Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

Revisió del tractament farmacològic: quines eines tenim?

Selecció de fàrmacs

A Catalunya, l’esperança de vida se situa al voltant dels 82 anys, essent de les més elevades del món. Aquest fet va lligat a un augment de la prevalença de les malalties cròniques que requereixen la prescripció de medicaments i prop d’un 20% dels pacients que reben 10 o més fàrmacs tenen 80 anys o més.  

Amb l’edat també s’afegeixen factors que condicionen l’ús de la medicació, que poden estar relacionats amb el pacient (canvis fisiològics, canvis a la farmacocinètica i la farmacodinàmica, evolució en el temps de la situació clínica, adherència al tractament), amb el tractament (fàrmacs d’estret marge terapèutic, complexitat del tractament, ús de medicaments considerats potencialment inadequats) i factors relacionats amb el sistema sanitari. L’èxit d’un tractament rau en l’elecció correcta del fàrmac i la seva administració en la dosi adequada, dirigit a la patologia o trastorn específic i per al pacient idoni. En el procés de decisió terapèutica, és tan important la selecció del tractament com la seva revisió periòdica.

En els tractaments crònics aquesta revisió és imprescindible i té com a objectiu optimitzar l’efecte de la medicació sobre el pacient i alhora minimitzar la incidència dels problemes relacionats amb la medicació (PRM) i els resultats negatius associats a la medicació (RNM) que poden comprometre la seguretat del pacient. Els medicaments potencialment inapropiats (MPI) contribueixen al risc d’aparició dels PRM. El terme MPI en pacients d’edat avançada s’utilitza en referència a medicaments que s’aconsella evitar en aquesta població.

Avaluar la idoneïtat en pacients grans

Els darrers anys s’han desenvolupat eines per avaluar la idoneïtat de la prescripció dels tractaments farmacològics en pacients d’edat avançada que s’han difós entre professionals sanitaris, educadors, investigadors i reguladors. Per una banda, trobem els algoritmes de decisió i els paràmetres que poden ajudar a la revisió dels tractaments com, per exemple, el qüestionari de Hamdy, NoTears Tool, la valoració de la càrrega anticolinèrgica i els del Projecte ACOVE (Assessing Care of Vulnerable elderly), entre d’altres. Per l’altra banda, hi ha els anomenats criteris explícits/implícits, que són el resultat d’una revisió de l’evidència científica i la posterior avaluació per part d’un panell d’experts. Aquests es classifiquen segons si se centren en els fàrmacs (explícits) o si es basen en judicis clínics (implícits) (taula 1).

Entre els explícits, els més utilitzats són els criteris STOPP (Screening Tool of Older Person’s Prescriptions)/START (Screening Tool to Alert doctors to Right i.e. appropriate, indicated Treatment) i els de Beers. Els criteris STOPP-START estan desenvolupats per la Societat Europea de Geriatria i comprenen 114 criteris (80 STOPP i 34 START). Aporten recomanacions de medicaments que cal evitar (STOPP) i també els fàrmacs necessaris no prescrits (START) i estan organitzats per sistemes fisiològics. La limitació que es troba és que no totes les prescripcions de MPI detectades es poden evitar.

Pel que fa als criteris de Beers, aquest any se n’ha publicat la darrera actualització. Un panel interdisciplinari d’experts ha revisat l’evidència publicada des de l’última actualització del 2015 i s’hi han afegit nous criteris, eliminat criteris existents i fet canvis en la seva recomanació, justificació, nivell d’evidència o solidesa de les recomanacions. Concretament, s’hi han afegit 16 nous medicaments – sols o associacions- i se n’han eliminat 25, retirats als EUA per risc (no només es limiten a la població geriàtrica) o per ser considerats fàrmacs molt especialitzats i considerats fora de l’abast del criteris (per exemple, carboplatí i cisplatí). Tot i així, aquesta eina presenta desavantatges. El principal, és que conté gairebé un 20% de fàrmacs no comercialitzats a Europa. A més, no inclou duplicitats terapèutiques i els criteris no estan organitzats seguint un ordre estructurat com als criteris STOPP-START. Una altra limitació és que diversos fàrmacs inclosos a la llista són d’ús esporàdic en geriatria. (Taula 2)

Entre els implícits, el Medication Appropriateness Index(MAI) és un mètode usat a tots els àmbits que mesura l’adequació de cada medicament segons una escala de graus (A: apropiat; C: inapropiat). Només amb tres preguntes (indicació, efectivitat i duplicitat) es poden detectar medicaments innecessaris i polimedicació. Malgrat que ha demostrat ser molt fiable, el seu principal inconvenient és que la seva execució requereix molt de temps. A més, no es fa de forma conjunta a tota la farmacoteràpia, no mesura patologies sense tractar, no té en compte els efectes adversos dels medicaments i tampoc detecta les situacions d’incompliment del tractament.

