Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

Els cuidadors davant de l’estrès

Cuidadora residència

Des de fa molts anys, es parla i treballa molt en les atencions que requereixen els familiars cuidadors de persones dependents. Contínuament als centres i associacions es fan tallers, grups d’ajuda mútua, xerrades… Aquetes iniciatives són de gran utilitat, ja que els participants, a més a més de compartir i sentir que no estan sols davant d’aquesta situació, compten amb un grup de professionals que els ajuden a buscar eines per encarar de la millor manera possible els canvis que provoca una malaltia degenerativa en un familiar.

Què passa, però, amb el col·lectiu de professionals que atén aquestes persones un cop entren a viure als centres on treballen? També a ells els afecta la convivència diària amb persones que es van deteriorant tot i les atencions i intervencions, els afecta que cada vegada necessitin més ajuda perquè van perdent les seves facultats i, per suposat, es crea un vincle que es trenca quan aquestes persones moren, després d’anys cuidant-los.

Cada vegada més, els professionals d’aquest ram es veuen exposats a patir ansietat, estrès, angoixa, etc., per molts motius diferents. Per sort, els professionals que desenvolupen tasques cuidadores són molt humans i, malgrat que intentin posar una barrera entre allò professional i els sentiments, hi ha moments en què aquesta relació d’ajuda els pot jugar una “mala passada”. Inevitablement, el fet de treballar amb persones fa que apareguin sentiments de tot tipus, amb els quals cal lidiar : situacions d’ira, de molta contenció, d’impotència… A tot això cal sumar-hi altres situacions inherents a l’activitat laboral que, segons l’Associació Americana de Psicologia, poden ser fonts d’estrès laboral:  sous baixos, sobrecàrrega laboral, poques oportunitats de promoció o manca de suport social, entre d’altres.

Límits, comunicació i relaxament

Per tot això, cal que els professionals reconeguin on poden actuar per millorar el maneig de l’estrès, aplicant solucions al més ràpid possible, abans que es faci crònic i pugui ser perjudicial per a la salut física i emocional. A partir de diversos articles de l’Associació Americana de Psicòlegs, es poden identificar alguns punts clau que els professionals que es dediquen a l’atenció de les persones dependents haurien de tenir presents.

– És important que siguin capaços d’identificar les situacions en què la seva resposta, pensament o sentiment no hagin estat els adequats.

– Cal que trobin les eines que, d’acord amb les seves característiques, li permetin canalitzar l’estrès de forma saludable. Poden ser activitats físiques, com el ioga o l’esport, o culturals, com llegir, assistir a concerts, etc. En definitiva, qualsevol activitat que li generi plaer. Tant fa què sigui, si s’adapta a la seva manera de ser, el que no pot fer és una activitat que no vagi amb ella, ja que podria provocar-li encara més estrès.

– Han d’establir límits entre la vida laboral i personal. Tot i que els resulti difícil, han de tenir clar que no són familiars d’aquelles persones a qui cuiden i, per tant, quan creuen la porta del centre, haurien de ser capaços de deixar de pensar en ells.

– Necessiten descansar per recuperar-se. Aquest descans implica saber desconnectar de l’activitat laboral, ocupar-se de les tasques familiars i de les amistats, parlar d’altres coses que no siguin la feina, etc.

– Cal que aprenguin a relaxar-se. Existeixen diverses tècniques, com la meditació o el mindfulness, que poden ajudar a alliberar l’estrès. No totes elles s’han de practicar en un lloc específic, sinó que es poden aprendre i posar en funcionament sempre que es vulgui a casa. Cada persones es relaxa de forma diferent. Potser a algú no li funciona cap tècnica oriental i li és més efectiu prendre un bany relaxant.

– Han de ser capaços de parlar amb el seu cap per explicar-li la seva situació, intentar trobar solucions   i establir un pla eficaç per controlar les situacions que els generen estrès.

