Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

residències

L’experiència en l’Atenció Centrada en la Persona centra la 1a Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam

1a Jornada Residencial

Reptes, resistències i experiències d’èxit entorn del canvi cultural que suposa la introducció del model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) en l’àmbit assistencial van protagonitzar la 1a Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam. L’acte, que va transcórrer durant tot el matí d’ahir al Palau Macaya de Barcelona, espai cedit per Obra Social “la Caixa”, va atraure 145 professionals de totes les disciplines de l’entitat.

La jornada, que en aquesta primera edició va estar dirigida a personal intern del Grup Mutuam, neix amb la vocació d’obrir-se a tot el sector i esdevenir un referent, posant en comú conclusions i experiències d’èxit. Per a això, tal i com va destacar en la presentació el seu director general, Francesc Brosa, és necessari aprendre de les pràctiques que ja s’estan portant a terme actualment als centres d’aquesta entitat del tercer sector que ofereix serveis sanitaris i socials a Catalunya. També Miquel Vilardell, president la Fundació Mutuam Conviure, va subratllar la importància “d’obrir finestres perquè entrin aires nous i aprendre d’altres professionals” amb l’objectiu d’oferir la millor qualitat de vida a les persones que es troben als centres, tractant-les amb dignitat i respectant la seva història.

Després de la introducció, el psicoterapeuta i patró de la Fundación Pilares Gonzalo Berzosa va impartir una conferència sobre ‘El canvi cultural en el marc de l’Atenció Centrada en la Persona’. Com a expert en recursos humans i lideratge empresarial, va assegurar que “tots els canvis generen resistències, però canviar és l’única manera d’avançar”. Berzosa va assenyalar la necessitat de reflexionar i aprendre per poder efectuar aquests processos i en va destacar com a ingredients fonamentals la formació del personal, la motivació en les tasques que porta a terme i la implicació de la gestió directiva. La por és, segons l’expert, la principal dificultat a la qual ha de fer front la voluntat de canvi i aquesta “només es pot superar amb informació i comunicació”.

Resistències i oportunitats

Algunes experiències en la implementació de l’ACP als centres de Mutuam van reunir diversos professionals al voltant d’una taula rodona. Yolanda Domènech, coordinadora d’auxiliars de la Residència Vila-seca, va reproduir, abans d’explicar algunes de les transformacions del seu centre, una reacció que es produeix sovint entre els professionals quan se’ls planteja aquest canvi cultural: “és que fins ara no posàvem la persona al centre de l’atenció?”. La treballadora social de la Residència Mutuam Manresa Alba Ruiz també va parlar d’aquestes “resistències a assumir que ara sigui la persona qui decideixi”, però va subratllar la necessitat d’abordar-les, compartint coneixements des d’unes relacions laborals horitzontals, “en què tothom sigui escoltat en igualtat de condicions”. En aquest sentit, Ana Campillo, psicòloga de la Residència Font Florida, va assenyalar que, per poder abordar les resistències que suscita aquesta “relació de cura basada en l’apoderament de l’altre”, primer cal deixar que aflorin i s’expressin i després identificar-ne les principals.

Per la seva banda, Maria Mengual, infermera del Centre Assistencial Mutuam la Creueta, va afirmar que és en l’àmbit de l’atenció sanitària on l’ACP troba més dificultats i va destacar la necessitat d’humanitzar-la. Rafael Casajús, terapeuta ocupacional de la Residència Sant Cugat, va tancar les intervencions d’aquesta taula parlant de la gestió de la qualitat i de com, des de l’òptica de l’ACP, cal introduir-hi indicadors que permetin incorporar la valoració subjectiva dels usuaris.

Primeres passes

La segona taula de la Jornada Residencial va ser un recull de casos d’èxit en el marc d’aquest nou paradigma que s’han produït en diferents residències de l’entitat. Dolors Cabré, directora del Centre Assistencial Mutuam la Creueta, va començar exposant la reflexió interna que es va produir entorn de la utilització de les contencions i com la pròpia consciència que les coses es podien fer de forma diferent va ser el punt de partida per eliminar-les progressivament, tot apostant per l’adopció de la Norma Libera-Care. L’educadora social Marta Bellón va explicar el treball en comunitat que es porta  a terme a la Residència Vila-seca, assenyalant, entre d’altres, “la importància de donar continuïtat a les relacions personals, però també a les comunitàries, dels residents”. La fisioterapeuta Alexandra Rodríguez, per la seva banda, va descriure, com a cas d’èxit, la sala estimulativa que han posat en marxa al Centre Residencial Mutuam Manresa.

