viatges

Un grup de 76 sèniors amb ganes de viatjar, format per 30 col.legiats sèniors del Col.legi de Farmacèutics, 20 socis de Mutual Medica, 18 mutualistes de Mutuam i 8 socis de Clinicum, van fer les maletes il·lusionats per conèixer la ciutat de Budapest a primers de maig. Com sempre, abans d’agafar l’avió es succeeixen les corredisses per casa fent les bosses, amb maletes carregades de càmeres i mòbils, comprovant la meteorologia…però aviat es trobaran asseguts a l’avió, i hauran deixat enrere els nervis, les presses i la rutina de casa, transformant-se la cara i la seva expressió amb un somriure de satisfacció que, d’orella a orella, lluiran els viatgers al llarg de tot el viatge.

Ningú volia perdre detall dels 8 ponts que enllacen la ciutat de Budapest, dividida en dues parts, a banda i banda del impressionant riu Danubi, que va ser una de les fronteres de l’imperi romà, que neix a la Selva Negra (Alemanya) i desemboca a la mar Negra. D’entrada, aquesta ciutat seccionada en dues ribes: Buda (la riba oest del Danubi) i Pest (la riba est) els va mostrar dos monuments importants: el Parlament i el Barri del Castell on es troba el Bastió dels Pescadors amb torretes, petites escales, terrasses i balconades des d´on es contempla una impressionant panoràmica de la ciutat. Un cop allà varen visitar l’església de Nostra Senyora, també anomenada l’església Maties del segle XIII i on tradicionalment es coronaven els reis hongaresos. La visita del parlament va ser majestuosa i potser la més interessant de la ciutat. L’interior del parlament, decorat amb marbre i or i d’estructura simètrica, alberga un parlament bicameral. A banda i banda de l’escalinata exterior hi ha dues estàtues de lleons majestuoses. De construcció neogòtica, el Parlament té 691 dependències i la seva cúpula s’eleva 96 metres. Des de l’any 2000 també poden contemplar-se les joies de coronació d’Hongria: la corona, el ceptre, l’orbe i l’espassa d’estil renaixentista.

Sortint del Parlament i prop del Pont de les Cadenes es van trobar amb un dels monuments més discrets però colpidor de Budapest: seixanta parells de sabates d’homes, dones i nens que als anys quaranta van ser obligades a descalçar-se i llançades al Danubi abans de disparar-les. L’any 1944 entre 10.000 i 15.000 jueus van ser assassinats durant el breu govern hongarès feixista “Arrow Cross” a Budapest. Amb el cor encongit, varen fer una altra parada obligada i molt interessant relacionada amb la maquinària bèl·lica: la visita a l´Hospital de la Roca, conegut amb el sobrenom “El secret de Budapest”, es tracta d’un enorme búnquer excavat a la roca aprofitant unes galeries i coves sota el turó de Buda, que reflecteix l’escenari que van viure els hongaresos quan es preparaven per a la Guerra Freda. Dins s’hi va arribar a instal·lar un hospital de la Creu Roja, que va romandre amagat i ocult durant la 2a Guerra Mundial. Tota una mostra de supervivència que els va traslladar a una època sinistra i fosca.

Com la ciutat esta plena de pons, van voler conèixer un dels més emblemàtics: el Pont de les Cadenes, que els va deixar bocabadats i de nit els va impactar per la seva il·luminació. Mimetitzats amb la ciutat van fer una bonica excursió a Esztergom, una de las ciutats reials d´Hongria; Visegrad, una fortalesa medieval que ofereix una increïble panoràmica del Danubi; Szentendre, una bonica ciutat barroca; Gödöllö i el passeig pel Palau de Sissi on van visitar el Gran Saló de Gala, las habitacions reials, el despatx de Francesc Josep i el canviador de Sissi.

Tot els viatgers del grup van gaudir molt de tot el que van conèixer i visitar. Entre somriures, anècdotes i mil detalls de bon humor, emoció i alegria, van anar passant els dies i ja enfilant el final del viatge, els esperava una fantàstica nit d’òpera amb una meravellosa representació del ballet. Per tancar aquest recomanable viatge, van sopar totsl al Restaurant Callas, amenitzat amb musica en directe.

