Bretanya i Normandia, entre costes escarpades i boscos frondosos

Viatgem a la Bretanya i Normandia

Aquestes dues regions franceses viuen abocades al mar, protegeixen la seva natura, preserven el seu patrimoni històric i s’enorgulleixen d’una cuina amb identitat pròpia.

Al nord-oest de França, banyada per les fredes aigües de l’Atlàntic, es troba la bonica regió de Bretanya. Escarpats penya-segats, llargues platges de sorra i aigües turquesa, camps boscosos, sis-cents quilòmetres de canals, pobles pintorescos i un vast patrimoni històric dibuixen una gran diversitat de paisatges que el viatger sent la necessitat de retratar amb la càmera per poder-hi tornar un cop i un altre. El millor d’aquest territori, tanmateix, no es pot capturar en una imatge. És allò que es viu passejant-hi, parlant amb la seva gent, degustant la gastronomia local i descobrint les tradicions i llegendes que poblen molts dels seus racons.

La capital d’aquesta regió administrativa que comprèn el 80 per cent del territori de la Bretanya històrica és la dinàmica Rennes. Segles d’història han deixat la seva petjada als carrers empedrats i les places de la ciutat, en què cases medievals amb entramat de fusta i palauets renaixentistes es combinen amb animats cafès i terrasses, bonics jardins i boutiques dels creadors més chic. Entre els edificis imprescindibles, destaquen el majestuós Palau del Parlament o el Mercat des Lices, un lloc ideal no només per adquirir les delícies dels productors i artesans de les proximitats sinó també per assaborir unes ostres.

El litoral és la part més visitada de Bretanya i, a la costa nord, s’hi troben alguns dels paratges més emblemàtics de la regió. Abans d’arribar-hi, però, val la pena aturar-se a la ciutat fortificada de Dinan, situada en un lloc de gran bellesa, sobre un turó que domina la vall del riu Rance. El Castell de Dinan, la Basílica de Saint-Saveur i l’Església de Saint-Malo són els elements que més sobresurten de l’arquitectura de gust medieval. Si avancem cap al mar, a la desembocadura del riu Rance, trobem Saint-Malo, que, coneguda com la ciutat corsària, mostra amb orgull les muralles del segle XIII que n’envolten el nucli antic i recorden al visitant que mai ha estat conquerida. Si un passeig intramurs resulta captivador, no ho és menys caminar per fora i gaudir de les vistes a les platges i a les illes de Grand Bé i Petit Bé o descobrir-ne l’important port.

De lloc de culte a meca del turisme

Ben a prop de Saint-Malo, tot i pertànyer ja a la regió de Normandia, es troba un dels enclavaments més visitats i bells de França: el Mont Saint-Michel. Aquí les espectaculars marees, un mosaic de pòlders, la vegetació i una joia arquitectònica excepcional es conjuguen harmònicament donant lloc a un indret declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’enigmàtica abadia benedictina, que es va començar a construir al segle X, reuneix els estils carolingi, romànic i gòtic. També a la frontera entre les dues regions, se situa l’antiga ciutat episcopal de Dol. Més enllà de les impressionants vistes que ofereix, val la pena visitar la Catedral de Saint-Samson, orgull del gòtic bretó que recorda el passat gloriós de la població, i apropar-se al Mont-Dol, un penyal de granit de 65 metres d’alçada que és l’escenari de moltes llegendes, com la que diu que Sant Miquel i el diable es van enfrontar aquí.

Tornant a la costa, una mica més a l’oest, es troben diversos indrets espectaculars. Un d’ells és la badia de Saint-Brieuc, amb la reserva natural més important de la regió i diverses platges salvatges. Quan la marea baixa, queda al descobert una zona perfecte per a la pesca a peu i poblada de camps d’estaques de fusta que serveixen de vivers per als musclos. Envoltada de penya-segats, cales, dunes i erms, la ciutat portuària de Saint-Brieuc mereix una visita per passejar pels carrerons empedrats, endinsar-se a la Catedral de Saint-Etienne o degustar el tresor gastronòmic de la badia: les vieires.