Des de la Residència Les Franqueses del Vallès, la fisioterapeuta Estefania Lamata i la terapeuta ocupacional Anna Capdevila van exposar com, a partir de l’ACP, van començar a treballar de forma diferent la propiocepció en les activitats grupals amb persones amb demència. Fins llavors, van explicar, s’havien trobat amb moltes dificultats amb aquest perfil d’usuari i, després de preguntar-se què estava fallant en la intervenció, van apostar per formar-se en estimulació multisensorial. L’última de les ponents va ser Elisabeth Pérez, RHS de la Residència Rubí,  que va explicar com amb la introducció del nou model han emergit dues noves figures a les residències: el referent i el tutor. Si el primer està integrat en l’equip tècnic i fa una funció de mediador i identificador de conflictes, va especificar, el segon ho està en l’equip auxiliar i és el responsable de l’atenció directa a l’usuari, oferint escolta i acompanyament.

Anton Molas, el director de l’Àrea Residencial de Grup Mutuam, va ser l’encarregat de cloure la jornada. Més enllà de recordar als assistents algunes de les característiques que els usuaris i les seves famílies esperen de les residències, com la fiabilitat, la capacitat de resposta, la flexibilitat o l’accessibilitat, va expressar el desig de retrobament en una segona edició de l’acte.

Veure vídeos:

L’acompanyament en el final de vida de les persones amb demència en residències

Demència residències

Una residència és la llar de les persones que hi viuen i on s’hi poden establir vincles de llarg recorregut i d’estima profunda entre usuaris, famílies i els professionals que els cuiden, també per l’efecte de comunitat que s’hi estableix. Les residències són un entorn que pot afavorir l’acompanyament de les persones amb demència avançada des de la visió de les cures pal·liatives.

Generalment, la demència va associada a la vellesa, i la seva evolució varia en funció de l’origen de la malaltia: neurodegenerativa, com la demència per Malaltia d’Alzheimer o altres demències, o d’origen vascular. Els qui acompanyen persones amb demència sovint conviuen amb uns factors comuns, com l’edat avançada, la comorbiditat i la dependència. També conviuen amb factors molt diversos que depenen de cada persona i que tenen a veure amb la seva biografia, el seu estil d’afrontament i la seva família o grup de suport. La comunicació amb persones amb demència requereix tenir habilitats específiques per connectar amb el seu món intern i detectar les seves necessitats.

Edvardsson, Winblad i Sandman assenyalen la importància que les persones amb demència greu i molt greu segueixin essent reconegudes des de la seva qualitat de persones i com aquesta consideració defineix la bona atenció. La creença que la persona ha perdut la seva personalitat dona fàcilment lloc a la cosificació i a una atenció basada només en les seves necessitats físiques (alimentació, seguretat, higiene, control del dolor, etc.). En l’acompanyament d’aquestes persones des del model de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP), es parteix de la visió que la personalitat s’oculta i no és perd. L’acompanyament en el final de la vida de les persones amb demència avançada inclou les seves necessitats afectives, socials i espirituals.

En la comunicació amb persones amb demència avançada cal implicar especialment l’hemisferi dret del cervell, més intuïtiu, i situar-se en un canal i en un registre més emocional. L’efecte de les neurones mirall dona lloc a un estat de connexió i empatia que és independent del registre de comunicació interpersonal. La comunicació amb persones amb demència en el final de la vida és més corporal i és subtil. Així, s’ha d’utilitzar el to de la veu, carícies (tàctils, visuals, sonores i cinestèsiques), música, cançons i, sobretot, la qualitat de la pròpia presència. També és important acompanyar la família i tenir present que quan s’acaricia intencionalment la persona amb demència s’acaricia també el seu entorn.

Afers no resolts

En la seva evolució, s’observa com algunes persones amb demència experimenten més patiment emocional que d’altres. S’ha arribat a identificar com una part d’aquest patiment està relacionat amb assumptes pendents. Segons Naomi Feil, una experta mundial en comunicació amb persones amb demència, en part es poden entendre les respostes i reaccions de les persones amb demència com un intent d’actualitzar assumptes pendents. Això correspondria a una necessitat universal humana de buscar l’equilibri i el benestar. Coneixent la biografia i l’afrontament de les persones és possible veure com hi ha una relació entre més patiment emocional i el fet de tenir més assumptes pendents, especialment provinents de les primeres etapes vitals i que han donat lloc a altres dificultats no resoltes al llarg de la vida. En canvi, algunes persones amb demència amb menys assumptes pendents sovint expressen menys patiment i, fins i tot, més facilitat per connectar amb estats de benestar.

