Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

Les noves tecnologies conquisten la Residència Rubi

Connecta't Residència Rubí

La Residència Rubí per a gent gran, un equipament de la Generalitat de Catalunya que gestiona Grup Mutuam, aposta per apropar als seus residents a les noves tecnologies amb el taller setmanal ‘Connecta’t. Aquesta activitat ha estat pensada per treballar les capacitats cognitives dels residents i la gent gran, a través de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Les sessions de treball consisteixen en un treball individualitzat i pautat, on es realitzen jocs de memòria amb tablets, fent que els sèniors es relacionin amb aquest recurs digital d’una manera molt beneficiosa i entretinguda. L’únic requisit per a participar és tenir ganes d’interactuar amb les noves tecnologies, i fomentar la cura de la memòria, de l’atenció, concentració, raonament i el llenguatge verbal i no verbal.

Gràcies a aquest taller, els usuaris entren en contacte amb Internet i la tecnologia amb l’objectiu de fer-los sentir còmodes. Donat que s’està tenint molt bona acceptació, es plantegen en un futur, sessions de grup per aconseguir altres interaccions. De totes maneres, ara per ara, el taller està tenint molt bons resultats i els residents gaudeixen molt d’ell, ja que veuen com van progressant les seves capacitats envers la tecnologia.

Dra. Sans: ‘Les eines digitals faciliten la coresponsabilitat sobre la salut per part dels pacients crònics’

En el marc de la Formació Continuada que la Fundació Mutuam Conviure ofereix als professionals de l’àmbit sanitari i assistencial, la doctora Mireia Sans, directora del CAP Comte Borrell i presidenta de la secció de metges de l’e-Salut del COMB, va impartir una xerrada sobre ‘Salut digital en el maneig del pacient crònic’. La ponent va parlar sobre la necessitat de conèixer les eines lligades a Internet davant d’una realitat en què molts usuaris ja les fan servir.

A Catalunya, s’està desenvolupant el Pla de salut 2016-2020, que inclou com una de les seves línies estratègiques la salut digital, i els professionals l’hem de conèixer’, va advertir Mireia Sans abans de destacar d’entre els objectius d’aquest document la introducció de l’experiència del pacient, a través del consell consultiu o les comunitats de pacients, per millorar els processos assistencials. La doctora va descriure algunes de les eines de salut digital més consolidades, com la recepta electrònica o la història clínica compartida, que permet als diferents professionals de la salut compartir documents sobre un pacient, però també va explicar-ne d’altres de menys esteses. Una d’elles va ser el Canal Salut http://canalsalut.gencat.cat/ca/index.html, una plataforma segura amb continguts segmentats per a la ciutadania – temes d’actualitat relacionats amb hàbits de vida saludables, informació sobre urgències, drets i deures dels pacients, funcionament del sistema de salut, etc.- i per als professionals – temes de salut, recursos formatius, etc. D’altra banda, va explicar l’encara poc conegut Cat@Salut La Meva Salut https://hccc.salut.gencat.cat/ca/web/guest/pre-login-cps, un espai digital en què el pacient pot accedir a la seva història, a més de fer tràmits i consultes en línia. Tot just se’n comença a fer difusió, reconegué Sans, que va encoratjar als professionals que s’hi donessin d’alta. ‘És una eina important, que permet tenir informació en un entorn segur i que fa que el pacient es coresponsabilitzi del tractament de les seves malalties i sigui més conscient de sí mateix’, va afirmar. A més, va assenyalar que contribueix a millorar la qualitat de l’atenció als pacients gràcies a la coordinació de les diferents línies assistencials. Tanmateix, va advertir que encara s’estan desenvolupant algunes de les seves àrees i que s’hi han d’introduir millores.

La doctora va subratllar també la importància d’eines com la telemedicina i la teleassistència, destacant especialment la seva utilitat en casos de patologia crònica. ‘Permeten l’intercanvi d’informació a distància, entre professionals, però també amb el ciutadà’, va assenyalar. Sans va parlar de la tele monitorització, que possibilita el seguiment dels pacients que estan a casa gràcies a una aplicació que envia les dades al professional, i va destacar en aquest sentit el projecte “Telèmac”, engegat el 2013 per l’ICS per monitoritzar malats d’MPOC. Així mateix, va esmentar eines com el telediagnòstic o la tele cirurgia.

