El compromís amb la sensibilització contra el tabaquisme, s’ha fet present durant la Setmana Sense Fum, a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. Aquesta iniciativa és promoguda per la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria i CAMFiC a Catalunya i enguany ha estat la seva 22a edició.
Els centres, com cada any, per promoure els hàbits de vida saludable i la conscienciació sobre els riscos associats al consum del tabac, van portar a terme un seguit de dinàmiques al llarg de la setmana del vint-i-quatre de maig, les quals conclourien el 31, Dia Mundial sense Tabac. La taula informativa i de sensibilització a l’entrada dels centres no ha faltat. Equipada de material informatiu, portada i dinamitzada per persones ingressades.
A més, es van portar terme altres activitats dins del pla de psico-estimulació. Una d’aquestes ha estat a Girona, anomenada “Ajuda’m a deixar de fumar”, on els participants redactaven cartes motivadores per fomentar l’abandonament de l’hàbit. Altres més artístiques, com la realització de murals, on es definia el perfil del tabac amb reflexions engrescadores per deixar de fumar o en el cas del centre Mutuam Güell, la decoració del recinte amb frases que deixaven veure els aspectes negatius del tabac. I d’altres molt interessants, com la “Marxa de la salut” organitzada per l’equip de rehabilitació del centre gironí, la qual va concloure amb una dinàmica musical saludable i festiva.
Un dia on a més de prendre consciència, es deixa veure la implicació de professionals, persones ingressades i familiars, envers aquests temes de gran importància.
Choni Garrido va entrar al que avui és l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell amb només 18 anys. 34 anys després, és la responsable del seu equip administratiu, format per 5 persones més a qui no vol deixar d’esmentar: Mari Carmen, Helga, Conchi, Paula i Marc. En aquests anys, ha viscut l’evolució del centre, d’una residència de 50 places a un hospital sociosanitari amb 165. En aquest camí, assegura, tot ha anat creixent.
Quina és el teu paper habitualment a Mutuam Güell?
La meva feina és molt polivalent. Faig de connexió amb els diferents departaments de Serveis Centrals, com l’ Àrea financera, Informàtica, Comptabilitat, Patrimoni i subministraments. Però al departament al qual dedico més hores és sense dubte el de RRHH, essent la meva funció la de cobrir les absències del personal, cobertura de vacances, dies personals, calendaris anuals, contractacions, finalitzacions de contractes, aclariments de nòmines, peticions varies, etc.
Com es va veure alterat tot això en el pic de la crisi sanitària?
Pràcticament l’única tasca a la qual em vaig dedicar durant la crisi sanitària va ser la de cobrir els professionals que estaven de baixa. Les primeres setmanes van ser un caos absolut, perquè cada dia trucaven tres o quatre companys per dir-nos que es trobaven malament i no venien i els havíem de substituir. No sabíem com entomar-ho, sentíem que tapàvem un forat i se n’obrien quatre. Si la nostra plantilla està formada per 120 persones, hi va haver un moment a finals de març que teníem 50 baixes. Els grups més afectats eren els d’auxiliars i infermers, perquè són els que estan en contacte més directe amb els usuaris.
I com va ser aquesta cerca de substituts?
Recordo agafar els currículums que ens arribaven i trucar a 10 o 20 candidats cada dia. No hi havia possibilitat de fer una selecció ni una bona acollida a qui arribava. Trucaves a algú i si et deia que estava disponible li demanaves que s’incorporés al dia següent o aquella mateixa tarda. De vegades sentia que el treball que feia era estèril perquè trucava a molts professionals i em deien que ja els havien agafat en algun altre hospital i això que quan m’arribava un currículum de Recursos Humans deixava tot el que estigués fent i em posava a trucar. Era una bogeria.
Però vau rebre reforços d’algun altre centre del Grup Mutuam, oi?
Sí, van venir algunes doctores a ajudar-nos, perquè durant les primeres setmanes gairebé tots els metges van agafar la baixa. Al final es va decidir tancar una planta per poder atendre correctament els pacients i no anar tan ofegats. Cal subratllar que el personal que es va quedar es va oferir per doblar torns, treballar els caps de setmana, fer hores extres…
Com et vas sentir?
