El compromís amb la promoció de la recerca, impulsa a la Fundació Mutuam Conviure, a convocar un any més el Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència, el qual arriba a la seva 5a edició. Aquest està dotat amb 6.000€ per a contribuir en la millora en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran i l’atenció a la dependència. Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei de l’àmbit establert a Catalunya.
La data límit de presentació dels projectes és el dilluns 4 de setembre de 2023. El jurat estarà format per cinc persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de 6a Jornada d’Atenció a la dependènciaque organitza l’entitat i que se celebrarà el 20 de setembre.
Carolina Ferrero, adjunta de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, i Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, formen part de la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) del Grup Mutuam. Des d’aquesta, engeguen una campanya divulgativa per sensibilitzar a tots els professionals del grup en els conceptes bàsics d’una atenció centrada en les persones. Aquest model, amb el que es treballa des de fa més de 11 anys, es basa en aproximar-se i cuidar a les persones des de la individualitat i el respecte pels seus valors i les seves preferències.
Com explicaríeu què és l’Atenció Centrada en la Persona a algú que no és del sector sociosanitari?
Marisa: Es tracta d’un enfocament basat en cuidar les persones d’una manera més individualitzada, tenint en compte que cadascuna de nosaltres té unes necessitats, unes preferències i uns valors diferents. Per aconseguir-ho, cal incorporar les persones en la presa de decisions de tot allò que les afecta i respectar-les i acompanyar-les en els seus projectes de vida.
Per què el Grup Mutuam ha adoptat de forma tan compromesa l’enfocament de l’ACP?
Carolina: Creiem que, en una empresa que es dedica a l’atenció a les persones, aquesta mirada hauria d’estar en la base de la nostra feina. L’enfocament individualitzat és el que farà sentir a la persona que el que rep és el que necessita. L’objectiu és que les residències i centres per a gent gran siguin el més similars possible a casa seva i això implica treballar-hi amb aquesta aproximació.
Marisa: Perentendre d’on neix el compromís de MUTUAM amb aquest enfocament, hem de tenir en compte també com ha evolucionat la societat. Anys enrere, estàvem acostumats que el pare, el govern, el capellà o el metge decidissin per nosaltres qüestions de la nostra vida. Aquesta manera d’entendre la vida ha canviat totalment i ara volem decidir per nosaltres mateixos qui volem ser, quin és el nostre projecte de vida… Volem prendre les nostres decisions i que siguin respectades.
Aquí entrarien en joc conceptes fonamentals en l’ACP com l’autonomia i l’autodeterminació.
A nivell pràctic, com és el treball centrat en la persona en el dia a dia de les residències i centres per a la gent gran?
Marisa: Vol dir que hem d’escoltar molt i conèixer molt la persona que cuidem, saber-ne els valors i gustos per poder-la cuidar com ella vol. També implica, que les hem d’incloure en les decisions del dia a dia, afavorint que se sentin part de la organització del centre.
Com va arribar l’ACP al Grup Mutuam ara fa ja 11 anys?
Carolina: Les primeres informacions respecte a aquest model d’atenció a persones dependents va arribar des de l’Administració. Llavors, vam decidir entomar el repte de la transformació i vam buscar entitats externes que ens poguessin acompanyar en aquest procés. Vam fer la prova pilot en alguns centres i vam veure que aquell era el model amb el qual havíem de treballar. A partir d’aquí, vam definir uns pilars que ens semblaven fonamentals -com el de la figura dels professionals referents o la creació de fitxes que recollissin la història de vida i preferències de les persones- i vam anar estenent l’ACP a la resta de centres.
Cn aquell moment, com va ser la rebuda d’aquesta nova manera de treballar per part dels i les professionals dels centres?
Carolina: La veritat és que alguns d’ells ja ho estaven fent així, però no ho sabien. Pel seu tarannà, ja havien tingut la inquietud de voler saber de la persona i d’oferir-li aquesta atenció personalitzada. Així que, quan vam començar a fer la formació, n’hi va haver que van dir ‘això ja ho estava fent jo!’. A d’altres, se’ls va haver d’acompanyar perquè entenguessin què era aquesta transformació.
