En el marc de la 1a Jornada EAPS, celebrada a Barcelona el 17 de juny de 2015, i sota el títol ‘Cap a un nou model d’assistència psicosocial a persones amb malaltia avançada’, prop de 250 professionals de l’àmbit del treball social, psicologia, medicina i infermeria, van escoltar la brillant intervenció del Dr. José Luís Bimbela. Bimbela, doctor en psicologia, master en salut pública i en drogodependències, va obrir la 2a part de la jornada amb una ponència molt clara en la que va recordar a l’auditori la necessitat de cuidar-se per part dels equips de professionals que assisteixen i acompanyen als pacients i les seves famílies en el procés del final de vida, passant pels aspectes espirituals i socials més importants i una bona gestió de les emocions. No et perdis els 45 minuts de la seva intervenció.
En el marc de la Jornada Sociosanitària organitzada per Mutuam el passat 19 de novembre, el cap del Servei de Reumatologia del Parc Salut MAR, Dr. Jordi Carbonell, va parlar sobre les patologies de l’aparell motor en la tercera edat. Aquesta és una crònica de la primera part de la seva intervenció.
“A la gent gran, generalment, quan no li fa mal una cosa li en fa mal una altra i, sovint, moltes coses alhora”, va afirma el doctor Carbonell abans de compartir les conclusions d’un estudi fet als Estats Units sobre quin rol té el dolor en les caigudes de la gent gran. Entre els resultats, va destacar el fet que les caigudes tenen molta relació amb les quantitats de zones doloroses i la intensitat del dolor i que, en canvi, no en tenen amb la medicació. El doctor va explicar també que fa anys que se sap que el dolor crònic interfereix en el funcionament del cervell: altera la cognició, la concentració, l’equilibri i la memòria.
Entre les patologies que provoquen dolor a la gent gran, Carbonell va començar destacant-ne l’artrosi, per la seva alta prevalença. Respecte a aquesta, va assenyalar que no tothom que té imatges radiològiques té símptomes i que no sempre l’artrosi radiològica progressarà en artrosi simptomàtica. El doctor també va afirmar que l’artrosi suposa no només que les persones que la pateixen visquin molts anys amb discapacitat sinó també “un consum de recursos sanitaris bestial”.
Evitem la sobreexploració
Carbonell va assegurar que procura no sotmetre els malalts a exploracions excessives, ja que per a ells són fonts de riscos i d’angoixa, i que, per això, s’ha d’anar amb cura de seleccionar només proves que tinguin alguna utilitat. Va recordar als assistents que l’artrosi només té tractaments pal·liatius, que tan sols es poden fer infiltracions i, quan no hi ha més remei, posar una pròtesi. Com a excepció, va assenyalar els casos en què hi ha complicacions en les parts toves al voltant de la zona artròsica. “Hem de tenir present que la causa del dolor, sobretot quan aquest és especialment intens o canvia de ritme, en una persona que té artrosi de genoll no té perquè ser l’artrosi”, va alertar. El doctor va recordar que l’artrosi no dóna símptomes constitucionals i que en una mateixa articulació hi poden haver diferents problemes de salut alhora.
Carbonell va oferir algunes recomanacions per al tractament d’aquesta malaltia, tot i reconèixer que s’han d’aplicar segons el pacient. La primera d’elles, la de ser conscient de les comorbiditats que poden existir en preparar el pla terapèutic. També va insistir en la necessitat d’informar i discutir amb el malalt les alternatives terapèutiques i invertir temps xerrant amb ell perquè entengui què li passa. “Cal recordar que la millor intervenció per a l’artrosi és la pèrdua de pes, però només ho noten els pocs que l’aconsegueixen”, va assegurar Carbonell. També va defensar la utilitat de l’aplicació de la calor i el fred, mitjançant mètodes tan senzills com l’estoreta o els banys de mans amb aigua calenta, així com l’ús de bastons i faixes… També va recordar als assistents que sempre es pot fer exercici, tot i que el malalt sigui molt gran. Especialment els exercicis de tipus isomètric, que es poden fer a casa.
És ideal fer exercici isomètric a casa
Utilitat dels tractaments
En relació als tractaments, el doctor va assegurar que cal considerar l’ús del TENS, mentre que no són recomanables el condroitin, l’acupuntura, ni les artroscòpies llevat que hi hagi bloquejos o fallides. El paracetamol (de vegades, combinat amb tramadol) i les cremes tòpiques sí que poden ser d’utilitat, així com els antiinflamatoris per a artrosis de maluc, segons Carbonell, que va afegir que cal considerar l’ús de la capsaïcina i les infiltracions amb corticoides per a coses molt concretes.
