Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

“Quan la interna va agafar vacances, Mutuam a Casa em va facilitar ràpidament una treballadora per fer la suplència”

Victoria Linares (82 anys)

La Victoria i el seu marit Félix, farmacèutics jubilats, mantenen des de fa molts anys un vincle amb Mutuam a casa que ha anat evolucionant amb els canvis que s’han produït a les seves vides.

Després que la treballadora que havien tingut durant molt de temps com a interna marxés, van contractar un servei de neteja de la llar. La Victoria assegura que sempre en van estar satisfets: ‘si hem canviat, ha estat per circumstàncies nostres, com que hem marxat temporades al poble del meu marit’. Explica que abans de tornar a Barcelona trucava a Mutuam perquè enviessin el servei de neteja a casa per trobar-la llesta. ‘Una vegada vaig tenir una necessitat urgent i em vaig sorprendre de la rapidesa amb què van respondre. Semblava que tinguessin la treballadora esperant darrera de la porta’, recorda rient.

La situació es va complicar amb l’Alzheimer del Félix. ‘Fa prop de dos anys que va començar a necessitar un suport amb més continuïtat’, explica la Victoria. Llavors va demanar a Mutuam a Casa que l’ajudessin a trobar algú que s’ocupés de les tasques de la llar i li donés suport per atendre’l. Els va explicar quines eren les circumstàncies i quin tipus de persona necessitava, ‘Em van presentar dues candidates, que ja venien molt ben seleccionades, i vaig escollir qui creia que podia encaixar millor a casa’, relata. Així, ara tenen una treballadora que viu amb ells i assegura que s’hi han avingut molt.

‘M’ajuda molt en les tasques de la llar, sobretot en les de més esforç físic, però també a donar-li conversa a ell’, explica. Reconeix que l’avantatge principal que li ha ofert el servei d’ajuda domiciliària de Mutuam és la tranquil·litat. ‘Perquè, de qui et pots fiar per obrir-li les portes de casa teva? Amb Mutuam a casa, saps que hi ha una organització al darrera que respon’. Un altre aspecte que també valora molt és la continuïtat del servei: ‘quan la persona interina va agafar el seu mes de vacances, em van facilitar ràpidament una treballadora coneguda per fer la suplència. A més, es van ocupar de la paperassa i jo em vaig desentendre de tot’. Per això, la Victoria conclou la conversa amb un ‘tant de bo els hagués descobert abans!’

 

Fires d’antiquaris i brocanters: un viatge al passat

Perdre’s pels mercats d’objectes antics és una oportunitat per adquirir articles singulars i fascinants, però també per retrobar-nos amb els nostres records. Descobriu-ne uns quants dels més emblemàtics de Catalunya.

Passejar entre objectes que ens traslladen a èpoques passades, descobrir algun tresor disfressat d’andròmina o trobar aquella peça que arrodonirà la decoració de casa amb un toc exclusiu poden ser alguns dels motius que ens facin acostar a aquests temples de la nostàlgia que són les fires de brocanters i d’antiquaris. Allà s’hi troben col·leccionistes, comerciants, galeristes, amants de les antiguitats i de l’art i, sobretot, curiosos que no renuncien a l’oportunitat de remenar entre expositors que semblen baguls de records. Tot i que la situació econòmica dels darrers anys ha fet mal al sector i moltes fires han tancat o han hagut de reconvertir-se, a Catalunya encara se’n celebren moltes.

A Barcelona, el Saló de Brocanters no va resistir la crisi, però, com a contrapartida, l’any 2015 va obrir les portes per primer cop la Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona, coneguda com a FAMA (http://www.famabarcelona.com). Ubicada a les Reials Drassanes, és una interessant plataforma per a antiquaris i galeristes de tot l’estat que, durant diversos dies, mostren objectes i obres de qualitat a professionals del sector i a aficionats. L’esdeveniment, organitzat pel Gremi d’Antiquaris de Catalunya, va néixer amb l’objectiu de dinamitzar el mercat de l’art i donar a conèixer el patrimoni cultural que es troba a les galeries del nostre país.