En tot moment, les explicacions de la guia van ser completes i excepcionals. La Clara amb el seu bon humor, els va conduir a través de la historia de la ciutat de Budapest que és una joia i que us animem a conèixer, si en teniu l’ocasió. Malgrat, tot té un principi i un final, el bon regust de boca que els deixa aquesta ciutat, anima a Mutuam Activa a començar a pensar en una nova llista destins pel proper viatge…això sí, sempre amb la vostra companyia.

Fins la propera, viatgers!

Per cert, si ets un sènior inquiet i actiu, no perdis la pista de l’agenda d’estiu amb activitats molt encertades per aprofitar el temps de calor al màxim. Clica aquí

A la França més meridional i assolellada, on el vent mediterrani d’autan suavitza el clima i embogeix la gent, es troba Migdia-Pirineus (Midi-Pyrenées, en francès). Paisatges verds esquitxats de poblets amb encant, un patrimoni cultural excepcional i una gastronomia que ha apostat per la qualitat la converteixen en la destinació somiada per qualsevol viatger.

Just a l’altra banda dels Pirineus i integrada per vuit departaments, hi ha la regió més extensa de França i la primera a aconseguir suport europeu per desenvolupar un turisme veritablement sostenible que preservi la biodiversitat, posi en valor els espais naturals i contribueixi a la lluita contra el canvi climàtic. L’occitana Migdia-Pirineus dóna embranzida així als seus esforços per protegir els encants naturals que la converteixen en l’escenari ideal d’unes vacances verdes. La seva capacitat per atraure visitants, però, va molt més enllà.

La regió compta amb 26 Grans Llocs, una denominació creada el 2007 per destacar aquells punts que tenen un major interès reconegut a nivell nacional i internacional i que es comprometen a fer una aposta per la qualitat turística i la preservació del medi ambient. Entre aquests, hi ha ciutats com Caors, d’ambient meridional i arquitectura de pedra; Fijac, amb un conjunt de cases i palaus urbans de l’edat mitjana; o l’episcopal Albi, considerada Patrimoni Mundial per la Unesco. S’hi troben també poblacions més petites, però de gran valor històric, com la joia gòtica Còrdas d’Albigés, la majestuosa Sant Bertran de Comenge, d’origen romà, la medieval Sent Circ de la Pòpia o Concas, parada mítica del camí de Santiago. Així mateix, recull paratges naturals, com l’impressionant pont d’Espanya o l’extensa vall del Dordonya.

Verd protegit

Els quatre parcs naturals regionals –Grands Causses, Alt Llenguadoc, Pirineus Ariejans i Causses de Carcí– són espais rurals amb un patrimoni natural i cultural reconegut que enamora, sobretot, aquells qui opten per apropar-s’hi practicant el senderisme. El paisatge del parc de Grands Causses el defineixen els seus impressionants altiplans de roca calcària soscavats per l’aigua cristal·lina dels rius. El parc de l’Haut-Languedoc, que traça la frontera entreel Midi Toulousain i el Midi Languedocien, permet gaudir del contrast paisatgístic entre els verds prats i els camps de conreu, així com de les grandioses panoràmiques del massís de l’Espinosa.

Pel que fa al parc de les Causses de Carcí, té vint-i-dos indrets d’interès ecològic excepcional, paisatges magníficament modelats per l’aigua i un conjunt de penyasegats i canyons que esdevenen l’escenari ideal per a la pràctica d’esports d’aventura. A més, és possible admirar-hi una singular arquitectura camperola. Finalment, el parc dels Pirineus Ariejans comprèn valls i cims alts entre la frontera de l’Arieja i d’Andorra, com els de Montcalm o la Pica d’Estats, i un patrimoni prehistòric únic a Europa, d’entre el qual destaquen les coves pintades de Nhaus i del Mas d’Asilh.

Trilogia gastronòmica

Tres productes d’aquesta terra s’han convertit per mèrit propi en un reclam prou fort per justificar una visita a Migdia-Pirineus. El seu exclusiu foie-gras, que s’obté del fetge d’uns ànecs i oques criats a l’aire lliure i alimentats únicament amb blat de moro, s’ha convertit en emblema gal i es pot comprar aquí directament als productors. La tòfona negra, cultivada únicament en el Lot, és un símbol de Midi-Pyrenées. La varietat de Carcí és la més noble i el seu gust salvatge i extraordinari és molt apreciat pels xefs francesos. L’altre gran tresor gastronòmic de la regió són els formatges. I és que l’inconfusible Roquefort, que gaudeix de la Denominació d’Origen de Qualitat més antiga del país, és elaborat en unes coves naturals a prop del famós viaducte de Millau.