– Cal que sàpiguen buscar i acceptar el suport de persones de la seva confiança que els ajudin a parlar i expressar les emocions i sentiments.

– És important que s’informin si, dins de l’empresa, existeixen, a nivell de prevenció de riscos laborals, programes d’actuació en cas d’estrès laboral i que els facin servir.

A banda de tot això, cal tenir present que hi ha professionals que els poden assessorar, mitjançant tècniques com, per exemple, la PNL per detectar, comprendre i gestionar l’estrès laboral. En definitiva, gestionar l’estrès està en les seves mans, i és molt important que parlin de la seva salut. No es pot esperar que tot allò que provoca l’estrès canviï, però sí que es pot aconseguir modificar la resposta pròpia davant d’aquest.

 

Alba Ruiz

Treballadora social

Residència Mutuam Manresa

Professionals de Mutuam participen en la validació del COPM en espanyol

Participants de Mutuam en la validació del COMP

Els fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals dels centres residencials i sociosanitaris del Grup Mutuam participen, junt amb altres professionals, fundacions i empreses de tot l’estat, en la investigació que s’està portant a terme per validar la versió en espanyol de la Canadian Occupacional Performance Measure (COPM). Aquesta eina, que ja existeix en altres idiomes, està dissenyada per conèixer la percepció que els propis usuaris tenen de la seva capacitat per desenvolupar les activitats de la vida quotidiana.

Elisabet Capdevila, professora de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT) – Phd Student, està portant a terme la investigació, dirigida per la doctora Mariona Portell, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la doctora María Rodríguez, de la Universidad de Málaga (UMA).

Inaugurada una nova edició de la Formació Mèdica Continuada de la Fundació Mutuam Conviure

Inauguració de la 28a Formació Mèdica Continuada

La 28a edició de la Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, va arrencar el passat 21 de gener amb una sessió sobre “Fragilitat en el vell. Prevenció i maneig” i una altra sobre el “Procés de formació clínica i presa de decisions en pacients vulnerables”. La primera va ser a càrrec del doctor Marco Inzitari,  director assistencial de Recerca i Innovació del Parc Sanitari Pere Virgili, i la segona, de l’advocada Mercedes Pérez, assessora jurídica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

A més de les ponències dels experts, l’acte va comptar amb la intervenció del doctor Jaume Padrós, president del COMB i coordinador d’aquest iniciativa formativa de la Fundació, que va fer la presentació, i del doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, que va donar la benvinguda als assistents. Les sessions, agrupades en cinc trobades i amb una durada total de 20 hores, s’allargaran fins el 20 de maig.

28 anys de millora contínua

L’organització d’aquestes jornades respon al compromís de la Fundació Mutuam Conviure amb la formació continuada dels professionals i l’actualització constant dels coneixements en les diferents disciplines mèdiques. Amb l’ànim de contribuir a difondre pràctiques i models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari, les jornades són obertes a tots els professionals i metges del sector assistencial que hi estiguin interessats.

 

La importància del calçat en la gent gran

Calçat gent gran

Quan anem a comprar unes sabates, ens fixem en aspectes com el color, la comoditat, el model, etc., i tenim infinitat d’opcions entre les quals escollir. Però quan el calçat que anem a mirar és per a una persona gran, cal tenir més cura en l’elecció i tenir en compte que l’estètica de la sabata és menys important que la comoditat i la seguretat. El pas del temps i la degeneració de l’organisme propi de l’edat influeixen, també, en l’estat dels nostres peus. Aquests poden patir diferents afeccions, com inflamació, galindons, pell seca, ungles fràgils… De fet, les nostres extremitats són una de les parts anatòmiques que més es desestructuren i més problemes causen a la gent gran per diversos motius (artrosi de genolls o maluc, fractures de fèmur, etc.). El calçat ideal per a una persona gran és aquell que proporciona seguretat a l’hora de caminar, que queda ben subjecte al peu, però no massa fort, i que té cordons o velcro.

