Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

PADES

Un projecte en què han participat diversos dispositius de Mutuam, guanyador dels Premis + Futur de l’UCH

Premis + Futur

Un projecte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què han participat, entre altres dispositius sanitaris,  l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i els equips PADES i EAR de Mutuam, va ser escollit pel jurat com a guanyador del Premis 2019 +FUTUR, organitzats per la Unió Catalana d’Hospitals. El lliurament dels guardons es va fer en el marc de la II Jornada Projecte + Futur que, sota el lema ‘Ens movem x les persones’, es va celebrar dijous 20 de juny a l’Auditori Caixa Fòrum de Barcelona.

El projecte guanyador respon a la necessitat creixent d’atendre als serveis d’urgències hospitalàries pacients amb altes necessitats assistencials. Tal i com s’explica en el vídeo de presentació (veieu a sota), la directora d’aquest servei a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, per donar resposta a aquests pacients crònics complexos amb alta morbiditat, però també amb altes necessitats funcionals i socials, s’ha impulsat un nou model col·laboratiu en xarxa. Aquest ha implicat un canvi organitzatiu en forma de geriatrització del servei d’urgències, que ara és capaç de fer Avaluació Geriàtrica Integral i decidir quin és el millor destí per a cada pacient, però també una agudització de la resta de proveïdors amb qui es comparteix l’atenció en cada territori, entre ells, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, els Equips d’Atenció Residencial (EAR) i PADES de Grup Mutuam.

El premi del públic va ser per al projecte Transiciona, presentat pel Parc Sanitari Pere Virgili, un programa d’atenció al pacient que l’ajuda en la preparació i transició a la tornada domicili. Entre les cinc experiències nominades, n’hi havia una dels EPAC de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, un programa d’atenció psicològica als malalts crònics, els seus familiars i cuidadors. La Jornada va comptar amb la participació, entre d’altres, de Xavier Verdaguer, director d’Imagine, a Silicon Valley, Josep Fusté, director tècnic del projecte +Futur, Adrià Comella, director del CatSalut, i Meritxell Budó, consellera de la Presidència de la Generalitat.

 

Emma Costas presenta el nou Grup de Cures Pal·liatives del COIB

Presentació grup Cures Pal·liatives

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va organitzar dilluns, 13 de maig, la jornada ‘L’atenció infermera al final de la vida’, en què es presentava el Grup de Cures Pal·liatives i el document “El repte ètic de les infermeres en el respecte a la voluntat de la persona al final de la vida: la Planificació de Voluntats”. La benvinguda i presentació de l’acte va ser a càrrec de la Direcció de Programes del COIB, Núria Cuixart.

Emma Costas, infermera i directora del PADES de Mutuam va presentar el Grup de Cures pal·liatives del COIB del qual és la responsable. Amb l’objectiu de promoure les bones pràctiques infermeres en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció al final de la vida i per tal de dotar de visibilitat als professionals que treballen en aquest àmbit, el grup de treball seguirà diverses estratègies. Oferir suport i assessorament a les infermeres i infermers del COIB en aquesta matèria, promoure la recerca i la innovació, desenvolupar plans de sensibilització tant per als professionals com per a la ciutadania, establir els nivells de formació i competències de les infermeres en cures pal·liatives adequats als graus de complexitat assistencials i crear aliances amb entitats de l’administració pública, societats científiques i altres organitzacions del tercer sector relacionades amb l’abordatge de l’atenció pal·liativa són algunes d’elles.

Presentació grup Cures Pal·liatives
Presentació grup Cures Pal·liatives

A banda d’Emma Costas, integren aquest Grup, Cristina Lasmarias, infermera de la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic-UCC/ICO; Enric Martínez, infermer de PADES Mutuam; Sònia González, infermera CSS el Carme. BSA; Íngrid Bullich, infermera tècnica del Departament de Salut; Marta Palomares, infermera de la Unitat de pal·liatius de l’Hospital de Sant Joan de Déu; i Marisa Prada, infermera UFISS de Sant Pau.

Voluntariat d’Oncolliga farà acompanyaments a l’HSS Mutuam Güell i als PADES

Conveni Oncolliga

El director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, Josep Ballester, i la directora gerent de la Fundació Oncolliga, Núria Casaldàliga, van signar la setmana passada un conveni de col·laboració. Mitjançant aquest, persones voluntàries de la Fundació podran fer tasques d’acompanyament a malalts oncològics de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell o bé atesos pels PADES gestionats per Grup Mutuam a Barcelona. L’acompanyament, que comença el mes de març, es farà o bé al centre o bé al domicili de les persones afectades de càncer.

