Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La Residència Sant Cugat i la seva “Botiga solidària” participen a la festa “Fem barri” del municipi

Residència Sant Cugat

Com cada any la Residència Sant Cugat de titularitat pública que gestiona Grup Mutuam, va participar d’una forma molt activa a la “Festa Fem Barri”, amb la resta d’entitats que formem part del barri de Sant Francesc i zona Monestir de Sant Cugat. L’objectiu d’aquesta festa és el de fer visibles a totes les entitats del barri. “Fem barri!” és una trobada oberta i molt variada que està dissenyada per generar vincles veïnals, mostrar el potencial associatiu i cultural dels barris del Monestir i Sant Francesc i fomentar la unió en el territori. Aquesta 4a edició, ha estat més popular i amb més participació que la darrera. Entre les entitats s’hi troben entitats religioses diverses, entitats esportives, associacions d’àmbit social i sanitari, escoles, instituts, casals i esplais i comerços del barri, entre d’altres. Cada entitat disposava d’un espai on mostraven la seva activitat i fins i tot tenien a la venda productes per comprar, amb una finalitat merament social. Algunes d’elles van organitzar activitats de participació pública com ara actuacions musicals, dansa tradicional o dansa moderna i també es va habilitar un  espai on fer una parada i refrescar-se, picant alguna tapa. En concret la Residència Sant Cugat per a gent gran va posar a la venda algunes manualitats fetes pels mateixos residents, que venien a un preu simbòlic, sota el nom “Botiga Solidària”.

Residència Sant Cugat

Casajús: ‘Hem de fer un pas endavant, no podem seguir mesurant la qualitat assistencial com ho hem fet durant dècades’

Rafael Casajús 1a Jornada Residencial

El terapeuta ocupacional de la Residència Sant Cugat Rafael Casajús va fer una intervenció en la 1a Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam. En el marc d’una taula rodona sobre les experiències dels centres de l’entitat en la implementació de l’ACP, ell va centrar-se en la relació entre aquest model i el sistema de gestió de la qualitat.

Rafael Casajús va plantejar la seva ponència imaginant-se a ell mateix de gran i compartint amb els assistents a l’acte les preguntes que es faria abans d’entrar en una residència: Com em cuidaran? Com són les persones que em cuidaran? Com s’organitza el centre? A la primera pregunta, va afirmar que li agradaria que li responguessin que es tindrà en compte la seva identitat i dignitat com a persona, i que, més enllà de la seva problemàtica, també consideraran les seves potencialitats, conjuntament amb la seva biografia i història de vida i els seus interessos i aficions. ‘Si bé la residència mai no arribi a ser la meva llar, m’agradaria que fos el més semblant possible a ella’, va reclamar el ponent, que va assegurar, a més, que això es correspondria amb el decàleg de l’ACP.

A la segona pregunta, el terapeuta ocupacional va explicar que li agradaria que li  responguessin que els professionals del centre tenen un conjunt de competències tècniques específiques però també un seguit de competències transversals que han d’anar en la línia del model d’ACP. ‘El model, a part de la teoria, necessita l’ànima’, va alertar el ponent, que considera que la vessant humana es reflectiria mitjançant l’exercici aquestes competències per part dels professionals. ‘Amb això – va assegurar -, estem parlant de la necessitat de la creació d’un model de gestió i d’organització per competències, i va explicar que en els centres caldria definir les competències genèriques, fer una anàlisi dels llocs de feina, definir els diferents perfils per competències, fer una avaluació i, possiblement, una redefinició de perfils i una promoció dintre de l’equip.

Casajús va explicar que a la tercera pregunta que es faria davant l’ingrés en una residència, voldria que li responguessin que aquesta s’organitza en línia amb un sistema de gestió de la qualitat d’acord a les normes ISO 9001/2015 que servís per a una correcta gestió i per a una millora contínua del servei. Li agradaria, en aquest sentit, que es tinguessis en compte les avaluacions, els indicadors i els protocols procedents d’institucions de referència. El ponent va compartir la seva reflexió sobre la necessitat de creació d’un sistema de gestió de la qualitat que es correspongui amb el treball en ACP, però que busqui la transversalitat i complementarietat del model amb la gestió i organització per competències. Tot això, va afirmar ‘ha d’anar de la mà per obtenir com a resultat la millora de la qualitat de vida dels usuaris, així com una maduració de l’equip i una millora del servei’. L’objectiu, va assenyalar, és incórrer en el concepte d’excel·lència.

