Amb molta il·lusió encetem una nova edició de la Jornada No Jubilis la Memòria que organitza la Fundació Mutuam Conviure cada any, per difondre la importància d’estimular la memòria entre la gent gran. L’elevada participació de 2.593 persones grans l’any passat, i l’entusiasme amb el que varen competir en les modalitats de dòmino i country, ens animen a continuar apostant per aquesta ja popular iniciativa. Són molts els estudis neurològics que confirmen la idoneïtat d’aquest tipus de jocs i activitats, pels seus beneficis sobre l’estimulació de l’atenció i la concentració, així com en l’àmbit de les emocions. Per aquest motiu la jornada “No jubilis la memòria” es desdobla en dos campionats, la Champions Dòmino Mutuam, un gran campionat de dòmino; i la Dancing Country Mutuam, un concurs de ball country, que permeten gaudir de l’estratègia i els números, i el ball i la música, respectivament, mentre que entrenem la memòria i moltes més habilitats, en un entorn actiu i molt social.
Esperem de nou l’animada participació dels casals de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Obra Social la Caixa, el Casal de l’Avi Barça, Casals d’Assistència Sanitària, Associació de Personal de la Caixa, seccions sèniors dels col·legis professionals de Farmacèutics, Metges, Periodistes, Economistes Advocats i Enginyers Industrials, sèniors de Clinicum, Vital Seguro, Mutual Mèdica, Club de Tenis la Salut i mutualistes i residents de recursos residencials del Grup Mutuam.
Si voleu recordar en 2 minuts com va ser l’any passat, no us podeu perdre el vídeo 2015.
El projecte “Compartint Taula” és una iniciativa solidària dirigida a la gent gran amb dificultats econòmiques i/o socials. Es tracta d’oferir un servei temporal, en els centres associats a ACRA, que proporcioni àpats gratuïts per les persones grans, derivades des de serveis socials bàsics. Aquest servei pretén també, apropar aquests recursos socials a les persones del barri o municipi on està ubicat l’establiment. Actualment el projecte està finançat per la Fundació Mutuam Conviure.
Durant el 2015 la Residència Mutuam La Creueta ha acollit a 7 persones i ha servit 656 àpats. La Residència Les Franqueses, per la seva banda, ha acollit 3 persones i ha servit 225 àpats. Aquest projecte està tenint molt bona valoració per part dels ajuntaments corresponents. En paraules del regidor de l’Ajuntament de Sabadell, Sr. Gabriel Fernández, ho explica així: “Considerem el programa com a molt, molt positiu ja que reforça la línia de solidaritat social i de cooperació entre les administracions i les entitats socials, que és fonamental per fer front a la crisi que també afecta a les persones grans.”
Les unitats de convivència són uns recursos assistencials que donen resposta a les necessitats de persones en situació de dependència anant un pas més enllà en la qualitat de l’atenció. Es tracta d’uns espais on es fomenta l’autonomia i competència d’aquells que hi conviuen tot oferint-los el suport que requereixin per al desenvolupament de la seva vida quotidiana.
Diversos estudis posen de manifest que les persones grans es decanten per encarar el procés d’envelliment en el seu domicili particular, allà on han viscut durant més temps al llarg de la seva vida, fins que sigui imprescindible abandonar-lo. Per això, a finals dels anys 70 i principis dels 80, sorgeixen a Europa aquest tipus d’unitats conformades per un grup de persones grans amb cert grau de dependència a qui es presta assistència en un entorn més reduït, quant a mida, que un centre residencial. Aquests espais estan dissenyats com un domicili, però amb la diferència que els residents compten amb suport per a la realització d’activitats de la vida diària i reben ajuda per adaptar-se al medi i poder interaccionar amb ell.