El segon aspecte que s’ha de tenir en compte és que el material amb el qual està fet no tingui una textura ni costures que causin frecs, ja que la pell de la gent gran és fina i fàcil de trencar-se i, per tant, podrien acabar provocant ferides. Si el que es busca és que ofereixin estabilitat, llavors s’han d’evitar les sabates de tacó alt i obertes per darrere, perquè poden provocar que el peu vagi cap als costats i la persona perdi l’equilibri i caigui. Utilitzar sabates còmodes que quedin perfectament adaptades als peus pot evitar moltes afectacions al peu i, en aquest sentit, s’han de seguir les recomanacions següents:

  • Comprovar que les sabates s’ajustin a la mida dels peus abans d’adquirir-les, tenint en compte que la grandària d’aquests canvia amb el pas dels anys. En aquest sentit, el millor moment per comprar-les és el final del dia, perquè així ens assegurem que la sabata continuï anant bé fins i tot quan el peu està més inflat.
  • Tenir en compte que la majoria de persones tenen un peu més gran que l’altre i que la sabata ha de calçar bé en aquest.
  • Procurar que la part superior de la sabata sigui d’un material suau, flexible i que s’ajusti al peu. En general, les de pell poden reduir la possibilitat d’irritacions.

Amb la col·laboració de Cristina Saltó, fisioterapeuta de la Residència Vila-seca

Activa participació dels professionals de Grup Mutuam a les jornades d’Atenció Centrada en la Persona, i d’Experiències d’eliminació de subjeccions

Equip professionals Grup Mutuam

Amb la voluntat d’estar al dia de les darreres novetats en el sector residencial per a gent gran, els professionals de residències geriàtriques i centres de dia del grup, han participat en les segones Jornades d’Atenció Centrada en la Persona i la Jornada d’Experiències d’eliminació de subjeccions i Implementació de la Norma Libera-care, totes dues centrades en aspectes que actualment són puntals per el model assistencial dels  centres que gestiona Grup Mutuam. En el primer cas, el centre Residència Vila-seca, va participar aportant dos pòsters que exemplificaven el que ha suposat implantar un model d’atenció centrat en la persona en aquesta residència per a gent gran. En el cas de les Jornades Libera-care, els assistents van tenir la oportunitat de compartir experiències i debatre sobre aquesta forma de cuidar als residents sense fer servir mètodes de contenció física o química: un mètode que actualment s’aplica als nostres centres i que ha ajudat als equips a anar reduint progressivament el nombre de contencions, trobant alternatives segures i dignes pels usuaris. Animem a tots els professionals a seguir participant i aportant la seva experiència en aquests espais tan interessants.

Encara no coneixes les nostres residències per a gent gran?Ampliar Informació

Equip professionals Grup Mutuam

Al 2016, l’ Hospital Sociosanitari Mutuam Girona incrementa el nombre de llits de mitja estada polivalent

Per tal de fer front a les necessitats del territori i a la demanda de l’hospital de referència Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona ha incrementat el seu nombre de llits de Mitja Estada Polivalent. Al 2014 aquesta tipologia de llits era de 40, al 2015 van passar a ser 54 i a partir de l’1 de setembre de 2016 ha passat a 62. Aquests llits estan ocupats per pacients que realitzen estades de convalescència post-quirúrgica o pacients neurològics (ictus, sobretot), amb perfil rehabilitador, així com també pacients post-aguts i pacients crònics pluri-patològics que fan estades curtes per estabilitzar-se. Cal dir que el nombre de pacients pal·liatius geriàtrics també ha augmentat aquests últims anys. La mitjana en aquests llits de mitja estada polivalent no arriba als 40 dies, fet que possibilita una alta rotació de pacients que permet donar molt servei a les necessitats dels pacients del territori. La ocupació d’aquesta unitat és elevada.

