Llogar o no llogar? Aquesta és la qüestió

lloguer vivenda

Decidir-se a arrendar una casa no és tan fàcil i més si es tracta d’aquella on hem viscut. Us oferim alguns dels elements que cal considerar abans de fer el pas. És molt habitual que les persones quan es fan grans deixin casa seva per anar a viure amb els fills, marxar a una vivenda més petita amb serveis pensada per a sèniors autònoms, o bé ingressar en una residència geriàtrica. Com a conseqüència d’això, el que havia estat la seva llar es converteix en un habitatge del qual no fan ús, però que els continua generant despeses diverses: manteniment, impostos, comunitat, mínim dels subministraments… Arriba, doncs, el moment en què molts es plantegen de llogar-la per tal d’obtenir uns ingressos i que la casa no resti abandonada. La decisió, però, no sol ser fàcil, perquè apareixen dubtes i pors respecte a les implicacions que pot tenir l’arrendament.

Que els inquilins no paguin o que facin malbé l’habitatge són probablement els temors més habituals a l’hora de decidir-se a llogar. El risc zero, òbviament, no existeix. Però sí que es poden exigir el màxim de garanties i extremar les precaucions per tal de minimitzar les possibilitats d’un ensurt d’aquesta mena. Amb aquest objectiu, una de les mesures més utilitzades és la de demanar, a més de la fiança, l’abonament d’una o dues mensualitats addicionals per cobrir possibles desperfectes o les obligacions de pagament no satisfetes per l’inquilí. En aquells casos en què el propietari considera que està assumint un risc elevat, és força habitual optar per la fórmula de l’aval, ja sigui personal o bancari. Aquí es tracta que un tercer respongui del deute si l’inquilí deixa de pagar la renda. D’altra banda, es pot valorar de contractar una assegurança d’impagament o de desperfectes, o bé llogar el pis mitjançant algun organisme públic, com les borses de lloguer social de molts ajuntaments. En general, aquestes garanteixen el cobrament de la renda i la bona conservació de l’habitatge a canvi que el propietari l’ofereixi a un preu una mica més econòmic que el de mercat.

Malgrat les garanties disponibles, el millor per estalviar-se maldecaps és intentar evitar la possible font dels problemes i, per a això, és essencial fer una selecció acurada de l’inquilí. Pel que fa a conèixer-ne la solvència, se li pot sol·licitar la nòmina i el contracte de feina, així com comprovar que el seu nom no aparegui en els registres de morosos. Ara bé, a part de d’aquestes dades, de vegades allò que funciona millor i ofereix més tranquil·litat és conèixer l’arrendatari personalment, veure què transmet i confiar en la bona intuïció pròpia. Si tot aquest procés resulta complicat o feixuc, una bona opció és recórrer a un professional immobiliari perquè se n’ocupi.

Incentius fiscals

A l’hora de fer la declaració de la renda, cal tenir en compte que els ingressos derivats del lloguer tenen la consideració de rendiments del capital immobiliari. El propietari pot deduir-se, però, algunes despeses vinculades a l’arrendament de l’habitatge, com poden ser les de conservació i reparacions, la quota de la comunitat, l’assegurança o la instal·lació d’un ascensor. De l’import resultant, és a dir, el rendiment net, pot reduir-se, a més, fins al 60 per cent. Ara bé, si es lloga un pis convé mantenir-se actualitzat pel que fa a la normativa, ja que en els darrers anys hi ha hagut bastants canvis fiscals.

Com a conclusió, podem dir que, en la conjuntura actual i amb els instruments legals de què disposem, arrendar resulta força avantatjós des del punt de vista econòmic i relativament segur. Malgrat això, cal que tinguem clar que la seguretat absoluta no existeix i que haurem de valorar si ens compensa assumir aquests riscos per no deixar la nostra casa buida.