El perdó, entès com l’acceptació d’un mateix i de la pròpia experiència de vida, dona lloc a la resolució d’assumptes pendents i facilita la mort en pau. Una part essencial de l’acompanyament de les persones amb demència en el final de la vida és facilitar l’expressió de l’amor i de la tendresa i generar un clima compassiu, adequat amb l’estil i les necessitats de la persona i de la família. Aquestes actituds afavoreixen alguna mena de reparació, si cal, i estan en concordança amb la necessitat bàsica espiritual humana, que és estimar i sentir-nos estimats.

No sabem si el perdó, entès com una forma d’acceptació, podria ser un factor neuroprotector, fet que voldria dir que ens ajudaria a mantenir més sà el cervell. Alguns estudis mostren com persones amb demència avançada ateses en entorns positius en què són reconegudes tenen tendència a comportaments més competents i, fins i tot, arriben a manifestar expressions de lucidesa. En tot cas, experts estudiosos del fenomen de morir, com el neuropsiquiatre i neurofisiòleg anglès Peter Fenwick, fan la recomanació de mantenir una bona salut en les nostres relacions com una forma de morir bé, que significa el mateix que viure bé.

Article de Núria Rodríguez Lacambra. Psicòloga.

Residència Jaume Nualart

 

Professionals de Mutuam participen en la jornada en ACP d’ACRA

Formació ACP

Un grup de professionals de diversos centres residencials del Grup Mutuam va assistir a la 3a Jornada en Atenció Centrada en les Persones (ACP) organitzada per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). L’acte va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona el passat 20 de setembre.

El Grup Mutuam aposta perquè els seus centres treballin amb la metodologia de l’ACP i, en aquest sentit, els seus professionals es formen dia a dia per poder donar una millor atenció a la gent gran. Aquests tipus de jornades, en les quals es debaten, analitzen i aprofundeixen qüestions al voltant dels drets, necessitats i desitjos de les persones, permeten fomentar el treball en equip i potencien la motivació i creativitat per millorar el nostre dia a dia en els centres.

Polseres solidàries a la Residència Vila-seca

Polseres solidàries a la Residència Vila-seca

La Residència  Vila-seca  col·labora  amb  l’ONG Enach, iniciativa d’un grup de familiars i amics de persones afectades per alguna de les malalties del grup NACF (Neurodegeneració per Acumulació Cerebral de Ferro), amb la  venda de  polseres. Els diners recaptats es destinen a la investigació de malalties neurodegeneratives, genètiques i “ultrarares” que solen manifestar-se en la  primera dècada de vida.

La col·laboració s’ha iniciat després que els professionals de la Residència  Vila-seca hagin tingut l’oportunitat de conèixer dues nenes que pateixen una d’aquestes malalties i que reben tractament a la Unitat d’Estimulació Neurològica de  Vila-seca. Des de la residència, animen tothom que vulgui contribuir a aquesta causa a  adquirir unes polseres, fent possible un anhel d’esperança per a famílies que viuen de prop aquestes situacions.

Podeu trobar més informació a www.enach.org.

“Ningú em va orientar sobre residències que s’adaptessin al problema del meu pare fins que vaig parlar amb Mutuam”

Núria Cànevas explicant el seu cas com a usuària del Servei d'Orientació Social

Núria Cànevas, 52 anys

En Francesc, amb 82 anys, vivia sol i era una persona molt autònoma. Tot va canviar sobtadament quan va patir una crisi de la malaltia mental que arrossegava des de feia anys que faria que necessités ajut les 24 hores del dia. La Núria, la seva única filla, treballava i no podia oferir-li aquesta atenció.

Una tieta li va recomanar que es posés en contacte amb el Servei d’Orientació Social (SOS) de Mutuam. Des d’aquest servei, i d’acord amb les necessitats del seu pare, li van recomanar que contractés “Mutuam a casa”, un servei d’atenció a domicili. “Vam provar amb diverses persones i ens van proporcionar una auxiliar amb qui vam estar molt contents”, recorda la Núria. Tot i que ella era conscient que a la llarga aquest suport no seria suficient, va ser un xoc de la medicació que provocaria la paràlisi del seu pare el que va precipitar que optés per un ingrés residencial. “Em vaig sentir alleujada quan va ser ell mateix qui va reconèixer que ja no podia estar sol”, admet.