Encara no coneixes l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona?Ampliar Informació

 

El paper del Centres de Dia en el món de la dependència

Centres de dia Mutuam a Can Coll

En els darrers anys, els països avançats han vist com l’esperança de vida de la població augmentava, fenomen que propicia que les persones grans tinguin cada cop més pes en la societat. Això fa que sorgeixin nous reptes, com el de donar una resposta a les seves necessitats socialment creant serveis específics que s’adaptin a les seves característiques, o com el de facilitar que els futurs usuaris d’aquests serveis o els seus familiars puguin escollir entre diferents opcions. Per exemple, que puguin decidir entre romandre al domicili, ser usuaris d’un centre de dia o bé ingressar en una residència de gent gran.

Si preguntem directament als nostres grans què volen, la gran majoria ens respondran que quedar-se a casa, però aquesta opció no sempre és possible. Tradicionalment, la dona era qui s’encarregava de la casa i de les persones grans de la família, però, amb la seva incorporació en el món laboral, la situació ha canviat.

Que és un centre de dia?

El centre de dia és un servei d’acolliment diürn que complementa l’atenció de l’entorn familiar amb els objectius d’afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal i social dels usuaris. Els centres públics estan orientats a persones a partir de seixanta-cinc anys i en situació de dependència. En ells, es treballa per facilitar a la persona atesa la continuïtat de les seves condicions de vida i el manteniment de les seves capacitats. Els centres compten amb un equip pluri-disciplinar de professionals especialitzats (director/a, responsable higiènic sanitari, fisioterapeuta, gerocultor/a, treballador/a social, educador/a social, terapeuta ocupacional i psicòleg/a) que es preocupen de garantir el que es coneix com una Atenció Centrada en la Persona. Amb aquest model es té en compte la persona com un tot. Així, no només es cobreixen les seves necessitats assistencials, sinó que també es tenen en compte els seus desitjos, aplicant-se els principis d’integritat i personalització i potenciant-se que l’usuari continuï prenent les seves decisions. Cada usuari té, doncs, un projecte de vida propi.

Beneficis dels centres de dia

L'hort més ben cuidat
L’hort més ben cuidat

Per als futurs usuaris, els centres, que són unitats de convivència de poques places (de 16-30 persones), són una bona opció per no estar sols, per socialitzar-se. Alhora, els ofereixen la possibilitat de mantenir-se actius, ja que s’hi porten a terme activitats al matí i a la tarda, cada cop més dinàmiques, s’hi celebren totes les festes, s’organitzen activitats (moltes de caire intergeneracional) i es programen excursions, sovint amb altres entitats del barri o ciutat, etc. La seva vida quotidiana transcorre en un entorn segur i sense barreres arquitectòniques i amb el suport d’un equip de professionals. Als centres, també els ajuden en el manteniment de la higiene personal. I tot això es produeix sense que els usuaris hagin de renunciar a l’entorn familiar.

D’altra banda, els beneficis per a les famílies tenen a veure sobretot amb la disponibilitat de més temps per als cuidadors de les persones grans, que els permetrà atendre les seves obligacions laborals, parentals o de qualsevol altra índole.

El moment de les decisions

Els professionals d’aquest àmbit recomanen, en general, que l’entrada d’una persona gran en un centre de dia es tracti amb la família de forma oberta i que ella pugui opinar. Si es vol tramitar l’accés a un recurs públic d’acord amb la llei de dependència, quan abans s’iniciï el procés, millor, ja que la burocràcia pot comportar demores i, així, quan convingui a nivell familiar, hi haurà un gran tret avançat.

Triar un centre no és una tasca fàcil. Implica dedicar temps a visitar-ne alguns, tenint en compte aspectes com les recomanacions, la proximitat al domicili o els horaris. En aquest sentit, les treballadores socials poden orientar les famílies i oferir-los informació, com les valoracions o les llistes d’espera que tenen. A més, els centres solen tenir les portes obertes per a les persones que vulguin apropar-s’hi a conèixer-los i descobrir si són la llar més adequada per a elles o per a una persona estimada.