Viatgem a la Bretanya i Normandia

Un enclavament per entendre Europa

Normandia és un indret de peregrinació per als amants de la història i l’art europeus. A la seva costa, es van produir el 1944 els primers desembarcaments de les tropes aliades que van alliberar França. Així, cada any, les platges de Sword, Juno, Gold, Juno i, la més coneguda, Omaha reben milions de visitants que volen recordar aquest transcendental episodi de la segona guerra mundial. D’altra banda, allunyant-nos del litoral resseguint el Sena, apareixen els paisatges de l’Alta Normandia que van inspirar alguns pintors impressionistes. La població de Giverny es va convertir en el seu lloc de referència, ja que Claude Monet la va escollir per residir-hi i s’hi va inspirar per pintar la seva emblemàtica obra Els nenúfars. Avui, moltes persones s’hi apropen per visitar el museu que porta el seu nom i el cementiri on va ser enterrat.

Mutuam Activa visita el Centre de Control del Metro de Barcelona

Residència Mutuam Collserola

Mutuam Activa en la seva línia per no parar quiets, el 23 de setembre va aplegar un grup de 40 sèniors actius per fer una visita al recentment remodelat Centre de Control del Metro de Barcelona, de la mà del cap de TMB Educa. Transports Metropolitans de Barcelona, els va mostrar com supervisen i gestionen la xarxa del metro. Les noves instal·lacions estan preparades per tal que els operadors gestionin las línies convencionals L1, L2, L3, L4 i L5 i també les automàtiques, sense conductor, L11, L9 i L10 . Els diferents espais de treball estan distribuïts en cercle al voltant del nucli tecnològic central, on es troben totes les connexions.

També aquestes noves instal·lacions disposen de vídeo-wall amb pantalles digitals que reben la informació directament a través de las càmeres instal·lades en els accessos, les escales, els vestíbuls i les andanes de las estacions de metro. Les pantalles també reben informació en temps real des de las càmeres instal·lades  a l’interior dels trens d’aquelles línies de metro automàtiques amb sistema wi-fi. Al llarg de les 24h del dia el Centre de Control gestiona tots els recursos que intervenen amb la finalitat de garantir el compliment dels serveis programats, regulant els intervals del trens, ajustant en temps real l’oferta i la demanda i gestionant els canals de informació interna i externa per tal d’actuar amb la màxima eficàcia en cas de qualsevol emergència o incidència.

 

Amb tota aquesta tecnologia puntera, els nostres curiosos sèniors van finalitzar un matí molt interessant aprenent com funciona la ciutat de Barcelona sota terra.

Encara no coneixes la programació trimestral de tardor de Mutuam Activa?Ampliar Informació

 

Fires d’antiquaris i brocanters: un viatge al passat

Sessions Clíniques Grup Mutuam

Perdre’s pels mercats d’objectes antics és una oportunitat per adquirir articles singulars i fascinants, però també per retrobar-nos amb els nostres records. Descobriu-ne uns quants dels més emblemàtics de Catalunya.

Passejar entre objectes que ens traslladen a èpoques passades, descobrir algun tresor disfressat d’andròmina o trobar aquella peça que arrodonirà la decoració de casa amb un toc exclusiu poden ser alguns dels motius que ens facin acostar a aquests temples de la nostàlgia que són les fires de brocanters i d’antiquaris. Allà s’hi troben col·leccionistes, comerciants, galeristes, amants de les antiguitats i de l’art i, sobretot, curiosos que no renuncien a l’oportunitat de remenar entre expositors que semblen baguls de records. Tot i que la situació econòmica dels darrers anys ha fet mal al sector i moltes fires han tancat o han hagut de reconvertir-se, a Catalunya encara se’n celebren moltes.

A Barcelona, el Saló de Brocanters no va resistir la crisi, però, com a contrapartida, l’any 2015 va obrir les portes per primer cop la Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona, coneguda com a FAMA (http://www.famabarcelona.com). Ubicada a les Reials Drassanes, és una interessant plataforma per a antiquaris i galeristes de tot l’estat que, durant diversos dies, mostren objectes i obres de qualitat a professionals del sector i a aficionats. L’esdeveniment, organitzat pel Gremi d’Antiquaris de Catalunya, va néixer amb l’objectiu de dinamitzar el mercat de l’art i donar a conèixer el patrimoni cultural que es troba a les galeries del nostre país.

