Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Jornada de Recerca

Abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada

Enrica Buxaderas a la Jornada de Recerca

Enric Buxadera, psicòleg i director del Centre Residencial Jaume Nualart, va impartir una xerrada en el marc de la Jornada de Recerca de Grup Mutuam. Sota el títol “Abordatge ètic de la sexualitat en gent gran institucionalitzada” va exposar un pòster que havia presentat amb les professionals Maribel Esquerdo i Núria Porcel, membres del Comitè d’Ètica de l’entitat, del qual ell també forma part.

Davant l’abordatge de la sexualitat de les persones que estan ingressades als nostres centres sovint ens sentim confusos i se’ns plantegen problemes ètics. A més, dins d’un mateix equip professional hi ha divergència de creences i valors i, per tant, la forma d’afrontar algunes situacions és diferent. Parlem de ‘situacions’ i no de ‘problemes’, perquè no sempre es tracta d’un problema sinó que el podem convertir nosaltres en problema en funció de l’enfocament que hi apliquem.

El Comitè d’Ètica Assistencial va detectar, a partir de diversos casos, la necessitat de definir unes pautes d’abordatge ètic de la sexualitat. L’objectiu ha de ser donar suport als professionals davant dels dilemes que els puguin sorgir en relació a aquest àmbit. Així va ser com, a partir de les sol·licituds presentades pels professionals dels centres al CEA, vam portar a terme un estudi descriptiu i retrospectiu en aquesta matèria. Des del 2009 al 2017, ens trobem que dels 67 casos presentats al CEA, gairebé un 18 per cent estan relacionats amb temàtica sexual. Un 63 per cent d’aquests són en relació a usuaris homes i un 37 per cent dones, i hi molts més casos a nivell de residència que de Centre de Dia. Al contrari del que es podria pensar, observem que només en un 20 per cent els casos tenen a veure amb persones amb deteriorament cognitiu greu. Mentre que un 33 per cent tenen relació amb persones amb deteriorament moderat , un 20 per cent amb persones amb deteriorament cognitiu lleu, un 27 amb persones sense deteriorament cognitiu.

Tipus de dilemes i principis ètics en joc

Un 34 per cent de les demandes que ens han fet tenen a veure amb el fet que les relacions es produeixin entre persones amb deteriorament cognitiu i un altra un 34 per cent són relatives a manifestacions sexuals en espais comuns. En aquests casos, és habitual que hi hagi un trastorn de conducta però per poder valorar-ho adequadament és necessari conèixer la història de vida de la persona. A banda d’aquests, ens trobem que un 8 per cent dels casos estan vinculats a l’oposició de la família al fet que els usuaris tinguin relacions sexuals, un 8 per cent a situacions en què les relacions es produeixen entre una persona amb deteriorament cognitiu i una altra que no en té, i un altre 8 per cent són demandes de professionals que se senten incòmodes a l’hora d’afrontar aquest tipus de situacions. Pel que fa al tipus de dilemes ètics que ens hem trobat, en un 30 per cent dels casos hi està implicat el principi de no maleficència, en un 13 per cent el de beneficència, en un 21 per cent el de justícia i, en un 29 per cent, el d’autonomia.

Com a CEA, hem presentat unes recomanacions a partir de les conclusions de l’estudi. La primera és que les persones amb demència, depenent de en quin grau es trobin, també poden prendre decisions respecte a la seva sexualitat. D’altra banda, cal contextualitzar la desinhibició en la comorbiditat del pacient i la història de vida per obtenir diagnòstics adients. És necessari, a més, formar els professionals en l’atenció a la sexualitat per disminuir l’angoixa dels implicats i afavorir la sensibilització i la normalització entorn de la sexualitat en la gent gran des d’una perspectiva de l’Atenció Centrada en la Persona. Així mateix, cal crear una guia de recomanacions per a l’abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada i fomentar els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials per tal que els professionals tinguin una nova eina. Per últim, és molt important recordar que la sexualitat no es jubila. No la jubilem nosaltres.

 

Enric Buxadera

Psicòleg i director del Centre Residencial Jaume Nualart

Membre del Comitè d’Ètica Assistencial i del Comitè de Recerca de Grup Mutuam

 

Espiritualitat i qualitat de vida en pacients amb necessitats de cures pal·liatives

Cristian Carrasquer a la Jornada de Recerca

Cristian Carrasquer, metge coordinador del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) gestionats per Mutuam, va presentar en la I Jornada de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure el projecte ‘Espiritualitat i qualitat de vida en pacients amb necessitats de cures pal·liatives’ que s’està portant a terme actualment. L’objectiu d’aquesta trobada és que els professionals de Grup Mutuam comparteixin les experiències i coneixements adquirits amb els seus projectes.

L’objectiu de l’estudi quasi-experimental d’intervenció abans-després sense grup control, que encara està en desenvolupament, és avaluar el canvi en el benestar espiritual dels pacients amb necessitats de cures pal·liatives atesos als seus domicilis per un equip especialitzat i interdisciplinari (PADES) i analitzar una possible correlació entre la qualitat de vida i el benestar espiritual en malalts terminals, així com detectar si existeix una relació entre aquests aspectes i determinants demogràfics.

La idea de la qual va partir el projecte va ser de la doctora Clara Madueño, que va escollir-lo com a treball final de residència de Medicina Familiar i Comunitària realitzat a la Unitat docent del EAP Dreta Eixample de Barcelona. Es va proposar com un projecte de recerca al PADES Dreta de MUTUAM i van decidir portar-lo a terme conjuntament, amb la metgessa com a investigadora principal. Els criteris d’inclusió que han de complir els pacients per participar en l’estudi són: que siguin atesos pels PADES, que siguin majors de 18 anys, que compleixin els criteris de pacients pal·liatius de la “Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL)”, que obtinguin una puntuació de 3 o superior en l’escala d’Ellershow – fet que implica que, almenys, coneguin el diagnòstic de la malaltia i que tinguin prou dades com per plantejar-se morir a causa d’aquesta –, que no tinguin un deteriorament cognitiu que els impedeixi aportar informació i que acceptin participar-hi.

El procés s’inicia en la segona visita de l’equip PADES, quan un dels seus professionals planteja al pacient l’entrada en l’estudi i, si accepta, la doctora Madueño li fa dues entrevistes. En la primera, d’una hora, se li fan preguntes sobre aspectes demogràfics i socials per conèixer-lo – professió, nivell d’estudis, procedència geogràfica, amb qui viu, si té cuidador principal, etc. –  i després se li passen els tests de l’escala de qualitat de vida (Paliative Care Outcome Scale) i un d’espiritualitat, elaborat pel grup de la SECPAL dedicat a aquest àmbit. En la segona entrevista, d’uns 40 minuts i que normalment es fa un mes més tard, se li tornen a passar els qüestionaris de qualitat de vida i espiritualitat per veure si s’ha produït algun canvi.

La dificultat més important amb què s’han trobat els professionals a l’hora d’implementar l’estudi és el del reclutament de pacients , ja que no és fàcil que hi hagi pacients que compleixin tots els criteris. De fet, es va comença per un territori d’un equip PADES (Dreta Eixample) i s’acabarà ampliant l’estudi a 9 territoris que correspon als 9 equips que gestiona Grup Mutuam. Aquest fet implica haver de formar més professionals. Les dades presentades en la Jornada de Recerca són necessàriament  parcials, ja que només s’havien aconseguit 7 dels 53 participants que es consideren necessaris per disposar d’una mostra adequada. Actualment s’estan incorporant més pacients per poder avançar en l’estudi.