Amb una vocació més modesta i de proximitat, diferents barris de la ciutat acullen periòdicament les fires de brocanters. La popular moda per tot allò vintage ha arrossegat un públic més jove a aquests mercats on es venen objectes antics de qualsevol mena. El més emblemàtic de la ciutat, i un dels més antics d’Europa, és el dels Encants Vells, que obre quatres dies a la setmana. Situat a la plaça de les Glòries i amb més de 150 parades, a banda de botigues, espais de subhasta i establiments de restauració, és el lloc ideal on trobar mobles vells, però també roba, maquinària, articles de ferreteria o elèctrics, etc. En contrast amb aquest mercat permanent, a la ciutat en trobem un altre d’històric, però amb caràcter estacional. Es tracta de la Fira dels Brocanters de la Diagonal, que des de fa 50 anys arriba a l’època nadalenca amb una bona mostra d’objectes antics d’art noveau, art deco, mobles dels anys 50 i 80, bijuteria i joies antigues i altres delícies per a col·leccionistes.

La versió més cool

Fora de Barcelona, l’any 92 va néixer una iniciativa que va revolucionar el món de les antiguitats i l’objecte vintage, esdevenint una referència: el Mercantic de Sant Cugat. Ubicat en una antiga fàbrica i amb 15.000 m2 de superfície, acull uns dos-cents comerciants que cada dia de la setmana posen a la venda mobles i articles de diferents èpoques i estils. Els dissabtes i diumenges al matí, els venedors ambulants que s’instal·len en una zona de casetes de fusta complementen l’oferta fixa i, cada primer diumenge de mes, se celebra la Vintage Fest, en què es posen a la venda llibres, discos, roba de segona mà i altres objectes de col·leccionisme.

A les comarques gironines hi ha també un ampli ventall de fires de brocanters i antiquaris. Una de les més noves és la que se celebra al mes de gener a la bonica plaça de la Independència de la capital, que s’emmarca en la iniciativa de promoció de ciutat Girona 10. En canvi, entre les que tenen més tradició, val la pena destacar, per les seves dimensions –una seixantena de parades-, la que té lloc en un aparcament a tocar de l’Aeroport de Girona. Després de 12 anys sense organitzar-se, el 2013 el Gremi de Broncanters i Antiquaris de les Comarques Gironines va apostar per recuperar-la amb dues cites anuals, al febrer i al novembre. Així doncs, al llarg del territori català, podem trobar un bon grapat d’aquests màgics mercats que ens acosten objectes que teníem oblidats o que ni tan sols coneixíem.

La paciència: una mirada pausada a la realitat

En temps en què la pressa s’imposa i les exigències ens desborden, conquerir la virtut de la paciència és la millor recompensa d’una batalla que hem de lliurar amb els nostres propis hàbits.

El personatge principal del bíblic Llibre de Job, que és un profeta tant per al cristianisme com per al judaisme i l’islam, és considerat sant en la tradició catòlica gràcies a la seva demostració de fidelitat al Creador, malgrat les terribles dificultats a què ha de fer front. Job, un ric ramader, va ser posat a prova per Satanàs que, amb el permís de Déu, li va provocar múltiples desgràcies -malalties, la mort dels fills i del bestiar, el repudi de la dona… – amb la finalitat de demostrar que la seva fe no ho resistiria. Tanmateix, Job no va perdre en cap moment la confiança en la justícia divina i així va ser com va superar la prova i va ser recompensat tornant a la condició anterior i sent beneït. El personatge de l’Antic Testament ha esdevingut, per aquest motiu, un símbol de la paciència en la nostra cultura.

Ara bé, aquest atribut tan necessari en la societat actual té poc a veure amb el fet de suportar qualsevol adversitat de forma passiva. En realitat, la paciència demana posar en acció molts dels nostres recursos emocionals. No es tracta de romandre en un estat de passivitat, sinó d’evitar la impulsivitat i donar una resposta a allò que ens passa, una resposta basada en la saviesa i en una anàlisi pausada de la realitat. Segons la psicòloga Maria Mercè Conangla, cofundadora de la Fundació Àmbit, la paciència és un valor humà que suposa conrear el respecte i l’acceptació que les coses passen amb un ritme diferent d’aquell que es desitja. Podem dir també que la persona pacient és aquella amb capacitat per posposar o, fins i tot, renunciar a satisfaccions immediates per d’altres que li suposen un major benefici a llarg termini.

Qüestió de salut

Però, per què hauríem de voler conquerir la paciència? Metges i psicòlegs asseguren que una bona dosi ens farà sentir millor, també físicament. El Journal of the American Medical Association va publicar les conclusions d’un estudi portat a terme per l’investigador Redford Williams que establien que, a major impaciència, més risc hi ha de patir problemes de salut com la hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars. Així, les persones impacients tendeixen a tenir més tensió i estrès, fet que estimula la segregació d’hormones com el cortisol i l’adrenalina que, en un nivell elevat, podrien contribuir a l’augment de pes, del sucre en sang i de la tensió arterial. A més, aquestes hormones faciliten la creació de coàguls en les artèries i fan que les cèl·lules de greix del cos alliberin aquest greix en la sang.

