Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

voluntats anticipades

Eines legals per acompanyar la gent gran en la presa de decisions

Eines presa de decisions

L’advocat Josep M. Bosch, expert en assessorament d’entitats sanitàries i socials, com la Unió Catalana d’Hospitals, va oferir una ponència en el marc de la II Jornada Residencial de la Fundació Mutuam Conviure. En una trobada dedicada a l’autonomia i la presa de decisions de les persones grans, la seva intervenció es va centrar en les eines que ens ofereix el nostre ordenament jurídic.

A l’hora d’abordar la qüestió de les diferents eines legals al nostre abast en relació a la presa de decisions, cal definir, primer, alguns conceptes bàsics, com la distinció entre “capacitat jurídica” (que significa la titularitat de drets de la persona) i “capacitat legal” (referent a l’exercici dels drets). Després, cal tenir com a referent, en matèria de drets, la resolució derivada de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006. Aquest document estableix salvaguardes perquè l’exercici de la capacitat jurídica respecti els drets i la voluntat de les persones discapacitades i demana l’adopció de mesures per evitar que siguin privades arbitràriament dels seus béns i puguin continuar controlant els seus assumptes econòmics.

A Catalunya, els instruments legals de protecció de la persona assistida es poden dividir en els de caràcter preventiu i els de caràcter complementari. Els de caràcter preventiu són quatre. Segurament el més conegut és l’autotutela, que consisteix en el nomenament en escriptura pública de futurs tutors propis. Semblant a aquest, existeix el poder en previsió de pèrdua de capacitat, que s’estableix en document notarial i serveix per designar un apoderat. L’assistent personal és la sol·licitud, via judicial, per part del propi interessat, o directament d’un jutge, d’un assistent per a quan es dona la disminució de les seves facultats, però no la incapacitat. Per últim, existeix el document de voluntats anticipades, que fa referència a les instruccions que la persona capacitada elabora davant notari per a la realització d’actes i tractaments mèdics.

Pel que fa als instruments de caràcter complementari, en trobem cinc. La tutela, que pot ser voluntària (testament en relació als fills o autotutela) o bé judicial, és la més utilitzada. Consisteix a nomenar un tutor, que és una persona física o jurídica, com a representant legal de la persona i que n’exerceix els drets i en té cura, administrant i defensant els seus béns. Amb la curatela, en canvi, el curador designat no té la representació legal, tans sols té la funció d’assistir, complementant la capacitat d’obrar. Existeix també la figura del defensor judicial, que és nomenat de manera transitòria pel jutge mentre tutors o curadors no exerceixen les seves funcions o quan estan en conflicte d’interessos. Josep M. Bosch

Un altre instrument complementari és la guarda de fet, que es basa en tenir cura d’un menor o d’una persona incapacitada si no està en potestat parental o tutela o bé si els responsables d’aquestes funcions no les exerceixen. Aquesta figura té relació amb les funcions de les residències geriàtriques. El departament de la Generalitat responsable d’aquests establiments va dictar una instrucció (7/2017) i l’Audiència Provincial de Barcelona té estaberta una línia jurisprudencial basada en la necessitat de comunicar les guardes de fet per part dels centres residencials només en els casos d’usuaris propers al desamparament o que no puguin manifestar la seva voluntat. Per últim, ens trobem amb les mesures cautelars, que tant abans com durant un procés d’incapacitació poden ser demanades per un fiscal o pels interessats o bé poden ser exercides per un jutge d’ofici.

Per acabar, en el procés de presa de decisions de les persones grans, cal tenir present el rol dels professionals. Aquests han de treballar conjuntament amb l’àrea de treball social del centre, poden establir protocols de cribatge, emetre informes, orientar demandes al Ministeri Fiscal, quan ho vegin necessari i, en ocasions, actuar com a testimoni-pèrit.

 

Josep M. Bosch

Assessor de la Unió Catalana d’Hospitals

Quatre instruments per decidir el futur del nostre patrimoni

A qualsevol edat, però sobretot quan ens fem grans, és important preveure com volem organitzar el nostre patrimoni. El dret civil ens ofereix quatre instruments que ens ajudaran perquè siguem nosaltres qui ho decidim.