Tòpics sobre l’ús de la tecnologia

La doctora va animar en tot moment els professionals a familiaritzar-se amb les eines digitals ja que els pacients, independentment de l’edat, ja les estan utilitzant. ‘Sovint pensem que les persones grans no estan avesades a les noves tecnologies, però trobem exemples de pacients d’una edat avançada i que no tenen un nivell formatiu alt que les estan fent servir bé’, va afirmar la ponent, que va assenyalar ‘la necessitat de la coresponsabilitat dels pacients crònics complexos’, cada cop més nombrosos. Pel que fa als adolescents, els va definir com a pacients totalment digitalitzats.

En general, va dir, els temes de salut – malalties, medicaments i temes de nutrició, sobretot – es troben entre aquells que els ciutadans consulten des del mòbil i ja hi ha moltes persones que demanen cita o que s’informen sobre els professionals o els centres abans de visitar-los a Internet. D’altra banda, va explicar que estan en creixement els weareables – dispositius que es porten a sobre- adreçats a temes de salut i que existeixen més de 250 aplicacions per gestionar la salut.

En relació a l’ús d’Internet per part dels metges, va explicar, d’acord amb un estudi d’àmbit català, que el 99 per cent tenen correu electrònic, el 13 per cent, una pàgina web, i un 8 per cent, un blog propi. Així mateix, va informar que el 60 per cent s’ha descarregat aplicacions de salut i que el 92 per cent es comunica amb altres professionals a través de les xarxes, però que el 54 per cent assegura no haver-les fet servir mai amb pacients.

Sans va donar també algunes claus per identificar continguts fiables relatius a salut a Internet per tal que els professionals, en comptes de dissuadir els pacients de cercar informació, els orientin sobre com fer-ho. Així, va explicar que el Col·legi de Metges de Barcelona ofereix un programa d’acreditació que permet als usuaris, mitjançant un segell, identificar aquelles webs mèdiques que publiquen continguts de qualitat. A més, va afegir que els metges podrien oferir-los un llistat d’enllaços de confiança perquè els puguin consultar. Pel que fa a les aplicacions mòbils, va admetre que, tot i que hi ha algunes iniciatives que intenten establir criteris de qualitat, ‘és bastant més complex i poc viable regular-ho a causa de la gran oferta’.

D’altra banda, la ponent va referir-se als canvis que planteja la salut digital en la relació entre metge i pacient, ja que, tal i com va recordar, el codi deontològic pel qual es regeixen els professionals es basa en el caràcter presencial. Per aquest motiu, va recomanar com a recurs el manual d’estil per a metges i estudiants de medicina, elaborat pel Col·legi Oficial de Metges per al bon ús de les xarxes socials.

Mantenir-se actualitzat

Pel que fa a les fonts d’informació de referència per a professionals, va assenyalar que la Blogosfera sanitaria http://wikisanidad.wikispaces.com/Blogosfera+Sanitaria, dins de Wikisanidad, té identificats 240 blogs classificats en temàtiques àmplies i seleccionats per metges i infermers. Tenint en compte la gran quantitat d’informació que es genera constantment a Internet, la doctora va recomanar l’ús de lectors d’RSS per poder estar al dia i estalviar temps.

Sans va parlar d’identitat digital i va assenyalar la importància que sigui el mateix professional que la creï, ja que la presència a Internet, mitjançant les mencions de tercers, és inevitable. Per dissenyar-la, va explicar, ‘primer hem de pensar quins són els nostres objectius i després escollir quines són les millors eines per aconseguir-los’. Entre les xarxes socials, va destacar, per ser les més utilitzades, Facebook, Youtube i Twitter, i va esmentar la possibilitat de vincular-les per tal que la informació que es publiqui en una d’elles es comparteixi automàticament en les altres. Pel que fa a Linkedin, la va definir com la xarxa social professional per excel·lència, en què, a més de publicar-hi el currículum, l’usuari pot adherir-se a grups d’interessos compartits per mantenir-se actualitzat o resoldre dubtes.

Amb la col·laboració de la Dra. Mireia Sans i Corrales. Metge de Família. Directora UGEAP l’Hospitalet Nord, ICS. Professora associada UB. Presidenta Secció metges e-salut del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona.

 

Tecnologia quotidiana per reinventar la jubilació

És inqüestionable que les noves tecnologies i Internet estan revolucionant les nostres vides i sacsejant el món en què vivim, en aspectes tan dispars com els processos de treball o la forma en què ens relacionem. Sabem, però, com afectaran la jubilació del futur?