A San Sebastián, Donosti, té lloc el 3, 4 i 5 de juny la 57ena edició del Congrés anual de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia. Amb un programa molt interessant en el que s’està parlant sobre molts aspectes multidisciplinaris, que pretén facilitar la formació, compartir experiències i fomentar l’innovació i l’intercanvi de coneixement entre els professionals del sector per millorar l’atenció a la gent gran al més alt nivell. Inquiets per tots aquests aspectes, Margarida Quintana, responsable del Centre Collserola de Grup Mutuam hi assisteix per prendre bona nota de totes les novetats, ponències, cursos i estudis. Bon congrés!
Margarida Quintana, Directora del Centre Collserola, al congrés
En el marc de la Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure el passat 19 de novembre, el president de la Societat Europea de Peus i Turmells va parlar de la importància de fer un bon diagnòstic i anar a l’origen de la malaltia per donar resposta als problemes podològics.
El doctor Antoni Viladot, cirurgià ortopèdic i president de la Societat Europea de Peus i Turmells, va impartir una ponència sobre els problemes podològics que afecten de manera especial a la gent gran. El ponent va començar apuntant que “quan un malalt es troba amb una deformitat al peu, el que fa és anar directament a l’especialista, mentre que quan li fa mal, consulta al metge de capçalera”. Segons el doctor, si analitzem bé les causes dels dolors de peu les podem agrupar en dos grans blocs: les malalties sistèmiques que tenen una repercussió en el peu i les que corresponen a un trastorn propi del peu.
En el primer grup, hi trobem els problemes vasculars, que són les que generen cames inflades, turmells embotits, varius o variça… Aquests, però, no són els problemes més importants, va assegurar Viladot. “Sí que ho són els d’insuficiència arterial, i de vegades són molt difícils de diagnosticar”, va afegir. També va alertar que “no s’ha d’arribar a la fase de dolor en repòs o de gangrena, caldria actuar en les fases inicials de parestèsia o de claudicació intermitent”.
També en el primer grup hi va incloure les malalties neurològiques, les més freqüents de les quals són les ciàtiques. En aquest cas, va explicar, si analitzem la topografia del dolor, podem saber més on menys on es troba la compressió nerviosa. Va assenyalar, però, que “això amb la gent gran és difícil perquè de vegades hi ha compressions a diferents nivells”. “No sempre el problema està a l’esquena; l’origen el podem trobar, per exemple, en la compressió de la sabata que provoca el dolor neurític en el dors del peu o bé el síndrome del canal tarsià”, va advertir. Viladot va explicar que de vegades allò que semblen durícies poden ser la manifestació d’una malaltia reumàtica. “És fonamental fer un bon diagnòstic per dirigir al malalt”, va sentenciar.
Un altre tipus de malalties amb conseqüències sobre els peus són les metabòliques, la més important de les quals és la diabetis. “El 15 per cent dels diabètics fan una nafra al peu, i dels que la tenen, entre un 14 i un 24 per cent acaben en amputació”, va apuntar el doctor, tot il·lustrant-ho amb les dades dels Estats Units, on “en tres anys es van produir 51.605 amputacions, amb el cost social i econòmic que això representa”. Viladot va explicar que la diabetis provoca, per una banda, la neuropatia perifèrica i, per l’altra, la malaltia arterial. La neuropatia genera el mal perforant plantar, per la pèrdua de sensibilitat a la planta, i lesions osteoarticulars de Charcot. “En aquest darrer cas, les deformacions es van produint sense gairebé dolor i, per això, quan el pacient va al metge les deformitats ja són tremendes”, va afirmar. En canvi, va explicar que la malaltia arterial el que fa és dificultar la cicatrització de les ferides i provocar les gangrenes que ens porten a les amputacions.
El ponent va exposar alguns consells bàsics per a tots els que tracten amb diabètics: tallar bé les ungles i, si estan deformades, extirpar-les; rebaixar les durícies, però sense passar-se, per no provocar una úlcera; fer servir mitjons de cotó, sense apedaçats, i canviar-los, com a molt, un cop al dia; i, per últim, utilitzar calçat tou i sense tancaments elàstics ni deformitats, perquè el malalt no se n’adona de posibles compressions que poden provocar una nafra
D’altra banda, Viladot va recalcar la importància de vigilar amb les lesions, ja que el pacient gran amb osteoporosi es pot trencar el fèmur, però també el metatarsià, pel simple fet d’haver canviat de sabata o perquè estava deformada o per haver fet una caminada molt llarga.
