Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La Fundació Mutuam Conviure celebra amb èxit la seva gran jornada de conscienciació “No jubilis la memòria”

no jubilis la memoria 2018

La 14 edició de la Gran Final del “No jubilis la memòria” va atraure, el passat 12 de juny, 152 persones amb ganes de competir, d’activar cos i ment i, sobretot, de passar-ho bé. L’Auditori AXA de l’Illa Diagonal va acollir un any més aquesta jornada organitzada per la Fundació Mutuam Conviure que culmina els 5 mesos de feina del Champions Dòmino Mutuam i la Dancing Country Mutuam i que vol projectar a tota la societat  -i, en especial, al conjunt de persones grans- un missatge sobre la necessitat de fer exercicis d’estimulació de la ment. La fórmula de combinació doble de competicions fa anys que no falla i, en aquesta ocasió, hi han participat un total de 2.099 sèniors, procedents de 59 casals, 9 entitats i 14 centres de Grup Mutuam.

Els guanyadors del 1r Premi Agustí Montal del Champions Dòmino, que consisteix en un trofeu per a cada component de la parella i una estada de 3 nits a Mallorca per a 4 persones, van ser Gil Rodas i Josep Maria Elías, classificats de la Fase Collserola. Pel que fa al Dancing Country, els guanyadors del 1r Premi Agustí Montal, que consisteix en un trofeu i una caixa de turisme d’un cap de setmana per a cada component del grup, va ser el Casal de Gent Gran Joan Casanelles, de l’Ajuntament de Barcelona

Com a cloenda, Josep Arqués, president del Grup Mutuam i vicepresident de la Fundació Mutuam Conviure, va fer un discurs en què va assenyalar l’existència de cada cop més estudis neurològics que confirmen la bondat d’alguns jocs i activitats lúdiques pels seus efectes a nivell emocional i també d’estimulació de l’atenció i el coneixement. Així mateix, va subratllar que l’èxit de les 14 edicions del “No jubilis la memòria” confirma l’encert de la iniciativa d’organitzar “un gran campionat d’un dels jocs tradicionals i amb més aficionats al país, el dòmino”, i un altre gran campionat “d’una afició sana i creixent, el country”.

Arqué també va explicar que amb la Jornada es vol mostrar que la Fundació Mutuam Conviure i tot el Grup Mutuam  -un equip actualment  de mil-dos-centes   persones-  se senten compromesos amb la gent gran i amb la prevenció dels problemes del coneixement i que l’entitat vol seguir divulgant i utilitzant eines terapèutiques per envellir saludablement. Per últim, va dedicar unes paraules d’agraïment als participants i assistents i va recordar la figura d’Agustí Montal, promotor d’aquesta jornada tan emblemàtica que avui dona nom als premis que es lliuren. Al finalitzar la jornada es va oferir un lunch per a tots els assistents.

Podeu viure o reviure la jornada veient aquest vídeo:

 

 

 

Avenços i reptes en la prevenció d’infeccions geriàtriques

Campins a Curs de Formació Mèdica Continuada

En la primera sessió del Curs de Formació Mèdica Continuada d’aquest any organitzat per la Fundació Mutuam Conviure, la doctora Magda Campins va impartir una xerrada sobre ‘Avenços i reptes en la prevenció de les infeccions en persones grans’. L’acte, al quan van assistir professionals de l’àmbit sanitari, va celebrar-se el 13 de gener de 2018 a l’Auditori del Consultori Central de Mutuam (c/ d’Ausiàs Marc, 39, Barcelona).

Els avenços mèdics han propiciat una millora de l’esperança de vida de la qual es deriva el creixement de la població envellida en la nostra societat. Això fa necessari que ens plantegem de manera prioritària com fer front als problemes de salut que afecten de forma més freqüent i més greu aquest segment demogràfic. En aquest sentit, no podem passar per alt que la pneumònia i la grip poden representar una amenaça important per a persones grans i immunodeprimides i que, de fet, se situen com a vuitena causa de mort a Espanya. També és imprescindible marcar-nos com a objectiu el compliment estricte de les mesures de prevenció i control de les infeccions nosocomials – és a dir, les que han estat contretes en un recinte d’atenció a la salut – tant als hospitals d’aguts com als centres sociosanitaris.

Les infeccions nosocomials es poden localitzar a diferents llocs anatòmics, però segons els estudis de prevalença que es fan als centres sociosanitaris de Catalunya, les principals són les respiratòries i les urinàries, que, conjuntament, representen més de 75 per cent del total dels casos. En la prevenció de les infeccions, hi juguen un paper cabdal les vacunes, que han aconseguit l’eliminació d’algunes malalties i en altres s’ha assolit una reducció superior al 95% en la incidència. És important destacar la importància de l’aplicació dels recordatoris de la vacuna antitetànica (el primer cap als 40 anys i el segon cap als 65), ja que, tot i que en els darrers anys només se’n diagnostiquen deu casos a l’any en tot l’Estat espanyol, la seva letalitat és elevada i tots els pacients que han mort per aquesta causa són persones de més de 65 anys.