Amb una vocació més modesta i de proximitat, diferents barris de la ciutat acullen periòdicament les fires de brocanters. La popular moda per tot allò vintage ha arrossegat un públic més jove a aquests mercats on es venen objectes antics de qualsevol mena. El més emblemàtic de la ciutat, i un dels més antics d’Europa, és el dels Encants Vells, que obre quatres dies a la setmana. Situat a la plaça de les Glòries i amb més de 150 parades, a banda de botigues, espais de subhasta i establiments de restauració, és el lloc ideal on trobar mobles vells, però també roba, maquinària, articles de ferreteria o elèctrics, etc. En contrast amb aquest mercat permanent, a la ciutat en trobem un altre d’històric, però amb caràcter estacional. Es tracta de la Fira dels Brocanters de la Diagonal, que des de fa 50 anys arriba a l’època nadalenca amb una bona mostra d’objectes antics d’art noveau, art deco, mobles dels anys 50 i 80, bijuteria i joies antigues i altres delícies per a col·leccionistes.

La versió més cool

Fora de Barcelona, l’any 92 va néixer una iniciativa que va revolucionar el món de les antiguitats i l’objecte vintage, esdevenint una referència: el Mercantic de Sant Cugat. Ubicat en una antiga fàbrica i amb 15.000 m2 de superfície, acull uns dos-cents comerciants que cada dia de la setmana posen a la venda mobles i articles de diferents èpoques i estils. Els dissabtes i diumenges al matí, els venedors ambulants que s’instal·len en una zona de casetes de fusta complementen l’oferta fixa i, cada primer diumenge de mes, se celebra la Vintage Fest, en què es posen a la venda llibres, discos, roba de segona mà i altres objectes de col·leccionisme.

A les comarques gironines hi ha també un ampli ventall de fires de brocanters i antiquaris. Una de les més noves és la que se celebra al mes de gener a la bonica plaça de la Independència de la capital, que s’emmarca en la iniciativa de promoció de ciutat Girona 10. En canvi, entre les que tenen més tradició, val la pena destacar, per les seves dimensions –una seixantena de parades-, la que té lloc en un aparcament a tocar de l’Aeroport de Girona. Després de 12 anys sense organitzar-se, el 2013 el Gremi de Broncanters i Antiquaris de les Comarques Gironines va apostar per recuperar-la amb dues cites anuals, al febrer i al novembre. Així doncs, al llarg del territori català, podem trobar un bon grapat d’aquests màgics mercats que ens acosten objectes que teníem oblidats o que ni tan sols coneixíem.

La visita d’alçada, dels viatgers de Mutuam Activa a “L’altre Pedrera”

L'altre Pedrera amb Mutuam ACtiva

El dimarts 13 de setembre un grup de 35 sènior actius de Mutuam Activa, es va preparar per passar un matí un tant misteriós. Els esperava un àmplia visita plena d’anècdotes durant la que els nostres amics van descobrir espais que poca gent coneix de la genuïna Pedrera de Barcelona, racons de la història de la nostra ciutat. Tothom va gaudir de les explicacions des del garatge subterrani, passant per l’ascensor, el transcórrer de la guerra civil d’aquesta edificació…i com no podia ser de cap altra manera, des de les famosíssimes terrasses que tots coneixem i que formen part de la silueta de Barcelona, amb magnífiques vistes i panoràmiques.

“L’edat és un estat mental i no pot ser un impediment per complir els teus somnis”

Als 51 anys, l’avilés Carlos Soria va assolir el primer dels dotze cims de més de vuit mil metres que sobresurten en la seva carrera com a alpinista. Amb 72 anys, ens respon unes preguntes des del campament base on agafa forces per fer front al seu darrer repte: la pujada al Dhaulagiri. En el moment de la publicació d’aquesta entrevista, sabem que aquesta ascensió no ha estat possible, però l’alpinista la intentarà novament.

Quan es va plantejar, i per què, el repte d’aconseguir els 14 cims més alts del món?

Va ser una cosa que va arribar sola. Vaig començar a pujar vuit mils als 50 anys, però sense cap pretensió. Quan ja en portava uns quants em vaig dir: “doncs anem a intentar completar els 14”. Però no va ser res premeditat. Tampoc no em preocupa en excés aconseguir-ho. Sóc conscient que el meu cos pot dir prou en qualsevol moment. Ara, als 77 anys, em trobo amb ganes i en bona forma i, mentre segueixi així, intentaré completar-ne els 14.