La professional de Mutuam Núria Rodríguez, en el documental ‘Les pal·liatives’

Núria Rodríguez

La psicòloga de l’EAPS Mutuam – la Caixa Núria Rodríguez és una de les protagonistes del documental ‘Les pal·liatives’, emès el 30 d’octubre en el programa de TV3 Sense ficció. El treball mostra el seguiment d’un equip de cures pal·liatives de Nou Barris. Podeu veure’l aquí.

 

 

 

Un nou servei unificat de 3 equips PADES a Girona participat per l’ICS, l’IAS i Mutuam Girona millorarà l’assistència als pacients en la fase final de vida

Nou servei PADES unificat a Girona

Un nou model del Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport (PADES) es va posar en marxa el passat 29 de juny al Centre d’Atenció Primària (CAP) Güell de Girona. Així s’unifiquen els equips del Gironès, Pla de l’Estany i Selva interior, gestionats per l’ICS, IAS i Grup Mutuam, fet que els permetrà treballar conjuntament i de forma coordinada, fent servir els mateixos protocols i amb un registre comú de les seves actuacions.

El nou PADES dona cobertura a més de 300.000 persones de l’àrea d’influència de les 14 àrees bàsiques de salut de l’àrea metropolitana de la ciutat i dels hospitals Dr. Josep Trueta de Girona i  l’Hospital  Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Amb aquesta integració funcional, la dotació de professionals del nou equip  PADES disposarà de 3 metges/eses, 6 infermers/es, 9 psicòlegs/es i 2 treballadors/es socials a temps parcial. La unificació i la nova organització han permès ampliar la franja horària d’atenció, que ara és de les 8 a les 18h de dilluns a divendres, i facilitarà la potenciació de l’atenció domiciliària.

Els PADES són equips que donen suport als professionals de la medicina familiar i comunitària en l’atenció als pacients en el procés de final de vida. Ofereixen una assistència domiciliària integral i multidisciplinària, adequada a les necessitats de cada persona. Se centren tant en l’atenció al pacient malalt com a la seva família, en una situació d’extrema fragilitat, cobrint els aspectes físics i psíquics i, fins i tot, en especial, en l’acompanyament en el procés de mort i dol.

Professionals de Grup Mutuam participen en el Congreso Internacional de la Sociedad Española de Cuidados Paliativos a Vitòria

Congrés SECPAL Vitòria

Dotze professionals de diferents recursos del Grup Mutuam van assistir, entre el 7 i el 9 de juny,  al “XII Congreso Internacional de la Sociedad Española de Cuidados Paliativos. SECPAL 2018”, que va celebrar-se a Vitòria-Gasteiz. En total, van presentar-hi 8 pòsters, un dels quals, fet conjuntament per Grup Mutuam i l’Hospital de Sant Pau, va quedar finalista: La autoconciencia emocional del profesional que atiende al paciente con enfermedad avanzada y terminal y a sus familiares.

D’altra banda, la doctora Maribel Esquerdo, metgessa de l’equip de PADES Gràcia de Mutuam, va presentar una comunicació oral titulada Los ERESS, una herramienta para difundir la bioética. La resta de professionals de PADES que hi van assistir van ser Montse Luna, metge de PADES Manso, Mariano Bafi, metge de PADES Guinardó, Luijo Gallardo, metge de PADES Esquerra de l’Eixample, Cristina Garcia, infermera de PADES Manso, Beatriz Madueño, infermera de PADES Nit, i Pepa Romero, directora del servei PADES. De l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, hi va anar la infermera Sonia Gispert, mentre que dels Equips d’Atenció Psicosocial hi van anar Clara Fraguell i Marta Juanola, psicòlogues de l’EAPS Girona, Helena Villar, psicòloga dels EAPS Barcelona, i Maria Rufino, psicòloga de l’EAPS Hospital de Sant Pau.

Podeu consultar aquí els pòsters presentats pels professionals de Grup Mutuam:

 

Grup Mutuam rep una visita de la indonèsia Muhammadiya University per conèixer-ne el sistema sanitari i de cures pal·liatives

Visita Universitat Indonèsia

El Grup Mutuam col·labora amb l’Escola Universitària d’Infermeria de la Vall d’Hebron, que pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona.  En el marc d’un dels seus programes interns, porten a terme intercanvis entre universitats tant d’alumnes com de professionals.

