maltractament

El maltractament a les persones grans és una forma de violència que, malauradament, afecta milions de persones a tot el món. Per conscienciar sobre aquesta xacra social, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 15 de juny com el Dia Mundial de Sensibilització sobre el maltractament a la gent gran, una iniciativa que busca visibilitzar aquest problema i promoure’n la prevenció i la detecció precoç. Abordem aquestes qüestions amb l’ajuda de Jordi Muñoz, advocat i president de l’associació per a la investigació del maltractament a persones grans EIMA.

Què és el maltractament a les persones grans

Jordi Muñoz defineix el maltractament com a qualsevol acció o omissió d’aquesta que causa un perjudici a la persona. La persona que infligeix l’abús normalment s’aprofita de la situació de vulnerabilitat de la víctima o de la relació de confiança que té amb aquesta. A escala mundial, es categoritza en set tipus: físic, psicològic, sexual, abandó, negligència, econòmic i vulneració de drets. Pel que fa a maltractament a la gent gran, els que tenen més incidència són el psicològic, el financer i la vulneració de drets.

El primer abunda perquè es pot donar per si sol o acompanyat d’altres abusos, com el físic. És dels més difícils de detectar, sobretot en persones grans, perquè els seus signes es poden confondre amb símptomes de patologies típiques de l’edat com la depressió o el deteriorament cognitiu.

El maltractament econòmic o financer sol estar vinculat al cobrament de la pensió o a la propietat d’un immoble. Segons les dades oficials, el 90% de les persones de més de 65 anys tenen un pis en propietat i gairebé totes tenen un ingrés que, per petit que sigui, és fix. “Això les converteix en un objectiu principal per a gent que se’n vol aprofitar”, explica Muñoz.

Per últim, en la categoria de vulneració de drets hi trobem comportaments com el control i la infantilització. Un exemple d’abús habitual que sol passar desapercebut i que té a veure amb aquestes categories és el control econòmic que exerceixen els fills sobre els pares quan no els deixen disposar lliurement dels seus diners. Malgrat que a vegades es fa amb bona intenció, denota un menyspreament de la persona, ja que no se la creu capaç de gestionar-se sola.

Abandonament i negligència

L’abandonament i la negligència són dues altres formes de maltractament que estan creixent i que es produeixen quan l’entorn de la persona no li proporciona el suport que necessita, posant en risc el seu benestar. Segons Muñoz l’alta incidència s’explica per la falta de recursos per atendre les persones en situació de dependència que desemboca en què sigui la família qui acabi assumint les tasques de cura. L’estrès que això comporta i la manca de coneixement expert provoca que aquestes es puguin realitzar de manera incorrecta i arribar a cometre negligències, encara que siguin involuntàries o inconscients.

També són comuns els casos de cuidadors o cuidadores a domicili que no tenen cap mena de capacitació i que duen a terme pràctiques inadequades, per això és importat que es verifiqui la qualificació professional de la persona abans de contractar-la. En relació a aquesta qüestió, cal dir que una part important dels maltractadors són persones de l’entorn familiar de la víctima i cuidadors i cuidadores no professionals.

Com detectar una situació de maltractament

La invisibilització és un dels principals problemes als quals ens enfrontem a l’hora d’abordar el maltractament a les persones grans. Normalment, es produeix en un entorn tancat com la llar i això en dificulta la detecció. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut només 1 de cada 24 casos surt a la llum. Amb tot, qualsevol persona és susceptible d’identificar-los, des de familiars i amistats de la víctima fins a veïns i botiguers. En aquest sentit, apunta Muñoz, la comunitat és fonamental. Per això, quelcom tan senzill com tenir un grup de whatsapp amb els veïns per mantenir el contacte, pot marcar la diferència.

Qualsevol canvi de comportament o d’actitud en una persona gran ens ha de fer sospitar. Que estigui més temorosa o trista, pot indicar que li està passant alguna cosa i no s’atreveix a explicar-ho. Un altre signe seria que la persona deixa d’acudir al centre de salut o altres recursos que freqüentava. També pot succeir el contrari, que sol·liciti reiteradament determinats serveis i, per exemple, vagi molt al metge. Si de sobte algú nou entra a la vida de la persona gran, també hem d’estar alerta. Evidentment, aquests canvis de conducta no implicaran sempre que hi hagi un maltractament, però davant del dubte, sempre és millor actuar.

Com actuar davant d’una situació de maltractament

Quan hi hagi la sospita que una persona pugui estar en una situació d’abús o ens hi trobem nosaltres mateixos, el més important serà aixecar la veu i actuar amb celeritat. La detecció precoç és clau perquè, com diu Muñoz, “igual que una malaltia, si l’agafes a temps és més fàcil fer-li front”. A vegades, això costa perquè hi ha una tendència a no voler intervenir en assumptes que considerem privats. Muñoz explica que cal deslliurar-se d’aquesta idea i pensar que, com la violència masclista o racista, el maltractament a la gent gran és un problema social.

Així, caldrà posar en alerta els professionals, que tant poden ser de serveis socials i de salut, com de centres residencials, casals, centres cívics o dels cossos de seguretat. Cal remarcar que els Mossos d’Esquadra compten amb grups d’atenció a la víctima dedicats a atendre qualsevol persona que pateixi violència domèstica o comunitària. A més, hem de tenir clar que activar l’ajuda professional sempre serà positiu, ja que encara que no hi hagi maltractament, és probable que la persona tingui necessitats de suport i, d’aquesta manera, es podrà tractar el seu cas.

Paral·lelament, si detectem signes de maltractament en algú del nostre entorn també és recomanable apropar-s’hi i parlar. És possible que no ens expliqui què està passat perquè sovint s’oculta per por o vergonya, però això l’ajudarà a saber que no està sola i que pot rebre ajuda.

Conscienciació i protecció

En la majoria dels casos les persones grans tenen una dependència emocional i funcional de la persona que les maltracta i això fa que tinguin molta reticència a denunciar. Altres vegades, viuen una situació de maltractament i no se n’adonen perquè l’han normalitzat. Això es deu, en gran part, als estereotips negatius que hi ha sobre les persones grans, que elles mateixes han interioritzat. Per combatre’ls, segons Muñoz, fa falta molta pedagogia i conscienciació: “Cal que les persones grans sàpiguen que són importants, que tenen dret a tenir una vida digna fins al final”.

Així, realitzar campanyes de bon tracte i prevenció i informar les persones grans sobre què és el maltractament i quins recursos tenen al seu abast resulta clau. A Catalunya hi ha tres equips especialitzats en aquest col·lectiu. També hi ha instruments jurídics de protecció que poden reduir la possibilitat de patir certs abusos. L’autotutela, els poders preventius, les voluntats anticipades i, fins i tot, el testament, són documents legals que faran prevaldre les nostres decisions i interessos.

Prevenir i erradicar el maltractament a les persones grans és responsabilitat de tota la societat. Des del Grup Mutuam ens hem adherit al manifest del Moviment per aturar el maltractament a les persones grans i volem reiterar la importància de protegir i respectar els seus drets i de promoure una cultura de respecte i dignitat cap a elles.

Jordi Muñoz és advocat i president de l’associació EIMA per a la investigació del maltractament a persones grans.