Explica com va buscar orientació en altres recursos i es lamenta del poc èxit que va tenir: “Ningú no em va saber recomanar un centre que fos adequat per al problema específic del meu pare fins que vaig parlar de nou amb el SOS de Mutuam”. Després de visitar diverses residències, el Francesc va ingressar a una de les que els havien recomanat. “Estàvem contents amb el centre, però estava massa lluny i necessitava molt temps per visitar-lo”, explica. Llavors, li van recomanar una altra residència més cèntrica on ingressar al seu pare, que els permet sortir a passejar per la ciutat. La Núria no pot amagar la satisfacció: “Hem guanyat molt en qualitat de vida. Ell està controlat i més tranquil, i li han pogut retirar bona part de la medicació”. Agraeix a les professionals de Mutuam que l’ajudessin a discernir allò en què s’havia de fixar d’acord amb les característiques del seu pare: necessitava un centre amb servei psiquiàtric, còmode, alegre, relativament ampli i on hi hagués gent amb qui es pugés relacionar, ja que cognitivament està perfecte. “Hi ha molt per fer en l’atenció a la gent gran i, encara més, en la del malalt mental”, reclama la Núria.

La Residència Vila-seca, convertida en Hotel Fantôme per una nit

La residència Vila-seca convertida en Hotel Fantome

La Residència Vila-seca va organitzar una activitat extraordinària el passat 13 de maig amb el suport de la nova Associació La Viuda Negra, un entitat de caràcter lúdic i social que porta a terme iniciatives puntuals per recaptar diners i col·laborar amb altres col·lectius relacionats amb patologies humanes. Durant tres hores, el centre es va transformar en l’Hotel Fantôme del 1927 que, anys després d’haver-se cremat, reobre les seves portes perquè els visitants en descobreixin les restes.

L’activitat consistia en la creació d’un passatge del terror, ubicat a la planta baixa i amb accés a la planta 0, amb més de deu escenes teatralitzades i decorades i multitud de passadissos. Hi van participar més de vint actors i altres col·laboradors i l’accés era totalment obert al públic major de 14 anys. Van ser molts i diversos els agents que van fer possible l’activitat, des del personal i la direcció del centre fins a persones d’altres organismes i empreses del municipi, que de manera solidària van col·laborar en tasques concretes. Així, hi van participar l’Ajuntament de Vila-seca, General Adhesivos, Paperland, Pizzeria Taura, Urbaser, Restaurante El Patio, Seguros DKV, Escola Espallargas, Las Tijeras de Mary, Cafetería la Formiga, Estética Nieto, In-Neuro, Bombers i Policia Local de Vila-seca. Els beneficis obtinguts de la venda d’entrades permetia van ser destinats a la nova associació ADACET de Vila-seca, que ajuda persones amb dany cerebral en el Tarragonès.

Un hort amb beneficis terapèutics a la Residència Les Franqueses

Hort de Residència Les Franqueses

Tal i com ja va passar l’any passat, a la Residència Les Franqueses, usuaris i treballadors han posat en marxa un hort, ja que molts d’ells tenen interès i coneixements sobre horticultura. La seva creació i la plantació de diferents tipus de verdures i hortalisses proporciona molts beneficis a les persones grans. Entre ells, cal destacar que estimulen les reminiscències de les persones que han viscut en zones de camp cultivant les seves terres.

A més d’això i de forma més generalitzada, tenir cura de l’hort té una influència positiva en molts aspectes. Es tracta d’un treball en equip que requereix responsabilitat, s’adquireixen uns hàbits, es fa exercici físic moderat i és una tasca creativa, que afavoreix el treball mental. No és menys important el sentit d’autorealització que aporta, derivat de la satisfacció que produeix recollir al cap d’uns mesos els fruits de la tasca portada a terme i cuinar-los. Finalment, és una bona manera de promoure una alimentació saludable, basada en el producte fresc, entre els residents.

Isabel Ramos: “Para llegar a los cien años hay que comer patatas y pan”

Isabel Ramos, resident de l'Hospital Sociosanitari Mutuam Güell

El Periódico publica aquesta entrevista a una de les residents de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. Isabel Ramos és, a dia d’avui i amb 100 anys, la dona més gran de Sant Martí (Barcelona). Reproduïm aquí la seva conversa amb Beatriz Pérez. 

Isabel Ramos Casas (Vigo de Sanabria, Zamora, 1917) es la mujer más anciana de Sant Martí. Vivió las dos guerras mundiales y la civil. Pese a su siglo de vida recién cumplido, se encuentra bien físicamente, aunque la memoria a veces le falla. Por eso su hija, Mari Carmen Prieto, la ayuda con esta entrevista en la residencia Mutuam Güell, donde ha estado cuatro meses. Hoy ya vuelve a su casa.