Pel que fa al segon grup, sobre les causes més freqüents de dolor amb origen en el propi peu, Viladot va començar destacant els problemes secundaris a una deformitat de la volta plantar i, entre ells, l’artrosi que es desenvolupa amb el temps.
“És habitual trobar-nos amb peus plans com aquests, que normalment corresponen a senyores grans, normalment obeses i post-menopàusiques i freqüentment amb una insuficiència venosa associada”, va explicar el ponent mostrant les següents imatges:
Segons Viladot, molt sovint el peu pla està associat al galindó: “la pacient arriba amb un dolor difús en el peu i hem d’anar amb compte perquè el que cal tractar és fonamentalment el peu pla, no el galindó. Si operem el galindó, és possible que empitjori el peu pla”.
Un altre dels problemes habituals que va esmentar va ser l’artrosi. Entre aquestes, la de l’articulació astràgaloescafoidea és la més freqüent perquè és l’articulació que fa més moviments, va apuntar el doctor. També és freqüent l’artrosi subastragalina, que té el problema, pel que fa al diagnòstic, que fa poc mal. Aquesta malaltia provoca calcificacions a la part de davant de l’Aquil·les, que causen els turmells engruixits i dolor al caminar, sobretot pujant i baixant escales. El doctor va lamentar que el primer que es digui als malalts és que “es tracta d’un problema de l’Aquil·les, quan el problema són les lesions degeneratives que hi ha al darrere”. I va afegir: “moltes vegades, sense embolicar-se en cirurgies complicades en la subastragalina, només extirpant aquests óssos lliures, n’hi hauria prou per a una millora important.
També en el cas dels esperons calcaris Viladot va assenyalar que no són la causa, sinó la conseqüència d’una entesopatia (dolor plantar) de la fascia plantar. En relació al seu tractament, va afirmar: “diuen que els esperons calcaris s’han d’operar però jo no ho faig gairebé en cap cas. El que cal fer és compensar mecànicament el peu, que normalment és pla; fer que la pacient es posi una mica de taló, ensenyar-li a fer estiraments i oferir-li unes sessions de fisioteràpia.”
El ponent va assenyalar com la causa més freqüent de dolor en el peu la metatarsàlgia i va assegurar que un 88 per cent dels que la pateixen són dones. “Abans sempre dèiem que era per culpa de les sabates, però avui en dia hem de buscar també altres teories, perquè les dones joves no acostumen a portar sabates de taló o de punta estreta.” Per tancar la seva ponència, Viladot va concloure que “si volem estar bé de tot, hem d’estar bé dels peus, perquè hi ha una íntima correlació”.
Aquesta trobada anual d’informació científica entre professionals es consolida com a referent de l’àmbit sociosanitari.
El tema de la Jornada “Afectació osteoarticular en la gent gran” , l’expertesa dels ponents reunits i l’organització de l’acte, van ser les claus de l’èxit el passat 19 de novembre. Més de 300 professionals (majoritàriament metges, infermeres i fisioterapeutes que varen omplir la sala del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona) van poder escoltar, intervenir i debatre temes relacionats amb les patologies de l’aparell locomotor, tant freqüents en les persones grans.
Professionals experts en Reumatologia, Traumatologia, Rehabilitació i Medicina de l’Esport, van finalitzar la jornada fent un debat entorn el peu, maluc i genoll, entre ells: Dr. Jordi Carbonell, Dr. Alejandro Pasarín, Dr. Antoni Viladot, Sr. Martín Rueda, Dr. Ricard Pruna i Dr. Josep Riba. El dilatat torn de preguntes dels assistents va ser un indicador de la qualitat i professionalitat dels ponents i dels temes tractats.
El Sr. Agustí Montal, President de la Fundació Mutuam Conviure i del Grup Mutuam, el Dr. Jaume Padrós, President del COMB i el Dr. Albert Ledesma, Director del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària de la Generalitat de Catalunya, van fer la cloenda.
Al llarg de la jornada es van lliurar els Premis de Recerca 2014 que organitza i promou cada any la mateixa Fundació, que promouen la recerca relacionada amb la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària a Catalunya.
93 380 09 70