Més enllà dels perjudicis de salut que ens pot comportar la manca de paciència, cultivar-la té beneficis per al nostre benestar emocional i per a les relacions socials. Així, les persones que l’han desenvolupat al llarg dels anys han assolit una sensibilitat que els possibilita discernir fàcilment els problemes de les banalitats i poder afrontar la vida amb més alegria i optimisme. Alhora, els permet trobar més d’una solució als problemes i reconèixer els riscos associats a cadascuna de les decisions que es prenen. D’altra banda, la paciència ens permet ser més conscients de les necessitats dels altres i, consegüentment, més empàtics.

Per a aquells qui, en arribar a aquest punt, estiguin preocupats per no gaudir d’aquest atribut, la bona notícia és que la paciència es pot adquirir. Si bé es considera que hi ha una part atribuïble al temperament, allò genèticament heretat, n’hi ha una altra de tant o més important que depèn de la personalitat. És a dir, d’allò adquirit mitjançant l’educació, les nostres experiències… I que, per tant, es pot modificar. No és una tasca fàcil i cal entrenar-s’hi. La recompensa, però, d’acabar percebent allò que ens passa com una oportunitat que ens brinda la vida per aprendre i sortir-ne reforçats no té preu.

Encara no coneixes la revista corporativa de Mutuam Crònica d’Or?Llegeix l'última edició

 

Escriure unes memòries: les nostres experiències convertides en literatura

Cada vida és única. I no cal haver viscut una guerra, haver descobert una vacuna que hagi salvat milions de vides o haver recorregut mig món perquè resulti interessant per als altres conèixer-la.

Les memòries són l’expressió de la nostra manera de veure un fet o una part de la nostra vida. No són història, sinó record, i per això constitueixen un llegat tan especial per a les persones que ens coneixen. Per a alguns, escriure-les suposa una forma de transcendir, deixant una empremta de la nostra existència; per a d’altres, són senzillament una manera de posar ordre en els retalls de memòria que tenim dispersos al cap. Sigui com sigui, per a tothom és un bon exercici mental i una activitat que ens permet donar ales a la nostra creativitat.

Por al full en blanc

Per començar, doncs, hem d’escollir de què volem que tracti la nostra obra. Un mètode útil és fer un diagrama de la nostra vida, que ens permetrà veure les diverses vivències en perspectiva. Parlar amb la nostra parella o amb algun amic, així com veure fotografies antigues o llegir diaris, ens pot ajudar a rememorar fets antics. Cal que ens preguntem a nosaltres mateixos quines han estat les decisions importants, els conflictes, les lliçons apreses, les persones que ens han influenciat… i que n’escollim cinc o sis. Donem-li unes quantes voltes i acabarem descobrint l’experiència que més ens ha marcat.

Un cop ens posem a escriure, hem de tenir en compte que no només no cal que el relat segueixi l’ordre cronològic, sinó que fins i tot pot ser convenient saltar-nos-el per tal que la història sigui menys predictible. Ara bé, si fem servir aquesta tècnica hem de ser molt curosos amb l’ús de les expressions i dels temps verbals perquè el lector ha de ser capaç de seguir-nos.

Deixar que les emocions flueixin i trobar la manera de reflectir-les sobre el paper és la millor fórmula per seduir el lector. És important també trobar la nostra veu, el nostre estil propi. Hem d’intentar corroborar els fets, però no ens hem d’obsessionar per ser cent per cent fidels a la realitat. Els records originals sempre es reinterpreten amb el pas del temps i es veuen influïts per la nostra perspectiva actual. Això sí, cal que siguem honestos quan expliquem els esdeveniments i també quan mirem dins nostre. L’autenticitat sempre és ben valorada pel públic.

Rutina i mètode

Un dels aspectes més difícils és aconseguir consolidar una rutina de treball si no estem habituats a escriure. Hem de ser realistes tenint en compte les nostres obligacions quotidianes i establir una dedicació fixa diària. Pot ser que la redacció ens costi en un principi, però a mesura que el procés avanci, anirem guanyant agilitat. Tampoc no ens hem d’obsessionar excessivament amb la correcció en el primer esborrany, sinó que és millor deixar fluir la creativitat. En una segona fase ja ens preguntarem si la redacció és prou clara, si transmetem allò que volíem transmetre, si ens hem deixat alguna cosa important… És hora de revisar, reescriure, eliminar i polir el nostre escrit fins que en quedem satisfets. Per últim, per què no atrevir-nos a presentar les nostres memòries a un editor?