Un altre exemple de criteris són els Criteris Priscus, que recullen un llistat de 83 principis actius inapropiats per a pacients majors de 65 anys, amb una relació benefici/risc desfavorable amb alternatives més segures i precaucions a seguir en cas d’utilització.

Considerant el conjunt d’eines, cap d’elles és del tot complerta per permetre una valoració de la adequació del tractament de forma global, ni tampoc és pràctica com per poder integrar-se fàcilment en la pràctica clínica diària. L’avaluació del tractament requereix establir l’objectiu terapèutic i els beneficis i riscos potencials de la medicació en els pacients d’edat avançada. Es tracta de considerar de manera global les circumstàncies clíniques, funcionals i socials del pacient i fer-ne una aproximació multidisciplinària que inclogui metges, infermeres, farmacèutics i altres professionals i que permeti optimitzar aquest tractament i proporcionar el major benefici i el menor risc.

 

Nadia El Hilali

Servei de Farmàcia 

Grup Mutuam

 

Taula 1

Principals característiques dels mètodes implícits i explícits de valoració de l’adequació farmacoterapèutica

Mètode

Implícits

Explícits

Avantatges

  • Tenen més compte la perspectiva del pacient.
  • Aporten més informació de cara a possibles intervencions.
  • No requereixen que els problemes estiguin pre-especificats.
  • De fàcil implementació.
  • Es poden adaptar a sistemes informàtics.
  • Menys entrenament en el seu ús.
  • Es poden utilitzar sense tenir en compte la historia clínica del pacient.

Inconvenients

  •  Fiabilitat baixa
  • Requereixen un entrenament adequat per al seu ús.
  • Són més costosos.
  • Es necessita la història clínica del pacient o entrevistes per la seva realització.
  • Es basen en el  medicament i la malaltia.
  • No tenen en compte la particularitat del pacient.
  • No consideren la comorbiditat del pacient.
  • Hi ha pèrdua de problemes que només s’identifiquen en l’avaluació integral del pacient.

Exemples

Medication Appropriateness Index(MAI).

Criteris Beers, STOPP-START.

Taula 2

Comparació dels criteris explícits

Chang CB, Chan DC. Comparison of published explicit criteria for potentially inaproppopiate medications in older adults. Drugs Aging 2010 27 (12) 947-957

Bibliografia:

  1. Llop R,  Pedrós C. Consideracions en el tractament farmacològic del pacient d’edat avançada. BIT 2018; 29 (9): 58-64.
  2. No hay medicamentos “para toda la vida”, INFAC 2013; 21 (2): 10-17.
  3. Roure C. Validació clínica d’una metodologia estandarditzada per la revisió de la medicació i desprescribing en pacients crònics complexes. Resultats Beca Joaquim Bonal 2013-2015.
  4. Chang CB, Chan DC. Comparison of published explicit criteria for potentially inaproppopiate medications in older adults. Drugs Aging 2010; 27 (12): 947-957
  5. Wang-Hansen S, Bruun Wyller T, Hvidsen L, Kersten H. Can screening tools for potentially inappropiate prescriptions in older  adults prevent serious adverse drug events? European Journal of Clinical Pharmacology 2019; 75:627–637.
  6. Abordaje integral del paciente con patologies crónicas. Formación en Cronicidad Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. Aula 2. 2017
  7. American Geriatrics society 2019 Updated AGS Beers Criteria ® for potentially Inappropiate Medication Use in Older Adults. Journal of the American Geriatrics Society 2019; 00:1-21
  8. Chitra B, Senthilvel N, Somwmya R, Sathyan S, Srisha R. A study on prescribing patern of drugs in geriatrics using Beers criteria at a private corporate hospital. International Journal of Pharmaceutical Sciences and Research 2015; 6(11):4810-4825.