Aquests productes gastronòmics d’alt nivell es poden maridar amb els excel·lents vins de la zona, com el negre que es produeix a Caors o els que s’elaboren a Galhac a partir de les seves set varietats de vinyes autòctones. La combinació de sabors és la cirereta del pastís d’una destinació que ofereix tots els ingredients del viatge perfecte.

L’1 d’abril un grup de 48 equipats excursionistes procedents de Clinicum, Mutual Mèdica, Vital Seguro, Col.legi de Farmaceútics i mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, van marxar cap al Parc Natural d’Aigüestortes, on els Pirineus toquen el cel, i  la Vall de Boí, per contemplar la màxima expressió del romànic català.

Dos dies els esperaven amb la feina ben repartida: un primer dia de cap al romànic i el segon dia per inspeccionar Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Així doncs el Pirineu del Lleida se’ls obria amb la seva arribada a Pont de Suert: població medieval d’estil pirenaic amb antics carrers empedrats: la Plaça del Mercadal, el Palau Abacial, l’Església Vella, la Plaça Major d’entre el més recomanable. El dinar els va donar l’energia necessària per fer la visita guiada a la Vall de Boí, i seguint l’anomenada “Ruta del Romànic Català“, van visitar les esglésies de Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll, on les pintures romàniques van ser declarades patrimoni mundial de la humanitat per la UNESCO. Durant la visita a  l’església de Sant Climent, els nostres amics van presenciar una novedosa reproducció i espectacle a través de vídeo mapping de Sant Climent que recrea les pintures originals del absis major i el presbiteri de la nau central. L’obra original data del segle XII i avui la podeu veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona (MNAC). El vídeo mapping com comprovareu, permet restituir virtualment l’obra original en el seu lloc original i permet fer-se una idea molt real de tot el conjunt romànic tal i com estava l’any 1123, de fort component artístic i expressió del sentiment religiós. La veritat és que l’ambient que s’hi respirava, la música, els moviments de llum i color, i tot el conjunt no va deixar indiferent a cap viatger de Mutuam Activa. Quines joies tenim a Catalunya!

Emocionats, podríem dir, que van arribar per sopar al bonic hotel de muntanya, que els esperava per comentar totes les sensacions que van deixar-se notar i amuntegar en els seus cossos i les seves ments, i preparar-se pel plat fort del cap de setmana: la visita al Parc d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, el sostre de Catalunya.

Es va aixecar el dia una mica enlleganyat, però com la jornada prometia molt, els era ben igual. Un guia especialista del parc els esperava amb un munt de tresors per descobrir, prèvia pujada amb 4 x4, al bell mig d’Aigüestortes. El Parc, creat per decret el 1955,  juntament amb el Parc de Mont Perdut (Osca), i el Parc d’Ordesa és una excel.lent representació dels principals ecosistemes que poden descobrir-se a l’alta muntanya catalana. Al Parc d’ Aigüestortes, 4 pics superen els 3.000 metres i una desena superen els 2.800: barrancs, rius, cascades, pantans, més de 200 estancs i una gran diversitat d’animals i espècies, conviuen en aquest parc natural protegit, únic al sud d’Europa. El vast territori que conforma el Parc, està repartit entre quatre comarques catalanes: Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Vall d’Aràn. Podríem dir que senzillament l’excursió va ser molt motivadora, trepidant i els va fer sentir immersos en la natura, lluny de qualsevol pista d’humanitat i civilització.

De baixada, molt satisfets i cansats, van fer una parada a Benavarri, Osca, on van visitar un obrador artesà de formatges i on de passada van conèixer el ramat de cabres de la família, el procés d’elaboració i, evidentment, un tast  final que els esperava. Un dinar a tocar de l’embassaments de Terradets, (Cellers, entre Balaguer i Tremp) va començar a preparar el viatge de tornada cap a casa.

Entre vibrants emocions, rialles, mirades, converses i molt bones estones, van arribar a Barcelona, amb imatges impressionants per gaudir-ne sempre que vulguin, cada vegada que trobin a faltar tanta meravella…!