Marisa: Ha costat més quan es tractava d’abordar qüestions de salut. Als o les professionals els ha resultat molt difícil no imposar el que creien millor per a la persona i acceptar segons quines decisions. Per exemple, quan algú es nega a seguir la dieta que li convé en termes de salut. A alguns encara els costa, però ara el model ha calat bastant i tothom té incorporat que, almenys, cal escoltar el que vol la persona.
Des d’aleshores heu trobat altres obstacles per implementar aquesta manera de treballar?
Carolina: Ningú no ens diu que no li agradi treballar amb aquest model. El que cal és trobar la manera de compatibilitzar el compliment de les tasques que tens encomanades amb aquesta mirada més individualitzada de l’atenció. La queixa que apareix sovint és que als i les professionals els falta temps. Així que, tot i que l’ACP promou centrar-se en les persones i no en les tasques, la pressió per manca de temps porta als equips a prioritzar el compliment de tasques i no centrar-se tant en les persones
Llavors, sense més temps, no es pot aplicar?
És cert que si les ràtios de professionals estiguessin més adaptades al perfil de persones als que cuidem es podria oferir una atenció més personalitzada i adaptada al ritme de la persona, però no sempre és el temps el factor clau que fa que no es treballi amb aquest enfoc. Per exemple, per entrar a una habitació, cal picar la porta abans, saludar la persona pel seu nom, no encendre-li el llum sense avisar, etc. I això no comporta més temps.
Marisa: Està clar que, amb més temps, podríem acompanyar millor les persones usuàries en qüestions emocionals, però sí que podem aprofitar l’estona en què l’estem atenent per oferir aquesta qualitat en el tracte.
Què creieu que aporta l’ACP als professionals?
Marisa: Fa que se sentin més satisfets amb la seva feina. Gràcies al treball amb els professionals de referència, es creen uns vincles personals que contribueixen a l’augment de la satisfacció per les dues bandes.
Carolina: De fet, vam fer enquestes sobre com havia afectat la Covid a l’assistència que estàvem oferint i es va posar de manifest que la majoria de la plantilla creia que l’ACP havia de ser el model amb què havíem de treballar.
Quin paper juga l’ACP en el Pla de Responsabilitat Corporativa del Grup Mutuam?
Carolina: L’ACP impregna molts aspectes de la responsabilitat social de l’entitat, per això l’eix 3 del nostre pla, que fa referència a les persones usuàries i les seves famílies, està pràcticament tot centrat en el model assistencial.
Per què es va crear la Comissió d’ACP, ara fa ja 6 anys?
Carolina: Ja teníem un grup de treball d’ACP en l’àmbit residencial quan se’ns va encarregar que creéssim la comissió, en línia amb altres comissions transversals que té Grup Mutuam. Té sentit que, si és la base del nostre model assistencial, es creés un espai transversal dedicat al tema.
Quina tasca porteu a terme?
Marisa: Bàsicament, és un espai de reflexió i per compartir bones pràctiques i novetats del sector en el qual participen persones de diferents departaments. També és una eina per fer difusió d’aquesta filosofia al conjunt de l’entitat.
Justament aquest objectiu de difusió és el que voleu reforçar ara. Què teniu pensat?
Carolina: Estem treballant conjuntament amb el Departament de Màrqueting una campanya per poder arribar més lluny. Tenim prevista la creació de missatges breus i infografies per explicar conceptes de l’ACP i contribuir a generar consciència. Això es traslladaria a l’equip professional mitjançant diferents canals, com el correu electrònic, la intranet. les xarxes socials o, fins i tot, per WhatsApp. La idea és impregnar d’aquesta filosofia a tota l’entitat.
Comissió d’Atenció Centrada en la Persona del Grup Mutuam
La reducció de residus i la gestió adequada d’aquests és clau per reduir la petjada ambiental. Per això, al Grup Mutuam, s’han adoptat diverses mesures encaminades a aquest objectiu, emmarcades en el compromís mediambiental que el Pla de Responsabilitat Social Corporativa de l’entitat recull. Entre aquestes, destaca la contractació d’una empresa especialitzada en la recollida i gestió de residus perquè treballi amb les residències on no es fa separació en origen.