L’atenció geriàtrica integral en els serveis d’urgències hospitalaris

Sessió clínica Mireia Puig

La doctora Mireia Puig va exposar en una sessió clínica, organitzada per Grup Mutuam i dirigida als seus professionals, els resultats d’un dels projectes guardonats en la 17a convocatòria dels Premis de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure. Sota el títol ‘Atenció geriàtrica integral en un Servei d’Urgències Hospitalari’, la ponent va explicar l’estudi portat a terme a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L’atenció urgent als ancians és un problema de salut pública que cal abordar. Malgrat els esforços que s’han fet per frenar la demanda, moltes persones grans, fràgils i amb necessitat d’atenció urgent han d’accedir als serveis d’urgències hospitalàries (SUH), on el model predominant tendeix a centrar-se en el problema mèdic en comptes d’un abordatge holístic a càrrec d’equips interdisciplinaris amb competències geriàtriques.

La tipologia de pacients que consulten al SUH és heterogènia i l’Avaluació Geriàtrica Integral, acceptada com el marc que proporciona millors resultats en l’atenció urgent als ancians de risc o fràgils, no aporta beneficis a tots els pacients ancians. Així doncs, una estratificació de risc és un primer pas útil per identificar quins són aquells susceptibles de rebre una atenció específica en els serveis d’urgències. Tanmateix, en aquests no es disposa d’eines prou robustes per distingir pacients de risc o fràgils i, fins i tot amb les més utilitzades, no s’arriba a valorar el 50 per cent dels ancians. La manca d’evidència fa que els experts acceptin seleccions “pròpies” basades en una “selecció raonable de pacients”.

En les intervencions geriàtriques a urgències, es disposa d’eines curtes, sensibles i validades per a la detecció de l’estat cognitiu, però cal tenir present que les intervencions dirigides a prevenir el deliri contribueixen a evitar els resultats negatius, sobretot en pacients amb deteriorament cognitiu previ i en pacients quirúrgics. Així mateix, el maneig molt acurat del dolor es relaciona amb millors resultats. Cal assenyalar la necessitat d’incrementar les competències geriàtriques en professionals d’urgències, l’impuls de protocols i la creació d’espais adaptats per prevenir complicacions geriàtriques, així com la de treballar en xarxa per garantir el contínuum assistencial i controlar les transferències.

En relació al pacient ancià, existeixen actualment diversos models organitzatius als serveis d’urgències hospitalàries. Un d’ells són els serveis d’urgències específics per a aquest segment de la població. Tot i que no han estat avaluats, sembla poc probable que aquesta duplicitat de serveis sigui útil i eficient. Un altre, és el d’equips geriàtrics a demanda en els SUH, que sovint fan intervencions només en horaris diürns i en dies laborables i no són capaços d’abastar tots els pacients. Per últim, hi ha el model de geriatrització dels serveis d’urgències, creant-hi equips multidisciplinaris i nous protocols i procediments, incrementant les competències geriàtriques dels professionals i mantenint circuits amb equips experts a demanda. Els models organitzatius diferents dificulten la comparació de resultats i l’establiment d’indicadors de qualitat adequats.  A més, hi ha pocs estudis que incloguin pacients fràgils i pocs d’ells avaluen resultats relacionats realment amb la seva salut.

En aquest context, i en el marc de desenvolupament del Dispositiu d’Atenció a la Fragilitat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el Servei d’Urgències vam impulsar un model basat en tres eixos. Per una banda, es va apostar per una geriatrització del servei, amb la incorporació d’una eina de cribratge de població de risc, l’aplicació de la Valoració Geriàtrica Integral sistemàtica a càrrec dels professionals d’Urgències, la creació de protocols i procediments de prevenció de síndrome geriàtrica i el contacte amb experts en geriatria. D’altra banda, s’hi ha habilitat un espai on arriben els pacients després de la valoració inicial en l’àrea de primera atenció. A més a més, s’estableix una connexió amb altres actors i recursos de l’entorn hospitalari, com els hospitals intermedis, els Equips d’Atenció Residencial, els PADES, l’hospitalització a domicili o els equips d’atenció primària.