Amb la col·laboració de Silvia Pérez, directora tècnica de centres de dia de Grup Mutuam, Creu de Barberà, Sabadell Centre i Torreromeu

Dóna una ullada als centres de dia de Grup MutuamAmpliar informació

 

Cap a l’atenció a la persona lliure de subjeccions dins les residències per a gent gran

Els que treballen en aquest sector fa temps que es plantegen una transformació com a resultat de moltes reflexions sobre el model d’atenció actual. Per què un canvi de mentalitat en els centres residencials per a gent gran?

Segons alguns estudis i escrits recents, a Espanya es fa un ús de les immobilitzacions significativament superior del que se’n fa a altres països amb condicions socioeconòmiques similars. De fet, el servei d’inspecció del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat assenyalava en un estudi de 2011 que hi ha un 39% de les persones residents a centres i residències geriàtriques de Catalunya sotmeses a immobilitzacions. Per entendre per què la utilització de les subjeccions és encara tan freqüent, cal tenir presents algunes creences molt esteses en el sector. Així, sempre s’ha pensat que servien per prevenir tant caigudes i lesions com deambulacions amb risc que les provoquessin. També s’han considerat útils per corregir la postura i per oferir una atenció més eficient. A més, s’han justificat sobre la base d’idees com que no es disposava del personal idoni per oferir un altre tipus d’atenció, que feien els centres menys vulnerables a sancions o que les famílies les preferien per garantir la seguretat dels residents.

Els estudis portats a terme i l’experiència dels centres en aquest camp demostren, tanmateix, justament el contrari. Amb les subjeccions, hi ha el mateix risc o superior de caiguda que sense elles i, alhora, es generen persones amb major dependència. Així mateix, no existeix la deambulació sense risc. El que cal fer en aquest sentit és crear espais segurs per tal que aquesta sigui possible, afavorint-se així la millora del to muscular dels residents. També s’ha comprovat que l’ergonomia corregeix de manera més eficaç la postura que no pas la contenció. D’altra banda, no es tracta que els centres no disposin del personal idoni, sinó que no se l’ha format en aquesta forma alternativa de treballar. El mateix passa amb les famílies i els usuaris, que no coneixen una manera d’evitar riscos que no sigui la subjecció. Per últim, l’experiència ens demostra que les residències assistides que treballen sense immobilitzacions reben menys sancions.

Els sistemes de treball en de les residències assistides han anat evolucionant al llarg dels anys. Així, ja fa temps que es va passar del model d’atenció centrat en els serveis, és a dir, en què els esforços se centraven a oferir diferents serveis (hotelers, mèdics, etc.), a un model centrat en els professionals, en el qual es buscava una formació més especialitzada i qualificada d’aquests. Més recentment, ha arribat el model d’atenció centrat en la persona, en el qual el resident esdevé l’eix de l’atenció i s’han de tenir en compte la seva voluntat i la seva opinió. Així doncs, s’està treballant perquè sigui la persona qui decideixi l’atenció que vol rebre i els professionals passin a ser assessors en aquest procés.

La dignitat de la persona

Aquest canvi de paradigma ens refereix a la qüestió de la dignitat de la persona. Definir la dignitat és, però, complicat, ja que aquesta es viu de manera individual. No obstant això i partint de la defensa dels drets de la persona, les residències assistides que treballen sense contencions aposten per l’autonomia del resident, possibilitant el seu desenvolupament mitjançant la potenciació de les seves capacitats i el respecte als seus drets.