Als diferents centres i serveis del Grup Mutuam, es generen tot tipus de restes procedents de l’activitat pròpia i de l’activitat quotidiana de les persones que hi treballen, les usuàries i les seves famílies. Tot i que en alguns d’ells ja s’havien portat a terme diferents mesures per reduir els residus i fomentar el reciclatge, el Comitè d’RSC està impulsant noves accions que permetin al conjunt de l’entitat progressar en matèria de sostenibilitat.
Primer de tot, es va fer un estudi dels residus que es produïen a cada centre o servei a partir d’enquestes. Després, es van classificar aquests d’acord amb les categories que estableix la normativa europea. També es va fer una anàlisi de com es reciclaven els residus de cadascuna d’aquestes categories. Això va permetre conèixer la situació exacta i poder escollir la millor solució.
Separació en destinació
A diferència del que estem acostumats a fer en l’àmbit domèstic, que es basa en la selecció dels residus en origen -per això a casa tenim contenidors on llancem les diverses fraccions-, a la majoria de centres del Grup Mutuam s’ha apostat per un model que es basa en la recollida conjunta -un únic contenidor per a totes les fraccions- per a una separació posterior a la planta on es tractaran per reciclar-los.
Una de les empreses que s’ha contractat per recollir, transportar i gestionar els residus és Foment del Reciclatge, del Grupo Everest. La companyia disposa de la planta de tractament més gran de Catalunya, a la qual incorpora les darreres tecnologies per a la reducció de residus. Una delegació del Grup Mutuam va visitar-la el passat novembre per conèixer de primera mà el procés i quina és la destinació final d’allò que es llença.
Quan els residus arriben a la planta s’inicia un procés de valorització en dues fases. En la primera, es produeix una segregació automatitzada per fraccions i, en la segona, els materials que no es poden segregar es tracten per convertir-los en combustible.
Enfocament transversal
El Grup Mutuam està impulsant als centres accions de divulgació per tal que famílies i professionals coneguin el model de gestió de residus que s’hi està aplicant, ja que s’ha detectat entre aquests col·lectius una creixent inquietud pel reciclatge i l’impacte ambiental de les activitats quotidianes. L’entitat preveu també organitzar xerrades per explicar el conjunt de mesures en matèria de sostenibilitat que s’estan desplegant.
Més enllà de l’extensió de la gestió ecològica dels residus, també s’ha implementat una estratègia per minimitzar-ne la generació que abordarà, en diverses fases, les diferents tipologies. S’ha començat pel plàstic d’un sol ús. En aquest sentit, en les comandes dels centres, ja s’han eliminat les opcions que contenen aquest material, com gots, plats, coberts, etc. Així mateix, des de Serveis Centrals, s’han posat en contacte amb els proveïdors habituals per tal que oferissin alternatives al plàstic. En cas que sigui necessari fer servir aquest material, s’opta perquè sigui reutilitzable, reciclat i/o reciclable.
Una de les accions més recents en aquesta línia ha estat obsequiar tot l’equip professional amb ampolles reutilitzables, que poden omplir d’aigua a les fonts d’osmosi que s’estan instal·lant als centres. Amb el mateix esperit, el Comitè d’RSC segueix treballant per identificar possibles millores que redueixin la petjada del Grup Mutuam.
L’Àstrid Garcia té 34 anys i ja en fa 10 que va començar a col·laborar com a voluntària al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, ubicat a Sabadell. Al llarg d’aquest temps, ha acompanyat tres persones usuàries a fer sortides per la ciutat i ha compartit temps de qualitat amb elles. En la seva vida professional està allunyada de l’atenció a les persones i la seva inquietud està motivada per raons personals.
Quan vas començar a fer de voluntària i per què?
Vaig començar fa uns deu anys i en la decisió de ficar-m’hi hi va tenir molt a veure la pèrdua dels avis amb qui vaig créixer. Amb la meva àvia, especialment, hi tenia molta connexió, era una referència per a mi. M’agradava estar amb ella i amb les seves amigues i, d’alguna manera, volia recuperar aquest contacte amb la gent gran.