En algun moment ha pensat a tirar la tovallola?

No entra en els meus plans rendir-me. Una altra cosa és tenir cap i ser conscient de la realitat de cadascú. He baixat de moltes muntanyes sense el cim, però sempre amb la sensació d’haver pres la millor decisió. Perquè us en feu una idea, vaig aconseguir el cim del Manaslu als 71 anys, després de molts intents. Les muntanyes no es mouran d’aquí i cal escoltar-les i comprendre-les per saber quin és el moment.

Ja només li’n queden dues. Com ho veu?

Doncs em veig amb moltes ganes i amb molta il·lusió. L’ascens a l’Annapurna va ser molt dur, però en cinc dies em vaig recuperar estupendament i vaig decidir intentar el Dhaulagiri, on ara mateix em trobo. En cas que ho aconseguís, aniria al Shisha Pangma la propera primavera.

Com es prepara abans de fer un vuit mil?

La preparació és diària. Tracto de cuidar la meva alimentació, bàsicament intentant menjar allò que sé que li prova bé al meu cos. I després entreno cada dia. Visc al costat de la serra i m’agrada pujar-hi, i també faig molta bici de carretera, que li va molt bé als meus genolls. I, ja a casa, condició física.

La família intenta convèncer-lo que deixi l’alpinisme?

El dia que li digui a la meva família que no vaig d’expedició es preocuparan més, perquè sabran que em passa alguna cosa dolenta. Jo vaig conèixer la meva dona a la muntanya i he transmès a les meves quatre filles la meva passió. Em donen suport i ànims en tots els meus viatges. Això és molt important per a mi, ja que cada expedició estic fora de casa prop de 3 mesos.

Segueix un control mèdic quan fa un cim?

Des de 2011 tinc el suport de BBVA, fet que ha estat una benedicció en aquesta etapa de la meva carrera. Gràcies a això, compto en cada expedició amb un metge especialitzat en alta muntanya. La veritat és que fins ara no li he donat gaire feina però són molt importants els controls que em fa pràcticament a diari.

Com se sent allà a dalt, quan trepitja el cim?

Sempre dic que el veritable cim s’aconsegueix quan estàs de tornada al campament base i tot l’equip hi ha arribat bé. És clar que el cim és l’objectiu, però gaudeixo molt més del camí fins a ell. Allà, m’agrada ser-hi el temps imprescindible, perquè sé que la baixada és molt complicada.

També hi ha hagut cims que no ha aconseguit. Com va viure tornar sense haver aconseguit l’objectiu?

Com comentava abans, mai no he fet mitja volta decebut. És difícil prendre decisions així, però cal saber fer-ho perquè t’hi estàs jugant la vida.

Quina és l’experiència més dura que recorda?

No m’agrada parlar dels moments durs. Els mitjans i el cinema han donat una idea molt equivocada del que és la muntanya, ja que només és notícia quan hi ha alguna tragèdia. La gent es pensa que els alpinistes solament venim aquí a patir, i no és així.

Com són les nits a la tenda?

He fet un càlcul i dec haver passat onze anys de la meva vida dormint per damunt dels 4.000 m. Ja gairebé no trobo a faltar el llit durant les expedicions… Al final depèn molt de la muntanya. El campament base de l’Annapurna és fantàstic: està situat sobre un prat, té una altitud acceptable… En canvi, on ens trobem ara, al Dhaulagiri, està damunt d’una glacera, en terreny gelat i que es mou.

Creu que la massificació ha canviat l’alpinisme?

Entenc que hi hagi gent que amb expedicions comercials vulgui pujar vuit mils. És completament normal. La muntanya és molt àmplia i, si t’agrada escalar sol, sempre hi pots trobar rutes. Alguns dels alpinistes que critiquen les expedicions comercials després s’aprofiten de les cordes que munten i de l’equipament que preparen per a la muntanya, i això no és just.

Reconeix que s’ha acostumat a compartir les seves expedicions amb persones bastant més joves. Què tal les relacions intergeneracionals?

Jo m’avinc molt amb la gent jove. És cert que a la muntanya sóc sempre el més gran, però tampoc no em tracten com a tal. La majoria em diuen que sóc un exemple per a ells. Tot i que jo no em considero un exemple per a ningú, és meravellós que la gent t’ho digui.