El 2020, el 70 per cent de la població mundial tindrà connexió a Internet mòbil, o, si més no, això pronostica l’Informe Cisco Visual Networking Index. A les societats occidentals, la majoria de persones que arribin a la jubilació llavors ho faran plenament educades en la cultura digital i habituades a l’accés permanent a la xarxa. Abandonaran la dependència tecnològica en assolir els 65 o, més aviat, viuran de forma radicalment diferent a generacions anteriors aquesta etapa de la vida? Empreses i investigadors ja estan cercant solucions que millorin la qualitat de vida d’aquest col·lectiu que reivindica poder treure el màxim partit a la tercera edat. El que es coneix com a ‘Internet de les coses’, que es refereix a una xarxa d’objectes intel·ligents connectats digitalment, té un enorme potencial en aquest sentit.

Mobilitat i autonomia segures

Una de les qüestions que més preocupa les persones quan van fent anys és haver de dependre dels altres per desplaçar-se, fer la compra o mantenir la llar en bones condicions. La mobilitat és un dels àmbits en què la tecnologia intel·ligent es troba més implantada, i ja són força habituals els cotxes que aparquen automàticament i que ens adverteixen dels punts morts o del fet que ens acostem massa a un altre objecte. Alguns models en proves van un pas més enllà i permeten que, mitjançant la connexió amb un rellotge, es puguin obrir o tancar les portes, regular la temperatura o controlar les constants vitals del conductor per reaccionar de manera autònoma en cas de desmai.

Poder seguir vivint a la llar pròpia i sense necessitar gaire assistència és clau per preservar la independència i, en l’objectiu de fer realitat aquest desig, els objectes intel·ligents hi tenen molt a dir. Regular la climatització o tancar totes les portes de casa amb el mòbil aviat serà possible i, a això, cal afegir-hi els electrodomèstics que assumeixen funcions que fins ara feien les persones. Per exemple, neveres que mantenen un inventari del seu contingut i fan la comanda en línia, sistemes de gestió energètica amb accés a dades meteorològiques o finestres que permeten el pas just de l’aire per ventilar sense que haguem d’obrir-les.

Una supervisió invisible

Incorporar l’Internet de les coses a la llar pot servir, a més, per monitoritzar la salut de les persones que hi viuen. A tall d’exemple, podem esmentar electrodomèstics que controlen els hàbits alimentaris, un raspall de dents i una cafetera que identifiquen trastorns del son o un inodor que calcula el pes i el nivell de sucre de l’usuari. Tots ells podrien emetre un avís a persones de l’entorn o a un doctor en cas que es detectés qualsevol anomalia i facilitarien, doncs, poder gaudir d’una vida autònoma fins a una edat avançada.tecnologia-jubilació-2

D’altra banda, dir que les noves tecnologies de la comunicació han escurçat les distàncies i afavoreixen les relacions interpersonals no presencials no és cap novetat. Tanmateix, encara ens queda recorregut abans que la gent gran no en tregui el màxim profit. Si bé la soledat i l’aïllament es troben entre les seves preocupacions principals, encara són pocs els que fan servir les xarxes socials o les aplicacions per reforçar els vincles amb amics i parents. Per què no fer servir l’Skype per gaudir d’un sopar virtual amb el nét que ha marxat d’Erasmus o l’amiga que ha anat a una residència i no podem visitar sovint?

No s’acaben aquí, però, les possibilitats de les noves tecnologies, que poden contribuir a un envelliment més actiu tant des del vessant laboral com del lleure. Així, oferirien flexibilitat i comoditat a aquells qui vulguin allargar la seva activitat professional gràcies al treball remot mitjançant el mòbil o l’ordinador, però també reinventaran l’oferta d’oci. Per exemple, si les limitacions de mobilitat ens impedeixen visitar un museu, la realitat augmentada ens pot oferir una passejada virtual pel seu interior sense moure’ns de casa. En definitiva, tot això ens fa pensar que els avis i les àvies de la propera generació no veuran la tecnologia com un terreny reservat als joves, sinó com una eina per transformar la quotidianitat d’acord amb les necessitats pròpies de l’edat.

 

Com la “Internet de les Coses”, sacsejarà la jubilació

Amb la velocitat i la ràpida adaptació a cada etapa tecnològica, la vida del jubilats del futur (també) estarà modelada per la tecnologia, que a banda de proporcionar beneficis increïbles, farà emergir noves despeses, tant financeres com socials, que caldrà tenir en compte a l’hora de planificar la jubilació. Aquesta tecnologia és coneguda amb el nom de la “Internet de les Coses”, que afectarà a tots els àmbits (IoT: Internet of Things). Aquesta tendència tecnològica és pura intel·ligència artificial que enceta l’any 2016 amb força. Moltes empreses ja han començat a preparar-se per treure profit d’un entorn nou, on les coses, els objectes (maquinària industrial, electrodomèstics, cotxes…) podran connectar-se a Internet per a recollir, enviar i rebre dades. Aquí apareix el concepte de “Big Exemple internet de les coses
Data” avui sector emergent i en plena efervescència, que tracta sobre sistemes informàtics que manipulen grans quantitats de dades i que mitjançant la seva anàlisi es prenen decisions.