Sabies que a MUTUAM podem ajudar-te a preservar els teus records?

Conscients que escriure unes memòries és un exercici excel·lent per mantenir en forma la ment i la memòria, us oferim la possibilitat de comptar amb el suport d’un servei editorial per donar forma al millor llegat que podeu deixar a fills i néts. Des de la informatització dels textos a la impressió, passant per la redacció o el disseny, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres via mail a Inscripcions@mutuam.com, per aconseguir l’ajut necessari i fer realitat aquest gran projecte.

Encara no coneixes la revista corporativa de Mutuam Crònica d’Or?Llegeix l'última edició

Balnearis: els beneficis de les aigües termals posats al dia

Propietats terapèutiques demostrades i benestar físic i mental assegurat són els ganxos que cada dia atrauen més gent a uns temples rendits a la màgia de l’aigua. Descobriu una manera natural de millorar la qualitat de la vostra vida.

Els grecs ja coneixien els beneficis del termalisme, tal com ha quedat reflectit en escrits i imatges de l’epoca. També els romans van saber aprofitar les propietats de l’aigua i van construir termes públiques en la majoria de les ciutats a mesura que l’imperi s’expandia. Durant l’edat mitjana, però, mentre l’Islam conferia un gran prestigi a la hidroteràpia, l’Europa cristiana la desterrava junt amb el culte al cos i a la higiene. No va ser fins al Renaixement que el nostre continent va recuperar els antics coneixements sobre els tractaments i les propietats de l’aigua.

El termalisme ha viscut els darrers anys un auge important, ja que el ritme de vida modern i l’estrès han propiciat que moltes persones busquin moments i espais de relaxament com els que ofereixen spas i balnearis. D’altra banda, s’ha generalitzat una tendència cap a les teràpies naturals i no agressives per millorar el nostre benestar i prevenir malalties. A això, cal sumar-hi que molts estudis científics han fet avançar el coneixement sobre la hidroteràpia i també que les administracions públiques han impulsat programes de termalisme social per donar resposta, sobretot, a alguns problemes de salut de la gent gran.

Tractaments integrals

Els efectes terapèutics de l’aigua es vinculen a la seva composició mineral i temperatura, però també a la via d’administració i a les tècniques d’aplicació. Als centres termals també es tenen en compte les circumstàncies ambientals i la dieta, l’activitat física i el repòs que acompanyen el tractament. La cura balneària fa servir, a part de l’aigua, altres elements naturals: fang, argiles, gas, vapor, llum… En general, es tracta d’una teràpia ben tolerada, però val la pena que en parlem amb el nostre metge en cas de patir malalties cardiovasculars o renals.

Un dels usos més freqüents del termalisme com a teràpia complementària i pal·liativa és per al tractament de les malalties reumàtiques: reumatismes crònics degeneratius (artrosi de genolls i mans), reumatismes crònics inflamatoris (artritis) i altres afeccions de parts toves (lumbàlgies, fibromiàlgies, afeccions del colze, espatlla adolorida, etc.), entre d’altres. També és utilitzat en casos de fractures, esquinços o distensions.

D’altra banda, és molt habitual l’ús de la hidroteràpia per al tractament de patologies respiratòries i otorinolaringològiques, com asma, sinusitis, otitis, faringitis cròniques o manifestacions al·lèrgiques. També és indicat per donar resposta a alguns problemes cardiovasculars (cames cansades, formigueig, varius, etc.). Així mateix, els banys en aigües termals, especialment en aquelles que contenen sofre, aporten una millora important pel que fa a la majoria de malalties de la pell, com la psoriasi, la dermatitis, els èczemes o els fongs. Les aigües mineromedicinals també estan indicades en casos de problemes metabòlics, com el sobrepès, la diabetis o l’hipertiroïdisme.

Per últim, la relaxació física i psicològica que es produeix en els centres termals contribueix a reduir l’estrès i l’ansietat i ajuda els pacients que pateixen depressió. Per tot plegat, amb una atenció mèdica adequada, els balnearis es converteixen en un indret ideal per al tractament de moltes patologies, però també per posar-hi en pràctica la prevenció i l’educació sanitària necessàries per aconseguir una millor qualitat de vida.

