geriatria

El doctor Marco Inzitari, director assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili, va participar com a ponent en el 28è Curs de Formació Mèdica Continuada, oferint la xerrada ‘Fragilitat en el vell. Prevenció i maneig’. Aquestes sessions responen a la voluntat de la Fundació Mutuam Conviure de mantenir i actualitzar coneixements de diferents disciplines mèdiques per tal que els professionals millorin la seva capacitat assistencial i contribuir a difondre models d’excel·lència en l’àmbit sociosanitari. 

Entre un 10 i un 40 per cent de les persones grans són fràgils. Definim la fragilitat com un estat de vulnerabilitat o de risc de patir una davallada cap a una discapacitat ràpidament progressiva en cas que es produeixi un canvi clínic, o social, per exemple. Això es pot donar tant en persones en situació de malaltia avançada com en persones que aparentment estan bé però que en realitat es troben en un equilibri precari i inestable. A la primera la podríem anomenar fragilitat “clínica”, i és freqüent en persones que es troben institucionalitzades i que tenen altres problemes de salut avançats. En canvi, la segona, que podríem anomenar “sub-clínica”, se sol donar en persones que viuen en comunitat, ja que la fragilitat es troba en un estat inicial que sovint no es manifesta amb canvis apreciables a nivell clínic o de malalties.

D’acord amb els estudis realitzats pel grup de Linda Fried en el Cardiovascular Health Study (CHS), el fenotip de la fragilitat es basa en la pèrdua de pes no intencional, la debilitat muscular, la baixa resistència, la lentitud de la marxa i l’escassa activitat física. Així, les persones que reuneixen almenys tres d’aquests criteris es considerarien fràgils, mentre que les que en reuneixen un o dos es considerarien pre-fràgils. La velocitat de la marxa és un indicador molt potent de la fragilitat, especialment en persones que viuen en comunitat, ja que és el resultat de les funcions de molts òrgans i sistemes. Tanmateix, avui dia es considera que el CHS és insuficient per capturar la fragilitat sub-clínica i que caldria incorporar en les avaluacions dels pacients altres elements relacionats amb les capacitats cognitives i amb els seu entorn social. De fet, la funció cognitiva és molt important per mantenir les capacitats físiques, sobretot en gent gran.

Si bé el fenotip del CHS es considera que té sentit per identificar la fragilitat en casos de persones relativament autònomes, és a dir, en una fase sub-clínica, l’índex de fragilitat del Canadian Study of Health and Aging (CSHA), que entén aquesta com una suma de dèficits, incloent malalties o limitacions funcionals, es pot aplicar en qualsevol persona, i és útil sobretot per a la presa de decisions en àmbit clínic. A diferència del fenotip, però, l’índex només es pot obtenir a partir d’una valoració clínica extensiva.

Exercici físic, la intervenció més efectiva

La prevenció de la discapacitat passa per la millora del nostre coneixement sobre el procés d’envelliment. Cal identificar la subpoblació de gent gran vulnerable, predir les complicacions i identificar tractaments geriàtrics adequats. La intervenció estrella per prevenir la discapacitat entre persones que estan en la comunitat és l’exercici físic. També resulten efectius la dieta saludable i la participació en activitats socials, però sempre que vagin associats a l’activitat física. En el cas de situació de fragilitat avançada, cal aplicar la presa de decisions compartida amb el pacient, per exemple per plantejar nous tractaments o limitar-ne l’ús. Això es pot aplicar, per exemple, a malalts de càncer en fase avançada, encara que no en final de vida, per a les quals es pot necessitar un abordatge conjunt entre l’oncòleg i el geriatre, que permeti un tractament més personalitzat.

En tots els casos és imprescindible que es portin a terme valoracions geriàtriques integrals (VGI), que incorporin múltiples dimensions i permetin elaborar un Pla de Tractament Individualitzat que inclogui la revisió de la prescripció. Tot això caldria fer-ho des del paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona, incorporant-hi els objectius del pacient i compartint amb ell la presa de decisions.

Actualment, al Parc Sanitari Pere Virgili, s’està portant a terme un programa conjunt amb atenció primària , que té com a objectiu millorar el maneig dels pacients fràgils a nivell de comunitat, mitjançant la detecció i un pla d’intervenció individualitzat i compartit entre l’equip d’atenció primària, un equip de suport de geriatria i el pacient i/o la seva família.

Dr. Marco Inzitari, MD, PhD

Director Assistencial, de Recerca i Docència

Parc Sanitari Pere Virgili