Diuen que aquesta tecnologia millorarà molt la qualitat de vida de la jubilació…us imagineu un món on tot el que ens envolti, sigui intel·ligent? article en aquest enllaç.

MUTUAM forma part de la càtedra de recerca en serveis d’atenció a la gent gran de l’UAB

Tres entitats de serveis a la gent gran (L’Onada, Vallparadís i Mutuam) han creat, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Càtedra OVM de recerca en serveis d’atenció a la gent gran. Les sigles OVM procedeixen dels noms de les tres entitats. La càtedra té vocació d’erigir-se en una plataforma per potenciar la col·laboració entre investigadors de la UAB i professionals del sector. Aquest any 2015 s’inicia una línia de treball sobre noves tecnologies aplicades a l’atenció a la gent gran i una altra línia sobre despesa sanitària als centres geriàtrics.

 A l’acta de signatura del conveni van assistir les tres entitats participants  amb el representant de l’UAB, doctor Antoni Salvà.

 

L’APP “061 CatSalut Respon” permet accedir al sistema públic de salut des del mòbil

L’aplicació mòbil pública i gratuïta 061CatSalut Respon és propietat de Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (Servei Català de la Salut) i està adreçada tant a ciutadans com a professionals de la salut. Aquesta eina té l’objectiu de facilitar l’accessibilitat del ciutadà a l’atenció sanitària. Previ enregistrament de les dades personals (nom, cognoms, DNI, número de targeta sanitària, etc.) i l’enviament d’aquestes juntament amb les de geoposicionament, permet oferir a l’usuari un servei de màxima eficiència i qualitat al posar-se en contacte amb el 061CatSalut Respon. L’aplicació és compatible amb sistema iPhone i Android i es pot descarregar des d’App Store o Google Play.

Assistència no presencial

mapa_OK

061 CatSalut Respon funciona com una finestra d’entrada única al sistema públic de Salut, ja que es tracta d’un servei que integra diferents nivells de resolució. Així, l’equip de més de 200 professionals – entre metges, infermers i tècnics – que hi al darrere, després de la valoració del pacient, té la capacitat de realitzar tràmits administratius, donar consells de salut, adreçar el ciutadà al centre de salut més adient, enviar un metge a domicili o, en cas que sigui necessari, activar una ambulància o un helicòpter medicalitzat del SEM. A més, permet el reconeixement dels pacients crònics i complexos i d’altres que requereixen un especial seguiment.

L’app informa de quan cal trucar al telèfon 061 CatSalut Respon i permet ubicar en un mapa els centres i equipaments de Salut de tot Catalunya, en referència a la localització de l’usuari. També ofereix informació sanitària, doncs permet accedir a vídeos i consells de salut així com rebre avisos i notificacions relacionades amb la salut.

Especificitats de l’app 061 CatSalut Respon

  • El grau de privacitat està sempre sota el control de l’usuari, de tal manera que aquest pot activar o desactivar l’enviament de les dades personals i/o la seva geoposició.
  • Tenint desactivades les dues opcions, segueix essent possible realitzar la trucada des de l’app.
  • És compatible amb els programes que permeten la lectura de pantalla a les persones amb deficiència visual.

Article de Xavier Trelis, Àrea Sanitària de Grup Mutuam

Al Japó, proven ja un cotxe autònom pensat per a la gent gran

Aquest cotxe autònom és obra d’un grup d’investigadors nipons que pretén donar solució exclusivament a les necessitats de mobilitat de la gent gran que viu a les zones rurals del país. Aquest cotxe és la culminació d’una tasca iniciada fa 17 anys que no acabarà fins que el cotxe no es posi a la venda, prevista al llarg de la propera dècada. El vehicle parteix d’un cotxe convencional carregat de sensors, càmeres i radars que reconeixen tota mena d’obstacles. La idea és que aquest turisme pugui fer el recorregut traçat sense que ningú hagi de fer res, motiu pel qual s’ha dissenyat un software que controla tots els dispositius: volant, frens, accelerador, intermitents i molts d’altres. Japó és avui un dels països que treballa més activament per impulsar la mobilitat autònoma, malgrat hagi estat superat pel Regne Unit, que ja admet la circulació de cotxes sense pilot, com és el model “Lutz Pathfinder”, pensat per al transport de petites mercaderies, turistes o persones de mobilitat reduïda.

