Teràpies complementaries

En una sessió clínica, els professionals dels Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) de Mutuam van intentar donar resposta als dubtes amb què es troba el col·lectiu sanitari respecte als tractaments i tècniques al marge de la medicina convencional.

Cristian Carrasquer, coordinador mèdic dels PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) de Mutuam, va introduir la jornada justificant l’interès dels professionals de l’àmbit de la salut per les teràpies complementàries en el fet que molt sovint es troben que els seus pacients ja estan fent-les servir i que és habitual que els familiars els preguntin sobre possibles interaccions. Davant d’aquesta realitat, explicà el ponent, ha resultat necessari investigar sobre l’evidència científica que les sustenta, tot assenyalant que existeixen molts prejudicis. Carrasquer va reproduir la definició que fa l’OMS de les teràpies complementàries com un conjunt de pràctiques, coneixements i creences sanitàries que incorporen medicines basades en plantes, animals o minerals, teràpies espirituals i tècniques manuals, aplicats de manera individual o combinats, per mantenir el benestar i prevenir, diagnosticar i tractar les malalties. Destaca, de la definició que en fa l’organisme, el fet que no formin part de la tradició d’un país o no estiguin integrades en el seu sistema sanitari majoritari.

El doctor va recordar que en el marc de la Unió Europea les teràpies naturals en general no estan reconegudes per les autoritats sanitàries i, quan ho estan, és amb un grau de reconeixement inferior al de la medicina convencional. Respecte a la formació, va explicar que no hi ha una regulació específica, però existeixen diversos centres que ofereixen cursos i màsters.

La investigació portada a terme pels PADES es va centrar en les teràpies complementàries, que Carrasquer va voler diferenciar de les alternatives, i va utilitzar com a punt de partida una guia elaborada pel Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona que fa una revisió de la literatura existent per recollir la evidència científica. Diverses professionals dels PADES van glossar durant les seves intervencions a la sessió els grups de teràpies que van trobar més freqüentment i el seu grau d’evidència respecte a diferents ítems.

Van començar per explicar les teràpies de relaxació, que inclouen les tècniques de meditació, de visualització o d’imaginació guiada i de respiració i relaxació muscular progressiva. Segons Dolors Campos, infermera del PADES Sant Martí, s’ha vist que la meditació contribueix a una millora de la qualitat de vida disminuint símptomes, ja que activa un seguit de mecanismes cerebrals que fa que la construcció de l’experiència subjectiva del dolor sigui diferent. Hi ha evidència també de la seva utilitat per al tractament de l’estrès, l’ansietat, la depressió, per disminuir les sufocacions de dones en tractament hormonal substitutori, el dolor crònic en persones d’edat avançada i la fatiga de malalts sotmesos a tractaments de quimioteràpia.

Un altre conjunt de tècniques, provinents de la Xina antiga i que recullen sabers mil·lenaris, són les que conformen el Txi-kung, l’objectiu de les quals és eliminar tensions i estrès. Campos va relatar una experiència en què s’havia fet servir entre els professionals sanitaris i es va veure que en disminuïa l’estrès i en millorava la qualitat de vida. Semblant al txi-kung, hi ha el tai-txi, que es basa en el desenvolupament de l’energia interior mitjançant moviments suaus. El seu objectiu és, també, millorar l’estat anímic i la salut. Es va comprovar a més que millorava la qualitat del son i disminuïa el dolor i l’estrès. Així mateix, es va veure que, en els pacients en tractament de quimioteràpia, servia per prevenir la pèrdua de massa òssia.

D’altra banda, hi ha el ioga, una tècnica que ve de la Índia i que combina la pràctica d’unes postures específiques amb la respiració regular i la meditació. Campos va explicar que els estudis han revelat que millora els trastorns en la conducta alimentària, disminueix l’estrès i l’ansietat, incrementa la qualitat de vida i la capacitat pulmonar i disminueix la bronc constricció, entre d’altres.