Com vas arribar al Centre Assistencial Mutuam La Creueta?
A l’Ajuntament de Sabadell vaig veure que hi havia unes crides al voluntariat i m’hi vaig apuntar. Vaig fer una entrevista amb l’educadora social del centre i llavors vaig començar un voluntariat que consisteix a acompanyar una persona resident a passejar.
Com va ser aquella primera experiència?
Em van assignar una senyora que tenia moltes ganes de sortir però que ho tenia complicat per fer-ho perquè anava en cadira de rodes i no era autònoma. A més, tenia pocs familiars i eren grans, així que no podien ajudar-la. Vaig estar acompanyant-la en les seves sortides durant un parell d’anys. Quan ella va morir, vaig deixar el voluntariat durant un temps, però seguia en contacte amb l’educadora social de Mutuam La Creueta i disponible per si algú altre necessitava acompanyament.
I què va passar?
Em va trucar i vaig reprendre el voluntariat amb una altra senyora que estava en la mateixa situació. Cognitivament estava molt bé, però físicament estava impedida. La vaig acompanyar durant uns tres anys. Amb l’arribada de la Covid, vam estar força temps en què l’accés a les residències estava molt restringit i no vaig poder seguir amb el voluntariat. Ara que la situació s’ha normalitzat, he tornat a fer-ho. Aquest cop, amb l’Àngels, una senyora que és bastant jove i físicament és autònoma però que, en canvi, està perdent progressivament la memòria. Això ha canviat una mica el meu rol. Abans la meva tasca consistia més a assistir, a ser una mica les cames de la persona a qui acompanyava. Ara es tracta més aviat d’ajudar a mantenir actiu el cap d’aquesta resident.
Què t’aporta acompanyar persones grans?
M’agrada molt l’experiència. En el dia a dia, si no tens a prop persones d’aquesta edat, no t’hi relaciones. En el meu cas no la tenia i la volia. Per mi, doncs, l’experiència del voluntariat és enriquidora per a les dues bandes.
Què creus que li aporta a l’Àngels aquest voluntariat?
A banda de poder sortir del centre, també el fet de poder estar amb gent jove. Tot i que ella sí que té força família, la situació és diferent. Quan sortim, ja no és una més en un grup, sinó que estem només les dues i anem on ella vol i parlem de les coses que li venen de gust.
On aneu o quines coses feu quan esteu juntes?
Normalment anem a passejar pel centre de Sabadell. Durant les festes de Nadal, vam anar a veure el pessebre, la Fira de Santa Llúcia, el calendari d’advent… Quan són rebaixes, doncs anem a veure botigues o, si no, prenem alguna cosa i parlem de la nostra vida. També tenim previst agafar un dia el tren i anar a la zona de la ciutat d’on és ella. L’objectiu, sobretot, és sortir i prendre l’aire.
Ella havia tingut acompanyament d’alguna altra persona voluntària?
No, és la primera vegada. De fet, així com les altres persones a qui havia acompanyat no havien qüestionat mai la meva tasca, a ella li va costar d’entendre que algú de manera voluntària volgués venir a passejar amb ella. Es pensava que hi havia gat amagat!
Com et guanyes la confiança d’aquestes persones?
De manera natural, sent jo mateixa. Com ho són elles amb mi. Es tracta d’escoltar-les i adaptar-se al seu ritme i les seves preferències. Les coses flueixen de manera natural.
Quan us trobeu?
Un cop per setmana, un parell d’hores o tres. En el meu cas, per fer-ho compatible amb la feina i els horaris de la residència, hi vaig els divendres.
Què ha de tenir una persona que es plantegi fer un voluntariat d’aquest tipus?
Sobretot, ha d’agradar-li la gent gran. De vegades, em trobo amb persones de la meva edat que no tenen gaire empatia cap a elles ni les comprenen. Estan molt estesos tòpics sobre la gent gran com que es colen als llocs o que es queixen per tot i això no és cert. Així doncs, és important que la persona voluntària tingui capacitat d’escolta i d’empatia. La resta surt sol.