En aquestes unitats, es busca una autonomia col·lectiva; és a dir, la participació activa de les persones que hi viuen. Aquestes porten a terme programes d’activitats per prevenir i disminuir el deteriorament cognitiu que, a més, estan relacionats amb la convivència diària i les rutines quotidianes. El concepte d’autonomia col·lectiva que s’hi posa en pràctica també valora el fet que hi hagi presència de familiars i voluntaris per crear un lligam comunitari de manera reconeguda (és a dir, d’un entorn de confiança). Aquesta es produeix en alguns moments del dia, en què parents i amics dels residents i voluntaris col·laboren amb els professionals a l’hora de portar a terme les activitats que es desenvolupen a la unitat, tant pel que fa a tasques de la vida diària -per exemple, parar taula- com per a aquelles més lúdiques, com jugar a jocs de taula.
Un concepte de resident diferent
Per últim, l’autonomia col·lectiva té en compte la relació de les persones que formen part de la unitat amb el personal especialitzat d’ajuda i atenció. Es tracta d’una relació que té un transfons terapèutic, que implica no intervenir de manera assistencial, com tradicionalment s’ha fet, sinó intervenir de manera que la persona que hi viu sigui responsable fonamental de la seva vida i la seva autocura. El rol del cuidador és aquí el d’acompanyar, animar i supervisar en les tasques que ha de fer el subjecte.
En definitiva, es tracta d’un recurs assistencial que es basa en el model d’atenció centrada en la persona, que té en compte els diferents tipus de necessitats dels residents i la seva qualitat de vida, incorporant-hi principis com els de l’autonomia o la dignitat.
Amb la col·laboració de, Montserrat Ceballos, terapeuta ocupacional del Centre Residencial Mutuam Collserola
A mesura que avança l’envelliment de la nostra societat, l’apoderament es va convertint en un instrument jurídic més estès.
En fer-nos grans, és possible que tinguem dificultats per portar a terme certs tràmits, ja sigui perquè veiem reduïda la nostra mobilitat i ens costi desplaçar-nos o perquè alguna malaltia faci que disminueixin les nostres facultats mentals. Per tal que una persona de la nostra confiança pugui gestionar els nostres béns en cas que nosaltres no puguem o vulguem fer-ho, existeix una eina jurídica anomenada apoderament.
Apoderar una persona consisteix a facultar-la davant notari perquè ens representi i faci determinats actes i gestions en el nostre nom i interès. Aquest document pot ser de caràcter privat, però en la pràctica acostuma a ser públic i perquè tingui validesa ha d’atorgar-se davant d’un notari que avaluï la capacitat de l’atorgant.
Generals o especials
Hi ha diverses menes de poders notarials. D’una banda, els generals, que permeten que la persona a qui apoderem faci qualsevol gestió o negoci sobre el nostre patrimoni en el nostre nom. Són els més comuns, però s’ha tenir en compte que la persona a qui s’atorgui sigui de molta confiança. De l’altra, els poders especials, que faculten l’apoderat per a un acte concret i, fins i tot, d’una manera concreta. És a dir, podem atorgar-li al nostre fill un poder específic perquè vengui el pis on vivíem abans d’entrar a la residència perquè nosaltres no haguem d’anar al banc o al notari a signar la documentació.
El poder preventiu, que tant pot ser general com especial, és aquell que fem quan mantenim plenes facultats per si algun dia les perdem. El poder comença a tenir efecte immediatament i aquest es manté encara que l’atorgant sigui declarat incapaç.
Qui el pot demanar i com
Qualsevol persona que tingui capacitat de discerniment i que així sigui considerada per un notari pot fer un poder notarial i el procediment és molt senzill. Hem d’adreçar- nos a una notaria amb el nostre DNI i les dades de l’apoderat (nom i número de DNI) per exposar quin tipus de poder i de facultats volem concedir. A partir d’aquí, ens concertaran una cita per signar el document. En cas que tinguem dificultats per desplaçar-nos, també podem sol·licitar al notari que vingui a casa. El cost econòmic pot oscil·lar entre els 50 i els 100 euros.
Respecte als límits del poder, hem de tenir en compte que hi ha facultats que no es poden delegar. Per exemple, aquelles relatives als drets polítics, com votar, o a l’esfera més íntima de l’individu, com fer un testament o dissoldre un matrimoni.
Els poders notarials es poden revocar. És a dir, sempre que l’atorgant conservi la seva capacitat, pot adreçar-se al notari i demanar-li que redacti un document anul·lant-los. En el cas dels poders preventius, si la persona que l’ha atorgat ha perdut la capacitat, serà necessària una resolució judicial que els revoqui.