Un altre grup sobre el qual es va parlar a la sessió és el que conformen l’acupuntura i la digitopuntura o shiatsu. D’acord amb l’acupuntura, al nostre cos hi ha canals energètics i xacres i, mitjançant la inserció i la manipulació amb agulles sobre el cos, s’incideix en aquests per tal de restaurar la salut i millorar el benestar del pacient. En la digitopuntura la incidència es faria mitjançant un massatge amb els dits, pressionant en punts concrets. Els estudis citats a la presentació haurien demostrat que milloren els símptomes en pacients que segueixen quimioteràpia i la qualitat del son i de vida en gent gran, així com que disminueixen l’agitació dels pacients amb demència.

La reflexologia podal, per altra banda, és una tècnica que parteix del fet que tots els òrgans es troben reflectits als peus i les mans. Per això, es fan massatges sobre les diferents zones energètiques per assolir l’equilibri i el terapeuta actuaria com a fil conductor de l’energia. Els estudis consultats van trobar que millorava la qualitat de vida i el maneig de símptomes com l’ansietat en pacients oncològics i que minvava el dolor dels membres fantasma.

D’altra banda, a la sessió es va parlar de la fitoteràpia, un tractament que es basa en la utilització de l’extracte dels principis actius de les plantes i es considera un disciplina de formació reglada. En el nostre pais, s’imparteix en la universitat de fàrmacia. Respecte les flors de Bach, el seu ús es basa en la creença que existeix una relació entre l’ànima humana i la manifestació de la malaltia i que cal anar a l’origen d’aquesta i buscar el no conflicte entre el cos i l’ànima. La ponent va explicar que s’ha comprovat que amb aquesta tècnica s’utilitzen menys fàrmacs durant l’embaràs i s’eliminen símptomes de l’estrès i l’ansietat.

El tacte terapèutic i el reiki són teràpies que es basen en la transferència d’energia universal per facilitar el benestar físic i espiritual. El terapeuta es posa al costat del pacient i col·loca les mans ben a prop seu per tractar desequilibris energètics. En aquest cas no hi ha cap evidència científica però la ponent va assenyalar que pot millorar el nivell cognitiu i disminuir l’ansietat en les persones grans i, en general, pot disminuir els nivells d’ansietat i estrès de persones sanes. També s´ha vist, sempre segons la ponent, pot ajudar a reduir el dolor, la depressió i l’ansietat en pacients que estan seguint tractament de quimioteràpia.

L’homeopatia és un sistema mèdic integral, que valora la persona com un tot. Es basa en el principi de similitud, que considera que la mateixa substància que provoca una malaltia, introduïda en petites dosis, pot portar a desenvolupar la resposta curativa del cos. Maribel Esquerdo, metgessa del PADES de Gràcia, va afirmar que, en alguns països, ha estat reconeguda pel sistema públic de salut i que diversos estudis molt heterogenis han demostrat que millora el tractament de les diarrees en les infàncies, les rinitis al·lèrgiques i la infecció en les vies altes. Cal recordar que els estudis publicats son de baixa qualitat, segons els criteris de medicina basada en l’evdència científica.

L’artteràpia és una tècnica que utilitza el procés creatiu, amb materials senzills i un entorn facilitador, per millorar el benestar físic i mental. Esquerdo va explicar que, en un estudi realitzat a l’Hospital de Sant Pau amb pacients amb càncer en un estat avançat, la majoria dels participants van assegurar sentir-se millor després d’unes sessions.

Per acabar, els professionals dels PADES van expressar la necessitat d’una regulació d’aquestes teràpies que eviti l’intrusisme i garanteixi una correcta aplicació. Així mateix, van posar de relleu l’etnocentrisme present a l’hora de jutjar aquestes tècniques, de les quals van destacar com a conclusió que són tractaments holístics,amb diferents nivells d´evidència científica, en algun cas nul·la, però que reforcen el poder de la paraula.

Amb la col·laboració dels professionals dels equips PADES de Mutuam i l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam