Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona organitza una coral de Nadal intergeneracional

Coral intergeneracional HSS Mutuam Girona

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, en col·laboració amb l’Escola Forn d’Anells i dins del projecte de “Trobades Intergeneracionals”, ha celebrat per setè any consecutiu un concert de Nadal en què han participat conjuntament el membres de la coral del centre i els alumnes de quart de primària. L’activitat pretén fomentar l’envelliment actiu, així com la “malaltia activa” i propiciar un entorn per treballar aquests conceptes tot facilitant la integració d’aquests com a part del cicle vital natural.

En total, s’han portat a terme -després de l’organització consensuada entre la direcció de l’escola i la psicòloga del centre sociosanitari- dues sessions d’assaig conjunt programades a l’escola (el 15/11 i el 29/11), en les quals els pacients del centre membres de la coral s’han desplaçat amb autocar a l’escola. A part d’aquests assajos conjunts, hi ha un treball previs de cada part (pacients i nens de l’escola) que es posa en comú els dies de les trobades. Els assajos conjunts solen ser d’una mica més d’una hora.

Finalment, el passat 13 de desembre al matí es va fer el concert final amb desplaçament dels alumnes a l’hospital sociosanitari. Com cada any, els alumnes van començar per assistir a una xerrada explicativa i interactiva a càrrec de la psicòloga del centre, que els va explicar què és el sociosanitari, a què es dedica, quins professionals hi treballen, etc. Els pacients de la coral també van assistir-hi i, com els nens i les nenes, van participar activament de la xerrada. Després van baixar plegats a la sala comuna del centre per oferir a la resta de pacients i famílies un petit concert amb les cançons de Nadal que havien estat assajant.

Es van emportar molts aplaudiments dels assistents i no van poder marxar fins després de fer diversos “bisos”. En acabar, es va fer un esmorzar amb xocolata calenta i melindros per a alumnat, professorat i pacients participants. Aquests darrers van donar a la canalla i als seus mestres un petit obsequi d’agraïment. Per als nens aquesta és una activitat doblement enriquidora, tant pel fet de conèixer la realitat de molta gent gran i malalta del nostre entorn com pel caràcter solidari que adquireix el fet d’aportar-los una mica d’alegria, activitat i il·lusió. Per als pacients del sociosanitari és també una ocasió per a distreure’s, per fer una activitat diferent com és el cant, per sortir del centre i per compartir amb els més petits una relació molt especial. El projecte ha complert ja set anys i tant els impulsors com els participants esperen seguir gaudint-ne molt més temps.

Un jove explica en vídeo la seva recuperació després d’un ICTUS a l’EDCA de Vila-seca

Saul Palomo, pacient Edca

Saul Polomo, un jove de Reus que va patir un ictus tres dies després de veure néixer la seva filla, relata en un commovedor vídeo com ha estat el que descriu com a maratoniana recuperació des de llavors. El seu periple va començar en despertar-se del coma amb la meitat dreta del cos inutilitzada. No només no es valia per si mateix sinó que tampoc no era capaç de comunicar-se, ja que tan sols podia pronunciar la paraula ‘no’.

Palomo va iniciar un procés de rehabilitació en què va passar per l’Hospital Guttmann, per l’Hospital Sant Joan de Reus i, finalment, per l’EDCA (Equip de suport al dany cerebral adquirit) de la Residència Vila-seca. Allà va ser tractat per un neuropsicòleg, una logopeda i un terapeuta ocupacional, que és qui el va animar a gravar el vídeo. El seu treball constant i la implicació dels professionals han fet que recuperés gran part de les seves capacitats, però encara segueix fent rehabilitació en la Unitat d’Estimulació Neurològica de Vila-seca. No us perdeu el seu emocionant testimoni: vídeo.