Què li diria a aquestes persones que es plantegen nous reptes en una edat avançada i han de fer front a la incomprensió?

L’edat és un estat mental i no pot ser un impediment per complir els teus somnis. Jo sempre dic que la vida del jubilat és meravellosa, perquè m’ha permès dedicar-me a temps complet al que m’agrada, la muntanya. Tots els dies cal trobar nous reptes perquè, si no, estem acabats.

 

Mutuam Activa enfila setembre amb la visita a la població de Llívia

Mutuam Activa de visita a Llivia

El 6 de setembre un animat grup de 45 viatgers amb ganes d’escapar de la calorosa ciutat de Barcelona, va fer camí cap a La Cerdanya per conèixer millor aquesta població catalana en terres franceses. Excursionistes de Clinicum, del Col·legi de farmacèutics, de Mutual Mèdica, Vital Seguro i mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, van agafar un dia amb cel ras i millor temperatura, per passejar-se pel Pirineu amb bona companyia. Els esperava un viatge ràpid amb autocar i una agenda per no perdre detall d’aquesta vil.la amb més de 800 anys d’història.

Van començar amb una visita pel barri més antic on van visitar l’església de Nostra senyora dels Àngels, amb retaules romànics dignes de conèixer. No podia faltar la visita al Museu de la Farmàcia de Llívia, on estava la farmàcia més antiga i documentada d’Europa…ni més ni menys que del 1594 i que va tancar com a farmàcia l’any 1926, per re-obrir més tard com a a museu on es pot repassar tota la història de Llívia.

No excessivament cansats, els va donar l’hora de dinar i es van desplaçar a Puigcerdà per fer-ho i després tothom va tenir temps lliure per passejar-se: l’ajuntament, el ferrocarril transpirinenc, les muralles, el convent de Sant Domènec, la plaça del Call. Van tornar satisfets, posant la vista a la programació de tardor plena de sortides, viatges i propostes molt interessants. Gràcies viatgers!

Escriure unes memòries: les nostres experiències convertides en literatura

Escriu les teves memòries amb Mutuam

Cada vida és única. I no cal haver viscut una guerra, haver descobert una vacuna que hagi salvat milions de vides o haver recorregut mig món perquè resulti interessant per als altres conèixer-la.

Les memòries són l’expressió de la nostra manera de veure un fet o una part de la nostra vida. No són història, sinó record, i per això constitueixen un llegat tan especial per a les persones que ens coneixen. Per a alguns, escriure-les suposa una forma de transcendir, deixant una empremta de la nostra existència; per a d’altres, són senzillament una manera de posar ordre en els retalls de memòria que tenim dispersos al cap. Sigui com sigui, per a tothom és un bon exercici mental i una activitat que ens permet donar ales a la nostra creativitat.

Por al full en blanc

Per començar, doncs, hem d’escollir de què volem que tracti la nostra obra. Un mètode útil és fer un diagrama de la nostra vida, que ens permetrà veure les diverses vivències en perspectiva. Parlar amb la nostra parella o amb algun amic, així com veure fotografies antigues o llegir diaris, ens pot ajudar a rememorar fets antics. Cal que ens preguntem a nosaltres mateixos quines han estat les decisions importants, els conflictes, les lliçons apreses, les persones que ens han influenciat… i que n’escollim cinc o sis. Donem-li unes quantes voltes i acabarem descobrint l’experiència que més ens ha marcat.

Un cop ens posem a escriure, hem de tenir en compte que no només no cal que el relat segueixi l’ordre cronològic, sinó que fins i tot pot ser convenient saltar-nos-el per tal que la història sigui menys predictible. Ara bé, si fem servir aquesta tècnica hem de ser molt curosos amb l’ús de les expressions i dels temps verbals perquè el lector ha de ser capaç de seguir-nos.

Deixar que les emocions flueixin i trobar la manera de reflectir-les sobre el paper és la millor fórmula per seduir el lector. És important també trobar la nostra veu, el nostre estil propi. Hem d’intentar corroborar els fets, però no ens hem d’obsessionar per ser cent per cent fidels a la realitat. Els records originals sempre es reinterpreten amb el pas del temps i es veuen influïts per la nostra perspectiva actual. Això sí, cal que siguem honestos quan expliquem els esdeveniments i també quan mirem dins nostre. L’autenticitat sempre és ben valorada pel públic.