El ponent va dedicar una part important de la seva intervenció als indicadors que es fan servir per avaluar en l’àmbit dels serveis socials, mostrant-se crític amb les limitacions que poden tenir alguns dels més habituals. Respecte al rati de caigudes dels usuaris per avaluar la qualitat assistencial va dir que, tot i que s’ha d’utilitzar, perquè les caigudes són un factor de risc en persones grans, no és, per si sol, un indicador prou útil des del model de l’ACP. Tenint en compte només aquest indicador, va assenyalar, ‘estem prioritzant la necessitat de seguretat per sobre d’altres necessitats, com la inclusió, l’ocupació, el confort, autonomia’. Per això, va afirmar, ‘el rati de caigudes és incomplet i cal enriquir-lo’. En aquest sentit, va assegurar que cal revisar el concepte de qualitat en els serveis socials i que, si fins ara s’ha mesurat bàsicament amb mètodes quantitatius, cal introduir nous indicadors que ens permetin conèixer les valoracions subjectives de les persones. ‘Hem de fer un pas endavant, no podem seguir mesurant la qualitat com ho hem fet durant dècades’, va llançar. Tot i reconèixer que encara no està gaire clar com fer-ho, va assegurar que s’està treballant en aquest sentit i que hi ha propostes interessants, com els indicadors que recull la de la Societat Espanyola de Gerontologia i Geriatria. Per últim, Casajús va assenyalar que, amb l’ACP, ‘és necessari anar construint totxo a totxo i partint de la complementarietat amb altres eixos’.

Àvies de la Residència Sant Cugant teixeixen xarxes intergeneracionals

Teixim ciutat Residència Sant Cugat

La Residència Sant Cugat, un equipament públic gestionat pel Grup Mutuam, participa en el projecte Lletres filades, una proposta intergeneracional en què, mitjançant el brodat experimental i la poesia visual, àvies, cuidadors, nens i nenes i educadors intercanvien sabers i experiències de vida. Ho fan en trobades periòdiques amb l’Associació Gilgal, Il Bosco Blu, el Museu de Sant Cugat, el Museu del Tèxtil de la ciutat i l’artista mexicana Gimena Romero, que esdevé font d’inspiració per a tots.

El projecte forma part del programa de desenvolupament comunitari Lletres entre les Pedres, que promou la descoberta de patrimonis intangibles de la ciutat i que té lloc al Monestir de Sant Cugat. En total, participen set àvies a Lletres filades.

Encara no coneixes la Residència Sant Cugat?Ampliar informació

Un casal per a infants anima la Residència Sant Cugat

Residència Sant Cugat i Casal d'infants

Com cada any el mes de juliol, la Residència i el Centre de dia de Sant Cugat, gestionats per Grup Mutuam, organitzen, juntament amb el Casal per a infants GILGAL, una activitat adreçada a infants del barri amb pocs recursos econòmics: el Casal solidari d’estiu. Amb una durada d’una setmana, que enguany ha estat la primera del mes, és totalment gratuït per a les famílies. S’hi han acollit una trentena de nens i nenes i ha comptat amb la feina voluntària de diversos professionals del mon artístic i musical.

Bona part d’aquestes activitats es duen a terme a les instal·lacions de la residència conjuntament amb els avis i àvies residents. L’acte principal es fa l’últim dia, amb la representació d’un musical, en què els resident dels centre fan de narradors. En aquesta ocasió, la cloenda del casal va comptar amb la presència de Carmela Fortuny, tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Encara no coneixes la Residència Sant Cugat per a gent gran?Ampliar informació