Amb el projecte ‘Atenció Geriàtrica Integral en un Servei d’Urgències Hospitalari. Repercussió sobre la salut dels pacients i la gestió de fluxos després de la implantació a Urgències’, que va rebre el suport de la Fundació Mutuam Conviure mitjançant un dels seus Premis de Recerca, vam portar a terme un estudi observacional que recollia dades d’un període previ a la implantació (entre l’1 i el 15 de febrer de 2015) i un de posterior (entre l’1 i el 15 de febrer de 2018). Les principals conclusions que vam extreure respecte a la gestió de fluxos van ser que hi havia hagut una disminució de l’ingrés hospitalari en pacients de més de 65 anys i que, en canvi, hi havia hagut un increment de sortides a hospitals intermedis en aquest mateix segment de persones ateses i també d’altes directes a domicili.

Vam observar també que la identificació de fragilitat a la tria amb l’algoritme que havíem proposat és capaç d’identificar una població de més risc, amb uns nivells d’urgència més alts i una edat superior que el grup de pacients ‘no fràgils’, amb més freqüència de demència i dependència i també de deliri en l’ingrés. Es tracta també d’una població amb un índex d’ingrés hospitalari superior (27,6% vers 15,6%), que fa estades a Urgències més llargues i amb un índex de derivació a hospitalització intermèdia més elevat.

L’aplicació de l’Atenció Geriàtrica Integral i el Pla de Cures específic per a pacient fràgil va resultar en un millor acompliment del maneig del dolor. En canvi, no es van observar diferències en funció de la fragilitat en la conciliació de fàrmacs a l’entrada i a la sortida d’urgències, essent alta en ambdós casos i en tots els pacients, fràgils o no. Pel que fa al delírium, es va poder constatar una taxa inferior a la registrada en el mateix Servei d’Urgències abans de la implantació del pla de cures específic.

De cara a futur, cal que ens plantegem noves línies de recerca per millorar la identificació de pacients fràgils mitjançant la caracterització dels criteris de fragilitat, que ampliem la mostra per optimitzar els resultats sobre el diagnòstic de delírium i fer una valoració més exhaustiva de la mortalitat i la seva relació amb el cribatge de fragilitat.

Mireia Puig Campmany

Servei d’Urgències

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Universitat Autònoma de Barcelona

IIB Sant Pau

Els EAPS Mutuam Barcelona participen en la VIII Jornada sobre el dol a Sant Pere de Ribes

EAPS Mutuam

El 21 de Maig, els Equips d’Atenció Psicoscial de Mutuam (EAPS Barcelona) van participar a la “VIII Jornada de Dol: ajudar a viure el final de la vida”, organitzada pel Consorci Sanitari del Garraf, la Fundació Hospital Residència Sant Camil, el Centro de Humanización de la Salud, i l’Obra Social la Caixa. La jornada pensada per a professionals de la salut, de l’àmbit social i voluntaris, va tractar de l´abordatge de les necessitats pal•liatives en la vulnerabilitat psicosocial. La psicòloga de l´EAPS Mutuam Barcelona, Noèlia Fernandez, va moderar un dels tallers proposats per la tarda: un “Death Café” que va ser rebut amb molt èxit.

Mireia Bosch participa en una jornada sobre bon tracte a les persones grans a les institucions

Mireia Bosch

Mireia Bosch, directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, va participar el passat 14 de juny en la Jornada ‘El bon tracte a les persones grans a les institucions. Experiències d’èxit’. L’acte, que va tenir lloc a Girona, el va organitzar la Fundació Campus Arnau d’Escala amb motiu del Dia mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans, establert el 15 de juny.

A la jornada, hi van participar no només directius i professionals del món sanitari i social, sinó també representants de les administracions públiques. Centrada sobretot en la prevenció dels maltractaments a les persones grans,  s’hi va destacar la importància del paper de les institucions sanitàries i socials definint valors i prioritats en aquesta línia, així com formant i sensibilitzant els seus professionals. Així mateix, es van tractar temes com l’atenció centrada en la persona i el voluntariat com a altres eines per combatre el maltractament.

L’organització va convidar la directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona per impartir una ponència en la taula rodona d’experiències d’èxit. Sota el títol, “Els espais de reflexió ètica com a eina per a la lluita contra els maltractaments”, va relatar l’experiència d’aquests espais que es van posar en marxa el juny del 2012 en el sociosanitari. Bosch hi va destacar diferents aspectes ètics que s’hi poden treballar. També va compartir amb els assistents la metodologia de treball dels espais de reflexió ètica, els objectius, la funció, el funcionament, la composició, els compromisos dels seus membres, etc. Finalment, va explicar quins són els aspectes concrets que es poden treballar mitjançant el diàleg, l’auto-crítica i la reflexió presents en els espais de reflexió ètica per intentar detectar i, sobretot, prevenir el maltractament en les persones d’edat avançada.