Així doncs, l’apoderament és una eina jurídica molt interessant perquè ens ajuda a gestionar el nostre patrimoni sense haver de desplaçar-nos ni prendre decisions nosaltres personalment i, alhora, ens garanteix que ho faran aquelles persones en qui recau la nostra confiança.
Amb la col·laboració d’ Alejandro Vilà, advocat i president de l’AFAB (Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de Barcelona)
Ja no és cap novetat dir que les relacions intergeneracionals són una font inestimable d’aprenentatge i de moments entranyables, ni tampoc que ens ajuden a relativitzar els problemes quan els veiem a través dels ulls de qui es troba en una etapa vital diferent. Seria molt agosarat, però, afirmar que les relacions entre avis i néts són com una escola per a uns i altres?
Els models de família i les relacions que s’estableixen entre els seus membres han viscut canvis força importants en els darrers anys. A diferència de fa només unes poques dècades, el més habitual és que tots dos membres d’una parella treballin fora de casa i, per tant, que necessitin ajuda per tenir cura dels fills. I ja no diguem si es tracta de famílies monoparentals, en què el pare o mare ha de fer mans i mànigues per poder educar i acompanyar els fills. En els països mediterranis això s’ha traduït en molts casos en el fet que els avis i les àvies han adquirit un rol molt més protagonista en l’atenció als néts.
Coneixements i valors
Així, cada cop més, als avis els toca el paper d’haver d’ensenyar tota mena de coses als menuts de la casa, per tal d’ajudar-los a créixer i a convertir-se en persones autònomes. No només es tracta de les qüestions pràctiques, com cordar-se les sabates o preparar els canelons de Nadal, sinó també dels hàbits i valors que necessiten per formar-se o dels fets històrics que es desprenen de les experiències personals o “batalletes”. Però el món evoluciona molt ràpid, els valors canvien i el ritme de transformació tecnològica sovint ens sobrepassa. Per això, hi ha persones grans que se senten incapaces d’ensenyar els nens i adolescents sobre alguns temes.
És en aquestes qüestions que els néts i les nétes s’han convertit també en una font de coneixement per als avis, als quals “obliguen” a mantenir-se actius i actualitzats. De vegades, no es tracta que els néts imparteixin una lliçó als grans, sinó que acompanyant-los, compartint les seves experiències i inquietuds, els avis aconsegueixen veure la realitat a través dels seus ulls i entendre així noves maneres de fer.
L’escola a casa
A banda d’aquest peu posat en la modernitat a què obliguen els néts, per als avis també són una bona oportunitat per aprendre coses noves que no poden deixar passar. Són molts els néts que han ensenyat ja els seus avis a fer servir les noves tecnologies. L’ordinador i Internet són segurament les estrelles. Els que es troben en nivell avançat s’han atrevit amb les xarxes socials, que per a alguns avis s’han convertit en la millor eina per mantenir el contacte amb els néts que han marxat a estudiar o a treballar a l’estranger.
El mòbil ha estat un altre dels aparells que ja no té secrets per a avis aplicats que han escoltat els néts adolescents, els veritables experts en la matèria. Però n’hi ha d’altres: les tauletes, els llibres electrònics, els videojocs…
Aprendre idiomes en una acadèmia, a banda de costar diners, de vegades fa mandra. Per això, hi ha avis i àvies que aprofiten les estones que passen amb els seus néts per aprendre una mica d’anglès, encara que només siguin les nocions bàsiques per aprofitar quan surten de viatge. La cuina també pot ser un espai interessant per a aquesta escola avis-néts, en què els primers poden transmetre les receptes tradicionals i els segons aportar el toc exòtic de la cuina internacional o incorporar la utilització de nous gadgets gastronòmics.
La musicoteràpia és l’aplicació de la música amb finalitats terapèutiques o preventives per ajudar en la millora del benestar físic, mental i emocional. És complementària, mai substitutòria, en el tractament de malalties, i ha d’estar realitzada per un professional qualificat.