Acta d’autotutela

A causa de diferents malalties, moltes persones acaben perdent facultats i necessiten algú que en tingui cura. L’acta d’autotutela és un document notarial mitjançant el qual, mentre encara tenim coneixement, podem determinar quines persones volem que s’ocupin de la nostra persona (tutor) i del nostre patrimoni (administrador) en el cas que el jutge decreti la pèrdua de la nostra capacitat en un procediment judicial.

Poder general preventiu

Aquest document notarial, si tenim algú que ens cuida, ens permet nomenar aquesta mateixa persona, o una altra, perquè administri el nostre patrimoni, evitant l’acta d’autotutela. Amb això evitem el desagradable, lent i car procediment judicial d’incapacitació, llevat que algú (en interès nostre) l’insti davant del jutge. Aquest poder es pot fer pel cas de pèrdua de la capacitat, acreditada normalment per informes mèdics, o també es pot fer amb validesa a partir del mateix moment en què el fem.

Document de Voluntats Anticipades (també conegut com a Testament Vital)

Els avenços mèdics permeten allargar la vida artificialment, de vegades en unes condicions de manca absoluta de consciència. Gràcies a aquest document, que es pot formalitzar davant de notari o en document privat davant de tres testimonis, podem expressar les instruccions a tenir en compte sobre el que considerem millor en aquests casos, inclosos l’acceptació o el rebuig de determinats procediments terapèutics.

En aquest document, també podem designar un representant perquè ens substitueixi en el cas que no puguem expressar la nostra voluntat. A més, ens permet especificar si volem ser atesos a casa o a l’hospital, si volem rebre o no assistència religiosa, el rebuig al fet que es practiqui una autòpsia o si volem donar els nostres òrgans, entre d’altres coses.

Testament

Aquest és l’instrument més conegut i pot resultar molt útil per evitar disputes familiars. Si no fem testament, la llei decidirà per nosaltres el destí dels nostres béns i el seu criteri és que l’herència va primerament als fills, a parts iguals, i, en absència d’aquests, cap als néts. En tot cas, el vidu té l’usdefruit universal vitalici. Quan no es tenen descendents, tradicionalment s’havia considerat que l’herència anava als pares i després als avis, però el dret civil català ha fet aquí un canvi i ara el patrimoni passa abans al cònjuge o parella de fet. Per fer-lo es pot recórrer a un notari, que ens cobrarà un preu públic fixat al voltant dels 50 euros, i que té l’obligació d’informar-nos i aconsellar-nos la millor manera per assolir l’objectiu que desitgem.

No existeix una fórmula ideal, sinó que cadascú necessita un testament a mida de les seves circumstàncies i dels seus objectius. És bastant habitual que les parelles optin per un testament amb clàusules recíproques, popularment conegut com un ‘un per l’altre’, i després

per als fills; però també hi ha persones que prefereixen que la transmissió sigui directament als fills amb l’usdefruit universal al cònjuge vidu.

Sigui com sigui, el més important és que estiguem ben assessorats i que reflexionem sobre les conseqüències de cada opció. I per a tots aquells que tinguin reticències a utilitzar aquests instruments, cal que tinguin en compte que només actuant amb previsió podem evitar que un altre decideixi sobre la nostra vida i el nostre patrimoni.

Amb la col·laboració de: Albert Domingo, notari.

 

Voluntats anticipades: qui decidirà per mi quan jo no pugui?

Voluntats anticipades_Mutuam

Aquesta no és una pregunta banal, ben al contrari. En la societat actual, partim del convenciment que les persones tenen el dret d’expressar la seva voluntat, de decidir per elles mateixes en llibertat i sense coacció, en relació a la seva pròpia salut. Què passa, però, quan les circumstàncies no ens permeten manifestar aquesta voluntat?

Una de les eines de què disposem per defensar els nostres drets és el Document de Voluntats Anticipades (DVA). Aquest, és un document realitzat de manera lliure, per una persona major d’edat amb capacitat suficient, dirigit al metge responsable que l’atengui, on queda reflectit quin tipus d’atenció mèdica -cura, atenció, tractaments…- desitjaria rebre (o no), si es trobés en unes circumstàncies en què, degut a una malaltia, no pogués expressar la seva voluntat.