Em sentia com si remés a contracorrent. Primer, va ser un caos, perquè els protocols canviaven constantment, sobretot en relació a la qüestió de les visites a les famílies. Un dels temes més durs era l’atenció telefònica. Hi havia molta angoixa entre els familiars, les trucades no paraven i no sempre les podien passar a planta, perquè, per exemple, el treballador podia estar atenent un pacient amb l’EPI posat. Hi havia persones que ho entenien, però també n’hi havia que s’enfadaven. Hem fet una contenció molt gran en aquest sentit. Ens hem posat en el lloc d’ells, però els metges tampoc no podien estar trucant-los a tots cada dia. La veritat és que va ser bastant
A banda de l’estrès, vas sentir també por?
Por al meu contagi no, però a contagiar els altres, sí. Visc amb el meu marit i una de les meves filles i patia per ells, i també pels meus pares a qui no faig un petó des de fa mesos. Contagiar-los és una cosa que no em perdonaria. En aquest sentit, un dels pitjors moments que vam viure durant la crisi sanitària va ser quan una de les companyes de departament es va contagiar. Va ser molt al principi. En aquells moments, els protocols estaven poc definits. Ella es va aïllar perquè havia estat en contacte amb un company i un pacient que tenien la COVID-19, però només ho va fer durant una setmana perquè no tenia símptomes. Ja incorporada, es va fer una PCR i, al cap de tres de dies, va saber que el resultat era positiu. Havia estat compartint espai amb nosaltres i llavors sí que ens vam posar nervioses, perquè encara era tot molt desconegut al voltant de la malaltia. Un cop fetes les proves i amb els resultats negatius, ja ens vam quedar tranquil·les.
Vas fer servir alguna estratègia per gestionar les emocions?
Una de les estratègies que vaig seguir va ser, en sortir de la feina, ficar-me al cotxe i posar la música, a un volum ben alt, quan era possible. Al principi estava molt pendent de les notícies, però després vaig decidir deixar-ho perquè veia que no m’estava beneficiant gens. Després de 8 o 9 hores amb el mateix tema a la feina, el que volia era arribar a casa i relaxar-me. Llavors sentia música o em posava una sèrie de televisió que no m’obligués a pensar. Quan va acabar el confinament, sortia molt a passejar, sobretot amb la meva filla, i això m’alleujava molt l’estrès.
Vas poder compatibilitzar vida professional i personal?
Vaig deixar una mica aparcada la vida personal, però com que no tinc fills petits tampoc haig de tenir cura de ningú. Així que, si he hagut de fer hores extres a la feina no hi ha hagut problema.
En el vostre Departament, no us vau plantejar el teletreball?
Era complicat en el nostre cas. Havíem d’estar al mostrador, agafar trucades, amb els calendaris de personal al .. Preferíem estar aquí, però com que era molt estressant, com a responsable, vaig proposar a les meves companyes de fer torns per tal que un dia a la setmana, quan una ho necessités, es pogués quedar a casa. El que passa és que com que les meves companyes són unes cracs no van faltar mai.
Quina és la situació actual?
La veritat és que ara la situació està més tranquil·la. Ara bé, tot i que no soc pessimista, temo l’inici del curs escolar. Això marca la tornada a la vida real i crec que hi haurà més baixes de personal. Estem preparades perquè això passi.
Us heu preparat d’alguna manera per a una segona onada?
A banda d’assumir que podem tornar a viure la situació, també m’he posat en contacte amb la responsable d’un curs de gestió de trucades per tal que els estudiants puguin venir a fer pràctiques aquí. Tenir simplement algú per atendre les trucades ja ens alleujaria bastant a nosaltres.
De què et sents més orgullosa de com has afrontat aquesta situació?