‘Molts cops ens diuen que no saben per on començar, però quan parlen amb nosaltres s’adonen que no estan soles’

Servei d'Orientació Social

Sílvia Aguerri i Tamara Koyik, professionals del Servei d’Orientació Social

La Sílvia i la Tamara, una veterana i una nouvinguda, són dues de les veus del Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam. Com elles mateixes el descriuen, es tracta d’un recurs de l’entitat per ajudar les persones amb diversos graus de dependència a solucionar l’assistència del seu dia a dia. ‘I ara què faig?’ Aquesta és la pregunta a la qual elles donen resposta constantment, i sovint arriba acompanyada d’angoixa, desorientació o perplexitat. Al telèfon del SOS, hi recorren perfils molt diversos, però en general es tracta de persones que es troben en situacions de manca d’autonomia, derivada de l’edat o d’una malaltia o, simplement, perquè s’estan recuperant d’una caiguda o d’una operació. De vegades, és la pròpia interessada qui truca, però, més freqüentment, és algun familiar qui pren la iniciativa. ‘Sovint qui ens demana ajuda és el cuidador principal, que ha arribat a punt del “ja no puc més” i claudica’, explica la Silvia.

Moltes de les persones que es posen en contacte amb el SOS hi han estat derivades per un treballador social o per l’hospital on estaven ingressades, però, com diu la Tamara, ‘també n’hi ha que arriben mitjançant la web o pel boca-orella, que funciona molt bé’. Totes elles comparteixen un fet: que tenen un problema i necessiten ser escoltades. ‘Molts cops ens diuen que no saben per on començar, però quan parlen amb nosaltres s’adonen que no estan soles’, relaten. A partir d’aquest moment, s’obren tot un ventall de possibilitats i comença un recorregut amb les professionals del SOS per trobar la solució més adequada atenent a la singularitat de cada cas.

Per començar, es plantegen preguntes per saber quin és l’estat de salut de la persona, quina mobilitat té i com està cognitivament. ‘N’analitzem les necessitats des del punt de vista social i assistencial’, especifica la Silvia, que reconeix que els treballadors socials dels centres estan molt col·lapsats i no poden fer una avaluació com les que fan elles. Des del SOS de Grup Mutuam, on tenen un coneixement d’ampli abast dels recursos de l’entitat i externs, tant públics com privats, orienten les famílies perquè, d’acord amb la situació de la persona, les possibilitats econòmiques i les preferències, trobin el que més els convé.

‘Tant familiars com pacients queden molt agraïts per la resposta que els dona Mutuam, perquè encara que no adquireixin cap dels nostres serveis, senten que tenen un suport’, explica la Silvia. De fet, qualsevol persona que truca al servei troba a l’altra banda algú que l’escolta, li dona informació exhaustiva i l’orienta de forma desinteressada respecte a serveis i recursos com les residències assistides pròpies o de les d’entitats col·laboradores que poden recomanar, apartaments assistits, centres i hospitals de dia, hospitals sociosanitaris, serveis d’ajut domiciliari de diferents tipus, entre d’altres. A més, el SOS informa de la cartera de recursos públics així com de la tramitació dels ajuts que preveu la Llei de la dependència. El servei és tan complet, però, que no acaba quan la persona accedeix a un recurs. ‘Fem un seguiment de les persones que ens truquen i disposem d’una base de dades que ens permet veure la seva evolució i quins recursos pot necessitar en cada etapa, explica la Tamara.

En general, tal i com constaten en el seu dia a dia aquestes professionals, les famílies són molt reticents a demanar ajut, perquè no tothom pot o vol assumir el cost o la pèrdua d’intimitat que suposa que una persona que li doni suport a casa o ingressar en una residència. ‘Llavors, apuren molt i, per això, quan truquen necessiten una solució ràpida, un fet incompatible amb els tràmits per acollir-se a la llei de Dependència’, descriu la Silvia. Totes dues coincideixen a assenyalar que, tant per a la persona com per al seu entorn, és molt difícil prendre consciència de la realitat de la seva situació i identificar quina és la necessitat. ‘Moltes vegades és quan comencem a oferir un servei a casa d’un usuari quan ens adonem de la seva situació real’, afegeix la Tamara. S’han trobat freqüentment casos en què la persona tenia contracta una treballadora per fer tasques de la llar quan en realitat el que necessitava, pel seu grau de dependència, era una cuidadora, amb una preparació professional diferent. En aquest sentit, l’equip del SOS, a més d’un gran coneixement del sector, té molta psicologia, imprescindible per no ferir la sensibilitat dels usuaris o les famílies quan es tracten temes que de vegades els costa afrontar. Reconeixen que es tracta d’una feina complexa, amb situacions dures i que requereix implicació, però la satisfacció i confiança de les persones, asseguren, les compensa.