La imponent visita a la Sagrada Família de Mutuam Activa

Activitats gent gran Mutuam sagrada família

El 24 de novembre un grup de 35 amics sèniors de Mutuam Activa, la secció de Mutuam que organitza activitats trimestrals pensades per a la gent gran activa, va quedar a mig matí per iniciar un recorregut pel món fantàstic de Gaudí, materialitzat en cada tros i línia de pedra de la Basílica de la Sagrada Família, que va inicar la seva construcció l’any 1882. La Sagrada Família és el monument més conegut i característic de Barcelona. De fet és un dels monuments més vistos a Espanya després del Museu del Prado i de la Alhambra de Granada, i pel que fa a Europa, és la segona església més visitada després de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, a Roma.

Gaudí, el seu genial arquitecte, va morir el 1926, deixant inacabat el projecte que va ocupar els últims anys de la seva vida. Amb els plànols que es conserven, el seu somni es fa realitat a poc a poc gràcies a la feina d’altres artistes i als diners obtinguts a partir de les donacions i de les visites. La Sagrada Família és una basílica en construcció carregada de fort i contundent simbolisme religiós. Aquests són alguns dels punts més importants que van poder visitar i contemplar: les torres i les tres façanes —del Naixement, de la Passió i de la Glòria. Ben equipats amb auriculars van poder conèixer cada racó d’aquesta emblemàtica basílica que rep visites d’arreu del món. Per dissenyar l’interior, Gaudí es va inspirar en les formes de la natura, creant columnes amb forma de tronc d’arbre que el converteixen en un enorme i fabulós bosc de pedra.

Els nostres amics van passar una magnifica estona, esperant repetir-la ben aviat per recordar la seva bellesa.

Tot esperant que la propera matinal, superi aquesta (la cosa no es gens fàcil!)…us agraïm a tots, la vostra companyia i fidelitat!

Mutuam Activa s’imbueix del passat medieval al conjunt monàstic de Món Sant Benet

Viatges gent gran Mutuam Activa

Un autocar amb 44 viatgers àvids de conèixer i aprendre amb moltes ganes de conèixer la bellesa del complex medieval Món Sant Benet,  va enfilar ben aviat el camí cap a Sant Fruitós de Bages, el 15 e desembre. Sèniors actius de Clinicum, Mutual Mèdica, Vital Seguro, Col·legi de Farmacèutics i  mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, van passar una jornada ben entretinguda i singular en aquest centre turístic, cultural i de lleure tan singular que Mutuam Activa va preparar-los. Una genial visita guiada els va portar a conèixer la rutina diària dels  monjos de Sant Benet a través d’imatges, sons i una treballada posta en escena. La visita va començar a l’interior de l’església on van poder veure com s’oficiava una missa abans a traves de una projecció tridimensional que va omplir l’espai buit amb imatge i so com si fos realitat. Després la visita va seguir pel claustre amb esls seus capitells variats que es conserven tan bé. Van també visitar les cel·les de la galeria amb les que es van poder posar en la pell dels monjos que allí hi vivien. La vida monàstica es centrava en treballar i servir a la comunitat, contemplar i resar. Per fer una mica de resum la història d’aquest complex va anar així:

  • 960 Fundació Sant Benet per la família dels vescomtes del Conflent
  • 972 Consagració de l’església en presència del compte Borrell. Les relíquies de Sant Valentí van estar inicialment en aquesta església.
  • 1000-1200 Màxim esplendor malgrat els atacs ocasionals dels musulmans
  • A partir 1400 Arriba la pesta, problemes amb veïnatge i vassallatge i falta de manteniment que van deixar a Sant Benet en un període de decadència.
  • A partir 1620  Sant Benet acull el col·legi de les arts i esdevé un espai d’acollida dels monjos majors d’edat de Montserrat.
  • A partir 1835 es para l’activitat monàstica degut a la supressió  dels ordres religiosos. Nomes l’església segueix amb la seva activitat, mentre que la resta del complex queda abandonat.
  • A partir 1905 la família de Ramon Berenguer adquireix el recinte i encarrega a Josep Puig i Cadafalch  la seva recuperació i rehabilitació.
  • L’any 2000 Caixa Manresa adquireix el complex i planifica un projecte de restauració que es duu a terme i que va finalitzar amb l’apertura l’any 2007 al públic

