crear a Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’art de la fotografia. Gràcies a la seva col·laboració, hem pogut comptar amb una valoració professional dels aspectes més tècnics i artístics de la fotografia.
A més a més dels premis, d’entre les imatges participants s’han seleccionat també les que il·lustraran el Calendari de sobretaula del grup de 2024. Les guanyadores han estat: “Platja de Torimbia”, d’Anna Escola, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona; “Llac de Covadonga”, de Noemí Morales, psicòloga del mateix equip, i “Venècia”, de David Martín, cap de Servei de Compliment Normatiu, Finances, SSCC.
Platja de TorimbiaLlac de CovadongaVenècia
Esperem que la pròxima edició torni a ser un èxit de participació i que gaudim de nou del talent de les persones que formen Grup Mutuam.
En la cura integral de les persones grans, el servei de psicologia de les residències de gent gran hi desenvolupa un paper fonamental. Els i les professionals que l’integren tenen cura, no només del benestar emocional dels i les residents, sinó també de donar suport a les famílies. Sigui per contenir emocionalment o per ajudar en la gestió dels canvis i els dols, l’equip de psicologia és un component clau de l’atenció sanitària. L’Ana M. Rubio i la Fernanda Farnós, psicòlogues del Centre Assistencial Mutuam la Creueta i de la Residència Vila-seca, respectivament, ens expliquen com treballa una psicòloga en l’àmbit residencial.
Què fan els professionals de la psicologia a les residències?
En un entorn residencial per a persones grans, el servei de psicologia hi té un paper crucial. L’objectiu principal és, inicialment, acompanyar les persones en el procés d’adaptació. També presta activitats d’estimulació cognitiva per mantenir les capacitats d’atenció, concentració i memòria. Però el que més valoren els residents és la psicoteràpia individualitzada. “Sentir-se escoltats i compresos, xerrar sobre les seves inquietuds i donar-los-hi la importància que ells consideren” diu la Fernanda.
Des del servei de psicologia, es valora de la manera més completa possible la persona, coneixent les seves capacitats, necessitats, desitjos, etc. “Es tracta de trobar la manera de mantenir el màxim possible aquestes capacitats i d’ajudar-les a seguir amb el seu projecte vital, explica Ana M. Rubio.
Acompanyament abans i durant
Tant durant el procés d’ingrés a una residència com durant l’estada, les persones grans que hi accedeixen necessiten assistència. Cal un acompanyament emocional constant i una observació permanent de la persona que permeti al servei de psicologia avançar-se i adaptar-se a les seves necessitats.
L’Ana comparteix un cas especial d’una pacient sociosanitària que, per diferents motius, no podia retornar al domicili i requeria un ingrés a la residència. Es va fer un acompanyament per poder treballar l’acceptació de l’ingrés de caràcter definitiu. “Gràcies a aquest suport, es va adaptar amb facilitat i va gaudir des del primer moment dels companys i de les activitats del centre. Es va mostrar molt sociable, participativa i amb una necessitat important de compartir la seva història vital. Tot i no tenir estudis, sempre va mostrar inquietuds artístiques, com a cosidora, escriptora i pintora. Un dels seus records més especials va ser una exposició de pintura que va fer ja d’adulta gràcies a La Caixa. No vam poder aconseguir els originals, però sí que tenia diverses fotografies. Així, les vam ampliar i les vam penjar al passadís per muntar una «exposició» en la que va mostrar i explicar les seves obres als seus companys. El seu quadre preferit encara està penjat a la sala”.
Com s’adapta la psicologia a les necessitats de les persones grans?
“L’adaptació de les estratègies i els enfocaments va en funció de la persona i, sobretot, de la seva història de vida”, apunta la Fernanda. I és que, com també assenyala l’Ana, “cada persona és diferent i, per això, ens adaptem a les necessitats de la persona i de la seva família. I no només això, sinó que ens acomodem també als canvis que es van succeint. Tots canviem i ens readaptem constantment”.
La gran quantitat de residents amb deteriorament cognitiu porta al servei de psicologia a cercar i utilitzar estratègies i aproximacions diferents gairebé diàriament. Perquè “allò que avui ha funcionat per fer contenció emocional i calmar l’estat d’un pacient amb ansietat és possible que demà no funcioni”. Per aquest motiu, adaptar-se és l’única manera d’oferir l’assistència individual i de qualitat que es busca donar.
La importància del model ACP en l’enfocament psicològic
El model d’atenció centrada en la persona busca harmonitzar l’organització amb les preferències i els desitjos de les persones grans. Això suposa una feina d’informació i recerca profundes per conèixer allò que desitja, interessa o necessita cada resident per trobar-se bé.
En aquest sentit, el personal de la psicologia és crucial en el procés de canvi per fer-los sentir, literalment, com a casa. Això s’aconsegueix, d’una banda, deixant que portin mobles, quadres o detalls que tenien en el seu domicili per poder sentir-se més propers amb el seu mobiliari. I de l’altra, duent a terme activitats dirigides per la psicòloga o educadora social que els apropin a allò que feien anteriorment. Ens referim a tallers de cuina, tallers de jardineria, sortides pel poble, al mercat municipal, etc.