Rutina i mètode

Un dels aspectes més difícils és aconseguir consolidar una rutina de treball si no estem habituats a escriure. Hem de ser realistes tenint en compte les nostres obligacions quotidianes i establir una dedicació fixa diària. Pot ser que la redacció ens costi en un principi, però a mesura que el procés avanci, anirem guanyant agilitat. Tampoc no ens hem d’obsessionar excessivament amb la correcció en el primer esborrany, sinó que és millor deixar fluir la creativitat. En una segona fase ja ens preguntarem si la redacció és prou clara, si transmetem allò que volíem transmetre, si ens hem deixat alguna cosa important… És hora de revisar, reescriure, eliminar i polir el nostre escrit fins que en quedem satisfets. Per últim, per què no atrevir-nos a presentar les nostres memòries a un editor?

Sabies que a MUTUAM podem ajudar-te a preservar els teus records?

Conscients que escriure unes memòries és un exercici excel·lent per mantenir en forma la ment i la memòria, us oferim la possibilitat de comptar amb el suport d’un servei editorial per donar forma al millor llegat que podeu deixar a fills i néts. Des de la informatització dels textos a la impressió, passant per la redacció o el disseny, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres via mail a Inscripcions@mutuam.com, per aconseguir l’ajut necessari i fer realitat aquest gran projecte.

L’Escala i les anxoves reben als viatgers de Mutuam Activa

Mutuam Activa a l'Estartit

Un grup de 40 sèniors amb ganes de sortir de casa del Servei Gent Gran de Mutuam, de Clinicum, Col·legi de Farmacèutics i Mutual Mèdica, van fer via cap a l’Escala el 14 de juliol, amb moltes ganes de gaudir d’aquest poble amb encant, que tots tenim a prop però que mai acabem de conèixer a fons.

Una bona passejada pel poble els va ajudar a descobrir aquesta població de tradició pesquera, i ho van fer amb una visita poc coneguda … la Ruta de Víctor Català. Van començar doncs pel barri vell, a través dels indrets que van inspirar a la gran escriptora Caterina Albert, coneguda amb el pseudònim de Victor Català, i que era filla de l´Escala. Durant el recorregut van visitar la casa pairal, l’església de Sant Pere, Can Maranges, l’Alfolí de la Sal , la platja de l’antic port, la Punta, el jardí del Clos del Pastor i el cementiri mariner.

No podien deixar de banda de cap manera el producte gastronòmic que ha fet a l’Escala reconeguda arreu del món: l’anxova. Van visitar una de las plantes de producció on els van mostrar el procés, des de la pesca al vaixell fins la seva distribució…i el moment de la veritat…a la taula. Boníssimes

Unes vistes meravelloses i un bon dinar van tancar el genial dia.

Mutuam Activa coneix millor la pintura contemporània catalana al Museu Can Framis a la ciutat de Barcelona

Mutuam Activa visita el Museu Can Framis

Ja haureu comprovat que els curiosos i fidels amics de Mutuam Activa no paren mai quiets, i bona mostra és que de tornada d’Occitània un ben avingut grup de sèniors del Servei Gent Gran de Mutuam, Clinicum, Vital Seguro, Col·legi de Farmacèutics i Mutual Mèdica, el 21 de juliol, va fer via cap al districte 22@ de Poblenou, per conèixer l’antiga fàbrica del segle XVIII, de Can Framis, que avui acull una exposició permanent de 300 obres que daten des de la dècada dels anys 60 fins a l´actualitat i que pertanyen a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya.

Un cop al museu tothom va poder contemplar i gaudir de las impressionants obres d’artistes com Antoni Tapies, Ramon Cases, Agustí Puig, Albert Rafols Casamada, Josep Guinovart, Antoni Pitxot, Xavier Valls i d´altres. Una visita per Can Framis, darrer projecte de la Fundació Vila Casas de varies hores, els va fer passar un matí inusual de contemplació artística.