 

Fes teatre: l’art més humà

Participar en un grup teatral no és només una de les activitats artístiques més divertides que hi ha, sinó també una de les aficions més útils tant a nivell individual com social.

“El teatre és poesia que surt del llibre per fer-se humana”. Així veia el poeta i dramaturg Federico García Lorca aquest art i gènere literari que ha acompanyat l’ésser humà en totes les civilitzacions. La màgia de donar vida a un text, de posar-se a la pell de personatges colpits per fortes emocions, d’amagar-nos rere una màscara per deixar de ser qui som uns instants o de traslladar-nos a escenaris llunyans, captiva moltes persones que decideixen aparcar les obligacions quotidianes una estona per participar en grups de teatre aficionats. En general, és força estesa la creença que és positiu per a la canalla participar en representacions teatrals, però hi ha també nombroses raons per les quals els adults hauríem de practicar-lo i sovint sembla que no les tenim presents.

La pràctica teatral és un bon exercici per al nostre cervell. Més efectiu que menjar cues de pansa, aprendre els diàlegs que després haurem d’interpretar en públic és una bona manera de millorar la nostra memòria. I no només això: diversos estudis amb persones grans demostren que el teatre els ha ajudat a millorar la seva actitud al parlar i a trobar més fàcilment les paraules adequades per expressar els seus sentiments. La revista Journal of Aging and Health també va publicar fa uns anys un estudi que sostenia que ajuda a prevenir la pèrdua d’agilitat mental.

Potser més coneguts que aquests són els beneficis a nivell psicològic i en les relacions interpersonals que proporciona el teatre. Entre aquests, podem destacar que reforça l’autoestima i que ajuda a vèncer la timidesa, a superar la por al conflicte i crear vincles amb els companys. També és interessant per reforçar la capacitat de parlar en públic i millorar la dicció, entonació i expressió corporal. Cada interpretació implica despullar-nos emocionalment i això afavoreix l’autoconeixement i l’acceptació personal. Però, a més, el fet de posar-nos a la pell de personatges diferents a nosaltres i haver de defensar actituds que no són les nostres ens ajuda a obrir la ment, a eliminar tabús i, fins i tot, a deixar de banda estructures marcades per la societat.

Rols complementaris

Ara bé, el millor motiu per apuntar-nos a una entitat teatral és sempre l’oportunitat de riure i d’emocionar-nos en companyia, de combatre el sedentarisme i l’aïllament implicant-nos en una activitat divertida. A més, si ens unim a un grup d’aficionats sempre hi trobarem una tasca que s’adapti a allò que més ens agrada o amb què ens sentim més còmodes. Així, no cal que ens llancem d’entrada amb un paper protagonista. Podem començar amb un rol discret en les primeres obres o bé participar en el món teatral en una vessant que no sigui la de la interpretació. Per exemple, podem col·laborar en aspectes com el vestuari i el maquillatge dels companys o en l’escenografia. I per a aquells que estiguin dotats en l’art de la paraula, per què no atrevir-se amb l’adaptació d’una bona obra literària o cinematogràfica?

Valoreu quina és l’opció que més us encaixa i proveu-ho. A la web de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, hi trobareu les dades de contacte de molts col·lectius: http://teatreamateur.cat/. Potser descobrireu què ha fet que el teatre hagi sobreviscut a l’arribada d’altres formes d’explicar històries més espectaculars, com el cinema i la televisió. Serà la seva capacitat d’emocionar, de traslladar la passió dels actors al públic? Tal vegada una mítica frase d’Arthur Miller ens en doni una pista: “El teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art en què la humanitat s’enfronta a ella mateixa“.

 

1.000 calçots i 130 comensals a la tradicional calçotada de la Residència Vila-seca, Tarragona

Ja, enfilant el final de l’hivern, el 9 de març els avis de la Residència assistida Vila-seca, Tarragona, de Mutuam van gaudir d’una excel·lent calçotada, organitzada com cal amb els ingredients bàsics i fonamentals: calçots de la terra, salsa, carxofes, patates al caliu i assortiment de botifarra catalana, amb taronja per acabar la jornada. Com és tradició, cada any, residents, familiars i professionals, aprofiten aquesta activitat per estar junts entorn la taula i un bon àpat, que sempre aplega bones sensacions. Bon profit!