Grip i gent gran

Malgrat sigui considerada una malaltia lleu, la mortalitat associada a la grip augmenta de forma important a partir dels 65 anys. Això pot ser per la descompensació de les patologies de base que tingui el pacient o perquè derivi en una pneumònia. D’acord amb les dades de l’OMS, hi ha un bilió de casos de grip estacional cada any al món, dels quals entre 3 i 5 milions són greus, però aquests percentatges varien significativament depenent de la soca del virus. A Catalunya, disposem d’un Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes, el PIDIRAC, en virtut del qual es fa la vigilància dels casos de grip mitjançant les dades que diàriament aporten els metges sentinella de centres distribuïts per tot el país. Es consideren casos greus aquells en què el pacient fa una pneumònia, ingressa a la Unitat de Cures Intensives, fa un quadre de xoc o una fallada multiorgànica. Durant  la temporada gripal 2016-2017 aproximadament el 30% de les persones ingressades a l’hospital per grip van ser casos greus i, si ens referim només a persones grans, la xifra supera el  70%.

Tant la incidència de la grip com l’efectivitat de la vacuna varia de forma notable segons la soca que predomina aquella temporada, però es la millor estratègia preventiva disponible.  A Catalunya es recomana la vacunació universal als majors de 60 anys. Enguany, la vacuna trivalent està tenint una efectivitat inferior a la d’altres temporades, però cal tenir en compte que, encara que la seva efectivitat per prevenir la grip  se situa al voltant del 30%, contribueix en més del 50% dels casos a evitar hospitalitzacions i morts per aquesta causa o a  reduir el risc de complicacions  cardíaques i respiratòries. Una menció apart mereix el fet que diferents estudis portats a terme en centres geriàtrics a França i a Escòcia demostren que hi ha una reducció de la mortalitat global dels pacients durant la temporada gripal mitjançant la immunització del personal sanitari.

Avenços en la prevenció de la  pneumònia

Quan parlem de persones grans i d’infeccions és inevitable referir-nos a les provocades pel pneumococ, que és la causa més freqüent de les pneumònies comunitàries en adults. Aquestes provoquen sovint l’hospitalització del pacient i tenen una mortalitat del 20 per cent entre persones majors de 65 anys. És per això que es recomana la vacunació universal  enfront el  pneumococ a partir d’aquesta edat. Tot i que la vacuna clàssica (vacuna no conjugada 23 valent) no té una efectivitat alta, en els darrers anys s’ha introduït una vacuna millorada (vacuna conjugada 13 valent), més efectiva i amb una duració de la protecció mes perllongada. Aquesta nova vacuna és recomanable per a persones de qualsevol edat que tinguin factors de risc i per als majors de 65 anys. No obstant, a Catalunya de moment només està finançada per a grups d’alt risc. En alguns llocs, com a la Comunitat de Madrid, el sistema sanitari públic finança la vacunació a tots els majors de 65 anys.

Per últim, en relació a altres infeccions especialment freqüents en les persones grans, cal esmentar l’herpes zòster. Tot i que se la pugui concebre com una malaltia freqüent però poc greu, té una complicació important que és la neuràlgia post-herpètica. Es disposa d’una vacuna, recomanable a partir dels 60-65 anys, que s’ha mostrat eficaç  per prevenir l’herpes i també la neuràlgia. Com a inconvenients, s’ha d’assenyalar que tampoc està coberta pel sistema públic a Catalunya i que la seva efectivitat  disminueix al llarg del temps. S’acaba d’autoritzar als EUA una nova vacuna que ofereix avantatges importants respecte a l’actual i que és probable que estigui disponible a Europa en els propers mesos.

Així doncs, disposem de diverses vacunes recomanables per fer front al repte de la prevenció de les infeccions en persones grans. Tanmateix, en el cas de la vacuna de la grip i de la clàssica enfront el  pneumococ, tot i estar finançades pel sistema sanitari públic, ens trobem que la cobertura de la vacunació és al voltant del 60% i del 75%,  respectivament. Si bé és cert que algunes persones no es vacunen perquè no volen, el  principal motiu de no vacunació és que no han estat informades pel  metge de la importància de fer-ho. Pel que fa a les noves vacunes antipneumocòcica i de l’herpes zòster, malgrat no estiguin cobertes pel sistema, els professionals tenen el deure d’informar-ne als pacients grans, de la mateixa manera que els pediatres recomanen vacunes per als infants des d’una perspectiva individual i no tant per criteris de salut pública.