També els nostres amics de Mutuam Activa van visitar el campanar que va ésser construït en diverses etapes, a base d’elements romànics i renaixentistes. Del campanar estant van poder contemplar la panoràmica del puig de Sant Valentí i el Montpeità.  Després van visitar els espais, salons, habitacions, mobiliari… amb les que la família de Ramon Casas, pintor modernista,  va convertir en casa d’estiu a partir de 1945.

Per anar acabant la visita i aquesta crònica, comentar que els nostres amics van poder degustar productes gastronòmics locals, per acabar dinant allà mateix al restaurant del Món Sant Benet. Tot plegat aquest grup tan animat ja pregunta on serà la propera cita… Qui sap?

Viatges gent gran Mutuam Activa

Moltes gràcies a tots per la vostra animada companyia!!!

Les “Vacances a Roma” de pel·lícula per acabar l’any, dels sèniors de Mutuam Activa

Viatges gent gran

Del 29 de novembre al 2 de desembre, el viatge trimestral de Mutuam Activa va emportar-se a 22 mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam i sèniors d’altres entitats, com Clinicum. Col·legi de Farmacèutics i Mutual Mèdica, cap a Roma on van arribar amb avió. La veritat és que per estar-s’hi a Roma sempre fan falta més dies, perquè hi ha coses a veure per tot arreu. Va ser un viatge imponent que va impressionar a tothom. La primera cosa que van fer en arribar va ser anar al mercat a l’aire lliure Campo dei Fiori, també van conèixer la Piazza Farnese amb el imponent Palazzo. allà mateix hi havia també el Palazzo Spada, des d’on van continuar cap a la Piazza Novona, una de les places més famoses del món. Amb pocs minuts van arribar a la Piazza della Rotonda, on van poder conèixer el Panteó. El Panteó d’Agripa o Panteó de Roma, és un temple de planta circular que va fer aixecar l’Emperador Adrià, d’origen hispà (Sevilla) considerat un dels cinc millors emperadors bons. El Panteó es va construir entre el 118 – 125 dC, sobre les runes del temple erigit per Agripa (important general y pol.litic Romà que va ser mà dreta militar d’Octavi, futur emperador, que va destacar per fer més bonica Roma amb diverses construccions: una d’elles, aquest temple construït l’any 27 aC  que va ser destruït per un incendi l’any 80 dC, que va dedicar als deus grecs. A Roma aquesta construcció se la coneix amb el nom de La Rotonna,, d’on en deriva el nom de la plaça on es troba. En aquesta parada, els nostres amics de Mutuam Activa van gaudir de la espectacularitat i originalitat del lloc.

El primer dia va seguir amb la Fontana de Trevi, la Bocca della Verità a Santa Maria in Cosmedín al costat del Tíber, Plaça Espanya i la seva Fontanna dela Barcaccia. A l’Església de San Pablo Entremuros, van presenciar un concert d’òpera, amb una espectacular interpretació de La Traviata. Cansats del primer dia, van sopar i dormir, per agafar forces pel segon dia que els esperava: els museus vaticans, la Basilica de Sant Pere, la Capella Sixtina, la visió de l’escultura de la Pietà de Miquel Angel i el negre i daurat baldoqui del interior del Vaticà. Tarda de passejada pels voltants de la Plaça Navona.

El tercer dia, el plat fort de tota visita a Roma…la Roma imperial amb la visió de l’Arc de Constantí, el Colosseu del dret i del revés, i la grandesa de la visió de Roma des de el Palatí amb el Foro Romà, que té un valor històric i arqueològic únic. Ruta gastronòmica italiana per sopar de gust i amb bona companyia abans d’anar a dormir.