La música, eina clau per als cuidadors de persones amb demència

Música i demència

A la Maruxa, que té 90 anys, fa temps que li costa mantenir una conversa. L’Alzheimer li ha anat esborrant les paraules. La Núria, gerocultora de la residència on viu, cada matí va a despertar-la. Entra a la seva habitació i s’acosta al llit tot cantant baixet: Amoriños collín na bieriña do mar, amoriños collín non os poido olvidar… I la Maruxa quan la sent gira el cap, la mira i li contesta cantant amb un somriure: non os poido olvidar, non os poido olvidar. I les dues acabaven cantant: amoriños collín na bieriña do mar. És la seva manera de dir-se ‘bon dia’. Tot un ritual.

Després ve la dutxa, en què acompanyada de ondiñas veñen, ondiñas veñen, ondiñas veñen e van…,  l’anar i venir de l’aigua és una experiència agradable. La Maruxa gaudeix, rient i jugant amb l’aigua mentre canta, i per a la Núria és molt fàcil i gratificant fer la seva feina. Ella sap que la Maruxa va néixer i viure a Galícia i que sempre li ha agradat cantar les cançons tradicionals de la seva terra, així és que va decidir aprendre les que li havia sentit cantar temps enrere. La higiene és una de les activitats de la vida diària més difícils de dur a terme quan hi ha una demència, però sabem que, encara que el llenguatge hagi desaparegut, la música pot ser un mitjà per aconseguir que sigui més fàcil i, sobretot, que esdevingui una bona experiència.

Sabem que l’àrea cerebral on es processa la memòria musical no es veu afectada per l’Alzheimer fins a molt avançada la malaltia i això fa que una persona pugui respondre amb èxit a una cançó quan ja no fa servir el llenguatge per comunicar-se com sempre. Això és un tresor perquè facilita la comunicació de la persona amb els seus cuidadors. Quan una cuidadora o cuidador aprèn a utilitzar la música amb certs criteris i tècniques, està afavorint que la persona pugui connectar amb la seva identitat i això la fa sentir més segura en unes condicions que d’una altra manera li resultarien desorientadores i hostils. I així, des d’un estat anímic òptim i amb una sensació de seguretat reforçada, la persona amb demència es pot relacionar millor amb els que l’envolten.

Un entorn ben musicalitzat amb criteris i protocols terapèutics, en què es té cura de persones amb deteriorament cognitiu, aporta una millor qualitat de vida a la persona, però també als cuidadors i les famílies que hi conviuen. La música, així, esdevé una eina clau en aquests entorns, i musicalitzar amb criteris professionals els serveis i espais on viuen persones amb demència es converteix en una condició indispensable per avançar qualitativament en el respecte a la dignitat de la persona amb demència.

 

Mónica de Castro

Musicoterapeuta especialitzada en envelliment saludable i demències

Fundadora de SINGULAR, Música y Alzheimer

www.musicayalzheimer.com

La directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Güell, premiada pel COMB

Premi COMB Neus Saiz

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha guardonat amb un dels seus Premis a l’Excel·lència Professional la doctora Neus Saiz, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Güell. En l’acte, que s’ha celebrat a l’Auditori AXA de la capital catalana aquest dilluns, 3 de desembre, s’ha fet el lliurament dels guardons a 51 metges i quatre equips assistencials de les comarques de Barcelona en reconeixement a trajectòries professionals basades en el compromís, l’honestedat, l’altruisme, la integritat i l’excel·lència.

Neus Saiz, que ha estat premiada en la categoria d’Humanitats, cooperació i gestió, és llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i Especialista en Geriatria. Des de l’any 2005, forma part de l’equip de professionals de Grup Mutuam.