Les residències geriàtriques que aposten per aquesta manera de cuidar deixen enrere un model paternalista, en el qual els professionals i els familiars decideixen sobre la persona però sense ella. La qüestió important no és, doncs, allò que la persona que cuida decideix com a digne per a la persona cuidada, sinó allò que la persona cuidada decideix que és digne per a ella. La major dificultat amb què es troben els professionals cuidadors es produeix llavors quan les persones ateses no són autònomes cognitivament i han de preguntar-se si és digne o no per a aquesta, allò que es decideix. Per sort, es disposen de noves eines d’observació i valoració que els ajuden a apropar-se i conèixer el que pot ser digne o no, per a algú que no pot manifestar la seva voluntat.

Amb la col·laboració de Montse Camprubí, Directora del Centre Residencial Mutuam Manresa, Dolors Cabré, Directora del Centre Residencial Mutuam La Creueta (Sabadell) i Marga Quintana, Directora de la Residència Font Florida (Barcelona)

Encara no coneixes les nostres residències assistides?Ampliar Informació

 

Les activitats significatives, essencials per mantenir la continuïtat del projecte vital

Les activitats significatives són, d’alguna manera, la comunió entre les intervencions terapèutiques i l’àmbit quotidià. El paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona els dóna una gran importància perquè les considera clau per al benestar i la possibilitat de mantenir la continuïtat del projecte vital quan algú passa a mans d’altri. La convergència entre aquests és força clara, tot i que, depenent del punt de vista, poden sorgir objeccions.

Si es deixen de banda les convencionals activitats cognitives i lúdiques, que programen rígidament horaris i grups cognitius, i s’ofereix certa flexibilitat als usuaris, les residències aconsegueixen apropar-se a la seva realitat i a les seves necessitats. La qüestió és que, quan una persona ingressa en una residencia assistida, el seu projecte vital no té perquè fer un parèntesis, i els seus gustos, preferències, hàbits i tot allò que conforma la seva vida i el seu benestar han d’adquirir suficient importància per a tots els professionals que l’atendran.

La història de vida de cada persona és una eina que permet donar forma al seu nou dia a dia després d’aquesta ruptura, de vegades no desitjada, amb el seu entorn. Conèixer-la és imprescindible per a qui vulgui fer aquest acompanyament. L’equip tècnic del centre passa a ser qui li ofereix suport i recursos i aquesta relació és la que possibilitarà o dificultarà el projecte vital dels residents. Cal, doncs, que els professionals s’hi apropin, s’hi interessin i obrin un diàleg amb ells que els permeti iniciar un Pla d’Atenció i Vida de cada resident.

El pes del costum i la capacitat de decidir

El benestar i la seguretat de la persona recauen en aquelles coses que pot decidir, que creu importants, imprescindibles i també en tot allò que no desitja i rebutja. I el sentit i la motivació es troben en la quotidianitat, que segurament manquen en les programacions dels centres. Això és perquè es tracta d’activitats, accions, hàbits, costums i/o habilitats que han pogut triar, que segurament també vénen portant a terme des de fa temps i això els dóna seguretat. Són, en definitiva, activitats contextualitzades, que no els resulten estranyes, recomanades o imposades. Per tant, en les activitats significatives, és molt més fàcil que hi trobin interès, motivació i sentit, que les visquin com a més properes, quotidianes i flexibles.

Així mateix, també és quotidià l’espai físic, i és aquí on trobem el handicap de les grans residències geriàtriques de dissenys uniformes: estan molt lluny de semblar un espai que emuli el caliu d’una llar. En canvi, si es creen espais reduïts més casolans, en un moment donat es pot donar aquest confort, fins i tot emocional, que proporciona estar a la saleta de casa. Moltes són les ocasions en què es parla d’empoderar els residents en la presa de decisions o a l’hora d’iniciar segons quin projecte, però no es pot oblidar que aquestes persones ja vénen amb una motxilla carregada d’experiències i que, tot i la institucionalització, aquesta s’ha de fer prevaldre. Cal deixar, doncs, als residents prendre decisions, fer activitats contextualitzades i amb sentit, el seu sentit, i que coneguin l’entorn més enllà de la porta de la residència.