Com assenyala l’Ana, “hem de ser tan flexibles com sigui possible, i estar disposats a aprendre de cada persona que coneixem. I practicar les actituds bàsiques d’un terapeuta, com proposava Carl Rogers: autenticitat, acceptació incondicional i empatia, pilars bàsics de l’ACP.”
Atenció psicològica també per les famílies
Tant el procés d’ingrés d’un familiar com el seu deteriorament cognitiu, en els casos en què es dona, són processos emocionalment desafiants per les famílies. Per ajudar a transitar aquesta situació, l’equip de psicologia els ofereix diferents eines.
D’una banda, existeixenels grups d’ajuda mútua (GAM). En aquests grups, els professionals es reuneixen amb famílies que necessiten expressar i compartir els seus sentiments envers l’ingrés del seu familiar. Es treballen emocions com ara el sentiment de culpa, i s’ensenya a enfrontar els canvis que pateixen les persones amb demència. Els més freqüents són les alteracions conductuals, la desconnexió i el no reconeixement de les persones. Aquests grups ofereixen també acompanyament a les famílies en el procés de dol quan el seu familiar se’n va. Aquí, reben suport tant professional com de les famílies que han viscut o viuen situacions similars, i hi participen fins que ho consideren necessari.
D’altra banda, tambés’ofereixsuport familiar en el procés d’adaptació al centre i durant la seva estada en moments crítics. De vegades, les famílies necessiten ajuda a l’hora de comunicar, per exemple, notícies negatives a un familiar amb demència, com ara, la mort d’un fill.
La comunicació entre el servei de psicologia i els familiars és constant i freqüent. En els casos de persones que manifesten més alteracions, el seguiment és encara més exhaustiu.
Prevenció i manteniment
“El cervell comença a envellir aviat. Per això,la millor prevenció comença molt abans”, assenyala la Fernanda. Des dels centres el que es porta a terme, doncs, és una tasca de manteniment per conservar l’activitat, tant física com psíquica. Això s’aconsegueix amb sessions de psicomotricitat i amb activitats com la lectura del diari, que els ajuda a mantenir-se informats de tot allò rellevant en la seva zona. També es porten a terme activitats d’estimulació cognitiva on es treballen diferents funcions executives, memòria de treball, memòria d’evocació, atenció, concentració i càlcul. Una altra eina que es fa servir és la teràpia d’orientació a la realitat (TOR).
L’objectiu, com indica l’Anna és “pal·liar el màxim possible l’avenç de la malaltia neurodegenerativa o de l’augment del deteriorament cognitiu associat a l’edat (AMAE)”. Es realitza estimulació cognitiva individual i grupal en funció de l’estat, l’interès i les necessitats cognitives de cada persona.
La prevenció també té una altra dimensió que té a veure amb els canvis. En concret, evitar-ne els innecessaris per estalviar un futur malestar a la persona o, tot el contrari, dur-ne a terme d’altres per fomentar el seu benestar emocional. Per exemple: canviar una persona de taula perquè pugui socialitzar més, adaptar alguna activitat per preservar la seva autonomia són accions preventives molt útils.
El servei de psicologia, un pilar en l’atenció sanitària
La Fernanda té clar que els serveis de psicologia en entorns residencials són imprescindibles. “Fins fa uns anys no se’ls hi havia donat la importància que mereixen, però les persones grans tenen sovint unes històries de vida complexes i necessiten gestionar les emocions que arrosseguen. La major part dels residents mai no ha anat ni ha tingut contacte amb cap servei de psicologia, tot i haver viscut molts moments traumàtics. En el cas de la gent gran actual, parlem de la guerra i la postguerra, pèrdues, dols no superats, el fet de no haver pogut anar a l’escola…). Per això, la figura del/de la psicòleg/loga en l’entorn residencial va molt més enllà de fer valoracions per saber l’estat cognitiu i determinar en quin grau de deteriorament es troba cada pacient”.
I és que la feina dels equips de psicologia té dues dimensions diferents. La primera consisteix a desenvolupar activitats ocupacionals on es treballen les àrees que els pacients presenten més dificultats. I la segona, i molt valorada pels residents, és la psicoteràpia individual, perquè és un moment que té cadascú per parlar d’allò que li preocupa.
En resum, com diu l’Ana, “la psicologia en entorn residencial és una eina clau per a promoure el benestar físic, emocional i cognitiu dels residents en conjunció amb la resta de l’equip interdisciplinari i les famílies”.
Ana María Rubio Martínez
Psicòloga al Centre Assistencial Mutuam la Creueta
Fernanda Farnós Piñol
Psicòloga a la Residència i sociosanitari de Vila-seca
El pròxim 21 de novembre, i sota el títol “Rehabilitació física i cognitiva en l’atenció intermèdia“, tindrà lloc la 18a jornada sociosanitària del Grup Mutuam. La Fundació Mutuam Conviure recupera, després de tres anys, el format presencial, i es podrà seguir també en format webinar.