La seva carrera professionals es pot dividir en dues parts. Durant més de 20 anys s’ha dedicat a l’atenció directa de pacients geriàtrics i de pacients amb necessitats pal·liatives tant en l’àmbit Premi COMB 2018hospitalari com en el domiciliari. Els darrers 12, com a directora de l’Hospital Mutuam Güell, ha treballat en l’àmbit de la gestió sanitària amb l’objectiu d’oferir als pacients una atenció de qualitat, eficient i integrada en la xarxa sanitària que asseguri la continuïtat assistencial, posant en valor la importància dels hospitals d’atenció intermèdia i dels seus professionals en la xarxa sanitària catalana.

Professionals de la Residència Vila-seca, en la II Jornada de Treball Social Sanitari, Peça Clau en Salut

Jornada Treball Social Sanitari

Sílvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca de Grup Mutuam, va participar el passat 16 de novembre a la II Jornada de Treball Social Sanitari, Peça Clau en Salut. Ho va fer com a organitzadora i moderadora de la primera taula de comunicacions d’aquest acte organitzat a l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona pel CatSalut, l’ICS, la URV, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (Terres de l’Ebre), la Residència Vila-seca, Xarxa Santa Tecla, l’Hospital Sant Joan de Reus, l’Institut Pere Mata de Reus i altres entitats de treball social de Tarragona.

El mateix dia també, a la segona taula de comunicacions, Laura Felix i Victor Vargas, respectivament treballadora social i terapeuta ocupacional de la Residència Vila-seca, van presentar la Unitat EDCA, de suport al Dany Cerebral. Es tracta d’una experiència única de rehabilitació post-aguda de persones amb Dany Cerebral en règim d’Hospital de Dia i suport a Domicili que funciona a la demarcació de Tarragona en règim públic concertat amb el CatSalut.

 

“Vaig arribar al centre de dia molt deprimida i ara estic genial”

Centres de dia Mutuam

Eulàlia Estruch (71 anys) i Teresa Solé (99 anys) expliquen la seva experiència com a usuàries del Centre de dia Sabadell Centre, recurs de la Generalitat gestionat per Grup Mutuam.

Els centres de dia (CD) són un servei de suport a les famílies que tenen cura d’una persona gran que, tot i que visqui a casa, necessita una supervisió, acompanyament i estimulació que elles soles no li poden oferir. Grup Mutuam disposa actualment d’una xarxa integrada per divuit d’aquests centres. Entre ells, hi ha el CD Sabadell Centre, del qual l’Eulàlia Estruch i la Teresa Solé són usuàries des de fa al voltant d’un any.

La primera és una sabadellenca de tota la vida. Inquieta i activa, reconeix que no pot estar mai asseguda i que s’apunta a totes les sortides que s’organitzen al centre, perquè li encanta caminar. Viu amb el seu marit i un dels seus dos fills, i va ser una malaltia mental la que la va portar al centre de dia. “M’ha canviat molt la vida en tots els aspectes. Vaig arribar molt deprimida i ara estic genial”, explica l’Eulàlia, que admet que tot i que tenia ganes d’entrar-hi també li feia por. “Després d’uns pocs dies ja vaig començar a sentir-me bé”, recorda la usuària, que es defineix com una persona oberta i expressiva. La seva evolució radical, que destaquen els treballadors del centre, es fa palesa fins i tot en el look que llueix: ha canviat el color dels cabells assessorada per la perruquera i ha recuperat les sabates de taló alt de quan era més jove.
Eulàlia Estruch i Teresa Solé

El cas de la Teresa es força diferent. Nascuda al poblet de Lluçars, a Baronia de la Vansa (Lleida), viu a casa d’una de les filles i la seva entrada al centre es va produir quan li van donar l’alta de l’hospital sociosanitari on es recuperava d’una operació i una caiguda posterior. “M’han d’acompanyar a tot arreu i em moc amb caminador”, explica. Així, tot i que les limitacions de mobilitat no li permeten participar en tantes sortides com l’Eulàlia, es manté com una persona activa i assegura que li agrada molt pintar els dibuixos que li faciliten. A més, participa en les sessions de gimnàstica guiades que s’hi fan dos cops per setmana.