L’últim dia amb visita a Villa i Galleria Borghese els va obrir les portes a col·leccions d’art de Tiziano, Bernini, Caravaggio i d’altres grans artistes italians. Abans de dinar els esperava una passejada per la zona més exclusiva de la ciutat pels carrers del Tridente, prop de la Plaça d’Espanya. Amb un dinar a primera hora de la tarda, preparaven la tornada a Barcelona plens d’una intensa visita a la ciutat eterna de Roma on hi deixen coses per veure i per fer. Segur que hi tornen, n’estem segurs. No podem deixar d’esmentar la grata, bona i més que excel·lent feina feta dels nostres guies i la bona companyia amb bromes i somriures de tots els viatgers que van van arribar a Barcelona amb ganes de menjar-se el món ben aviat.

Per Nadal, la tradició mana a taula

Cuina de nadal

Les festes solen ser sinònim d’àpats interminables al voltant d’una taula vestida de gala i, de vegades, compartida amb persones que veiem poc. Com les nadales o els regals, hi ha plats i productes que en el nostre imaginari col·lectiu formen part d’aquesta entranyable època de l’any.

El Nadal és per a molts el moment en què traiem la pols del receptari de l’àvia i ens animem a passar més hores entre fogons del que és habitual. És també, però, quan tendim a menjar més del compte i aliments més calòrics, relegant les premisses bàsiques d’una dieta equilibrada per al dia després de Reis. De fet, el receptari català nadalenc és ple de propostes tan interessants com contundents.

L’escudella amb carn d’olla, la sopa documentada més antiga d’Europa, és per a molts el plat català per excel·lència. Té el seu origen en les famílies pageses, que bullien les restes de les verdures de la collita junt amb altres aliments que arreplegaven del rebost. Al Nadal, la sopa se sol servir amb pasta de galets com a primer plat i la carn, les verdures i els llegums, com a segon. Si bé a cada casa es prepara d’una manera diferent, hi ha alguns trets comuns a la majoria d’elles. Pel que fa a les verdures, les més habituals són la col, l’api, el porro, la ceba, la pastanaga, el nap i la xirivia. De carn, morro, orella i peu porc, cansalada viada, botifarra negra i blanca, gallina, algun tros de vedella, pilota, així com os de genoll de vedella i d’espinada de porc, són opcions freqüents. A més, s’hi solen afegir patates i cigrons. L’ingredient essencial és, però, la paciència. Perquè per a una bona escudella ens hem d’oblidar de l’olla a pressió i tenir ben presents els diferents temps de cocció de cada aliment.

Origen italià d’un clàssic nostrat

L’altre plat estrella de les festes són els canelons, gairebé obligatoris en un menú tradicional de Sant Esteve. Tot i que van ser introduïts a Catalunya pels cuiners italians de les famílies burgeses barcelonines, al segle XIX, ràpidament es van estendre per tot el territori i entre totes les classes socials i es van convertir, gràcies a petites adaptacions al gust autòcton, en un plat típic de casa nostra. Respecte a la versió italiana, aquí la pasta és més cuita i es fa servir carn rostida –el dia 26 de desembre se solen aprofitar les restes de l’escudella o del rostit del dia de Nadal– en comptes de carn picada. Habitualment, es fa servir una barreja de cap de llom, vedella, pollastre i fetge de pollastre, a la qual molts cuiners afegeixen paté i/o botifarra. Aquesta, salpebrada, es rosteix amb canyella, alls, ceba, tomàquet i una mica de vi i/o conyac. Després es trinxa i es barreja amb una mica de beixamel abans d’embolicar-la amb les plaques de pasta. Ja només cal posar els canelons en una safata, cobrir-los de beixamel i formatge ratllats i ficar-los als forn fins que quedin gratinats.