Creus que t’ha canviat d’alguna manera l’experiència?
Sí, tot i que jo ja era molt conscient de la situació de la gent gran en la societat actual, ara encara en soc més. He après com és viure en una residència -els meus avui no hi van estar- i el valor que tenen aquestes sortides a l’exterior i el fet de poder estar en contacte amb altres persones.
A qui recomanaries un voluntariat amb gent gran?
En el meu cas, la feina que faig no té res a veure amb l’àmbit social i, per tant, la meva motivació és purament personal. Ara bé, la gent que està fent estudis en l’àmbit de l’atenció a les persones o la intervenció social -educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, etc.- estaria molt bé que fessin un voluntariat d’aquest tipus. De fet, jo convido tothom a fer-ne, encara que no sigui amb persones grans, perquè som éssers socials i vivim en comunitat. La petita aportació que cadascú hi pot fer és important.
Si tens interès a fer un voluntariat a algun dels centres del Grup Mutuam, pots escriure un correu a informacio@mutuam.com o trucar al 93 380 09 50.
Una delegació del Grup Mutuam va visitar les instal·lacions de Foment del Reciclatge, proveïdora de l’entitat, per comprovar com la gestió dels residus que es generen als centres i residències es porta a terme de forma òptima i sostenible i d’acord amb la normativa mediambiental vigent. En l’equip que s’hi va desplaçar per conèixer bé el procés hi havia tres membres del Comitè d’RSC del Grup Mutuam i responsables dels eixos de Gestió de l’RSC i Medi Ambient – Marian Pérez, directora del departament de Màrqueting i Comercial; Casty Hernández, directora del departament de Finances; i Dolors Cabré, directora del Centre Assistencial Mutuam La Creueta. Així mateix, en va formar part un tècnic del departament de Compres i Infraestructures, Josep Porras.
Foment del Reciclatge, ubicada a Sabadell, forma part de la Corporació Everest, que té com a missió buscar el resultat més ecològic en la gestió de residus. Per a això, l’empresa fa la recollida in situ i posteriorment a la Planta Intercomarcal de Reciclatge (PIRSA) en fa la classificació. D’aquesta manera es redueix el volum per al tractament a destí final.
La Planta de selecció i transferència del Grup Everest és actualment la més gran de Catalunya i disposa de la tecnologia més avançada en reducció massiva de residus. A més, compta amb un equip professional en formació constant. Així doncs, la relació comercial del Grup Mutuam amb l’empresa s’emmarca en l’objectiu de l’entitat de minimitzar l’impacte ambiental de la seva activitat, recollit en el seu pla de Responsabilitat Social Corporativa.
L’originalitat i creativitat de les 241 fotografies que es van presentar en total en aquesta edició del Concurs de Fotografia del Grup Mutuam, el qual està dins del marc de la Responsabilitat Rocial Corporativa del grup, van fer que el jurat tingués serioses dificultats per seleccionar les obres premiades. Aquesta edició va superar l’edició anterior amb 46 aspirants i la valoració va estar molt positiva.
Enguany, el jurat format per Josep Arqués, president del Grup Mutuam, Francesc Brosa, director general i Marian Pérez, directora del Departament de Marketing i Comercial, van estar acompanyats per Elena Álvarez i Jose García, fotògrafs professionals de Lambada Estudio Creativo, que van donar també la seva opinió crítica.
En aquesta ocasió les guanyadores van ser quatre professionals del grup que van rebre els seus premis el dimarts 25 d’octubre a oficines centrals.
Us compartim les fotografies premiades en aquesta 10a edició:
1r Premi Millor Fotografia: “Avançant pels reflexos” – Marta Sánchez, fisioterapeuta de la Residència Rubí.
Accèssit Millor Fotografia: “Els ulls que miren” – Laura Bataller, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona
Premi Millor Reportatge: “Tocant el cel” – Esther López, Direcció d’Infermeria de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell.