Gràcies a això, l’escola ha pogut gaudir aquest any de la presència de la doctora Erna Rochmawati de la Muhammadiyah University de Yogyakarta, Indonesia. La doctora és una gran professional amb molt interès en les cures pal·liatives, i un dels seus objectius ha estat aprofundir el seu coneixement sobre el nostre sistema sanitaria i l’abordatge que es fa a les persones amb necessitats pal·liatives.

Per aquest motiu,  des de la Universitat,  es va sol·licitar a Grup Mutuam que organitzés una sessió informativa del sistema i del funcionament de les cures pal·liatives tant en una Unitat d’internament com en l’atenció domiciliària. L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell va rebre dilluns 7 de maig la doctora Erna Rochmawati, juntament amb el doctor Juan Leyra, com a referent de la UAB, que van poder visitar la Unitat de Cures Pal·liatives i posteriorment conèixer el funcionament dels PADES, donant resposta a totes les seves preguntes i dubtes.

Des de Grup Mutuam, agraïm a la UAB, al doctor Leyra i a la doctora Rochmawati el seu interès  per la nostra entitat com a referent de les cures pal·liatives, en l’HAI i els PADES.

Espiritualitat i qualitat de vida en pacients amb necessitats de cures pal·liatives

Cristian Carrasquer a la Jornada de Recerca

Cristian Carrasquer, metge coordinador del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) gestionats per Mutuam, va presentar en la I Jornada de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure el projecte ‘Espiritualitat i qualitat de vida en pacients amb necessitats de cures pal·liatives’ que s’està portant a terme actualment. L’objectiu d’aquesta trobada és que els professionals de Grup Mutuam comparteixin les experiències i coneixements adquirits amb els seus projectes.

L’objectiu de l’estudi quasi-experimental d’intervenció abans-després sense grup control, que encara està en desenvolupament, és avaluar el canvi en el benestar espiritual dels pacients amb necessitats de cures pal·liatives atesos als seus domicilis per un equip especialitzat i interdisciplinari (PADES) i analitzar una possible correlació entre la qualitat de vida i el benestar espiritual en malalts terminals, així com detectar si existeix una relació entre aquests aspectes i determinants demogràfics.

La idea de la qual va partir el projecte va ser de la doctora Clara Madueño, que va escollir-lo com a treball final de residència de Medicina Familiar i Comunitària realitzat a la Unitat docent del EAP Dreta Eixample de Barcelona. Es va proposar com un projecte de recerca al PADES Dreta de MUTUAM i van decidir portar-lo a terme conjuntament, amb la metgessa com a investigadora principal. Els criteris d’inclusió que han de complir els pacients per participar en l’estudi són: que siguin atesos pels PADES, que siguin majors de 18 anys, que compleixin els criteris de pacients pal·liatius de la “Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL)”, que obtinguin una puntuació de 3 o superior en l’escala d’Ellershow – fet que implica que, almenys, coneguin el diagnòstic de la malaltia i que tinguin prou dades com per plantejar-se morir a causa d’aquesta –, que no tinguin un deteriorament cognitiu que els impedeixi aportar informació i que acceptin participar-hi.

El procés s’inicia en la segona visita de l’equip PADES, quan un dels seus professionals planteja al pacient l’entrada en l’estudi i, si accepta, la doctora Madueño li fa dues entrevistes. En la primera, d’una hora, se li fan preguntes sobre aspectes demogràfics i socials per conèixer-lo – professió, nivell d’estudis, procedència geogràfica, amb qui viu, si té cuidador principal, etc. –  i després se li passen els tests de l’escala de qualitat de vida (Paliative Care Outcome Scale) i un d’espiritualitat, elaborat pel grup de la SECPAL dedicat a aquest àmbit. En la segona entrevista, d’uns 40 minuts i que normalment es fa un mes més tard, se li tornen a passar els qüestionaris de qualitat de vida i espiritualitat per veure si s’ha produït algun canvi.

La dificultat més important amb què s’han trobat els professionals a l’hora d’implementar l’estudi és el del reclutament de pacients , ja que no és fàcil que hi hagi pacients que compleixin tots els criteris. De fet, es va comença per un territori d’un equip PADES (Dreta Eixample) i s’acabarà ampliant l’estudi a 9 territoris que correspon als 9 equips que gestiona Grup Mutuam. Aquest fet implica haver de formar més professionals. Les dades presentades en la Jornada de Recerca són necessàriament  parcials, ja que només s’havien aconseguit 7 dels 53 participants que es consideren necessaris per disposar d’una mostra adequada. Actualment s’estan incorporant més pacients per poder avançar en l’estudi.