Personalment, d’haver-me enfrontat al virus sense por i haver faltat només un dia, quan tant el meu cap com el meu cos van dir prou. Vaig tornar el dia següent i vaig donar el dos-cent per cent. En relació al departament, el funcionament ha estat un èxit, tant per la gran professionalitat de cadascun dels treballadors com pel treball en equip que hem fet. En els moments més durs tots hem remat en la mateixa direcció i, per molt cansats que estiguéssim, descansàvem a la nit i al dia següent ho donàvem tot. Sempre dic que les meves companyes són les Messi de les administratives. Som un equip molt ben cohesionat i, per les tasques tan específiques que fem, si falta algú, no pot venir ningú a substituir-lo, sinó que ens hem de fer autocobertures.
Creus que t’ha canviat d’alguna manera aquesta situació?
Crec que no. Sempre he estat molt camaleònica i m’adapto a qualsevol situació. També en aquest cas m’he adaptat al que anava venint.
I com a societat creus que n’hem après alguna cosa?
No sé què dir-te… Vull creure que sí, però som una societat molt individualista i tendim a oblidar molt aviat allò negatiu que ens passa. Espero que almenys el tema de la sanitat sí que canviï, ja que s’ha vist el dèficit que hi ha.
El Col.legi de Metges de Barcelona (COMB) en la seva Revista COMB, edició #158, va recollir les experiències de metges i metgesses fent front a la pandèmia de la COVID-19.
Una d’aquestes professionals entrevistades, és la Vanesa Díez, graduada en Medicina per la Universitat de Lleida fa un any, que treballa a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, arrel de la Covid19.
Podeu accedir a tota la revista aquí. La plana 20 correspon a la secció de testimonis, per si voleu llegir-la.
El darrer número de la revista de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha recollit les vivències de diferents professionals fent front a la pandèmia. Entre aquests, hi ha el de la jove metge Vanessa Díaz, incorporada a l’equip de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell just durant la crisi sanitària de la COVID 19.
Els infermers i infermeres som els professionals que ens dediquem a tenir cura de les persones, des d’una perspectiva integral, donant resposta a totes les seves necessitats. La infermeria és present en tots els àmbits d’atenció (hospitalària, primària, residencial, pediàtrica, urgències, …) i és en certs àmbits, com són l’atenció a la salut mental, l’atenció psicogeriàtrica en demències, les cures pal·liatives o l’atenció i acompanyament de la persona en situació de final de vida, en què juga un paper fonamental dintre dels equips interdisciplinars.
En el context de l’hospital sociosanitari, som, juntament amb l’equip d’auxiliars, els que oferim una atenció vint-i-quatre hores a planta. El nostre principal objectiu és tenir cura del pacient i fomentar-ne l’autonomia, fet que és possible gràcies a l’educació sanitària que proporcionem a la persona i al seu entorn.
Els hospitals sociosanitaris estan integrats per unitats que donen resposta a les necessitats de diferents tipologies d’ingrés: convalescències (fractures, Intervencions quirúrgiques, cura de nafres, ICTUS, etc.), rehabilitació, foment de l’autonomia, cures pal·liatives (en situació de final de vida, per tal de garantir un final de vida digne), subaguts (pacients procedents d’urgències que precisen de tractament endovenós per patologies agudes i, un cop resolt el problema agut, se’ls dona l’alta al lloc d’origen), llarga estada, pacients amb patologia crònica que necessiten una atenció de més llarga durada i psicogeriatria (pacients amb demències amb trastorns de conducta). És un recurs poc conegut, que moltes persones confonen amb l’àmbit residencial. Les tasques en un sociosanitari es basen en prestar una atenció més complexa i hospitalària, tenint en compte que els pacients que ingressen tenen unes patologies cròniques invalidants i/o d’alta complexitat.
Quan un pacient ingressa a un sociosanitari és important fer-ne una bona acollida. L’infermer/a de planta és el primer professional que l’acollirà. Comencem explicant-li la normativa del centre, els horaris de visites i altres aspectes de funcionament organitzatius, tot seguit, en fem una valoració integral basant-nos en el model de Virginia Henderson: valorem les diferents necessitats, l’autonomia, les dificultats en mastegar/deglutir i respiratòries, la continència, la integritat de la pell i les necessitats i prioritats de la persona; d’aquí, en surt la programació del pla de cures individual.