Com a la resta de Centres de dia gestionat per Grup Mutuam, els tècnics de cada àrea organitzen per als usuaris activitats de fisioteràpia, d’educació social, de teràpia ocupacional i de psicologia adaptades a les seves necessitats i limitacions. Quan no hi són, les gerocultores s’encarreguen de diverses tasques que els permetin mantenir-se actius. Un dels objectius és proposar-los activitats que els permetin sortir de la rutina. En aquest sentit, celebren totes les festivitats i organitzen sortides pel barri. L’Eulàlia explica que no se’n perd una. A això, hi suma les partides de ping-pong i les de dòmino, les lectures de revistes i les passejades pel jardí, entre d’altres.

La Teresa se sent alleujada pel fet que les seves estades al CD faciliten que les filles disposin de més temps per a la feina i per dedicar als néts i als besnéts. Tanmateix, aquest tipus de centres són un recurs que permet a les persones usuàries mantenir el vincle amb les famílies i l’entorn comunitari. De fet, al de Sabadell, un dels objectius és implicar-les en les activitats i que hi hagi interacció. Així mateix, un cop l’any s’organitza una assemblea perquè participin i facin propostes en relació al centre.

Tant l’Eulàlia com la Teresa, valoren especialment el tracte que reben per part dels professionals del centre. “La gent és molt agradable i no em falta de res”, destaca la més veterana, que assegura sentir-se molt acompanyada. La sabadellenca també opina que “tots són molt macos i afectuosos”. També coincideixen a assenyalar els beneficis que els ha aportat el fet de relacionar-se amb altres persones i subratllen la bona sintonia amb la resta de companys. Per tot això, l’Eulàlia no té dubtes a l’hora de recomanar el centre: “que s’apuntin sense pensar-s’ho, jo aconsellaria tothom que vingués”.

Viure amb sentit: La línia de la vida

Sessió clínica Línia de Vida

Les psicòlogues especialistes en Psicooncologia i Cures Pal·liatives Marta Juanola i Laura Mató van presentar en una sessió clínica de Grup Mutuam els resultats obtinguts amb el grup terapèutic ‘Viure amb sentit: la línia de vida’. Es tracta d’un projecte pilot impulsat fa unes mesos per l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Girona i dirigit a pacients amb malaltia crònica avançada que esperen consolidar els propers anys.

Les persones que pateixen una malaltia crònica en estat avançat veuen com la seva autonomia, ja sigui per les característiques de la patologia o pels tractaments que segueixen, es veu profundament afectada. Sovint, això es reflecteix en expressions com “no serveixo per a res” o “sóc una càrrega per a la família”. Per tant, la malaltia no només impacta en el físic de la persona, també ho fa en les emocions, pensaments, espiritualitat, etc. Des del punt de vista de la psicologia, la simptomatologia que observem és un malestar emocional a causa d’un futur incert (tristesa, por, apatia inseguretat, irritabilitat), pèrdua de sentit vital i de sentit de dignitat, percepció de ser una càrrega per a l’entorn, soledat, sentiment d’inadequació i/o síndrome d’inadequació. Com deia el psiquiatra Erik Casesell, el que pateixen no són els cossos, són les persones. Tenint en compte aquesta simptomatologia i partint de la base teòrica de la teràpia centrada en el sentit de William Breitbart i del model de la dignitat de  Harvey Max Chochinov, així com de la tècnica psicoterapèutica de la Línia de la vida, des de l’EAPS Mutuam Girona es va proposar el grup terapèutic amb persones amb malaltia avançada ‘Viure amb sentit: la línia de la vida’.

L’objectiu principal d’aquest grup ha estat oferir als participants un espai per compartir la seva història de vida, facilitant així que es conservés el sentit de la dignitat i es donés pes a tota la seva vivència. Com a objectius secundaris, ens vam plantejar afavorir el seu benestar i qualitat de vida, perquè així els pacients connectessin amb emocions agradables, crear xarxa de suport dins el propi centre i facilitar tant la integració del procés de malaltia dins la història de vida com la cerca d’un sentit a la vida.