L’ésser humà sempre ha estat conscient dels beneficis de la música, com ho demostra el fet que, des de l’antigor, s’hagin cantat cançons als nadons per tal que s’adormin o que melodies i sons formessin part dels rituals per guarir els malalts que feien servir curanderos i bruixots. Van ser els grecs, però, els que van començar a donar-li uns fonaments científics i, encara avui, es tracta d’una tècnica en desenvolupament.
Els avantatges de la musicoteràpia són múltiples i qualsevol persona pot participar en una sessió, independentment de les seves habilitats musicals. Entre els seus beneficis en l’àmbit social i emocional, es pot destacar que facilita la comunicació i les relacions interpersonals, afavoreix la relaxació, millora l’estat d’ànim i fomenta la creativitat i la disposició al canvi. Pel que fa als beneficis en aspectes cognitius i físics, millora la coordinació, les habilitats verbals i l’aprenentatge de conductes, entre d’altres.
Gràcies a tots aquests beneficis, la musicoteràpia té aplicacions per al tractament d’un gran ventall de malalties i problemàtiques. El fet que cada cop es tingui més en compte el vessant emocional i no només el físic a l’hora de fer front als trastorns de salut, contribueix a la seva extensió. Així, el metge estableix quins són els objectius per al pacient i el musicoterapeuta s’encarrega de buscar les tècniques per treballar-los.
La teràpia musical s’està fent servir, per exemple, en l’educació especial amb persones amb autisme o síndrome de Down o en els tractaments de pacients amb desequilibris del sistema nerviós, com ansietat, fòbies, estrès, depressió, esquizofrènia, trastorns de tipus obsessivocompulsiu, trastorns alimentaris, addiccions, etc. Pel que fa a les persones grans, resulta interessant per tractar aspectes com la memòria, la concentració, la coordinació motora, la millora de la mobilitat i l’expressió verbal. Per això, cada vegada hi ha més residències i centres per a gent gran que ofereixen sessions de teràpia musical adaptades.
Benestar emocional
Un dels camps on s’està aplicant la musicoteràpia és el de les persones que pateixen Alzheimer, amb qui mitjançant la música es treballen diferents aspectes. Permet, per exemple, conèixer millor la persona, descobrint la seva Història de Vida, quines cançons li porten bons records, l’emocionen, l’alegren, la fan riure… També ajuda a capacitar-les, tot i les seves limitacions: que puguin gaudir d’activitats significatives per elles. D’altra banda, és una tècnica útil per buscar el benestar de la persona en situacions d’angoixa, de tristesa o d’inquietud, ja que està estudiat que la música els provoca un efecte tranquil·litzador i pot reduir el seu patiment.
Cal tenir en compte que pot contribuir a millorar la salut, perquè va lligada al ball, al moviment… Així, sempre i quan sigui possible, es pot induir i acompanyar l’activitat física amb la música, aprofitant els beneficis de les dues eines. Les persones milloren el seu equilibri, fortalesa i mobilitat, tant dels membres superiors com inferiors, i és una activitat que es pot dur a terme fins i tot amb persones que estan en cadires de rodes o enllitades.
Pràctica creativa i diversa
Existeixen molts tipus de sessions de musicoteràpia, depenent de les necessitats del pacient. Tant poden ser de forma individual com col·lectiva, però les segones són més habituals, ja que la relació amb els altres és beneficiosa en la majoria dels casos. Un tipus d’exercici pot ser el que consisteix en la improvisació per part dels pacients, encara que no sàpiguen música, tocant un instrument. Una variant d’aquest seria el que consisteix a cantar o tocar els instruments de manera improvisada, però intentant crear una harmonia amb la resta del grup. Un altre pot basar-se en la realització de moviments improvisats a partir de l’escolta de música. Relaxar-se, respirar i posar la ment en blanc és també una activitat habitual en les sessions de musicoteràpia. Aquests són només uns exemples d’exercicis bàsics, però cada terapeuta pot utilitzar la seva creativitat per crear-ne de nous tenint en compte les necessitats dels pacients.