1r Premi “Avançant pels reflexos”2n Premi “Elles”Accèssit “Els ulls que miren”Millor Reportatge“Tocant el cel”Guanyadores durant el lliurament de premis
Tamara Koyik és la responsable del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam. Junt amb el seu equip, posa a l’abast de les persones tots els seus coneixements sobre el món de la dependència per ajudar-les a viure millor.
Què és el Servei d’Orientació Social?
És un servei del Grup Mutuam per ajudar i oferir suport a persones o famílies que tenen cura d’una persona gran o que, pels motius que sigui, es troba en una situació de dependència. Davant d’una realitat per a la qual normalment no estan preparades, el nostre equip les orienta perquè trobin les solucions més adequades. És a dir, les ajudem a millorar la situació de la persona que cuiden i així contribuïm també a fer que tot l’entorn se senti millor.
Qui sol contactar amb vosaltres?
Molt sovint qui ens truca o ens ve a veure és el familiar que en aquell moment està exercint de cuidador o cuidadora de la persona gran o dependent. Altres vegades, però, és la pròpia persona que rebrà el servei, que s’anticipa a una situació de dependència i vol veure què li podem oferir i escollir ella mateixa.
Com se senten les persones quan les rebeu?
Normalment arriben amb força angoixa. Senten que han de trobar ràpid una bona solució però alhora és habitual que no coneguin com funciona l’àmbit de l’atenció a la dependència. No saben bé quins serveis existeixen o on han de dirigir-se per sol·licitar ajuts o places públiques, per exemple. De vegades, a més, estan esgotades perquè portem mesos fent elles mateixes de cuidadores, amb tot el desgast que això pot comportar.
I com afronteu això des del SOS?
Doncs és súper important escoltar-les i donar-los el suport emocional que necessiten. Més enllà d’oferir-los solucions, l’empatia és clau en el servei! Tot comença amb una conversa reposada en què intentem entendre la singularitat de cada persona i situació per donar-hi una resposta a mida. Quan posen paraules al que estan vivint i saben que una persona experta les escolta i les ajuda a posar ordre a tot plegat se senten alleujades i més tranquil·les.
Pots dir-nos alguns exemples de les situacions que us trobeu?
La veritat és que hi ha situacions molt diverses. Ens trobem, per exemple, amb persones que han patit una caiguda o a qui se’ls ha posat una pròtesi i estan ingressades a l’hospital i que saben que, en rebre l’alta, no seran autònomes com abans. Segons el cas, les ajudem a trobar un sociosanitari per fer una convalescència o bé a buscar ajuts domiciliaris i a adaptar la llar. També venen famílies que s’adonen que la persona gran necessita ja una assistència continuada i llavors les ajudem a gestionar l’ingrés a una residència. Un altre cas seria el de persones que tenen alguna malaltia crònica invalidant com un Alzheimer, Parkinson, demències, etc., i necessiten una ajuda de confiança a casa per a les activitats quotidianes.
Tamara Koyik, Servei d’Orientació Social
Com avalueu casos tan diferents?
Hi ha vegades en què la persona que rebrà el servei té molt clar què vol i què no i d’altres en què a la família no hi ha un consens respecte a les necessitat que cal cobrir. No existeix una fórmula única sinó que el que cal és trobar la que s’adapta millor a cadascú. Per això, disposem de diferents eines que ens permeten afinar molt. Tenim en compte l’estat de salut, físic i cognitiu, de la persona que es beneficiarà del servei, però també la història de vida i les seves preferències. A partir d’això, obtenim el diagnòstic social.
Quin tipus de serveis o recursos recomaneu?
En funció del diagnòstic, els proposem serveis d’atenció domiciliària com Mutuam a casa, residències i centres per a gent gran, hospitals sociosanitaris, apartaments amb serveis i assessorament per a l’adaptació de la llar o per a l’ús d’ajuts tècnics. A més, també ajudem les famílies amb els tràmits dels ajuts que preveu la Llei de la dependència.
I només els proposeu les solucions que ofereix el Grup Mutuam?