No perdeu la pista a l’agenda d’activitats trimestrals que us tenim preparada cada temporada i fer de la vida un inoblidable viatge!

A la vora del gran Danubi i envoltada de boscos, trobem la que avui és capital d’Àustria i un dia ho va ser de l’imperi austrohongarès. De l’època dels Habsburg daten molts dels seus encants, però Viena és molt més que el record dels fastos imperials.

Viena és una de les principals ciutats del centre d’Europa, no tant pel pes demogràfic -compta amb poc més d’1,7 milions d’habitants- com per la rellevància històrica i cultural, materialitzada en un patrimoni monumental difícilment igualable. A més, la capital austríaca ha assolit l’envejable primera posició pel que fa a qualitat de vida en una rànquing internacional de ciutats. Potser alguns diran que és massa freda i ordenada per considerar-la com el millor lloc on viure, però sens dubte el visitant de seguida s’adonarà transitant pels seus carrers que a Viena es respira benestar.

Llegat imperial

Tot i que modernitat i tradició conviuen en aquesta capital que té els seus orígens en el 500 aC, és el llegat de l’època imperial el que acapara el major protagonisme en qualsevol guia de la ciutat. La batalla de Viena de l’any 1683 marcaria l’inici de l’hegemonia dels Habsburg en el centre d’Europa. Llavors s’encetaria la construcció, sobre les runes de petites ciutats que vorejaven la capital, de nombrosos palaus amb jardins. Entre aquests, destaca el palau reial de Schönbrunn, antiga residència d’estiu de la família de l’emperador i una de les construccions barroques més impressionants d’Europa. Els admiradors de l’Emperadriu Elisabeth trobaran aquí, entre els diversos salons i nombroses habitacions, records de la seva vida, i podran seguir, fins i tot, la Ruta Sissí.

Tanmateix, si hi ha una residència d’estiu és perquè n’hi una altra per a la resta de l’any. Parlem, doncs, del Palau de Hofburg, un gran conjunt arquitectònic de disseny sumptuós, les primeres parts del qual daten del s. XIII. Durant 600 anys ha estat la residència principal dels Habsburg i actualment ho és del president d’Àustria. A més de múltiples cambres, al recinte hi trobem museus, una capella, una església, la Biblioteca Nacional, l’Escola d’Equitació i nombrosos cafès.

Sense abandonar el rastre reial, descobrim un altre impressionant palau, el de Belvedere. Construït al s. XVII com a residència d’estiu del Príncep Eugeni de Saboia, es tracta en realitat de dos palaus units per un gran jardí francès. En el seu interior, a més de sales decorades amb estils barroc, romàntic i neoclàssic, s’hi troben col·leccions de pintura austríaca de tots els temps, entre les quals destaca l’obra “El petó” del pintor simbolista Gustav Klimt.

Avinguda monumental

Com hem dit, Viena és molt més que palaus. Una passejada que ens porti pels edificis més emblemàtics ha de transcórrer necessàriament per Ring Strasse, una avinguda circular de 5,2 km que envolta el centre de la ciutat i que va ser construïda al s. XIX on fins llavors hi havia hagut la muralla. Així passarem pel Parlament, l’Ajuntament, l’Església Votiva, el Museu d’Història de l’Art i el d’Història Natural i el Burgtheater.

El primer edifici acabat en aquesta avinguda va ser precisament la mítica Òpera Nacional de Viena. Amb 300 actuacions anuals i molt estimada pels vienesos, es tracta probablement de la principal òpera del món. Tampoc no podem oblidar la Catedral de Sant Esteve, un dels símbols de la identitat austríaca. Aquest edifici gòtic compta amb una torre de 137 metres d’alçada, coneguda com Steffl. Ben segur que contribueix a la seva aureola d’admiració el fet que quedés derruïda per les bombes de la 2a Guerra Mundial i que en tan sols 7 anys renaixés sobre les seves cendres.

Tot recorregut per una ciutat repleta de monuments demana també una pausa per al relaxament i la diversió. A Viena, el lloc més indicat per fer-la és el Prater. Aquest parc combina una extensa zona verda amb 250 atraccions de tot tipus, entre les quals destaca una “noria” (sínia) gegant, emblema de la ciutat. Així que ningú pensi que quedarà saturat per tanta majestuositat, perquè Viena té moltes versions per explorar.