Com a plats principals per a aquestes dates, destaquen les aus rostides i/o farcides, bé sigui pollastre de pagès, gall d’indi, capó o pularda. El farcit sol preparar-se amb una barreja de carn magra de porc i botifarra fregides amb fruits secs, com pinyons, orellanes i prunes. L’au es buida, se li introdueix el farcit i es cus per l’esquena. Per cuinar-la, hi ha qui la introdueix en una cassola fonda amb oli, l’enrosseix per tots els costats i després la deixa tapada a foc lent durant un parell d’hores. L’altra opció és posar-la al forn amb oli abundant i cobrir-la de tant en tant amb el líquid que queda a la safata. En tots dos casos, cal acompanyar-la amb ceba, tomàquet, all, llorer i vi blanc i/o conyac.

Tot i que sembli impossible encabir alguna cosa més en els estómacs després d’aquests plats, un bon àpat nadalenc no pot acabar sense una mica de dolç. Els torrons prenen el protagonisme en les llargues sobretaules i el més tradicional és el d’Agramunt, que apareix documentat des de 1741. Procedent de la rebosteria àrab, aquesta delícia a base d’ametlles i avellanes, es va estendre per tot el territori mitjançant fires i mercats. Amb els anys, s’ha multiplicat la diversitat de torrons, però els clàssics són sempre una aposta segura. Per això, i perquè ens agrada que el Nadal tingui gust de tradició, segur que aquests plats no faltaran a taula. Bon profit!

 

La visita de Mutuam Activa a la Catedral de Santa Maria de Solsona i el Pou de Gel

Mutuam Activa visita Solsona

El 17 de novembre una bona colla d’amics de Mutuam Activa, iniciaven ben aviat una jornada interessant amb una excursió cap a Solsona, on van visitar la Catedral de Santa Maria i el Pou de Gel. Una bona visita guiada el va portar a conèixer bé el nucli urbà d’aquesta vila, amb racons molt interessants i d’obligada aturada. La catedral conserva vestigis de la primitiva església romànica, però destaca per l’estil gòtic que hi podem trobar des que van acabar-ne la construcció al segle XVII. En acabar la visita a la catedral, van fer una visita al Pou de Gel, que és una estructura de planta circular, coberta amb una cúpula que servia per amagatzemar el gel obtingut del riu Negre o del forat de la Bòfia. Aquest, es va utilitzar des del segle XVII al XIX. Van dinar a Solsona i en acabar van fer una visita ràpida al “Quarto dels gegants”, que des de 1710 conserva i guarda la major part de la manifestació gegantera del Corpus i e la festa major de Solsona. Contents d’haver conegut millor aquesta població, van tornar a Barcelona, tot pensant quina serà la seva propera sortida.

Descobreix el que la natura pot fer per tu

Herbes medicinals

Herbes aromàtiques, culinàries, medicinals… Es tracta de plantes que podem trobar en el nostre entorn i que tenen unes propietats valorades des de temps antics i per diferents civilitzacions. Al llarg de la història, les herbes aromàtiques s’han fet servir tant com a part de rituals i cerimònies religioses com per al consum, considerant-les beneficioses per a la salut. Disposar d’aquestes plantes és molt senzill. No només és possible trobar-ne passejant per la muntanya, sinó que també podem cultivar-les a casa de manera senzilla.

Avui dia no es considera que les plantes tinguin una gran eficàcia curativa, però sí que tenen algunes propietats per millorar el nostre benestar que val la pena conèixer, així com la capacitat de donar un toc especial als nostres plats o vestir amb una aroma natural la nostra llar. N’hi ha unes quantes de molt conegudes i que s’han fet servir tota la vida, però en els darrers anys s’ha anat ampliant l’oferta d’herbes, sobretot per incorporar-les als nostres plats a mesura que la nostra cuina s’ha anat sofisticant. Hi ha moltes plantes que comparteixen la funció medicinal, aromàtica i culinària.