No, en absolut. El que busquem és allò que, entre un gran ventall d’opcions, tant públiques com privades, respon millor a les necessitats de la persona, sigui un servei del Grup Mutuam o no. Quan es tracta d’un servei propi té al darrera la garantia i la confiança d’una entitat amb una experiència històrica en la cura de les persones, però quan recomanem un servei aliè és perquè nosaltres el coneixem, l’hem validat i sabem que ofereix una atenció de qualitat.
Com es produeixen les trobades amb les famílies i quin relació hi manteniu?
El contacte pot ser telefònic o bé en trobades presencials a les nostres oficines. El procés d’avaluació i cerca de la solució adient dura tot el temps que sigui necessari i després sempre ens mantenim a la seva disposició. Com diem nosaltres, el SOS és una finestreta a la qual poden picar sempre que tinguin una necessitat. Sabem que en el procés d’envelliment o en les situacions de dependència les necessitats poden evolucionar amb el temps i nosaltres sempre hi som per ajudar a atendre-les de la millor manera possible.
Per contactar amb el Servei d’orientació social de Grup Mutuam
El Grup Mutuam ha implementat dues mesures en els darrers mesos que faran possible que tota l’energia elèctrica que consumeixi l’entitat provingui de fonts renovables i que, a més, s’avanci en l’autoproducció. D’aquesta manera, i d’acord amb el seu pla de Responsabilitat Social Corporativa, el Grup fa un avenç significatiu en l’objectiu de reduir la seva petjada de carboni i d’avançar en l’eficiència energètica.
D’una banda, la negociació del contracte d’electricitat amb l’actual subministradora, Endesa, ha permès al Grup Mutuam obtenir la certificació que el 100 % de l’energia que adquireix prové de fonts renovables. Aquesta certificació, que es va posar en marxa a l’Estat Espanyol el 2007, permet a les persones o organitzacions consumidores conscienciades amb el medi ambient reclamar a la seva comercialitzadora que l’energia que consumeixi no tingui emissions de CO2 associades.
Certificació energia 100% renovable
D’altra banda, el Grup Mutuam ha tancat ja la negociació per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques a sis centres després d’un procés de licitació que ha durat un mes al qual s’han presentat quatre empreses. El contracte s’ha signat durant l’estiu, tot i que el projecte no es podrà començar a implementar fins a finals d’aquest any o principis del següent, a causa de l’escassedat que hi ha al mercat dels components necessaris. Les empreses guanyadores han estat Enérgya VM, que farà cinc centres, i Naturgy, que en farà un.
Menys emissions i estalvi econòmic
Les plaques es posaran a les teulades dels hospitals sociosanitaris i centres per a gent gran o de salut mental que són propis de l’entitat: Centre Residencial Mutuam Manresa, Centre Assistencial Mutuam La Creueta, Centre Assistencial i Apartaments Mutuam Collserola, Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, Hospital Sociosanitari Girona i Residència Vila-seca. Segons les estimacions que s’han fet, l’energia d’autoproducció representarà, de mitjana, un 18 per cent del consum de cada centre, tot i que en alguns casos podria arribar al 40 per cent. Això suposaria una reducció global de les emissions de CO2 de 127 tones cada any i un estalvi econòmic anual de més de 30.000 euros en la compra d’electricitat, tenint en compte el cost de manteniment de la instal·lació i l’amortització.
Projecte Mutuam Collserola
El Grup Mutuam ha decidit presentar alguns dels projecte a la convocatòria de subvencions que ha obert el Departament de Drets Socials amb els fons Next Generation de la Unió Europea en l’àmbit social. No obstant això, l’entitat està decidida a executar els projectes independentment de si rep l’ajut.