Consulta la programació de la propoera temporadaAmpliar informació

La bellesa protegida d’Occitània enlluerna als viatgers de Mutuam Activa

Mutuam Activa visita Occitània

20 viatgers de Mutuam Activa van emprendre un viatge ràpid, però intens del 25 al 29 de juny. Aquesta vegada va tocar el torn a Occitània. A bord d´un autocar de luxe, els nostres fidels viatgers van iniciar el viatge cap a la bellesa protegida d’Occitània. Els esperaven ciutats plenes de vestigis de l’època medieval, poblacions petites de gran valor històric, paratges naturals d’interès ecològic, paisatges modelats per l’aigua, parcs naturals regionals i una gastronomia coronada pel foie-gras, la tòfona negra i  els formatges de la regió. Tot plegat maridat pels vins autòctons de la zona, fan d’aquest destí, una opció amb moltíssimes possibilitats per a tot tipus de públic. Turisme cultural, històric, senderisme, esports d’aventura, on sempre hi ha quelcom a prop per veure i per fer.

Amb aquesta perspectiva i tot just estrenant l’estiu, es van endinsar cap a França amb una primera parada al Circ de Navacelles, originat en les èpoques glacials. Van continuar cap a l’Altiplà del Larzac, símbol de les reivindicacions del poble occità durant la dècada dels 70. Meravellosa la visita de la Couvertoirade, poble medieval i fortalesa templera del segle XII. El segon dia el van dedicar íntegrament a conèixer millor las meravelles del Parc Natural dels Grans Altiplans. Visiten las Gorges de la Jonte i de Tarn i l´Altipla de Mèjean. Es van submergir a les coves de l´Aven Armand on van contemplar las grandioses formacions d´estalactites i estalagmites, considerades úniques en la seva espècie, i la seva nau on hi cabria la catedral de Notre Dame de Paris.

Després de la impressionant visita a la catedral gòtica de Rodes i amb un dinar a un castell del segle XVI, es van dirigir cap a un dels indrets més emblemàtics de la via compostel·lana del Puy, a Occitània. Es tracta de la petita població de Conques, important centre de peregrinació gràcies a l´abadia romànica de Santa Fe (segle XI), gaudint de l’encant del conjunt urbanístic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Propera parada: Figeac on van gaudir d´un espai ben curiós: la Plaça de les escriptures, on sobresurt una gegantina reproducció de la Pedra Rosseta, gràcies a la que Champollion, fill de Figeac, va desxifrar els jeroglífics egipcis.

Ja a l’equador del viatge van arribar a Rocamadour, preciosa població que s´alça de forma vertiginosa en el canó natural, excavat pel riu Alzou, de d’on van iniciar la visita a la part alta, tot seguint el camí de descens pel camí del Via Crucis. Van poder comprovar el pes de la religió en aquesta ciutat, que temps enrere va ser un gran centre de peregrinacions, la plaça dels santuaris i la capella de la Verge Negre. De nou s’endinsen cap al “centre de la terra” des de la Gouffre de Padirac. En aquesta gran formació subterrània van fer un petit creuer descobrint les espectaculars formacions de l´indret.

Aquest trajecte per Occitània va descobrir-los tot un seguit de bonics pobles de França reconeguts tots ells internacionalment, com a “Les plus beaux villages de France”. La fotografia final del viatge la van fer a Cahors, capital de la comarca del Carcí i situada damunt d´un meandre format pel riu Lot els va mostrar el conegut Pont Valentre o Pont del Diable.

Passats aquests intensos cinc dies de viatge per terres occitanes i arribats a casa gaudim recordant l’experiència viscuda. Viatjar i veure món sempre il·lusiona i la il·lusió mou muntanyes: els preparatius, el dia de la sortida, la trobada amb els companys de viatge, l´arribada al destí, conèixer indrets desconeguts, descobrir nous punts de vista, seguir la ruta marcada… tot plegat fa que viatjant el nostre cap i el nostre cos es posin a lloc! Quan viatgem obrim la ment i donem llibertat al cos…i això ens fa somriure permanentment. De fet, en certa manera ens desempalleguem de les avorrides rutines humanes que portem a terme tots nosaltres

Per tant, si podeu VIATGEU perquè val molt la pena: tornareu més lleugers a casa, tot us semblarà poc i relatiu. Viatjar és la recepta ideal per afrontar la vida amb més alegria.

Gràcies per confiar amb nosaltres i com sempre fins aviat !!!