Mutuam Collserola comparteix en un màster de la UVic la seva experiència en atenció centrada en la persona

Classe de la UVic al Centre Mutuam Collserola

El Centre Mutuam Collserola va acollir el passat 11 de març, a la seva sala d’actes, classes presencials del Màster d’Atenció Integral i Centrada en la Persona (AICP) de la Universitat de Vic (UVic) i la Fundación Pilares. Durant la jornada, Marisa García, directora de la Residència Rubí, i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-Seca, van impartir una conferència en què van compartir amb els estudiants les experiències en l’aplicació del model als dos centres.

La jornada també va comptar amb les intervencions de Xavier García Milà, que va fer una conferencia sobre accessibilitat, disseny ambiental i tecnologia de suport; de Mercè Pèrez Salanova, que va parlar de la participació social de les persones gran i de ciutats amigables; i d’Antonio Centeno, que va aportar la visió de la AICP des del moviment de vida independent.

A més de les xerrades, durant les quals els alumnes van poder preguntar i compartir inquietuds amb els ponents, es va portar a terme una breu visita guiada a una de les unitats del Centre Collserola. L’objectiu era mostrar com es pot procurar que els entorns, a més d’accessibles, també siguin significatius i confortables per fer que les persones se sentin com a casa.

Inzitari: “Amb la fragilitat, és imprescindible que es portin a terme valoracions geriàtriques integrals que permetin elaborar un Pla de Tractament Individualitzat”

Ponència del Dr. Inzitare a la Formació Mèdica Continuada de Mutuam

El doctor Marco Inzitari, director assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili, va participar com a ponent en el 28è Curs de Formació Mèdica Continuada, oferint la xerrada ‘Fragilitat en el vell. Prevenció i maneig’. Aquestes sessions responen a la voluntat de la Fundació Mutuam Conviure de mantenir i actualitzar coneixements de diferents disciplines mèdiques per tal que els professionals millorin la seva capacitat assistencial i contribuir a difondre models d’excel·lència en l’àmbit sociosanitari. 

Entre un 10 i un 40 per cent de les persones grans són fràgils. Definim la fragilitat com un estat de vulnerabilitat o de risc de patir una davallada cap a una discapacitat ràpidament progressiva en cas que es produeixi un canvi clínic, o social, per exemple. Això es pot donar tant en persones en situació de malaltia avançada com en persones que aparentment estan bé però que en realitat es troben en un equilibri precari i inestable. A la primera la podríem anomenar fragilitat “clínica”, i és freqüent en persones que es troben institucionalitzades i que tenen altres problemes de salut avançats. En canvi, la segona, que podríem anomenar “sub-clínica”, se sol donar en persones que viuen en comunitat, ja que la fragilitat es troba en un estat inicial que sovint no es manifesta amb canvis apreciables a nivell clínic o de malalties.

D’acord amb els estudis realitzats pel grup de Linda Fried en el Cardiovascular Health Study (CHS), el fenotip de la fragilitat es basa en la pèrdua de pes no intencional, la debilitat muscular, la baixa resistència, la lentitud de la marxa i l’escassa activitat física. Així, les persones que reuneixen almenys tres d’aquests criteris es considerarien fràgils, mentre que les que en reuneixen un o dos es considerarien pre-fràgils. La velocitat de la marxa és un indicador molt potent de la fragilitat, especialment en persones que viuen en comunitat, ja que és el resultat de les funcions de molts òrgans i sistemes. Tanmateix, avui dia es considera que el CHS és insuficient per capturar la fragilitat sub-clínica i que caldria incorporar en les avaluacions dels pacients altres elements relacionats amb les capacitats cognitives i amb els seu entorn social. De fet, la funció cognitiva és molt important per mantenir les capacitats físiques, sobretot en gent gran.

Si bé el fenotip del CHS es considera que té sentit per identificar la fragilitat en casos de persones relativament autònomes, és a dir, en una fase sub-clínica, l’índex de fragilitat del Canadian Study of Health and Aging (CSHA), que entén aquesta com una suma de dèficits, incloent malalties o limitacions funcionals, es pot aplicar en qualsevol persona, i és útil sobretot per a la presa de decisions en àmbit clínic. A diferència del fenotip, però, l’índex només es pot obtenir a partir d’una valoració clínica extensiva.