En un hospital sociosanitari, el volum de pacients que porta un professional d’infermeria és superior al que portaria en un hospital d’aguts. Malgrat això, a la infermeria d’un sociosanitari, prestem una atenció molt integral, mantenint un tracte proper, practicant una escolta activa tant amb les persones ateses com amb els seus familiars, i detectant problemes que poden afectar al seu entorn social i a la seva recuperació.
Per això, setmanalment, l’equip de planta -compost per metge, fisioterapeuta, infermer, auxiliar, treballador social, terapeuta ocupacional i psicòloga- fa un seguiment de cada pacient per tal d’avaluar-ne les diferents problemàtiques o necessitats, i així arribar a un objectiu comú, basat en el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP).
La professió d’infermera ha de ser vocacional. Encara que ens agradi la feina i ens agradi cuidar, el dia a dia no està exempt de dificultats, sobretot, pel que fa a relacions familiars, gestió de conflictes diversos, negació de la situació…
Encara queda camí per visibilitzar la tasca infermera, però podem dir que cada cop juguem un paper més important en la societat. Hem de continuar treballant per ser reconeguts i avançant, dia a dia, per fomentar un rol mes autònom. Un exemple d’això és el reconeixement que s’ha aconseguit per a l’acreditació per la “prescripció infermera”.
“La más importante y práctica lección que le puede ser dada a las enfermeras es la de enseñarles lo que deben observar”.
Un projecte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què han participat, entre altres dispositius sanitaris, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i els equips PADES i EAR de Mutuam, va ser escollit pel jurat com a guanyador del Premis 2019 +FUTUR, organitzats per la Unió Catalana d’Hospitals. El lliurament dels guardons es va fer en el marc de la II Jornada Projecte + Futur que, sota el lema ‘Ens movem x les persones’, es va celebrar dijous 20 de juny a l’Auditori Caixa Fòrum de Barcelona.
El projecte guanyador respon a la necessitat creixent d’atendre als serveis d’urgències hospitalàries pacients amb altes necessitats assistencials. Tal i com s’explica en el vídeo de presentació (veieu a sota), la directora d’aquest servei a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, per donar resposta a aquests pacients crònics complexos amb alta morbiditat, però també amb altes necessitats funcionals i socials, s’ha impulsat un nou model col·laboratiu en xarxa. Aquest ha implicat un canvi organitzatiu en forma de geriatrització del servei d’urgències, que ara és capaç de fer Avaluació Geriàtrica Integral i decidir quin és el millor destí per a cada pacient, però també una agudització de la resta de proveïdors amb qui es comparteix l’atenció en cada territori, entre ells, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, els Equips d’Atenció Residencial (EAR) i PADES de Grup Mutuam.
El premi del públic va ser per al projecte Transiciona, presentat pel Parc Sanitari Pere Virgili, un programa d’atenció al pacient que l’ajuda en la preparació i transició a la tornada domicili. Entre les cinc experiències nominades, n’hi havia una dels EPAC de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, un programa d’atenció psicològica als malalts crònics, els seus familiars i cuidadors. La Jornada va comptar amb la participació, entre d’altres, de Xavier Verdaguer, director d’Imagine, a Silicon Valley, Josep Fusté, director tècnic del projecte +Futur, Adrià Comella, director del CatSalut, i Meritxell Budó, consellera de la Presidència de la Generalitat.
La sensibilització contra el tabaquisme va protagonitzar la programació d’activitats de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i de l’Hospital Sociosanitari i els Apartaments Mutuam Güell durant la Setmana sense Fums, l’última de maig. Aquest esdeveniment, una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria i CAMFiC a Catalunya que ha arribat a la 20a edició, promou accions de conscienciació els dies anteriors al 31 de maig, el Dia Mundial sense Tabac.
A l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, les activitats proposades van ser un èxit pel que fa a participació, ja que van implicar pacients, usuaris d’Hospital de dia, treballadors, familiars i visitants. Per tal de motivar-los, a principis de mes ja s’havia organitzat una sessió de debat en què es recordaven els objectius de l’esdeveniment. En els tallers de manualitats, es va elaborar una maqueta per promoure la deshabituació del tabac, un collage amb els passos a seguir per deixar de fumar i cartells per posar a dins les plantes sobre la intoxicació ambiental.