Sis sessions

El grup ha participat en sis sessions setmanals d’una hora de durada amb un total de cinc participants. En cadascuna de les sessions s’han treballat diferents aspectes de la vida de les persones. Per exemple:  explicació del grup i objectius, dibuix de línia de la vida en la infància, adolescència, maduresa i moment actual. També s’hi inclou la reflexió sobre el moment present i en com connectar amb la dimensió espiritual, afavorint la comprensió de la línia com a llegat vital.

Per a l’avaluació d’aquest projecte pilot, hem fet servir l’escala visual analògica de l’estat anímic i la valoració qualitativa de cada participant. Podem afirmar que en la dinàmica de grup hi ha hagut compromís per part de tots i un clima grupal de respecte i que, en tot moment, s’ha fomentat l’escolta activa entre ells. Els participants han assistit a totes les sessions, exceptuant-ne dos que han hagut de faltar a una d’elles per motius de salut. Tots han coincidit a assenyalar que els ha agradat escoltar els relats de vida dels companys i els ha fet sentir-se valorats l’interès que han rebut les seves històries de vida. Tots tenen ganes de mantenir la qualitat de vida, que relacionen amb la salut i la felicitat de fer activitats agradables. A més, han expressat, entre d’altres, el fet que han connectat amb emocions agradables durant les trobades.

Actualment, el projecte es troba en el procés d’avaluació. N’estem identificant aspectes de millora, com l’adaptació dels continguts de les sessions a les necessitats i limitacions dels participants o la possibilitat de reduir les sessions de grup i limitar-les a una durada de 15 dies. Així mateix, estem pendents de replicar el grup i fer-ne una avaluació quantitativa per veure’n l’efectivitat.

 

 

Marta Juanola i Laura Mató

EAPS Mutuam Girona

La directora dels EAR participa en una jornada sobre aliances en el sector assistencial

Rosa Planesas en Jornada

Rosa Planesas, directora tècnica dels EAR del Grup Mutuam, va participar el passat 26 d’octubre en la taula rodona “Les aliances estratègiques com a element clau en la continuïtat assistencial” amb la ponència ‘EAR: Equips d’Atenció Residencial vers la continuïtat assistencial’. L’espai de debat formava part de la XIV Jornada de Salut, organitzada per l’Hospital General de Granollers a la Sala Francesc Tarafa de la ciutat sota el títol de “Les Aliances estratègiques de salut en el Vallès Oriental”.

Terribas: “Com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones”

Núria Terribas

Núria Terribas, com a jurista especialitzada en el camp de la bioètica i el biodret és assessora externa del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam. Actualment, és la directora de la Fundació Grífols i de la Càtedra de Bioètica – Fundació Grifols UVIC-UCC i, entre el 1999 i el 2014, ho va ser de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull.

Quant temps fa que formes part del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam i com hi vas arribar?

Vaig incorporar-me al Comitè l’any 2009, en els seus inicis, a petició del llavors director assistencial, el Doctor Arturo Míguez. Els primers contactes varen ser pel fet que des de Mutuam es va demanar formació en bioètica a l’Institut Borja de Biòetica, entitat que jo llavors dirigia, i vaig estar fent alguna sessió de formació per als futurs membres del CEA, a les instal·lacions del carrer Ausiàs March i al centre de Collserola. Després ja es va constituir formalment el Comitè i em van demanar d’incorporar-me com a membre extern i assessor en les qüestions ètic-legals. A partir d’aquí, vàrem començar la dinàmica de reunions periòdiques i ja portem 9 anys!

Com definiries la funció del Comitè en el marc de Grup Mutuam?