Garantir l’autonomia del pacient

El DVA podem considerar-lo com la màxima expressió de la voluntat de la persona quan aquesta no pot expressar-se, doncs posa de manifest de forma explícita els seus valors i els criteris de qualitat de vida des de la seva mirada (cultura, creences, religió, valors, preferències…). Aquest document té com objectiu promoure el principi ètic i legal d’autonomia del pacient, d’acord amb la Llei 21/2000 de 29 sobre els drets d’informació concernents a la salut i a l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. Per tant, aquest document té un grandíssim valor en situacions, per exemple, de pèrdua de la capacitat de parlar, de fer judicis per sospesar els pros i contres d’una determinada decisió i de reflexionar i comprendre les conseqüències que se’n deriven.

Així mateix, la persona que fa el DVA pot designar-ne una altra perquè decideixi quan ella no ho pugui fer. El representant és generalment una persona de la seva confiança, coneixedora de la seva voluntat i valors, que farà la funció d’interlocutor amb el metge / equip sanitari i vetllarà perquè es respecti el que diu el document. El DVA no només ajuda el professional a prendre decisions quan la persona no pot expressar la seva voluntat, sinó que contribueix a disminuir l’angoixa dels familiars o el representant quan aquests han de decidir per ella.

Les instruccions poden ser verbals o escrites – tant l’una com l’altra han de ser tingudes en compte pel metge -, però es preferible que siguin escrites perquè així es minimitza l’error d’interpretació. El DVA només té validesa quan la persona no pot expressar-se. En cas que conservi les capacitats i expressi verbalment una voluntat clara desprès d’haver escrit el DVA, el que realment té validesa és la voluntat verbal.

Quan és el moment?

Convé realitzar el document DVA quan la persona manté les capacitats i, preferiblement, amb el suport del seu metge de confiança. En malalts crònics, seria desitjable que el metge de referència els informés del procés de la seva malaltia, evolució, risc de complicacions i possibles tractaments en determinats contextos. Així es podria facilitar una reflexió i orientació en la presa de decisions tenint en compte els valors del malalt, aquest podria fer una planificació anticipada de decisions i explicitar el rebuig a un tractament.

Com formalitzar-lo?

La declaració del DVA es pot realitzar de dues maneres. Una opció és davant de notari, que no requereix de cap testimoni. L’altra, és davant de tres testimonis majors d’edat i en plena capacitat d’obrar, dels quals com a mínim dos d’ells no tinguin relació de parentiu fins al segon grau ni estiguin vinculats amb la persona per relació patrimonial.

Un cop formalitzat, és aconsellable registrar el DVA al Departament de Salut per facilitar-ne la difusió. Si ha estat validat davant de notari, aquest serà l’encarregat de registrar-lo. Si la validació s’ha fet mitjançant els tres testimonis, la persona atorgant serà la responsable d’efectuar-ne el registre, ja sigui entregant-lo al seu centre de salut, a l’oficina de la Generalitat o al Departament de Salut (Trav. de les Corts 131-159, Pavelló Ave María). El document ha d’incorporar-se a la història clínica de la persona. També és aconsellable que el representant o persones de confiança en tinguin una còpia.

El DVA no pot incloure previsions contra l’ordenament jurídic o les bones praxis mèdiques (tenint present que el malalt té dret a la limitació o negativa al tractament).

Es pot canviar o revocar un DVA?

El DVA no té caducitat però es aconsellable revisar-lo i renovar-lo si hi ha hagut canvis. Aquestes modificacions es poden realitzar sempre i quan la persona atorgant mantingui les seves plenes capacitats. En aquests supòsits, és convenient destruir el DVA no vàlid perquè no hi hagi dubtes.

Dra. M. Isabel Esquerdo Bellmunt, metgessa coordinadora del PADES Gràcia de Mutuam i Presidenta del Comitè d’Etica Assistencial de Grup Mutuam