 

Amb la col·laboració de:

Dra. Magda Campins

Cap de Servei |  Medicina Preventiva i Epidemiologia

Hospital Universitari Vall d’Hebron

Comencen les inscripcions de “No Jubilis la Memòria”, la gran jornada de prevenció de la memòria del Grup Mutuam

No jubilis la memòria 2016

Ja estan obertes les inscripcions per participar a les dues competicions que integren la 13a Jornada “No jubilis la memòria”, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure: la Champions Dòmino Mutuam i el Dancing Country Mutuam. La Gran Final se celebrarà el 13 de juny a l’Auditori AXA (Illa Diagonal) i finalitzarà amb un lunch per a tots els assistents. L’èxit de participació de les edicions anteriors ha animat Mutuam a organitzar novament aquesta jornada combinada que pretén conscienciar sobre la importància de la prevenció de la pèrdua de les capacitats cognitives, entre elles, la memòria. Així, amb aquesta iniciativa, que amb la fase de preparació s’estén durant quatre mesos, es fa efectiu un dels objectius de la Fundació:  la promoció d’activitats orientades a l’envelliment saludable i a l’endarreriment de la discapacitat i la dependència de les persones grans.

Més que un joc de taula

Els casals, centres cívics i associacions de gent gran que vulguin participar en la Champions Dòmino poden fer ja les seves inscripcions i rebran el reglament i tot el material necessari per dur a terme les fases classificatòries del campionat. Durant el mesos d’abril i maig en cada casal/entitat es faran aquestes lligues internes, amb la supervisió i seguiment de la coordinadora de Mutuam. D’aquesta lliga interna, en sortirà una parella finalista, que competirà en la Gran Final. Les parelles que es classifiquin en els tres primers llocs de la competició rebran un trofeu i la parella guanyadora, 4 estades de cap de setmana en un indret de Catalunya o Balears.

La modalitat de dòmino a què es juga és la tradicional i es fa en parelles. Aquest joc, a més de ser el més popular entre la gent gran, activa les funcions cognitives de l’atenció, la memòria i la planificació de l’estratègia i potencia la socialització.

Ball que activa les neurones

Pel que fa al Dancing Country, Mutuam contactarà amb els casals de gent gran de la ciutat per convidar-los i animar-los a participar. Confirmada la implicació, se’ls enviaran les bases i cada grup dels diferents casals o entitats haurà de preparar, durant el mesos de març, abril i part de maig, una coreografia de màxim dos minuts de durada, que enviaran gravada en vídeo a Mutuam i serà avaluada per un jurat. Només 5 grups passaran a la Gran Final. També aquí hi haurà trofeus per al primer, segon i tercer grup de la classificació i, a més, a cada component del grup guanyador se li lliurarà una entrada per assistir al “Spanish Event” a Lloret de Mar, els dies 17,18 i 19 de novembre de 2017, un esdeveniment de referència internacional en els circuits del country.

Coordinació, concentració, memorització de passes, ritme musical i treball en equip són alguns dels ingredients que fan del ball en línia una de les opcions més complertes per prevenir la pèrdua de les funcions cognitives i van motivar la Fundació Mutuam Conviure a escollir-lo com a activitat. Entre les que es treballen, destaquen la memòria, la capacitat de resposta física a estímuls cerebrals, la coordinació, la mobilitat i l’autocontrol. A més, la pràctica d’aquest ball millora l’autoestima i fomenta la socialització.

Aquí podeu veure el vídeo de la jornada ‘No jubilis la memòria‘ de 2016.

Microgimnàstica: un nova teràpia per restaurar cos i ment

Gimàstica gent gran

Sona el despertador, us incorporeu al llit i ja us fa mal alguna part del cos? El dolor crònic és una epidèmia en les nostres societats i són molt pocs els que, a una edat avançada, en poden escapar. Compensar les tensions que pateixen els nostres músculs esdevé la millor resposta per recuperar una harmonia integral. Ni deixar-se portar pel sedentarisme ni sacrificar hores en un gimnàs amb el cor a mil revolucions són bons plans per a la jubilació, malgrat que probablement siguin els més habituals. L’edat pesa sobre els nostres cossos i cal cuidar-se per poder mantenir-nos en bona forma, però ho hem de fer de manera ajustada a les nostres necessitats i limitacions.

En aquest sentit, i en el marc d’un sistema que busca l’equilibri entre el benestar físic, mental i social de la persona, la microgimnàstica se’ns planteja com un mètode terapèutic útil i diferent, que serveix tant per alleujar dolors com per preservar les nostres capacitats o recuperar-les després d’una caiguda, accident o malaltia. A diferència d’altres tractaments, aquesta teràpia té com a objectiu actuar sobre l’origen dels problemes i no sobre la manifestació. Per això, es treballa per evitar l’escurçament de les cadenes musculars posteriors, on s’amaga la causa de moltes de les malalties que afecten els nostres ossos i articulacions, però també els teixits tous, com cartílags, lligaments, tendons i músculs. Segons els terapeutes d’aquesta disciplina, les tensions en els músculs en moltes ocasions es deriven d’una mala gestió de les emocions, ja que sentiments com la por, la tristesa, l’estrès, la vergonya o l’angoixa els posen en guàrdia. Per intentar compensar-les i evitar el dolor adoptem males postures que acaben perjudicant-nos encara més.