La Setmana sense Fums sacseja consciències a Mutuam Güell i Mutuam Girona

DIA SENSE FUM

La sensibilització contra el tabaquisme va protagonitzar la programació d’activitats de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i de l’Hospital Sociosanitari i els Apartaments Mutuam Güell durant la Setmana sense Fums, l’última de maig. Aquest esdeveniment, una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria i CAMFiC a Catalunya que ha arribat a la 20a edició, promou accions de conscienciació els dies anteriors al 31 de maig, el Dia Mundial sense Tabac.

A l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, les activitats proposades van ser un èxit pel que fa a participació, ja que van implicar pacients, usuaris d’Hospital de dia, treballadors, familiars i visitants. Per tal de motivar-los, a principis de mes ja s’havia organitzat una sessió de debat en què es recordaven els objectius de l’esdeveniment. En els tallers de manualitats, es va elaborar una maqueta per promoure la deshabituació del tabac, un collage amb els passos a seguir per deixar de fumar i cartells per posar a dins les plantes sobre la intoxicació ambiental.

Dins del Programa d’activitats de Psico-estimulació del centre es van dedicar dues sessions a deliberar i reflexionar entorn l’hàbit de fumar, en què persones usuàries van compartir recomanacions fruit de la seva pròpia experiència. Durant el 31 de maig, a l’entrada del centre sociosanitari es va instal·lar una taula per sensibilitzar i oferir informació relacionada amb l’hàbit de fumar. El mateix dia, va celebrar-se la Festa de l’intercanvi, en què cada persona que cedia una cigarreta era premiada amb una flor que els mateixos pacients entregaven.

DIA SENSE FUM

Un bingo al sol al Jardí del centre va donar el tret de sortida a les activitats de la Setmana sense Fum a Mutuam Güell. El mateix escenari va acollir el dia següent jocs lúdics i de psicomotricitat. El Dia Mundial Sense Tabac, van organitzar una paradeta informativa de conscienciació per deixar de fumar i començar a caminar i una xerrada dirigida a professionals que, sota el títol ‘Vols deixar de fumar?’, pretenia ajudar-los a abandonar aquest hàbit. A més, es va fer el lliurament de premis als guanyadors d’un concurs de fotografia obert a l’equip professional i que portava per eslògan ‘Menys fumar i més caminar’.

Salut bucodental en les persones grans

CFMC salut bucodental

El doctor Carles Subirà, director del Departament d’Odontoestomatologia de la Universitat de Barcelona, va impartir, en el marc de la Formació Mèdica Continuada en Gerontologia clínica, una sessió centrada en la salut bucodental en persones grans. Aquest curs, organitzat per la Fundació Mutuam Conviure d’acord amb el seu compromís amb la millora continuada de l’atenció a la dependència i el malalt crònic, és obert a tots els professionals del Grup Mutuam.

Els problemes bucodentals són habituals en la població gran i poden tenir un impacte destacat en la seva salut i qualitat de vida. Malgrat això, encara avui dia, reben una atenció insuficient per part tant dels propis afectats com d’una part significativa dels professionals sanitaris d’altres àmbits. Una enquesta de Salut Oral portada a terme a nivell estatal l’any 2.000 amb una mostra representativa de persones igual o més grans de 65 anys i d’altres que s’han fet posteriorment en la franja d’edat entre 65 i 74 anys ens han permès conèixer l’estat de la salut bucodental i les necessitats d’aquest segment de la població.

El principal problema que trobem entre la gent d’edat avançada és la gran quantitat de dents que han perdut. L’estudi de camp esmentat va revelar que aproximadament un 9,6 per cent de la mostra tenia entre 16 i 19 dents permanentment absents i que un 23,5 per cent en tenia més de 20. Això comporta, com és evident, problemes nutricionals, però més enllà d’això, si ens fixem en la inflamació de genives que hi ha al darrere, trobem que aquesta té relació amb altres problemes de salut sistèmics. Així, està comprovat que les persones que pateixen malalties periodontals  tenen més possibilitats de tenir problemes cardiovasculars, com l’infart de miocardi, i respiratoris, com la pneumònia en pacients amb disfàgia. També s’ha demostrat que  existeix una relació bidireccional entre la diabetis i la inflamació de les genives. Així mateix, cada vegada hi ha més evidència que algunes de les bactèries que causen la periodontitis influeixen en l’aparició de l’Alzheimer.