-¿Por qué vino usted a Barcelona?

-Fue en 1971, llevaba casada desde 1946 y llegué con mi marido y mi única hija. Me vine a Barcelona porque vinieron todos los del pueblo, Vigo de Sanabria. ¡Cómo me iba a quedar yo sola! Todo el mundo emigraba. Pero aún me acuerdo de cuando hacíamos la matanza en el pueblo.

-¿Lo visita a menudo?

-Cada verano, siempre que puedo, voy para allá.

-¿De qué trabajó cuando vino aquí?

-Estuve de portera en un edificio. Pero en casa también trabajé mucho. ¿Qué os pensáis, que estuve quieta? [Risas] ¡Nunca he parado!

-¿Siempre ha vivido en Sant Martí?

-Cuando llegué en 1971 me instalé en la calle de los Enamorats, en Sagrada Família. Cinco años después, me vine a Sant Martí, donde llevamos ya 45 años. Mi única hija nació en Vigo de Sanabria, pero mis tres nietos y mis cuatro bisnietos han nacido aquí, en Barcelona.

-Hace poco le hicieron la fiesta de los 100 años.

-Sí, en el casal de barri y con la ayuda de la Associació de Veïns La Palmera. Vinieron 150 personas. Y fue una fiesta de verdad. Acudieron todos los vecinos y hasta gente de mi pueblo que vive en Barcelona. Había mucha comida: tortilla, empanadas, embutido, croquetas…

-Es usted la mayor del distrito.

-Sí, aunque este año hay dos señoras más que cumplen 100 años. En mi fiesta me regalaron muchas flores y la asociación de vecinos me dio una réplica de la plaza de la Palmera con una placa con mi nombre.

-¿Qué hay que comer para llegar a los 100 años?

-Patatas. Fritas y cocidas. Y pan también. Ahora yo no hago nada más que comer y andar.

-¿Alguna anécdota del barrio?

-Hace nueve años una vecina a la que iban a echar de nuestro edificio provocó un incendio. De milagro ese día mi hija había pedido fiesta en el trabajo para ayudar a mi nieta con su boda. A mi marido y a mí, con 90 años, no nos pasó nada porque ella nos ayudó.

La Creueta exposa la seva tasca en una fira de formació

Mutuam la Creueta a Apropa’t a l’FP

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta va participar en la primera edició d’Apropa’t a l’FP, una fira organitzada per l’Ajuntament de Sabadell. L’objectiu va ser crear un espai des d’on difondre la importància de la formació professional i on alumnes de 4rt d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, així com professionals a l’atur o ocupats que busquen una millora de la seva qualificació, poguessin estar en contacte amb els diferents centres formatius de la ciutat, així com amb empreses. Aquestes presentaven als nois i noies els diferents perfils professionals que demanda el mercat, informant-los dels estudis i capacitats que elles mateixes busquen actualment.

En els espais de diàleg, professionals dels diferents perfils laborals del Centre Assistencial Mutuam la Creueta, van poder informar de l’activitat de l’empresa així com dels diferents perfils professionals que es requereixen, dels requisits que es valoren en els processos de selecció de personal, de les tendències del sector i de l’evolució dels mètodes de treball. Va ser, doncs, una bona oportunitat per donar a conèixer la tasca que es fa des del centre i per apropar als estudiants a la realitat laboral.

“Entendre i aprendre”, un projecte artístic intergeneracional a la Residència Jaume Nualart

Projecte intergeneracional a Residència Jaume Nualart

La Residència Jaume Nualart, un equipament públic gestionat per Mutuam, ha particiat des del desembre en una iniciativa conjunta amb el centre d’educació primària i secundària Antoni Gaudí de Cornellà. El projecte ha consistit en diversos tallers intergeneracionals, en què nens i avis han gaudit de l’art en les seves diferents vessants (musical, literària, escultòrica, culinària, cinematogràfica…). Són molts els beneficis que s’obtenen mitjançant la participació en aquestes activitats: normalitzar la vellesa, donant una tonalitat més positiva a aquest terme, transmetre valors i experiències o afavorir el desenvolupament de les actituds humanistes, com la solidaritat, són alguns d’ells. Així,  l’ancià reforça la seva autoestima i autoconcepte, milloren les seves relacions socials i es realça el seu contacte amb la comunitat. El projecte ha finalitzat aquest mes de maig, amb la projecció de la pel·lícula Arrugues. Fins llavors, amb les activitats de música i cuina, es van obtenir bons resultats, tal i com es desprèn de les imatges.