Dues professionals del Grup Mutuam, Núria Porcel i Montse Espier, van exposar el protocol elaborat pels membres del Comitè d’Ètica del grup en relació al dret a la intimitat dels usuaris dels centres assistencials. L’objectiu del document és oferir pautes als professionals per fer-lo efectiu en el seu dia a dia.
En el marc de les sessions clíniques que el Grup Mutuam organitza mensualment per als seus professionals, Núria Porcel, directora de la residència de les Franqueses, i Montse Espier, coordinadora mèdica dels EAR (Equips d’Atenció Residencial), recursos tots ells gestionats per l’entitat, van ser les responsables d’explicar el contingut del Protocol sobre intimitat confeccionat pels membres del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam. La decisió de fer aquest document partia, segons van explicar, de la voluntat d’acabar de conscienciar els professionals sobre la necessitat de protegir aquest dret entre els usuaris. “En l’àmbit assistencial, una gran part de les persones presenten un grau alt de fragilitat i dependència, fet pel qual, molt sovint, per ser atesos han de mostrar el seu cos i/o donar informació sobre la seva vida personal, els seus sentiments, etc.”, va assenyalar Porcel. Això, va afegir, implica una gran responsabilitat per part dels professionals i, en aquest sentit, s’han d’establir pautes d’actuació.
La intimitat es refereix a allò més profund i reservat de l’ésser humà; es tracta d’una necessitat i d’un dret fonamental, lligat a la dignitat, la llibertat i l’autonomia de la persona, tal i com va exposar la directora de la residència Les Franqueses, gestionada pel Grup Mutuam. “És com una espècie de barrera que defensa la dignitat i la llibertat de la persona respecte de les altres persones”. Per això, va subratllar, per accedir a la intimitat d’algú es necessita el seu consentiment i cadascú marca de forma voluntària els seus límits. Porcel també va voler aclarir que allò íntim és sempre privat, però allò privat no és sempre íntim. La privacitat seria tot allò que està fora de l’interès públic, va afirmar.
La ponent va diferenciar les tres esferes que integren el concepte d’intimitat: la part psicològica (valors, creences, orientació ideològica i religiosa, pensaments i vida afectiva), la part física (protecció del cos de les mirades i invasions d’altres persones) i la de confidencialitat de la informació (dades personals, familiars i de l’entorn). El dret a la intimitat està contemplat en la Declaració Universal dels Drets Humans, en la Constitució Espanyola i en diferents lleis d’àmbit estatal i català, va explicar Porcel. Així mateix, va recordar que existeix una llei específica, la LOPD, i que en el codi penal la vulneració de la intimitat està contemplada com a delicte. Precisament per això, el protocol va néixer amb els objectius generals de conscienciar, orientar i formar els professionals sobre la importància i obligació del respecte a aquest dret. Com a objectius específics, es planteja, segons la ponent, donar pautes d’actuació i promoure la reflexió en qualsevol context, però sobretot en el dia a dia, així com orientar sobre la utilització de la documentació i la informació personal. La població diana del document, va explicar Porcel, són les persones ateses als centres o usuàries dels recursos que ofereix Mutuam, els seus familiars i l’equip assistencial i de suport responsable de l’atenció a la persona.
Pràctiques concretes
Montse Espier, la coordinadora mèdica dels EARS, va afirmar que, tot i que en general els professionals tenen molt present la LOPD, en altres aspectes, sovint els falta una mica de sensibilitat. Va alertar, per exemple, que hi ha una tendència a cometre més infraccions en casos d’emergències i que, de vegades, aquestes es podrien evitar. Així mateix, va recordar que amb els pacients amb demència s’ha de tenir en compte el grau d’aquesta per valorar la capacitat de decidir del propi pacient. La ponent va compartir alguns aspectes que, segons recull el protocol, els professionals i els centres haurien de tenir en compte:
– Demanar de bon començament a l’usuari si prefereix el tracte de tu o de vostè.
– Integrar l’usuari dins les converses entre professionals que es produeixen en la seva presència.
– Disposar d’espais privats per tractar temes confidencials amb els usuaris i familiars.
– Tenir cura quan parlem amb professionals o tercers de no donar dades dels usuaris que permetin identificar-los.
– Respectar els valors i creences ideològiques i religioses i les necessitats espirituals dels usuaris.
– Demanar permís abans d’entrar a les habitacions i tancar portes i estirar cortines durant l’aplicació de cures i higienes.
– Informar l’usuari respecte la intervenció que se li vol fer.
– Disposar de bany amb doble porta o cortina.
– Oferir calaixos i armaris amb clau als usuari que puguin fer-ne un ús responsable.
– No deixar documentació confidencial a l’abast de persones alienes al procés assistencial.
– Restringir l’accés a la història assistencial dels pacients als professionals no directament implicats.
– Disposar de sistemes de destrucció de documentació.
– Fer els canvis de torns en espais tancats i amb un to de veu apropiat.
– Evitar comentaris sobre usuaris fora dels espais habilitats.
En definitiva, va explicar Espier, “la intimitat és un dret de la persona i és un acte de llibertat, perquè ella decidirà fins on vol compartir-la” i va recordar que “és una obligació dels professionals, un compromís dels centres, una necessitat per mantenir la confiança dels usuaris i una eina imprescindible per fer bé la feina”. No obstant això, va alertar que s’ha de valorar la limitació d’aquest dret a la intimitat de la persona atesa quan hi ha un perill per a ella, per a tercers o per a la comunitat i va recordar que cal mantenir la confidencialitat fins i tot després de la mort de l’usuari. Per concloure, la ponent va subratllar la importància que la preservació de la intimitat de la persona esdevingui un hàbit en la tasca diària dels professionals.
93 380 09 70