Exercici físic, la intervenció més efectiva

La prevenció de la discapacitat passa per la millora del nostre coneixement sobre el procés d’envelliment. Cal identificar la subpoblació de gent gran vulnerable, predir les complicacions i identificar tractaments geriàtrics adequats. La intervenció estrella per prevenir la discapacitat entre persones que estan en la comunitat és l’exercici físic. També resulten efectius la dieta saludable i la participació en activitats socials, però sempre que vagin associats a l’activitat física. En el cas de situació de fragilitat avançada, cal aplicar la presa de decisions compartida amb el pacient, per exemple per plantejar nous tractaments o limitar-ne l’ús. Això es pot aplicar, per exemple, a malalts de càncer en fase avançada, encara que no en final de vida, per a les quals es pot necessitar un abordatge conjunt entre l’oncòleg i el geriatre, que permeti un tractament més personalitzat.

En tots els casos és imprescindible que es portin a terme valoracions geriàtriques integrals (VGI), que incorporin múltiples dimensions i permetin elaborar un Pla de Tractament Individualitzat que inclogui la revisió de la prescripció. Tot això caldria fer-ho des del paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona, incorporant-hi els objectius del pacient i compartint amb ell la presa de decisions.

Actualment, al Parc Sanitari Pere Virgili, s’està portant a terme un programa conjunt amb atenció primària , que té com a objectiu millorar el maneig dels pacients fràgils a nivell de comunitat, mitjançant la detecció i un pla d’intervenció individualitzat i compartit entre l’equip d’atenció primària, un equip de suport de geriatria i el pacient i/o la seva família.

Dr. Marco Inzitari, MD, PhD

Director Assistencial, de Recerca i Docència

Parc Sanitari Pere Virgili

Els Tallers de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral al sociosanitari de Girona es consoliden

Taller de la UVGI Girona

La Unitat de Valoració Geriàtrica Integral (UVGI) de Girona és un recurs de la xarxa sanitària pública que es va crear a finals del 2015 amb l’objectiu fonamental de col·laborar en el diagnòstic, seguiment i tractament de les principals síndromes geriàtriques. Aquesta unitat permet aprofundir en les síndromes geriàtriques dels pacients derivats a través del seu metge, la seva infermera o la treballadora social, des de diferents àrees bàsiques de Girona.

Al llarg del 2016, la Unitat va crear, desenvolupar i posar en marxa uns tallers específics terapèutics per a geriatria, que es desenvolupen dins l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona. Aquests tallers estan focalitzats sobretot en les següents síndromes geriàtriques: disfàgia, incontinència urinària, dolor crònic i risc de caigudes. Són tallers dirigits als pacients de la unitat, valorats pels professionals de la UVGI, que els fan amb les seves famílies. Cada sessió té una durada d’entre una hora i una hora i mitja i es fan entre quatre i sis sessions (en total la duració és d’un mes o un mes i mig).

Els tallers són didàctics i pretenen aportar al pacient formació sanitària bàsica sobre la síndrome geriàtrica que l’afecta, així com donar als cuidadors pautes de prevenció de complicacions, possibles hàbits o conductes a evitar i hàbits de vida saludables. Són participatius, centrats en les persones i intenten fomentar la presa de decisions compartides i interdisciplinaris (amb la col·laboració i participació dels diferents professionals de la unitat). L’equip de la UVGI és qui consensua, confecciona i qui imparteix aquests tallers, amb l’ajuda puntual de diferents professionals del sociosanitari. Donada la bona acceptació d’aquests, durant el 2017 se seguiran portant a terme i s’ampliaran segons la casuística observada i les opinions dels propis pacients. En aquest sentit, enguany es durà a terme un taller-xerrada sobre la sexualitat en gent gran a partir de la prova pilot que vam fer el 2016 i que va tenir molta acceptació.

Els resultats obtinguts per aquests tallers són molt favorables. En molts casos han permès millorar la qualitat de vida que havia empitjorat a causa de les diferents síndromes geriàtriques. Així ho reflecteixen les paraules d’un dels participants: “m’ha ajudat molt a entendre que m’he fet gran i que no és que no pugui fer coses, sinó que les he de fer de forma diferent…”.