Per tercer any consecutiu, residents, familiars i professionals de diversos centres de Grup Mutuam han col·laborat en aquest projecte solidari que té per objectiu ajudar les persones grans que viuen soles i que passen moments de dificultats. Les setmanes prèvies a les festes de Nadal van celebrar-se als centres (residències geriàtriques si centres de dia) els diferents actes de lliurament de paneresque es van convertir en moments de satisfacció i gaudiment per a tots els participants. Els usuaris dels centres, aficionats a fer manualitats, varen regalar la seva creativitat a aquesta finalitat generosa: bufandes, nines, peücs, bijuteria, objectes de decoració, sabons i d’altres, juntament amb lots de productes per consumir al llarg de l’any. En aquesta edició, s’han lliurat 115 cistells en 12 centres.
Ha arribat l’hora d’escollir residència. De triar la que d’ara en endavant serà la nostra llar o la llar d’alguna persona que estimem. Per la seva transcendència, no és un pas fàcil i cal que ens informem i meditem curosament quin és el centre que més ens convenç, tenint en compte, sobretot, les necessitats i les preferències de la persona que hi haurà de residir. En quins aspectes ens hem de fixar quan visitem residències? Què hem de preguntar al personal que ens atengui?
Ubicació
Un dels aspectes clau a l’hora d’escollir el centre és el seu emplaçament. En aquest sentit, haurem de tenir en compte si és fàcil i ràpid accedir-hi, especialment des del lloc on viuen els familiars i amics de la persona que hi residirà. Hem d’esbrinar també si està ben comunicada mitjançant el transport públic i si hi ha espais al voltant on poder sortit a passejar.
Primeres impressions
Tot i que haguem sentit molts cops allò que les primeres impressions enganyen, el cert és que només amb un cop d’ull quan visitem la residència ens podrem fer una idea sobre alguns aspectes del seu funcionament i de com s’hi deu viure. Per exemple, ens hem de fixar si és neta i fa una olor agradable, si està ben moblada, si s’observa activitat o si els residents semblen estar contents i ben cuidats.
Assistència
Pel que fa a aquesta qüestió, hem de contrastar les necessitats de la persona que hi ha d’ingressar amb allò que ofereix el centre. Així, quan hi fem una visita, ens han d’informar de si existeix un pla d’assistència personal per a cada resident, de si treballen amb l’Atenció Centrada en la Persona o de cada quan temps es revisen les necessitats d’assistència. També ens pot interessar conèixer si és possible que els familiars estiguin involucrats en la presa de decisions sobre la cura del resident.
Altres aspectes a considerar són si hi ha assistència mèdica diària, infermeria 24 hores al dia o banys adaptats. També cal veure si compta amb serveis (i amb quina freqüència) de professionals com fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, podòlegs o perruquers.
Àrees comunes
Quan fem la visita a la residència, és important que ens fixem en les característiques dels espais col·lectius, on el resident farà gran part de les seves activitats i on tindrà lloc la seva vida social. Hem de veure si existeix una zona a l’aire lliure on pugui estar, un gimnàs on pugui fer rehabilitació, una sala tranquil·la on veure la televisió, espais on puguin rebre les visites… també hauríem de tenir en compte si les diferents àrees tenen accés per a cadires de rodes i caminadors i disposen de passamans, si és fàcil accedir als diversos banys i si també tenen passamans.
Habitacions
Aquest és un espai fonamental, el racó d’intimitat del resident i on ha de sentir-se còmode i a gust. Cadascú té els seus gustos, requeriments i pressupost, però algunes de les característiques en què generalment ens fixem és si les habitacions són lluminoses i espaioses, si estan ben moblades i si estan netes. També és important veure com estan equipades o quines possibilitats tenim per equipar-les nosaltres. És a dir, si tenen televisor o telèfon (o bé si existeixen les connexions perquè els puguem posar) o si disposen de llit articulat, d’armaris individuals, etc. Així mateix, hauríem de preguntar si el resident pot demanar un canvi d’habitació.