Un altre dels problemes bucodentals amb més incidència en la població gran és el de les càries. L’enquesta de Salut Oral va posar de manifest que hi ha una relació entre la presència d’aquestes i el nombre diari de raspallats de les dents, però també amb el nivell socioeducatiu de les persones. Així, mentre les analfabetes tenien 2,9 càries de mitjana, les d’educació superior en tenien 1,3. Una higiene dental pobra, la baixa freqüència de visites al dentista (en aquest segment de la població, la mitjana és d’1 visita cada 7 anys) i la disminució de la saliva derivada del consum de fàrmacs són factors que augmenten el risc de càries. En el cas de les persones grans, sovint polimedicades, és especialment important que els metges prenguin consciència que més del 85 per cent dels fàrmacs (antihipertensius, antidepressius o antihistamínics, entre d’altres) produeixen una reducció del flux salivar i que això afavoreix l’augment de les infeccions bacterianes i fúngiques.

La salut bucodental és molt agraïda i realment les accions de prevenció, com una higiene correcta, la visita regular a un especialista i el control de la medicació, són la millor solució per a la majoria de problemes que poden aparèixer. Tanmateix, en general, ens trobem davant d’una manca d’educació i de sensibilitat de la població respecte a l’impacte de la salut dental en la nostra qualitat de vida i amb el fet que encara és vista per molts més aviat com una qüestió cosmètica. A això, no hi ajuda la manca de cobertura pública dels tractaments ni tampoc la proliferació en els darrers anys de centres de salut dental guiats únicament per objectius mercantilistes i, en molts casos, dirigits per persones que no són especialistes d’aquest camp, on es produeixen sobretractaments o infratractaments segons criteris de rendibilitat. Com a conclusió, cal assenyalar la necessitat de prendre consciència que podem envellir millor i reduir la possibilitat d’emmalaltir tenint cura de les nostres dents.

 

Prof. Dr. Carles Subirà

Facultat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona

Director del Departament d’Odontoestomatologia

Cap del Servei de Primeres visites i Urgències (HOUB)

 

Testimonial: “La Llar-residència la Sardana serà la millor casa que puguin tenir”

Usuaries Salut Mental

Antonia Tejada i Empar Pujol, usuàries de la Llar-residència de salut mental la Sardana

L’Antonia Tejada, de 57 anys, i l’Empar Pujol, de 61, són usuàries de llarga trajectòria de la Llar-residència la Sardana, un servei obert de suport, integració i tractament per a persones amb malaltia mental crònica que Grup Mutuam té a Manresa. Des de la perspectiva que els ofereix haver-hi residit 19 i 8 anys, respectivament, valoren amb entusiasme el seu dia a dia allà, la relació amb els professionals i companys i, sobretot, la transformació que han viscut des de la seva arribada.

Totes dues recorden l’ingrés i els primers dies a la Llar-residència positivament. No només no els va espantar afrontar aquest transcendental canvi a la seva vida, sinó que ho van fer amb alegria. “Jo vaig arribar aquí de Martorell; m’hi va portar el meu germà i estava molt contenta”, rememora l’Antonia. Amb humor, l’Empar assenyala la pàtina fúnebre que li va conferir al seu ingrés el fet que es produís el dia de Tot Sants. Comparteix amb l’Antonia, però, un dolç record del procés d’adaptació: “La gent va ser molt acollidora amb mi, tant els residents com els professionals, i vaig parlar amb tots els tècnics”.  La Llar disposa d’un equip de treballadors multidisciplinari que, en coordinació amb els recursos de la xarxa de salut mental de Catalunya, garanteix una assistència i supervisió adequada a les persones que hi viuen les 24 hores del dia.

El treball que es fa per incrementar l’autonomia i l’autoestima és clau en el tractament de les persones amb malaltia mental crònica. Les dues usuàries asseguren que han experimentat una gran millora des de la seva entrada. “Jo vaig arribar aquí molt malalta de la ment i del cos, i aquí, entre els metges, les infermeres, la psicòloga… m’han transformat; abans no feia res, només cridava”, relata l’Antonia. L’Empar, per la seva banda, assegura que ara és més activa i oberta, que ha millorat a nivell de socialització i ha aconseguit més unió amb la parella i els amics.