Millores posturals

Aquesta gimnàstica suau, que es basa en fer estiraments molt petits acompanyats d’una respiració conscient, contribueix a compensar les tensions i ens proporciona la flexibilitat i el to adequats a les diferents estructures musculars i articulars. A més, a llarg termini, ens ajuda a revisar els hàbits posturals i de moviment que fem diàriament i a substituir els que són perjudicials per d’altres que curin, així com a alliberar aquelles emocions que ens poden causar el malestar. D’altra banda, la col·locació correcta de la columna afavoreix el bon funcionament dels òrgans interns i, per tant, millora el benestar general de la persona.

En principi, qualsevol persona pot practicar la microgimnàstica, ja que no és un exercici agressiu ni es necessiten habilitats especials. Els moviments són lents i repetitius i parteixen de posicions naturals de la columna vertebral. Es procura que aquesta, des del sacre fins a la primera vèrtebra, es mantingui al més horitzontal possible sobre el terra, fins i tot recorrent a elements de suport o doblegant les cames per evitar la curvatura lumbar. Els braços i les cames s’estiren al màxim, però conservant la postura inicial. Gràcies a l’expiració, que relaxa els músculs, es va guanyant terreny amb una gran precisió.

La microgimnàstica és un exercici que, per la seva suavitat, no deixa fora ningú i que resulta ideal per a persones grans. Si no voleu suar, ni posar la vostra respiració o pulsacions a mil, però voleu gaudir d’un benestar harmònic, és una fórmula que us funcionarà. Ara bé, els resultats no s’aprecien en un dia. Aquí, la intensitat se substitueix per la constància, però la paciència té una bona recompensa.

 

 

Ioga: actitud positiva

Hi ha qui diu que això del ioga és una moda. Però no és així. La pràctica del ioga s’ha convertit en una alternativa molt adient i, fins i tot recomanada pels metges, per prevenir i alleugerir certes malalties relacionades amb l’envelliment del nostre cos. Només cal voluntat, constància i pensament positiu. El ioga és una antiga disciplina filosòfica que prové de l’Índia (3000 aC). Tot i que el seu origen és espiritual, no es tracta de cap religió, com molta gent creu. Tampoc és un tipus de gimnàstica, com se sol identificar avui en dia.

El ioga és una ciència de la salut i la seva pràctica contribueix al desenvolupament físic, mental i espiritual. És un camí que porta a la unió i l’equilibri d’aquests tres aspectes de l’ésser humà: cos, ment i esperit. Un mètode de perfeccionament que ens ajuda a la comprensió de la nostra naturalesa i del que necessitem per viure en harmonia amb nosaltres mateixos i el medi que ens envolta.

Tècniques per assolir l’equilibri

Per mantenir l’equilibri entre cos i ment, el ioga combina diferents tècniques mitjançant moviments i postures corporals, exercicis de control de la respiració i l’energia, la meditació i la relaxació. D’aquesta manera, quan es practica el ioga, cos, ment i esperit treballen units per ajudar-nos a conèixer-nos profundament a nosaltres mateixos i així aconseguir una millor salut física i assegurar la pau mental. Per entendre el Ioga és necessari experimentar-lo personalment i practicar-lo amb constància. Amb el temps i la pràctica us adonareu que es produeix un canvi en la vostra manera de fer front a la vida, conseqüència directa d’un millor estat físic i d’una pau interior.

Beneficis

L’objectiu del ioga va en funció del propi practicant i de les seves expectatives. Hi ha qui el practica per aconseguir un millor estat físic o corregir postures viciades; d’altres per relaxar-se, desconnectar i descansar; d’altres per desenvolupar la ment i augmentar la capacitat de concentració; i uns altres, molts, per conèixer-se millor a si mateixos i guanyar autoestima. Però el que és indiscutible són els beneficis que aporta la seva pràctica.

La pràctica del ioga ajuda a retardar i a evitar malalties i incapacitats relacionades amb l’envelliment del cos. Proporciona flexibilitat muscular, elasticitat a les articulacions i enforteix els ossos corregint problemes posturals i alliberant certs dolors. Mitjançant les tècniques de control de la respiració, augmenta la ventilació i la capacitat pulmonar ajudant en la millora de les malalties respiratòries. A més, activa la circulació, aconseguint una millor irrigació dels òrgans. Gràcies a la relaxació, s’eliminen les tensions físiques i mentals prevenint trastorns com les depressions, fòbies o inseguretats. També augmenta els nivells de concentració i ajuda a controlar i equilibrar les emocions i els sentiments.

Practicant ioga

El vostre propi cos serà qui us indicarà fins on podeu arribar amb les postures i els moviments. No heu de forçar mai la màquina. Les asanes (postures) s’han de practicar sempre de forma suau i amb moviments lents i, quan el cos es comenci a queixar (dolor o malestar), s’ha de parar.