 

L’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili

Sessió clínica malalt no-oncològic

Els equips PADES Les Corts, Esquerra Eixample i Sants, gestionats per Grup Mutuam, van oferir una sessió clínica sobre l’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili. L’objectiu de la formació, davant la falta de bibliografia disponible sobre aquesta matèria, era compartir amb altres professionals les pautes i pràctiques que adopten en el seu dia a dia aquests equips especialitzats. 

Els símptomes de les diferents tipologies d’insuficiència orgànica crònica avançada provoquen un deteriorament funcional del pacient que deriva en el seu deteriorament psicològic i social i acaba comportant, també, un deteriorament de la seva qualitat de vida i la de la seva família. L’abordatge d’aquestes malalties en el domicili ha de partir de l’ús d’instruments que ens ajudin a identificar la necessitat d’atenció pal·liativa, com són els criteris NECPAL. En tots els casos, cal valorar el distrès emocional i l’impacte funcional sever, tant en el pacient com en la família. De la mateixa manera, cal tenir en compte sempre les comorbiditats, així com els possibles dilemes ètics que sorgeixin en la presa de decisions.

Els criteris clínics NECPAL que es fan servir des dels PADES per a l’abordatge de la insuficiència cardíaca són la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, els símptomes físics o psicològics de difícil maneig, l’ecocardiografia basal i la insuficiència renal associada. Pel que fa als símptomes més prevalents entre els pacients que la pateixen, els equips especialitzats han identificat l’astènia, la dispnea, l’ansietat i el dolor. Per tractar-los, s’han fet servir, segons el cas, els IECA, betabloquejants, Espironolactona, CPAP/O2, diürètics d’asa, nitrats, opioides, així com, inotròpics, teràpia de resincronització i mecanismes d’assistència ventricular per al tractament de la depressió i l’ansietat.

Pel que fa a l’abordatge de la malaltia pulmonar crònica, els equips fan servir criteris NECPAL com la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, el fet que el pacient estigui confinat al domicili, la necessitat continuada de corticoides, criteris gasomètrics basals oxigenoteràpia domiciliària, criteris espiromètrics d’obstrucció severa i insuficiència cardíaca simptomàtica associada. Els principals símptomes que han observat són la dispnea, l’astènia, l’ansietat i l’insomni. Per a tractar-los, generalment es fan servir betamimètics, anticolinèrgics, corticoides, CPAP/O2, teofil·lina i mucolítics, a més d’antitussígens i lidocaïna inhalada, per a la tos, acetilcisteïna, butilescopolamina i escopolamina, per a les secrecions, i altres medicaments per a l’ansietat i la depressió.

Els PADES també atenen en el domicili a molts pacients amb demència avançada. Per avaluar la necessitat d’atenció pal·liativa, els criteris NECPAL són un GDS igual o superior a 6C o un declivi progressiu a nivell cognitiu, funcional i nutricional. Els objectius que es planteja l’atenció pal·liativa amb aquests malalts, que requereixen de la intervenció d’un equip multidisciplinari, són millorar la simptomatologia per tal de prioritzar el confort i disminuir la sobrecàrrega del cuidador/família amb el suport i ajuda en la presa de decisions. Un dels principals problemes que s’han d’abordar amb els pacients amb demència avançada és el dels trastorns d’alimentació. És important intentar mantenir l’alimentació oral, mitjançant estratègies com la modificació de la textura. També és habitual que aquestes persones presentin síndromes febrils i infeccions, sobretot respiratòries i urinàries, que són sovint els esdeveniments que precipiten la mort. Per abordar-los, el diagnòstic i tractament s’han de valorar i plantejar de manera individualitzada i decidir en funció dels objectius planificats i consensuats amb els familiars. Per tal de controlar altres símptomes freqüents, com el dolor, la dispnea o l’agitació, cal primer de tot valorar canvis de conducta, descartar causes potencialment tractables i fer escales observacionals del dolor. A partir d’aquí, cal utilitzar els fàrmacs analgèsics habituals, individualitzant el tractament segons les comorbiditats i la situació clínica del pacient. D’altra banda, s’han de portar a terme les cures de les nafres per pressió ajustades a l’objectiu que es marqui prioritzant el confort, revisar i, si cal, retirar els tractaments, tant específics per a la demència com per a altres malalties cròniques, i elaborar un pla anticipat de cures que contempli els possibles problemes que poden aparèixer en l’evolució de la malaltia d’acord amb les preferències del malalt/família.