Dins del Programa d’activitats de Psico-estimulació del centre es van dedicar dues sessions a deliberar i reflexionar entorn l’hàbit de fumar, en què persones usuàries van compartir recomanacions fruit de la seva pròpia experiència. Durant el 31 de maig, a l’entrada del centre sociosanitari es va instal·lar una taula per sensibilitzar i oferir informació relacionada amb l’hàbit de fumar. El mateix dia, va celebrar-se la Festa de l’intercanvi, en què cada persona que cedia una cigarreta era premiada amb una flor que els mateixos pacients entregaven.
Un bingo al sol al Jardí del centre va donar el tret de sortida a les activitats de la Setmana sense Fum a Mutuam Güell. El mateix escenari va acollir el dia següent jocs lúdics i de psicomotricitat. El Dia Mundial Sense Tabac, van organitzar una paradeta informativa de conscienciació per deixar de fumar i començar a caminar i una xerrada dirigida a professionals que, sota el títol ‘Vols deixar de fumar?’, pretenia ajudar-los a abandonar aquest hàbit. A més, es va fer el lliurament de premis als guanyadors d’un concurs de fotografia obert a l’equip professional i que portava per eslògan ‘Menys fumar i més caminar’.
Quatre professionals de Grup Mutuam, Ester López, Inés Barriga, Enric Martínez i Mar Villegas participaran en les 13es Jornades Interdisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran, que se celebraran el 22 i 23 de març de 2019 a Barcelona, a l’Espai Pujades 350. Organitzades per vuit Col·legis Professionals implicats en l’atenció a aquest segment de la població, estan adreçades als professionals del sector i tenen l’objectiu de respondre a les seves necessitats formatives, d’acord amb les demandes plantejades en edicions anteriors i a les novetats en aquest camp.
Ester López, coordinadora d’infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i membre dels Comitès Científic i Organitzador de les Jornades, ho farà com a moderadora d’una de les taules. La terapeuta ocupacional de la Residència Font Florida Inés Barriga, també membre del Comitè organitzador, hi impartirà una xerrada sobre ‘Els animals de companyia a les residències’. L’infermer del PADES Sant Martí Nord Enric Martínez farà una comunicació oral sobre ‘Planificació de decisions anticipades’ i la gerocultora de la Residència Mercat del Guinardó Mar Villegas hi intervindrà amb una ponència sobre l’Atenció Centrada en la Persona. Com en edicions anteriors, divendres hi haurà simultàniament taules rodones i tallers, mentre que dissabte hi haurà taules rodones i el lliurament de premis. Els tallers són limitats a 25 assistents.
El director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, Josep Ballester, i la directora gerent de la Fundació Oncolliga, Núria Casaldàliga, van signar la setmana passada un conveni de col·laboració. Mitjançant aquest, persones voluntàries de la Fundació podran fer tasques d’acompanyament a malalts oncològics de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell o bé atesos pels PADES gestionats per Grup Mutuam a Barcelona. L’acompanyament, que comença el mes de març, es farà o bé al centre o bé al domicili de les persones afectades de càncer.
L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i els Apartaments Güell han iniciat aquest 8 de febrer una col·laboració conjunta amb el Projecte RADARS del barri de la Salut i de Can Baró per detectar casos de soledat en la gent gran en la comunitat. Noèlia Fernandez, la responsable de Voluntariat i de Soledat i Final de Vida de l’EAPS Mutuam Barcelona, participa activament en les Taules Radars dels dos districtes per tal de contribuir a disminuir la soledat no desitjada en la gent gran.
Radars és un projecte comunitari impulsat per Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la solitud no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans. Per fer-ho possible, hi involucra tota la comunitat i promou la creació d’una xarxa sensible i respectuosa a partir de la qual les persones grans podran tornar-se a vincular a la vida col·lectiva.
93 380 09 70