Crec que és una peça clau de suport als professionals, juntament amb els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials (ERESS), que s’han anat creant en els darrers anys. En la tasca diària dels diferents dispositius de Mutuam sorgeixen quantitat de situacions que posen en conflicte diferents valors i principis ètics, i el fet de poder recórrer a un grup interdisciplinari de persones en el qual exposar el cas o la problemàtica i poder debatre en comú els diferents aspectes del cas, tot cercant un consell o recomanació de com procedir, dona tranquil·litat i alleujament als professionals que consulten.

Quin tipus de casos heu tractat?

Hem tractat de tot. Des de problemàtiques referents a qüestions com l’alimentació de persones amb dificultats de deglució a conflictes familiars amb la dinàmica de funcionament dels centres, el respecte a les relacions íntimes entre residents, a l’atenció pal·liativa domiciliària, a dificultats dels EAR en la seva tasca de suport a residències, a conflictes per patologia psicogeriàtrica amb comportaments agressius, etc.

Han evolucionat el tipus de temes al llarg del temps?

Hi ha problemàtiques que són recurrents i que sorgeixen sobretot per conflictes amb les famílies que no acaben d’entendre que han de respectar les opcions personals del resident però alhora també la normativa interna i els criteris de millor benefici per a la persona en les decisions dels professionals. Alhora, l’evolució de les persones que atén Mutuam cap a demències més o menys evolucionades també és font de dificultats sovint en la presa de decisions i posen en debat l’autonomia i la beneficència, en diàleg amb les famílies.
Diríem que el CEA i els ERESS ajuden en la resolució de casuística ja coneguda i nova alhora, amb variables que fan que cada cas sigui diferent i únic, malgrat es puguin seguir unes pautes generals.

Quins casos t’han cridat més l’atenció?

És difícil concretar o esmentar un cas específic, doncs el CEA en aquests anys n’ha vist molts. Diria que destaca com a més habitual la problemàtica amb les famílies i això vol dir que com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones, siguin grans o no, respectant les seves preferències o valors, que es tendeixen a obviar i a voler imposar el criteri familiar.

Quin paper han de jugar els comitès d’ètica en l’àmbit sociosanitari i assistencial? Se’ls dona prou importància?

Diria que ens els darrers 10 anys s’ha generalitzat força la creació d’aquests tipus d’òrgans, també en l’àmbit sociosanitari, quan històricament havien estat més propis de grans hospitals on semblava que es donaven amb més freqüència conflictes de limitació de tractaments, final de vida, etc. En canvi, el context residencial i sociosanitari està farcit de problemàtiques ètiques que demanen també suport als professionals, a qui cal formar per saber-los identificar i plantejar adequadament.
És cabdal que les gerències i direccions assistencials hi creguin, donin suport a aquests òrgans i promoguin la formació en aspectes ètics dels professionals, ja que això els dona credibilitat i un plus de qualitat en els serveis que ofereixen a la ciutadania.

Quins creus que són els principals reptes en relació a l’ètica que hauran d’afrontar en els propers anys les organitzacions d’aquest àmbit?

Crec que clarament els reptes més difícils vindran de la mà de la cronicitat, l’envelliment encara més manifest de la població, la supervivència amb pèrdua de qualitat de vida i competència compromesa per pèrdua de capacitat cognitiva. Tot plegat ens presenta un horitzó de persones molt vulnerables i dependents, famílies que no les podran atendre i que confiaran al món sociosanitari i residencial la cura dels seus familiars. L’interrogant més gran és si serem capaços de generar prou recursos per atendre la demanda creixent i si en farem un ús responsable i amb criteris d’equitat.

Com valores la teva participació en el Comitè d’Ètica de Grup Mutuam?

Extraordinàriament enriquidora. Certament tots aquests anys en el CEA, diferent en alguns aspectes d’altres CEAs hospitalaris dels quals formo part, m’han permès conèixer una realitat diferent com és la del món residencial i sociosanitari, d’una entitat que ofereix un ventall de serveis assistencials molt variat i que, d’igual manera, ha de fer front a casuística molt diversa i en què la part social dels problemes sovint és més rellevant que la clínica.
Agraeixo ben sincerament la confiança de Mutuam en la meva persona i espero poder seguir aportant el meu granet de sorra en aquesta gran tasca.