A banda de la implementació d’aquestes dues iniciatives, que suposen una gran fita per al Grup Mutuam, s’estan adoptant altres mesures en relació a l’estalvi energètic, com la renovació de les calderes i les instal·lacions del gas, que permetrà millorar-ne l’eficiència energètica, reduint el consum i contribuint també a la reducció de la petjada de carboni. Totes aquestes accions s’emmarquen en l’eix de cura del mediambient del Pla de Responsabilitat Social Corporativa de què s’ha dotat l’entitat, que l’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
La Fundació Mutuam Conviure, fidel al seu propòsit d’impulsar el coneixement que permeti millorar la qualitat de les persones grans, ha aconseguit convocar més de 200 professionals a la seva 5a Jornada d’Atenció a la Dependència. Celebrada en format virtual, la trobada ha comptat amb les conferències de Javier Yanguas, director científic del Programa de Gent Gran de la Fundació “La Caixa” i director de projectes d’Aubixa Fundazioa, i de l’arquitecte Marc Trepat, director general de BTA Arquitectura, especialitzada en creació d’entorns per a gent gran. A més, hi han participat diversos professionals del Grup Mutuam, que han aportat les seves experiències en una taula al voltant de com s’està avançant en l’atenció als centres residencials.
El tret de sortida de l’acte l’ha donat el president de la Fundació, el doctor Miquel Vilardell, que ha subratllat l’aprenentatge que s’ha produït en les residències sobre com fer front a la Covid i ha reivindicat que no es retallin ara els recursos públics, perquè les necessitats no han disminuït. Seguidament, Javier Yanguas ha entomat el repte d’esbossar com ha de ser el model de cures i quin ha de ser el rol social de la gent gran en un futur proper marcat per l’envelliment de la població. El ponent ha afirmat que ens trobem davant d’un canvi de paradigma en l’aproximació a la vellesa i que cal una mirada més compassiva i personalitzada, així com preservar la solidaritat intergeneracional.
La visió des de les residències
En la taula d’experiències, moderada per Anton Molas, director de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, professionals de l’entitat han exposat diferents models i eines que ja estan fent servir en les residències per tal de millorar la qualitat de vida d’usuaris i usuàries i d’oferir una atenció més centrada en les persones. La psicòloga Ana M. Rubio ha explicat el concepte d’Ikigai i com l’estan aplicant al Centre Assistencial Mutuam La Creueta; la fisioterapeuta Anna Jiménez ha exposat com treballen la rehabilitació amb el Mètode Perfetti al Centre Residencial Mutuam Manresa; Maria José Guirao, auxiliar de geriatria, i Adela Mas, neuropsicòloga, s’han centrat en l’ús de NEURON-Up i tauletes que estan portant a terme al Centre de Dia i la Residència Vila-seca; i, per últim, la psicòloga Isabel De La Fuente ha relatat l’experiència de l’arribada dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Barcelona impulsats per Fundació La Caixa a les residències del Grup.
Marc Trepat, director BTA Arquitectura
La segona conferència de l’acte ha estat a càrrec de Marc Trepat, que ha apuntat les principal línies que haurien de guiar l’arquitectura dels centres residencials del futur a partir de l’experiència de visitar-ne alguns de referència als països nòrdics i centre-europeus i als Estats Units. El ponent ha assegurat que una arquitectura que tingui en compte l’Atenció Centrada a la Persona ha de partir de les característiques de les persones que hi residiran per tal que hi puguin desenvolupar les activitats quotidianes i la seva història de vida.
Francesc Brosa, director del Grup Mutuam, ha tancat la Jornada d’Atenció a la Dependència amb agraïments a les persones que hi han participat. Així mateix, ha subratllat la necessitat que la societat i les administracions públiques s’organitzin per poder donar resposta a les noves necessitats i reptes que planteja l’envelliment de la població.
El final de l’estiu s’apropa, però amb l’edició de tardor de la revista Mutuament, l’oci continua. Mentre ens comencem a acomiadar de l’estació estival, arriba l’agenda de propostes per a mutualistes i sèniors actius, per planificar una tardor plena d’activitats.
Aquesta edició ja està disponible a la web de Mutuam i aviat a les bústies dels mutualistes. Ve carregada de propostes culturals per no quedar-se a casa, inclou des de viles que amaguen molta història fins a un viatge nacional al triangle d’or. A més, l’agenda ve acompanyada d’un editorial que ens anima a llegir i l’A prop, a on hem entrevistat a Noemí Sech, directora del Centre Assistencial Mutuam Collserola, que ens transmet una visió integral del centre i dels seus serveis.
93 380 09 70