Usos de les herbes més comunes:

  • Camamilla: té propietats calmants del sistema nerviós. És antiespasmòdica, sedant i alleuja els problemes estomacals. Essencialment s’utilitza per a infusions.
  • Anís: destaca per les virtuts digestives, però també és antisèptica i calma la tos. És molt útil per eliminar els gasos intestinals, així com els còlics en lactants en combinació amb la camamilla. Es pot preparar en infusió (una cullerada de llavors per tassa) o fer-la servir per preparar postres o acompanyant les faves.
  • Anet: les llavors es fan servir en infusió per les seves propietats digestives. Les fulles fresques s’empren per condimentar peix i amanides i per marinar salmó, arengades i cogombres.
  • Sàlvia: es consumeix en infusió per les propietats fitoestrogèniques i inhibidores de la transpiració. A la cuina, les fulles seques serveixen per condimentar estofats, guisats i en barreges per a licors.
  • Lavanda: la seva olor és suaument relaxant i és molt utilitzada en perfums i bossetes d’ambientador. En cataplasma, juntament amb romaní i farigola, serveix per alleujar esquinços. En infusió és relaxant.
  • Alfàbrega: és activadora de les vies respiratòries, afrodisíaca i digestiva. A més, la seva olor espanta els mosquits. A la cuina, les fulles es fan servir com a condiment d’amanides, vinagres i pasta amb tomàquet. És l’ingredient bàsic de la coneguda salsa pesto italiana.
  • Orenga: és rica en oli essencial, estomacal i expectorant. En infusió s’utilitza contra la tos, la bronquitis, l’insomni i l’aerofàgia. Externament, en forma d’oli, ungüent o cataplasma, alleugera diverses afeccions com el reumatisme, els dolors articulars i el mal de cap. Combina molt bé amb el tomàquet, el formatge, les verdures, la carn i el peix, i és l’herba clàssica per condimentar les pizzes.
  • Menta: s’utilitzen les fulles (fresques o seques), o bé l’essència de les fulles o flors. És estimulant, estomacal i antiespasmòdica. La infusió és indicada en casos d’indigesta i/o aerofàgia. Es fa servir per complementar begudes de tot tipus, des de còctels al te verd, i per acompanyar amanides, llegums, carn de xai i patates. Ressalta el sabor d’algunes fruites com les maduixes i altres de vermelles.
  • Julivert: en infusió, les fulles i arrels estan indicades com a diürètic en cas d’infeccions urinàries, prevenció i tractament de la litiasi; les fulles i tiges mastegades combaten el mal alè. A la cuina, forma part de les fines herbes, i serveix per condimentar peixos i carns a la planxa.
  • Cibulet: les fulles tendres es fan servir per les fines herbes, amanides i plats d’ou. Cuites, es poden afegir a guisats i salses.
  • Estragó: les fulles es fan servir per preparar les fines herbes, per a amanides, tomàquets, aus i per adobar olis i vinagres.
  • Farigola: té múltiples usos. La infusió de les fulles afavoreix la digestió, calma la tos i les irritacions de l’aparell respiratori. Es poden fer gàrgares i inhalacions. En el bany, alleuja els efectes del cansament, el reumatisme i els cruiximents. El seu gust dolç-amarg i el seu aroma combina amb qualsevol tipus de carn o peix a la brasa i amb qualsevol plat de cocció lenta. A més, és l’estrella de marinats i adobs.

Aquestes són nomes algunes de les varietats que existeixen. En qualsevol herbolari en podreu trobar moltes més i algú que us orienti sobre els usos i preparacions. Una altra opció és collir-les a la muntanya o cultivar-les a casa.