Una de les principals limitacions de la gent gran és la insuficiència respiratòria. Per això, si practiqueu ioga és molt important el control de la respiració. Els pranaiames (tècniques de respiració) s’han d’executar amb molta cura, expulsant totalment l’aire i buidant els pulmons de forma lenta i en una postura que permeti que els pulmons s’expandeixin sense necessitat d’esforç. Aprendre les tècniques de relaxació és difícil per a qui mai les ha practicades, sobretot per a la gent gran a qui costa relaxar-se i deixar la ment tranquil·la. Per això s’ha d’aprendre lentament, de mica en mica i augmentant el temps de dedicació així que us hi aneu sentint més còmodes. Si sentiu fred, feu ús d’una manta per tapar-vos i sentir-vos confortables i ajudar-vos en la relaxació. Aquesta disciplina només demana constància. Dues hores setmanals són suficients per trobar l’equilibri que proporciona. El ioga no us demana creure en res, només en allò que experimenteu per vosaltres mateixos.

 

Tallers de memòria: eines per a un cervell en forma

A mesura que ens fem grans anem notant que la nostra capacitat per retenir i evocar la informació ens costa més. Això, tanmateix, no vol dir que ens hi haguem de resignar. Podem treballar per minimitzar-lo i exercitar la nostra ment per mantenir-la en bona forma. Amb aquesta vocació, van sorgir els tallers de memòria per a gent gran, un instrument cada cop més estès en unes societats en què l’esperança de vida s’allarga i les expectatives de mantenir-se actiu creixen.

Les persones grans acostumen a manifestar queixes subjectives respecte a la seva memòria. Entre les més habituals, hi ha el que es coneix com a fenomen ‘punta de la llengua’ (quan no ens ve al cap la paraula que busquem), la d’oblidar perquè s’entra en una habitació o on s’ha deixat alguna cosa i la de no recordar el nom dels famosos o el títol d’una pel·lícula. Davant d’aquesta situació, moltes d’elles busquen recursos per tal que aquestes dificultats no interfereixen en la seva vida quotidiana.

Els tallers de memòria estan dirigits a persones de més de 65 anys que no pateixin cap procés neurològic degeneratiu que els pugui alterar aquesta capacitat. Es tracta d’espais de trobada en què, guiats per un professional, els participants posen en pràctica exercicis i jocs que mantenen el cervell actiu. En les sessions, que estan dissenyades per un neuropsicòleg amb experiència amb gent gran, es generen dinàmiques grupals en què els participants comparteixen experiències i eines quotidianes en un ambient amable. Això fa que als beneficis cognitius s’hi afegeixin els psicològics derivats de les relacions interpersonals. El professional que condueix el taller acostuma a ser un neuropsicòleg o psicòleg, un treballador social, un terapeuta ocupacional o un educador social, i és habitual que expliqui als participants com afecta l’envelliment a les funcions cognitives perquè entenguin que no els passa només a ells.

Els tallers de memòria que organitza el Grup Mutuam tenen una durada de vuit setmanes i actualment existeixen quatre nivells de dificultat creixent. És important tenir en compte que l’objectiu de les sessions és dotar als participants d’uns instruments perquè puguin continuar l’entrenament pel seu compte. De fet, la memòria és una capacitat que s’ha de treballar en el nostre dia a dia i ja abans d’assolir la vellesa.

Amb la col·laboració de Núria López, Neuropsicòloga de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Grup Mutuam

 

Herrero: ‘Escriure ajuda a superar una pèrdua’

Olga Herrero, doctora en Psicologia, psicoterapeuta i professora titular de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna -Universitat Ramon Llull, va oferir una ponència sobre “La integració de la pèrdua en la història de vida” en el marc de la 1a Jornada EAPS organitzada per Mutuam.

Olga Herrero, que forma part d’un equip de recerca a la Universitat Ramon Llull sobre constructivisme, va explicar com s’utilitzen les tècniques narratives en els processos de dol. Segons Herrero, l’ésser humà explica històries contínuament i fins i tot les utilitza per explicar-se la pròpia vida. Tanmateix, aquesta història es veu truncada quan apareix un esdeveniment no anticipat o una pèrdua. Per això, afirmà, en el grup de dol es treballa intentant donar un sentit a allò que li està passant al pacient, de manera que pugui continuar amb la seva vida incorporant l’esdeveniment dins la seva història personal o vital . Un dels postulats bàsics de què parteix el constructivisme, segons la ponent, és que no són els esdeveniments en sí els que ens afecten sinó la interpretació que en fem, que condiciona com ens adaptem a les situacions que hem d’afrontar. ‘Quan fem psicoteràpia clínica , treballem amb les veritats narratives del pacient, és a dir, amb el significat que té per a ell el que li passa’, va explicar.