Un dels pilars del tractament de la Llar-residència la Sardana es basa en el fet que les persones usuàries participin activament en les rutines domèstiques i en l’ordre i organització del centre. En aquest sentit, l’Empar i l’Antonia expliquen que fan tasques de manteniment de la llar com planxar i repartir roba. Però a la quotidianitat dels residents també hi tenen un gran protagonisme activitats, tant dins del centre com fora, que ells mateixos escullen entre una àmplia oferta. L’Antonia exposa el llistat dels tallers que fa: costura, brodat, estimulació cognitiva, càlcul, trivial i psicomotricitat. La seva companya tampoc no falta al d’estimulació cognitiva i, a més, s’apunta als de biografies, manualitats i lectura.

Aquestes activitats es complementen amb les que fan a l’exterior, ja que també és fonamental en aquest servei la integració comunitària dels residents. L’Antonia mostra les seves inquietuds culturals -“he fet el taller de dansa inclusiva del barri de les Escodines, participo en el programa Parelles artístiques i m’apunto a les sortides al teatre”- però tampoc s’està d’anar de compres amb les amigues o a la perruqueria. L’Empar, quan surt, gaudeix assaborint de petits bons moments, prenent un cafè amb la seva parella, llegint el diari o meditant una estona l’església del centre. Mantenir una vida activa i en què poden decidir com invertir el seu temps les fa sentir-se més empoderades i a gust, un fet al qual contribueix també la bona sintonia amb els companys i el tracte de confiança amb els professionals, asseguren.

Totes dues reconeixen que la relació amb l’entorn familiar va transformar-se lleugerament després de l’ingrés. “Amb el meu germà, la relació sempre ha estat bona però m’exigia molt i ara ja no tant, perquè veu que estic bé i no em tracta com una nena sinó com una persona adulta”, explica l’Antonia. L’Empar admet que, tot i que la relació amb la família sempre ha estat bona, estan més tranquils sabent que està bé a la residència. “Ara ja no els faig patir tant”, afegeix.

La millora respecte a la seva malaltia és evident en tots dos casos i les entrevistades són explícites a l’hora d’expressar el benestar que han assolit des que viuen a la Llar-residència la Sardana.  “La meva salut ha millorat en un 100%. Si no hagués vingut estaria morta. Jo estava molt ansiosa, paranoica i ara no”, assegura l’Antonia. L’Empar, en canvi, recorda que, abans de l’ingrés, sentia dolor a tot el cos i destaca de la situació actual els avenços que ha experimentat a nivell social: “en estar més oberta als altres estàs millor i no et tanques en tu mateixa amb pensaments negatius”.

Per tot això, les dues residents recomanen a qualsevol persona amb problemes mentals que no dubti a venir a viure a La Sardana, destacant-ne els mitjans i persones disponibles per ajudar-los i el fet que així no se sentiran una càrrega per a les seves famílies. “Nosaltres son autònoms i amb el que no ho som ens ajuden”, subratlla l’Antonia. L’Empar, com a conclusió, llança un missatge clar als que dubten: “que vinguin, perquè serà la millor casa que puguin tenir”.

Els ingressos temporals donen resposta a les necessitats transitòries de les famílies de persones amb problemes de salut mental

Salut mental

Gairebé dues dècades atenent i acompanyant persones amb trastorns mentals i les seves famílies han permès a la Llar-residència Mutuam la Sardana, a Manresa, acumular un gran coneixement sobre les necessitats reals d’aquest col·lectiu. L’escolta activa i la reflexió des de les diverses disciplines que integren el seu equip professional ha estat clau per trobar la manera d’oferir-los les millors respostes. Ha estat fonament en aquest sentit també la tasca de coordinació durant tot aquest temps amb molts recursos sanitaris i socials de la xarxa de Salut Mental, tant del Bages com de les comarques properes: l’Anoia, Osona, Solsona i el Berguedà.

Una de les necessitats que s’ha detectat és la de donar un servei d’ingrés temporal a persones amb problemes de salut mental per tal de respondre a circumstàncies conjunturals que poden estar relacionades amb la pròpia persona o amb les de l’entorn que en té cura de forma habitual. Els motius poden ser molt diversos. Un cas que apareix sovint és el de cuidadors que necessiten un descans per esgotament físic. Es tracta, sobretot, dels que cuiden de persones que, a més de patir algun trastorn mental, tenen també un nivell de dependència que fa que necessitin suport per portar a terme les activitats de la vida quotidiana. Més sovint, però, el desgast que pateixen les famílies és emocionals i, per això, n’hi ha que sol·liciten un ingrés temporal del seu familiar abans de caure en el que es coneix com a claudicació.