Àpats
L’alimentació també és una qüestió fonamental perquè els residents se sentin bé. En aquest sentit, ens hauríem d’informar si el centre compta amb cuina pròpia o bé contracta serveis de càtering, si s’ofereixen dietes especials i si roten els menús. D’altra banda, està bé saber si el xef consulta els residents sobre les seves preferències, si aquests poden escollir amb qui seuen al menjador, si els familiars els poden acompanyar durant els àpats o si hi ha personal format per assistir-los si necessiten ajuda per menjar.
Activitats
Aquest és un aspecte que podem oblidar fàcilment a l’hora d’escollir residència, però que pot resultar molt rellevant en el dia a dia de la persona que hi ingressarà. Així doncs, convé que esbrinem si hi ha un pla setmanal d’activitats i quins són el tipus d’activitats que s’hi inclouen (exercici físic, sortides fora del centre, etc.). També podem preguntar si se celebren els esdeveniments especials, com els aniversaris o si els usuaris tenen un lloc d’oració a la residència i accés a biblioteques i ordinadors.
Projecte Gent Gran Generosa
Per últim, cal considerar alguns aspectes més generals com si hi ha horaris de visita estipulats o si aquestes es poden fer a qualsevol hora, si es poden fer estades temporalso si disposen de procediments de queixa o enquestes de satisfacció. A l’hora de valorar-ne el preu, hem d’assegurar-nos quins serveis estan inclosos i com es carreguen els extres. Tenint tot això en ment, segurament ja esteu força més preparats per decidir quina és la residència que es pot convertir en la millor llar per a vosaltres o els vostres familiars.
T’ajudem amb els que estimes
Per últim, volem recordar-te que si el teu familiar té un nivell de dependència elevat i ja no pots continuar atenent-lo a casa, si et cal fer un període de convalescència o rehabilitació després d’un ingrés hospitalari, si necessites desconnectar i recarregar piles per poder continuar tenint cura del teu familiar, si vols tenir la certesa de que el teu familiar serà ben atès en la seva malaltia, truca al 93 380 09 70 o escriu-nos un correu electrònic, i t’informarem de les residències geriàtriques del Grup Mutuam on trobaras professionals amb vocació i molta experiència, amb equipaments ben dotats i molt ben comunicats, i serveis assistencials de qualitat.
Amb la col·laboració d’Eva Palazón, treballadora social del Servei d’Orientació Social del Servei Gent Gran de Mutuam
La pregunta més habitual que fan les famílies quan demanen informació a una residència geriàtrica és la de: “…quant temps trigarà a poder ingressar el meu pare, mare, sogre?…” Això és així per dos motius: un, perquè hi ha la necessitat i es desitja que la llista d’espera sigui el més curta possible, i l’altre, perquè és una decisió de la qual mai s’està prou convençut i la reserva es fa més per consell o suggeriment que per convicció pròpia. Per tant estar en llista d’espera ens dóna certa tranquil·litat, perquè es pot allargar en el temps, amb el que tots ens podem acabar de fer a l’idea.
Però realment… quant hem d’esperar?
Contestar a aquesta pregunta sempre és difícil i donar una data és aventurar-se molt. Existeixen diversos factors que influeixen en els canvis i moviments de la llista d’espera, però tots són igual d’importants. Un d’ells és el nombre de places de la residència, ja que quantes més places públiques tingui, en principi, major serà la rotació. Un altre factor és el nombre de persones que hi ha a la llista d’espera i el nombre de persones que es donen de baixa, sense haver ingressat. Cal tenir en compte que sempre hi ha persones que renuncien a la plaça per diversos motius: perquè ja estan en una altra residència i volen evitar el trasllat, perquè prefereixen estalviar-se l’espera ingressant en una altra residència de la seva preferència, perquè han decidit finalment quedar-se a casa o perquè han mort.
Un altre factor important és la ubicació del centre, ja que els més sol·licitats són els que estan millor situats i comunicats en transport públic. Una residència a la qual solament s’hi pot accedir amb cotxe o que està molt lluny del nucli urbà, sol tenir menys persones en llista d’espera, ja que no tothom disposa de vehicle propi o pot fer trajectes llargs. És recomanable tenir aquest factor molt present quan la situació a casa és insostenible i ja no ens podem esperar més.