Amb la col·laboració de María José Alonso Osorio, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Excursionistes de Mutuam Activa coneixen millor el Pirineu Aragonés, Ordesa i la Vall de Pineta

Mutuam Activa al PIrineu Aragonés

Entre el 4 i el 6 de novembre, 49 equipats excursionistes per l’alta muntanya van deixar la ciutat de Barcelona, per endinsar-se a la comarca del Sobrarbe (nord d’Aragó) i capital econòmica d’Ainsa, per gaudir d´un cap de setmana al pulmó del Pirineu Aragonés…Ainsa, Parc Nacional d’Ordesa, el Mont Perdut, Torla, Broto i Bielsa…vaja, els imprescindibles d’una sortida d’aquesta mena. Arribats a Ainsa, els esperava ben preparat un guia que els va descobrir els racons més interessants d´aquesta població pirenaica de passat medieval i d´on en destaquem el seu passat medieval, la seva plaça major,  els carrers empedrats i les seves cases senyorials que encara s’hi poden veure molt ben conservades… tot plegat, ben lligat amb decoració rural d’alta muntanya. El guia, mitjançant anècdotes, llegendes i molta historia documentada els va mostrar com es vivia en aquella època. Una mica cansats del viatge, i amb una mica de temps lliure, tothom es va disposar a sopar i marxar a descansar. Al dia següent els esperava una bona aventura:  entrada al Parc d’Ordesa i el Mont Perdut amb 4 x 4. Quin repte!

En 4 x 4 i des d’Escalona van recórrer la zona més desconeguda del parc amb guia de natura especialitzat, destacant  “Las gargantas de Escuain” on des del seu mirador hi ha una vista espectacular, que malgrat la pluja que els va caure, els va permetre conèixer millor la zona. Un dinar a Torla i el recorregut fins a Broto, van rematar la jornada amb una visita a la famosa (en altres èpoques) presó de Broto. Més il·lustrats per un dia més i de tornada a Ainsa, al campament base d’aquest ben avingut grupet (com tots els grups que porta Mutuam Activa), van fer via a l’hotel per sopar i descansar de nou, tot just per enfilar l’últim dia de l’escapada: Bielsa, municipi del Sobrarbe, a la que una part del Parc Nacional d’ Ordesa i el Mont Perdut, hi pertanyen: una visita al “Museu de Oficios y Artes” de els va fer passar una bona estona i després van iniciar una ruta a peu de muntanya on van poder descobrir l’embassament  i la Vall de Pineta, gaudint d’una tranquil.la passejada amb olor de tardor i un festival de fulles de mil tons. La pau de la muntanya, la quietud, els silencis i la vostra companyia han fet d’aquesta sortida de cap de setmana , una escapada única amb persones molt especials. Us esperem a tots aviat, amb les noves aventures d’hivern.

Mutuam visita la “La Casa de les Punxes”, un emblema de la nostra ciutat

Mutuam Activa visita la casa de les Punxes

Com ens agrada conèixer més i millor el patrimoni de la nostra ciutat, des de Mutuam Activa i ben fletats per amics i socis, ens espolsem la mandra del damunt i el 21 d’octubre visitem la Casa de les Punxes, també coneguda com la Casa Terrades, edifici declarat monument històric d’interès nacional des de l’any 1976 que va ser construït per l´arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a petició de la família Terradas i destinada a las seves tres filles: Àngela, Rosa i Josefa Terradas.

L’arquitecte s’encarrega del repte de dissenyar una casa per a cada una de les germanes Terradas i realitza un interessant projecte amb aires medievals i wagnerians, que aconsegueix unificar a la perfecció tres edificis, que només aparentment semblen una sola casa. Els tres immobles es dividien en una planta baixa, destinada a local comercial, una planta principal, destinada a cadascuna de las propietàries, quatre plantes destinades a lloguer i una gran terrassa on es situen las dependències del servei. Una de las parts mes boniques de la visita que vàrem fer, va ser la de la terrassa. Arquitectònicament parlant, és un luxe. Es tot un plaer poder visitar l´interior de les Punxes que ningú que visqui a Barcelona, s’hauria de perdre. En destaquem las torres, las quals estan recobertes per unes peces de porcellana de color verd que recorden las “escates” d´un drac. I així passejant poc a poc per la Casa, l’anem fent nostra i coneixen una mica mes a la família Terrades i la seva magnifica residència.