Tanmateix, no sempre aquest requeriment d’acollida puntual es produeix en situacions límit. De vegades, les famílies senzillament necessiten un respir per poder reprendre les seves tasques de cura amb forces renovades, volen marxar de vacances uns dies o no poden atendre momentàniament la persona a causa d’una malaltia, un ingrés hospitalari, la recuperació d’una operació, etc.

Finalment, hi ha casos en què el motiu de l’ingrés temporal està directament relacionat amb la situació de la persona atesa. Per exemple, quan aquesta es troba en procés de recuperació o rehabilitació després d’un ingrés en aguts, tant en unitats de psiquiatria com en altres unitats, i requereix una estada per acabar d’afermar el tractament abans de tornar al seu domicili. O bé quan necessiten d’un procés de reinserció social progressiu després d’una llarga estada a hospitals psiquiàtrics. En aquests ingressos, es pacten les estades segons el pla terapèutic que s’estableix coordinadament entre els professionals de l’hospital i del centre.

Si us trobeu en alguna d’aquestes situacions o coneixeu algú que s’hi trobi, l’equip professional de la Llar-residència la Sardana Mutuam Manresa pot respondre els vostres dubtes i oferir-vos informació sobre el servei d’ingressos temporals. Podeu trucar-los al 938732412, enviar un correu electrònic a manresa@mutuam.com o bé visitar-los a c/ Era de l’Huguet, 8, de Manresa.

S’imparteix un curs sobre teràpies respiratòries als professionals de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell

Hospital Sociosanitari Güell

Entre el 14 i 17 de maig a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell es va realitzar un curs sobre teràpies respiratòries. Aquesta formació la van impartir professionals del Servei de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.  Amb aquest curs organitzat en el marc formatiu de l’hospital sociosanitari Güell, els metges, metgesses i infermers/es del centre van ampliar coneixements i van revisar les competències existents en teràpies respiratòries. Van centrar-se en  els aspectes teòrics de la ventilació no invasiva i apnees del son. També van assistir a un taller pràctic sobre la utilització de ventiladors i CPAP .  Per finalitzar van dedicar temps a l’actualització de coneixements sobre les cures de traqueotomies i cànules.

Emma Costas presenta el nou Grup de Cures Pal·liatives del COIB

Presentació grup Cures Pal·liatives

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va organitzar dilluns, 13 de maig, la jornada ‘L’atenció infermera al final de la vida’, en què es presentava el Grup de Cures Pal·liatives i el document “El repte ètic de les infermeres en el respecte a la voluntat de la persona al final de la vida: la Planificació de Voluntats”. La benvinguda i presentació de l’acte va ser a càrrec de la Direcció de Programes del COIB, Núria Cuixart.

Emma Costas, infermera i directora del PADES de Mutuam va presentar el Grup de Cures pal·liatives del COIB del qual és la responsable. Amb l’objectiu de promoure les bones pràctiques infermeres en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció al final de la vida i per tal de dotar de visibilitat als professionals que treballen en aquest àmbit, el grup de treball seguirà diverses estratègies. Oferir suport i assessorament a les infermeres i infermers del COIB en aquesta matèria, promoure la recerca i la innovació, desenvolupar plans de sensibilització tant per als professionals com per a la ciutadania, establir els nivells de formació i competències de les infermeres en cures pal·liatives adequats als graus de complexitat assistencials i crear aliances amb entitats de l’administració pública, societats científiques i altres organitzacions del tercer sector relacionades amb l’abordatge de l’atenció pal·liativa són algunes d’elles.

Presentació grup Cures Pal·liatives
Presentació grup Cures Pal·liatives

A banda d’Emma Costas, integren aquest Grup, Cristina Lasmarias, infermera de la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic-UCC/ICO; Enric Martínez, infermer de PADES Mutuam; Sònia González, infermera CSS el Carme. BSA; Íngrid Bullich, infermera tècnica del Departament de Salut; Marta Palomares, infermera de la Unitat de pal·liatius de l’Hospital de Sant Joan de Déu; i Marisa Prada, infermera UFISS de Sant Pau.