Per tant, quan des d’una residència geriàtrica s’aventuren a donar-nos un temps aproximat d’espera, sempre ho fan sobre la base del que ha trigat l’últim ingrés, però que en funció de les variables esmentades, pot canviar una mica. Prendre la decisió d’ingressar un familiara una residència geriàtrica mai és fàcil i per aquest motiu, el temps que trigui a arribar la trucada conforme hi ha plaça disponible, és un temps molt valuós per acabar de decidir-nos, tractant aquesta qüestió obertament amb la família, convencent-nos de que és la millor decisió, i (si es pot) parlant amb la persona que ha d’ingressar.
Amb la col·laboració de Cristina Vozmediano, treballadora social de la Residència Rubí.
Des de principis dels temps, l’aigua ha estat vista com una font de propietats curatives, de la qual es diu que neteja i purifica. En termes més mèdics, podem afirmar que l’aigua elimina inflamacions o afeccions i que ajuda en el procés rehabilitador, a més de tractar-se d’una eina més barata que molts altres productes químics avançats.
En la hidroteràpia o teràpia física aquàtica, els pacients són gentilment tractats amb aigües en diferents modalitats i tècniques, com són: els banys, la natació, la piscina, les compreses i foments, el massatge subaquàtic, les dutxes i els raigs. La hidroteràpia ha estat utilitzada durant moltes dècades com a part del tractament integral en el cas de diverses afeccions de salut, des de casos d’artritis severa fins a teràpies post quirúrgiques de genoll o maluc.
Els beneficis de la hidroteràpia són aprofitats en el tractament de la fibromiàlgia, en què els símptomes o manifestacions clíniques – molèsties corporals generalitzades, dolor, trastorns del son, fatiga i ansietat – són millorats a gran escala amb l’ús terapèutic de l’aigua. En casos de limitacions de moviment, ja sigui per paràlisi o per dolor, aquest tipus de teràpia ajuda el pacient a millorar el seu rang articular i /o balanç muscular.
La temperatura importa
Les conseqüències fisiològiques de la hidroteràpia varien segons la temperatura de l’aigua. Així, quan aquesta és calenta produeix l’augment de la temperatura i la vasodilatació del capil·lar i té efectes analgèsic, sedant, antiespasmòdic i sobre el teixit conjuntiu. En canvi, quan és freda provoca descens de la temperatura local de la pell i els teixits subjacents, estimulació dels mecanoreceptors, vasoconstricció cutània, disminució de la pèrdua de calor, prevenció de l’edema per descens de la permeabilitat. retard en el procés de cicatrització en aplicacions perllongades i, en aplicacions fredes i de curta durada, estimula i augmenta el to.
La hidroteràpia està indicada com a analgèsic, antiinflamatori, vasodilatador, relaxant muscular i antiespasmòdic, així com per al tractament de cremades i ferides, per a l’increment de la mobilitat articulat o per a l’augment del flux sanguini. Està contraindicat, no obstant, en casos de processos infecciosos, malestar general, insuficiència coronària, insuficiència orgànica greu i insuficiència circulatòria.
Exercicis a la piscina
D’altra banda, les activitats a l’aigua incideixen positivament en el desenvolupament tant a nivell psicomotriu com cognitiu, lúdic, de relaxació, socioafectiu i terapèutic. Segons les possibilitats, edat i característiques de cada persona, sigui infant o adult, es programen uns objectius a portar a terme. D’aquesta manera el treball a l’aigua, a més d’esdevenir lúdic, també és terapèutic.
L’activitat aquàtica ofereix la possibilitat de gaudir i beneficiar-se de les propietats terapèutiques de l’aigua realitzant i experimentant, amb l’ajuda d’una tercera persona, uns moviments i unes sensacions que algunes persones, sobretot la gent gran, no poden portar a terme en el medi terrestre. En definitiva, l’objectiu general de l’activitat és afavorir el desenvolupament físic i psíquic mitjançant un treball de percepció del seu propi cos i de les seves possibilitats en el medi aquàtic.
Cristina Saltó Baraza, fisioterapeuta de la Residència Mutuam Vila-seca
93 380 09 70