En relació als pacients amb malalties neurodegeneratives com l’ELA, l’EM o el Pàrquinson, els criteris NECPAL es refereixen al deteriorament progressiu de les funcions físiques i/o cognitives, els símptomes complexos i difícils de controlar, la disfàgia persistent, les dificultats creixents de comunicació i les pneumònies, aspiració recurrents, dispnea o insuficiència respiratòria. Per a l’abordatge de l’ELA en domicili, els PADES porten a terme una intervenció interdisciplinària sociosanitària, ofereixen suport emocional psicològic al pacient i a la família i es coordinen amb unitats multidisciplinàries d’atenció a l’ELA/ patologia motoneurona.

Quant a la insuficiència renal crònica, els equips PADES fan servir el criteri NECPAL d’un FG inferior a 15 en pacients que no siguin candidats al tractament substitutiu /o transplantament o bé el rebutgin, la finalització de la diàlisis o la fallada del trasplantament. En l’abordatge en domicili, cal diferenciar la intervenció en un malalt al qual no se li fa tractament del que rebutja la diàlisis un cop instaurada. Tenint en compte que la supervivència serà de pocs dies (en cas que rebutgi la diàlisi quan ja se li està fent), caldrà una coordinació prèvia (nefrologia, AP i PADES) i informar, decidir i planificar amb el pacient i la família. En els casos en què s’ha decidit no fer cap tractament, els professionals han de ser capaços de detectar i prevenir les possibles crisis: oligúria, sobrecàrrega de volum, HTA, hiperpotasèmia o anèmia.

Per últim, cal destacar que els PADES es troben també davant de pacients amb malaltia hepàtica crònica greu. En aquests casos, només cal la presència d’un d’aquests indicadors clínics per valorar-la com a severa: estadi Child C (determinat fora de complicacions), MELD-Na superior a 30 o amb ascitis refractària, síndrome hepato-renal o hemorràgia digestiva alta per hipertensió portal persistent malgrat el tractament. També aquí cal que els professionals tinguin presents les possibles crisis, com les generades per l’ascitis, la desorientació provocada per encefalopatia, l’oligúria, la peritonitis bacteriana o l’hemorràgia digestiva. Pel control de l’ascitis, en el domicili es fan paracentesis evacuadores, així com control del dolor, la dispnea i les nàusees secundàries. En el cas d’encefalopatia, es fa valoració del nivell cognitiu, control de deposicions, control de la hidratació, de la diüresi i control analític.

Com a punts clau en l’atenció a pacients amb totes aquestes malalties no oncològiques, els PADES destaquen l’avaluació sistematitzada, el tractament adequat de la simptomatologia i la monitorització.  Després d’aquest repàs a l’abordatge de diferents insuficiències orgàniques, encara podem concloure que hi ha poca evidència científica en l’atenció al pacient pal·liatiu no oncològic a domicili i que cal generar nous protocols. Així mateix, és evident la necessitat del PDA i remarcar el fet que la intervenció sigui multidisciplinària.

Amb la col·laboració de:

Mireia Riera

Infermera del PADES Sants

Grup Mutuam

Professionals dels PADES i EAR de Mutuam es reuneixen amb un senador europeu

Reunió a l'ICO amb senador europeu

Maria Rosa Planesas i Emma Costas, dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Mutuam, i Cristian Carrasquer, dels equips del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) gestionats per Mutuam, van participar el passat 14 de març en una reunió a l’Institut Català d’Oncologia, convocada pel doctor Xavier Gómez-Batiste amb motiu de la visita del senador del Parlament Europeu i membre del Parlament Irlandès Rónán Mullen i de la secretària del Comitè d’afers socials, salut i desenvolupament a l’Assemblea parlamentària del Consell Europeu, Aysegül Elveris. Actualment el Consell Europeu està preparant un informe sobre l’estat de l’atenció pal·liativa a Europa amb el suport de l’Associació Europea de Cures Pal·liatives i per a l’elaboració van escollir fer una visita a Barcelona i conèixer així la nostra activitat i experiència com a referents en l’abordatge de l’atenció pal·liativa.