En aquest sentit, les ‘lliçons agredolces de la pèrdua’, assegurà la ponent, ajuden a elaborar dols complicats, a poder donar-li un sentit i treure algun “benefici secundari” de l’esdeveniment. Va explicar que des de la psicoteràpia intenten ajudar a narrar moltes vegades la mateixa història, però de formes lleugerament diferents: que la persona tingui l’oportunitat d’explicar el mateix que ha explicat al seu entorn social incorporant diferències, en la forma narrativa, d’una banda, i en el nivell de consciència narrativa, de l’altra. “L’entramat narratiu el que fa és organitzar els esdeveniments de forma que tinguin coherència i sentit i que puguem projectar les nostres històries com si tinguessin una continuïtat”, va assegurar, tot afegint, que la narrativa fonamental en què treballen és la d’identitat, que respon a qui és un mateix i que sovint no és plantejada fins que no succeeixen esdeveniment inesperats.

Reconstrucció de significats

La doctora va afirmar que només entre un 10 i un 20 per cent de persones elaboren un dol complicat i que aquestes tenen dificultats per integrar els esdeveniments crítics en la seva història de vida. A l’hora d’abordar el dol en la teràpia, va assegurar que el punt de partida és diferent segons hi hagi hagut anticipació de la pèrdua o no. Així, va descriure com els pacients es troben amb què la història amb què explicaven la seva vida, de sobte, no els serveix per explicar-se a si mateixos, no saben com anticipar el futur i això els genera respostes d’ansietat. Per aquest motiu, assegurà, cal una revisió constructiva. Davant la “no confirmació” de supòsits bàsics, s’han de revisar i negociar significats amb aquells amb qui es conviu, va explicar Herrero. Per això, des del constructivisme s’entén el procés de dol com la reconstrucció del món personal de significats, basant-se en les idees de pro activitat, subjectivitat i dimensió relacional.

La ponent explicà que la dificultat per atribuir un significat a la pèrdua és un dels predictors bàsics de dol complicat i que, en el cas de no poder donar sentit a la pèrdua, trobar-ne un “benefici secundari” o un “aprenentatge significatiu” arran de la mateixa disminueix la probabilitat de patir un dol complicat. Així mateix, altres predictors són l’estil cognitiu de la persona, l’estil de vinculació afectiva i la seva xarxa de suport social.

Herrero va exposar les diferents tècniques narratives amb què treballen, malgrat reconèixer que les tècniques suposen només el 15 per cent del resultat de la psicoteràpia i que el més important és la relació terapèutica. L’objectiu, concretà, és que el pacient pugui transformar aquesta narrativa d’identitat, reescriure la història i organitzar el seu discurs incorporant-hi la història de pèrdua. ‘La tècnica que cal utilitzar depèn de les necessitats concretes del pacient’, assegurà.

Dra.-Herrero-1

Diversitat de tècniques narratives

Entre les més utilitzades, hi ha les narratives de self, que comencen per fer que el pacient posi per escrit qui és i com ha arribat a ser qui és des del punt de vista d’una tercera persona i d’un millor amic, és a dir, que faci una auto caracterització, tal i com va descriure Herrero. La narrativa de pèrdua, afegí, és una versió de l’auto caracterització en què es demana al pacient que expliqui de forma explícita de quina forma ha impactat la pèrdua en la seva vida. Una altra tècnica, que s’utilitza molt quan es treballa amb famílies, són els llibres de records, que la doctora considera eines que ajuden a evocar emocions i a posar paraules per ser capaç d’expressar allò que un no acaba d’entendre. Una altra són les cartes: cartes a l’altra, cartes de comiat o de re negociació del vincle, cartes a una emoció, cartes a un mateix… També hi ha els diaris dirigits, amb els quals es busca ajudar la persona a centrar-se en allò que li genera més dificultats. D’altra banda, els capítols de la vida són una eina que permet ajudar la persona a viure la seva història de manera més complexa, ampliant el focus d’atenció perquè sovint la narrativa de pèrdua satura totes les altres històries, va descriure la ponent.

‘Sabem que les persones que escriuen sobre la seva pèrdua, com a mínim quatre dies seguits, durant 15-20 minuts, experimenten millors resultats en psicoteràpia’, assegurà la doctora. I afegí que escriure ajuda a fer-nos intel·ligibles, a endreçar l’experiència i a poder treballar aquelles coses no resoltes, ja que permet expressar sentiments relacionats amb la pèrdua en un context diferent i de suport incondicional i contribuir a acceptar-la. Segons Herrero, en el procés de dol hi ha moments en què la teràpia ha d’orientar-se a la pèrdua i d’altres a la restauració de la vida, i escriure ajuda a separar aquests espais. ‘L’objectiu –conclogué- és passar de l’absència de significat en què col·loca la pèrdua a poder donar-li un significat a aquesta’.

Si voleu veure la seva interessant ponència en vídeo (30 minuts), cliqueu aquí.