La Fundació Mutuam Conviure consolida un any més aquest espai d’actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del sector sanitari i social. Concretament, per a les persones interessades en l’àmbit de l’atenció intermèdia. Posarem el focus en tot allò que està relacionat amb la rehabilitació dins el context de l’atenció intermèdia. Alguns dels temes seran el rol de la rehabilitació en el procés assistencial, les seves especificacions i l’impacte de la tecnologia emergent i la intel·ligència artificial. En definitiva, com tenim la rehabilitació ara i quina evolució n’esperem en els pròxims temps.
Ens acompanyaran amb les seves conferències professionals com la Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació, directora assistencial i codirectora de la Fundació Institut Guttmann. També ho farà Alfonso Cruz, metge especialista en geriatria, director de la unitat de geriatria de l’Hospital Ramón y Cajal (Madrid). La taula rodona girarà entorn de les “Diferents visions de la rehabilitació en l’Atenció Intermèdia“. Per abordar aquest tema, comptarem amb professionals de l’àmbit de la medicina, la teràpia ocupacional, la logopèdia i la fisioteràpia. Amb la seva experiència, contribuiran plegats a oferir una bona perspectiva i una visió de futur de l’àmbit de la rehabilitació.
El Pla de Responsabilitat Social Corporativa del Grup Mutuam va més enllà del compromís amb el medi ambient, i una mostra d’això és ‘Mutuam Batega’. Sota aquest nom s’identifica al Voluntariat Corporatiu de l’entitat, el qual s’ha estrenat aquest passat 7 d’octubre en una recollida de residus al delta del Llobregat.
Una aposta per l’equip humà
El pla que vehicula la part més social de l’empresa, definit el 2019, planteja cinc eixos. És entre el segon, l’eix ‘Equip humà’ i el cinquè, l’eix ‘Medi Ambient’ d’on neix el voluntariat corporatiu, un dels projectes creats per assolir els objectius de potenciar la comunicació interna com a eina pel foment del bon clima laboral i realitzar accions de sensibilització ambiental a la plantilla.
El projecte, a banda de la contribució en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, pretén afavorir la participació de les persones treballadores enfortint així el sentiment de pertinença al grup. Una iniciativa idònia per la qual ha apostat el Grup Mutuam, ja que a l’hora de sensibilitzar a la plantilla envers les problemàtiques ambientals i animals, promou un espai de trobada.
Posada en marxa
El primer pas va ser mobilitzar a les persones treballadores, definir la visió, la missió i els objectius del voluntariat corporatiu i identificar les necessitats en l’entorn, però sobretot les motivacions de l’equip. Per aquest motiu es va organitzar una sessió de cocreació oberta a tothom, la qual va donar pas a una enquesta, també dirigida a tota la plantilla. El resultat, a banda de la participació, 42 persones en la sessió i 129 respostes a l’enquesta, van demostrar que l’actuació s’havia d’enfocar en els ecosistemes i el medi natural.
La involucració dels i les professional, no va quedar aquí, també es va consolidar el Comitè de Voluntariat Corporatiu, format per vuit integrants procedents de diferents centres i serveis. Aquest és el que ara vetlla per l’organització de les activitats i l’elaboració i compliment del Pla de Voluntariat Corporatiu.
Cohesió per un objectiu comú
Aquest llarg procés que es va iniciar a mitjans del 2022, s’ha materialitzat a l’octubre amb la primera activitat de Voluntariat Corporatiu del Grup Mutuam, a on 64 persones procedents de tretze recursos diferents es van trobar amb un objectiu comú, netejar la ribera del Llobregat.
El team building i la recollida de residus eren els protagonistes i amb la col·laboració de l’associació sense ànim de lucre PlasticFREEwave, es va realitzar amb èxit l’activitat en format competició. La jornada va constar de vàries parts, una de conscienciació i educació envers com reduir els plàstics d’un sol ús, la recollida i recompte de residus i un dinar de germanor. Com a resultat, a banda d’aconseguir cohesió, sinergies, treball en equip i la creació de vincles entre les persones assistents, es van recollir 145 kg de residus en menys d’una hora, un assoliment que promet ser el primer de molts.
93 380 09 70
El primer pas va ser mobilitzar a les persones treballadores, definir la visió, la missió i els objectius del voluntariat corporatiu i identificar les necessitats en l’entorn, però sobretot les motivacions de l’equip. Per aquest motiu es va organitzar una sessió de cocreació oberta a tothom, la qual va donar pas a una enquesta, també dirigida a tota la plantilla. El resultat, a banda de la participació, 42 persones en la sessió i 129 respostes a l’enquesta, van demostrar que l’actuació s’havia d’enfocar en els ecosistemes i el medi natural.