Pathfinder i la gent amb mobilitat reduida

 

El 67% de la gent gran voldria accedir a serveis sanitaris des de casa

Acces serveis sanitaris des de casa

La gent gran també puja al tren de la tecnologia, especialment en l’àmbit de la salut. Un estudi de la Consultora Accenture ha posat de manifest que al 67% de la gent amb més de 65 anys li agradaria accedir a serveis sanitaris des de casa seva, i tenir control de la seva evolució des del mòbil. L’estudi, que ha tingut en compte l’opinió de 10.730 persones majors de 65 anys d’una dotzena de països, incloent-hi Espanya, afirma que el 57% dels enquestats ja fan ús de la tecnologia que ofereixen alguns sistemes sanitaris per consultar les seves dades, i que tot indica que aquesta xifra creixerà a mesura que s’hi sumin més prestacions i es generalitzi encara més l’ús de la tecnologia per part de les generacions sèniors actuals i de les que vénen, encara molt més nadius es pel que fa a la tecnología.

La Wii-teràpia: una nova forma de mantenir-se actiu dins les residències geriàtriques

Fa uns anys que les noves tecnologies s’estan introduint en nous camps d’intervenció i recerca en l’àmbit sanitari, com és la rehabilitació.  El que va ser ideat com un dispositiu electrònic per a l’entreteniment ha demostrat ser també una eina perquè els avis ingressats en una residència geriàtrica, aprofitin tots els beneficis de les consoles.

La consola Nintendo Wii (Wii-teràpia) s’està utilitzant com a teràpia rehabilitadora en moltes institucions arreu del món, aportant un seguit de beneficis físics i psicològics:

  • Millora la sensació de benestar general.
  • Millora la salut física i la psicologia global.
  • Millora les funcions cognitives
  • Millora l’equilibri.
  • Millora la mobilitat i precisió de les extremitats superiors.
  • Millora la coordinació oculo-manual.
  • Redueix el risc de patir determinades malalties (HTA, malalties cardíaques).
  • Ajuda a controlar malalties com la obesitat, la diabetis o la hipercolesterolèmia.

La Wii-teràpia és una teràpia no farmacològica basada en models psicosocials que tenen com a finalitat rehabilitar funcions alterades, intentant minimitzar els dèficits, potenciant  l’autoestima i potenciant les capacitats residuals del individu. Va dirigida a persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat, sense alteracions de conducta i sense discapacitat sensorial (visió i oïda). Es basa  en el  potencial de les consoles com alternativa lúdica d’estimulació cognitiva i física. Utilitzant aquesta consola  i jocs d’entrenament cerebral es pretén generar una situació lúdica que potenciï l’estimulació de les funcions cognitives superiors i la interacció social.

Els objectius principals que es treballen amb la Wii-teràpia són els de promoure i garantir un estat de benestar mitjançant el  joc, potenciar la interacció social, treballar gran part de les funcions cognitives superiors -com raonament, memòria, atenció o orientació-  i potenciar l’estat físic de la persona amb diferents jocs amb què es treballa el  moviment de les diferents  parts del cos.

L’experiència a la Residència Vila-seca

A la Residència Vila-seca (Tarragona) tenim l’exemple de la consola de videojocs utilitzada com a mètode terapèutic. La Witeràpia s’introdueix per primera vegada a la  Residència Vila-seca l’any 2010 com una nova forma de treballar tant les capacitats cognitives com físiques. Es porta a terme una vegada per setmana, amb el joc Big Brain Academy, amb què es treballa a nivell cognitiu. Quan és necessari, també es fa servir a Rehabilitació amb el joc Wii sport Resort, amb el qual treballem a nivell físic. L’acció es realitza en grup, amb un màxim 10 persones, i té una durada de 45 minuts. Sempre supervisat per un professional (fisioterapeuta, terapeuta ocupacional i psicòleg), es poden treballar molts aspectes adaptats a les característiques de cada persona.

Bibliografia:

http://www.crealzheimer.es/crealzheimer_01/terapias_no_farmacologicas/wii_terapia/index.htm

http://www.crealzheimer.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/guadeimplantacinwii.pdf

 

Cristina Saltó, fisioterapeuta Residència i Centre de Dia Vila-seca

Natalia Guinart, psicòloga de la Residència i Centre de Dia Vila-seca