Dra. Olga Herrero Esquerdo, doctora en Psicologia i professora titular de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Especialista en Psicoteràpia, acreditada per la European Federation of Psychologists’ Associations (EuroPsy, EFPA/COP). Psicoterapeuta col·laboradora a l’Institut de Diagnòstic i Atenció Psiquiàtrica i Psicològica (IDAPP, Barcelona). Investigadora principal en Processos de Dol i Psicoteràpia en el Grup d’Investigació en Psicologia, Persona i Context de la FPCEE Blanquerna, URL.

Unitats de convivència: més que una llar col•lectiva

Residència Mutuam La Creueta

Les unitats de convivència són uns recursos assistencials que donen resposta a les necessitats de persones en situació de dependència anant un pas més enllà en la qualitat de l’atenció. Es tracta d’uns espais on es fomenta l’autonomia i competència d’aquells que hi conviuen tot oferint-los el suport que requereixin per al desenvolupament de la seva vida quotidiana.

Diversos estudis posen de manifest que les persones grans es decanten per encarar el procés d’envelliment en el seu domicili particular, allà on han viscut durant més temps al llarg de la seva vida, fins que sigui imprescindible abandonar-lo. Per això, a finals dels anys 70 i principis dels 80, sorgeixen a Europa aquest tipus d’unitats conformades per un grup de persones grans amb cert grau de dependència a qui es presta assistència en un entorn més reduït, quant a mida, que un centre residencial. Aquests espais estan dissenyats com un domicili, però amb la diferència que els residents compten amb suport per a la realització d’activitats de la vida diària i reben ajuda per adaptar-se al medi i poder interaccionar amb ell.

En aquestes unitats, es busca una autonomia col·lectiva; és a dir, la participació activa de les persones que hi viuen. Aquestes porten a terme programes d’activitats per prevenir i disminuir el deteriorament cognitiu que, a més, estan relacionats amb la convivència diària i les rutines quotidianes. El concepte d’autonomia col·lectiva que s’hi posa en pràctica també valora el fet que hi hagi presència de familiars i voluntaris per crear un lligam comunitari de manera reconeguda (és a dir, d’un entorn de confiança). Aquesta es produeix en alguns moments del dia, en què parents i amics dels residents i voluntaris col·laboren amb els professionals a l’hora de portar a terme les activitats que es desenvolupen a la unitat, tant pel que fa a tasques de la vida diària -per exemple, parar taula- com per a aquelles més lúdiques, com jugar a jocs de taula.

Un concepte de resident diferent

Per últim, l’autonomia col·lectiva té en compte la relació de les persones que formen part de la unitat amb el personal especialitzat d’ajuda i atenció. Es tracta d’una relació que té un transfons terapèutic, que implica no intervenir de manera assistencial, com tradicionalment s’ha fet, sinó intervenir de manera que la persona que hi viu sigui responsable fonamental de la seva vida i la seva autocura. El rol del cuidador és aquí el d’acompanyar, animar i supervisar en les tasques que ha de fer el subjecte.

En definitiva, es tracta d’un recurs assistencial que es basa en el model d’atenció centrada en la persona, que té en compte els diferents tipus de necessitats dels residents i la seva qualitat de vida, incorporant-hi principis com els de l’autonomia o la dignitat.

Amb la col·laboració de, Montserrat Ceballos, terapeuta ocupacional del Centre Residencial Mutuam Collserola

Beneficis de la fisioteràpia per cuidar l’esquena de la gent gran

La fisioteràpia la va definir l’OMS l’any 1958 com “l’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, la calor, el fred, la llum, l’aigua, el massatge i l’electricitat”. Potser el massatge és el mitjà més conegut per tothom, però els fisioterapeutes fan servir altres agents físics per intentar resoldre els problemes de salut dels pacients.

En els darrers anys, la figura del fisioterapeuta és més coneguda, sobretot pel seu rol en el món de l’esport. El seu paper, però, és molt més ampli, ja que poden tractar diferents patologies, com les respiratòries o les dels músculs i articulacions, així com problemes motrius. En aquests casos l’objectiu és mantenir les capacitats físiques tan bé com es pugui o bé que tot torni a funcionar com ho havia fet abans.

La fisioteràpia té un paper fonamental en l’àmbit de la prevenció, i això resulta especialment rellevant quan parlem de gent gran. La vellesa no és cap malaltia, és una etapa de la vida i, per tant, és possible arribar-hi amb un bon estat de salut si la persona ha cuidat una mica la seva alimentació i la seva forma física. L’exercici és una bona manera de fer prevenció i el fisioterapeuta ha d’adaptar-lo a les capacitats de cada persona, tenint en compte l’edat, el pes, el sexe, les patologies que ha tingut o té, la mobilitat o les capacitats cardiopulmonars.

Un dels problemes més habituals és el mal d’esquena. Tot i que a priori pugui semblar propi de la gent gran, el cert és que té una gran incidència en la població en general, ja que l’esquena és una part del cos on trobem molts ossos, músculs i lligaments treballant alhora. Podem dir que és el pal de paller del nostre cos.