De residència a llar

En el nostre país tenim com a referència d’intervenció sota el paraigües d’aquest paradigma l’exemple de la Fundació Matia, al País Basc. En la implementació del Model  d’Atenció Integral Centrada en la Persona en els seus centres residencials, van centrar els canvis en l’adequació de l’espai i la reorganització del dia a dia en relació a horaris, professionals i tipologia d’activitats. Els residents van tenir l’oportunitat de fer seu l’espai i, per tant, d’aproximar-se a la màxima «sentir-se com a casa», de desenvolupar una dinàmica de vida més propera a la seva realitat, mantenint la continuïtat de les seves preferències i el seu ritme de vida. Tot això va començar amb la decoració de l’espai per convertir-lo en més acollidor i casolà i també amb disposar d’electrodomèstics i espais per dur a terme la quotidianitat d’una llar.Hort-petita_1

Els professionals, per la seva banda, van portar a terme un acompanyament facilitador, que s’allunya dels horaris rígids assistencials i que és flexible davant de l’heterogeneïtat dels usuaris. Una atenció que inclou i necessita de l’entorn per normalitzar els processos vitals dels individus, amb activitats com anar al supermercat o la farmàcia del barri, assistir a les festes del poble o anar al parc a prendre el sol.

Caldria, aleshores, fer un canvi en l’ordre de les prioritats en la intervenció educativa i assistencial? Potser no es tracta tant de fer un canvi, perquè segurament en part ja s’efectua aquest acompanyament, com d’aportar una nova mirada que se suma a tot allò que ja s’està fent en les accions educatives, terapèutiques i interrelacionals. És un no oblidar la subjectivitat de l’individu i el seu propi projecte vital, és també empatitzar amb el futur de tots nosaltres. És també la principal raó que dóna sentit a la professió d’educador social dins de la gerontologia residencial.

Amb la col·laboració de Sandra Carrizo, educadora social del Centre Residencial Mutuam Collserola

 

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona col·labora en el projecte “Sempre acompanyats” de l’Obra Social La Caixa

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona recentment ha entrat a formar part a la “comissió de detecció de casos” del projecte “Sempre Acompanyats“, impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, la Creu Roja i l’Ajuntament de Girona per tal de prevenir la soledat no volguda de la gent gran i contribuint a la detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat d’aquest col•lectiu fràgil.

El programa, iniciat a mode de prova pilot a la zona del centre de la ciutat, concretament al Barri Vell i al Barri del Mercadal, té com a objectiu reduir el nombre de casos de soledat no volguda de persones grans, a través d’un nou model d’intervenció comunitària que inclou accions de caràcter preventiu i intervenció directa dels casos detectats per millorar la qualitat de vida de les persones grans. Segons algunes dades aportades per l’estudi realitzat, per engegar el programa, a Girona, les persones majors de 65 anys representen el 14,23% de la població, i d’aquestes, el 42,92% són més grans de 80 anys. Al centre de la ciutat, on estan ubicats el barri Vell i el Mercadal, un 17,25% de la població viu sola i el 29,20% són majors de 65 anys (455 persones). Per tal d’estudiar quina és la percepció de l’envelliment i la soledat no desitjada al territori, s’han realitzat unes enquestes telefòniques que revelen que a Girona el 92% considera que la soledat no desitjada és un problema molt o bastant important, i el 42% afirma conèixer alguna persona en aquesta situació.

En aquest projecte hi treballen més de 15 entitats, entre les que hi ha: mossos d’esquadra, policia municipal, Serveis Socials, Centre Cívic de Barri Vell, CAP Santa Clara (atenció primària ICS), Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Associacions de Gent Gran, Parròquia Mercadal, Càritas, treballadores familiars del Barri Vell, Ajuntament de Girona, etc. Estan dividits en quatre comissions de treball i es reuneixen bimensualment.  Del 1 al 8 de juny es celebra la III Setmana Sempre Acompanyats a la que volem donar el nostre suport