El pes de la història s’imposa en el viatge a Bretanya i Normandia de Mutuam Activa

Mutuam Activa visita Normandia

Entre l’11 i el 17 d´octubre un entregat grup de 50 viatgers de Mutuam Activa, format per sèniors del Col·legi de Farmacèutics, Mutual Medica, Vital Seguro, Clinicum i mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam vàrem fer una visita de 7 dies a Bretanya i Normandia. Aquest és l’esperadíssim viatge de tardor que acostuma a tenir molt èxit i que com era d’esperar va deixar impressionat a tothom….bàsicament pel fet de repassar la història d’Europa més recent soferta prop de casa nostra.

El trident de color verd, blau i marró ens van acompanyar aquests dies, i obvi que no són els colors de la bandera francesa, si no que provenen del blau profund i fred del mar Atlàntic, el verd bosc de la seva flora i vegetació i el marró dels penya-segats que s’aboquen al mar amb bravura. La primera part del viatge va iniciar-se a la Bretanya, on vàrem visitar boniques poblacions com Rennes, Dinan…Arribàrem fins a Dol de Bretagne, ciutat episcopal de la que destaca la catedral. També vàrem poder veure i conèixer el Menhir de Champ Dolent, un dels mes alts de la Bretanya.

Un racó “important” que ningú volia perdre’s va ser el Mont Saint Michel que es va visitar amb la marea baixa. Màgic és l’adjectiu que ens va deixar de regust, la contemplació d’aquest paratge humit i gris.

Seguint fent via, vàrem aturar-nos a Cancale on ens vàrem aturar a degustar ostres, que ens van deixar un gust atlàntic i salat a la boca. Molta fotografia, somriures i complicitat amb ostres de tota mida i closques d’n abstracte infinit.

 

Tot a punt per a la segona part del viatge i disposats a conèixer Normandia, la primera parada a la vàrem fer a la població corsària de Saint Malo on vàrem descobrir un castell, la seva catedral i les impressionants vistes que tots dos indrets ens van proporcionar. Un luxe pels ulls i els sentits…i les càmeres de fotografia. Sens dubte el més interessant ens esperava el dia “D”, hora “H, posant un peu a les platges del desembarcament de Normandia del juny de 1944, a Omaha Beach, així batejada pels americans. Aquest va ser l’enclavament d’arribada triat per a les tropes americanes i britàniques on començar l’alliberació del règim de Hitler. Impactant va ser la visita al cementiri americà que compta amb més de 70 hectàrees i l’altíssima xifra de 9.387 tombes de soldats caiguts en combat. Diferents monuments als caiguts, s’escampen per la zona i tots vàrem fer una mica de memòria…

S’acosta el final d’aquest viatge i ens vàrem endinsar a Rouen, ciutat natal de Joana d´Arc, que també la va veure morir a la plaça vella del mercat. Resseguint el riu Sena, també vàrem visitar les meravelloses Abadies de Boscherville i Jumièges, ambdues del segle XII. Així doncs, ens acomiadem tot visitant la casa i els jardins on va viure el pintor Monet. La foto final d’aquest meravellós grup, la fem a Paris, la “ciutat de la llum” i de l’amor. I es que havent compartit 7 dies amb 50 amics, viatgers incansables del nostre grup de Mutuam Activa, encara gaudim més de tots els racons programats i en resum de la història…de la que nosaltres també en formem part, ara. La veritat és que aprofitant cada minut sempre hi va haver temps per comentar coses, tenir conversa, allargar cafès al vespre amb la millor de les nostres facetes.

Ànimes de viatgers que ens acompanyen que es senten contentes i molt satisfetes de l’experiència viscuda. Fins la propera aventura, amics!