Contractures com a font de dolor

Les vèrtebres estan apilades unes a sobre de les altres i entremig de cadascuna hi ha un “coixí” anomenat disc intervertebral que serveix per esmorteir els moviments que fem i perquè les vèrtebres es puguin moure amb més facilitat. Aquests discos estan formats en gran part per aigua i quan fem un moviment es contrauen de manera coordinada. Sovint tenim mal d’esquena perquè s’ha produït una contractura d’aquests músculs, és a dir, han perdut elasticitat i s’han tornat més durs. La causa pot ser que els haguem fet servir massa o d’una manera incorrecta i la solució al dolor és fer repòs, evitar postures incorrectes i, de vegades, prendre algun medicament prescrit pel metge, com els antiinflamatoris. Un tractament de fisioteràpia també ajuda molt a desfer aquestes contractures i a tornar aquests músculs al seu estat natural, mitjançant calor per estovar aquests músculs, amb un massatge terapèutic o amb corrents elèctriques per relaxar la musculatura.

Hi ha altres mals d’esquena derivats de patologies més serioses, com les desviacions de la columna (escoliosis) o les hèrnies discals, en què el disc s’ha gastat molt i les vèrtebres estan tan juntes que acaben pinçant un nervi de l’esquena i provocant lumbàlgia. En aquests casos, el dolor ja no és només muscular, sinó que també es produeix un dolor molt agut, en forma de punxada, que sovint se’n va darrera de la cama. En aquests casos, el tractament ha der ser vigilat per un metge especialista, que determinarà quines son les vèrtebres que causen el problema i el tractament més adient. Actualment, les tècniques quirúrgiques per resoldre aquests problemes han millorat molt, cada cop són menys invasives i més efectives.

Recomanacions preventives

Per evitar aquests mals d’esquena és important fer exercici diari -per exemple, caminar una estona-, evitar males postures, no carregar pesos, dormir en un matalàs adequat a cada persona o tenir una bona alimentació i beure aigua suficient per estar ben hidratats.

També és molt recomanable fer alguns exercicis senzills a casa per mantenir aquests músculs en bon estat, tonificats i elàstics. El fisioterapeuta s’encarregarà de donar una pauta de quins són els millors per a cadascú i de quina és la freqüència adient. Sota la seva supervisió, s’aniran adaptant per tal que l’esquena estigui cada cop millor preparada.

Amb la col.laboració d’Oriol Alargé i Manel Gómez, directors de Tecnofisio

 

El tai-txi, un aliat de la longevitat

La pràctica del tai-txi no és cap exotisme passatger, sinó una manera suau, antiquíssima i excel·lent de millorar la nostra salut. En l’origen, és una art marcial xinesa que actualment és practicada per persones de totes les edats i que comença a tenir molts adeptes entre la gent gran.

L’èxit del tai-txi es troba en l’equilibri del cos –ens ajuda a millorar la postura– per tal d’harmonitzar l’energia –ens ajuda a respirar millor– i de relaxar la ment –ens ajuda a trobar l’equilibri psíquic i a combatre l’estrès. La pràctica del tai-txi és una forma excel·lent de millorar la nostra salut, segons indica un grup d’investigadors nord-americans experts en geriatria en el Journal of the American Geriatrics Society, ja que restableix la força mitjançant moviments suaus, exercicis de respiració i imaginació.

Harmonia i suavitat

Els moviments del tai-txi-txuan (nom que rep la modalitat més estesa arreu del món) són circulars i es fan de manera suau, seguida i unificada, sense ruptures. Activen i enforteixen la circulació de la sang, regulen la tensió arterial i afavoreixen la regeneració de cèl·lules. En la pràctica del tai-txi, l’abdomen està flexible i el pit relaxat, per la qual cosa la respiració es fa més profunda, lenta i uniforme, aportant equilibri al sistema respiratori. D’altra banda, la respiració abdominal relaxa l’estómac i els moviments activen el funcionament intestinal, afavorint d’aquesta manera la digestió. Com que durant les sessions de tai-txi hi ha una relació estreta entre la flexibilitat i l’estabilitat, la respiració i la fluïdesa dels moviments, l’harmonia entre tots aquests factors contribueix beneficiosament en la psicomotricitat de la persona que el practica. L’objectiu principal del tai-txi és cultivar els “tres tresors”: l’essència, la vitalitat i l’esperit.

On vaig a fer tai-txi?

Els beneficis del tai-txi han fet que siguin molts els centres de ciutats i pobles de Catalunya que n’ofereixin cursos. A través del vostre buscador d’Internet en trobareu una bona oferta. D’altra banda, molts equipaments cívics – casals de gent gran, casals cívics i cases del mar– i ateneus populars també ofereixen tai-txi com una més de les activitats a escollir que, a més, gaudeix de molt èxit.