 

Mai no és tard per atrevir-nos amb el pinzell

‘Feliços els pintors, que mai no estaran sols. La llum i el color, la pau i l’esperança, els acompanyaran fins al final o gairebé fins al final dels seus dies’. Winston Churchill expressa així en el seu assaig ‘La pintura com a passatemps’ un enamorament tardà.

El que va ser oficial de l’Exèrcit Britànic i primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial va descobrir, als 41 anys, la passió per la pintura, que considerava el millor dels treballs manuals i que l’ajudava a alleujar l’ansietat que sentia quan restava apartat de la primera línia política. El resultat van ser cinc-centes obres que avui són considerades un tresor nacional.

Churchill resulta, doncs, un bon exemple que mai no és massa tard per adoptar una afició, encara que, d’entrada, ens pugui semblar complicada. El cert és que només algunes persones s’atreveixen amb la pintura, ja que es creu que són imprescindibles certes habilitats tècniques per portar-la a terme amb dignitat. Ara bé, si no tenim la pretensió que les nostres obres acabin a la National Gallery i només volem gaudir del plaer de plasmar les nostres emocions i creativitat sobre una tela o un paper, tan sols ens cal una mica d’empenta.

Començar per la mirada

L’històric dirigent dóna algunes bones recomanacions i identifica l’audàcia com una qualitat necessària per a aquells que s’inicien a la pintura de grans i no tenen temps per a un avenç prudent i deliberat. Per perdre la por a la tela en blanc, Churchill recorda les virtuts de l’oli: permet corregir els errors fàcilment, començar a pintar des de qualsevol punt o aplicar els pigments capa a capa, tot experimentant.

Una bona actitud per preparar-nos a pintar, fins i tot abans de comprar els materials, és començar a observar el nostre entorn d’una manera diferent: fixant-nos en les proporcions dels objectes, els trets de les cares o els colors de la natura. Si ens acostumem a mirar així, quan agafem el llapis ja tindrem aquesta habilitat adquirida. També cal que, abans de començar el quadre, ens dediquem durant uns quants dies a dibuixar. Podem començar amb sanefes o fulles i acabar amb retrats o objectes més complexos. Arriba l’hora de decidir què dibuixem. Si no ho tenim gaire clar, el millor és fer proves o jugar sobre una cartolina en comptes d’atacar la tela o el suport definitiu de la nostra obra. Barrejar colors, mirar com queden un al costat de l’altre, provar com flueix el pinzell amb diferents proporcions d’aiguarràs…

Els secrets de l’oli

Per als qui no hi estigueu familiaritzats, heu de tenir en compte que aquesta pintura opaca pot mesclar-se tant a la paleta com a la tela. Si es posa sobre oli sec, el cobreix, mentre que si es posa quan encara és fresc els colors es barregen. Per diluir la pintura o netejar els estris podem fer servir aiguarràs o bé oli de llinosa. Com més aiguarràs hi afegim, més transparent serà la capa que aplicarem. Pel que fa als colors, el negre és millor evitar-lo o fer-lo servir només en petits detalls quan estiguem finalitzant l’obra, ja que embruta la resta de colors. Així, per a les ombres, podem utilitzar marró o blau fosc. El blanc, en canvi, és d’ús freqüent, ja que serveix com a base per barrejar diversos colors. Cal anar en compte, però, perquè els apaga. Si volem que els colors es mantinguin vius, és millor fer servir el groc a l’hora d’aclarir-los.

Per últim, cal que tinguem ben clar que les coses no surten mai perfectes a la primera i que cal pràctica per millorar la tècnica. Això sí, ben segur que el plaer de pintar el descobrirem de seguida que agafem el pinzell i comencem a barrejar colors. Per començar, podeu apuntar-vos a algun dels tallers que ofereixen els centres cívics i casals de barri de Barcelona. Podeu consultar l’oferta actual a la web http://guia.barcelona.cat/cursos.

L’estalvi d’energia també és a les vostres mans

Estalvi energètic

Aigua, llum i gas. Tres conceptes que cada mes apareixen en els vostres comptes bancaris i que, junts, signifiquen una important partida del pressupost domèstic. Amb petits gestos, però, es pot aconseguir disminuir de manera significativa la despesa energètica a la llar.

L’energia és un bé cada cop més escàs i costós. Per això, és molt important que tots, ens comprometem i en fem un ús responsable per reduir les emissions de gasos contaminants i lluitar plegats per preservar el medi ambient. Modificar petits hàbits del vostre dia a dia no suposa grans esforços i, en canvi, reporta grans beneficis, tant per a la vostra butxaca com per al medi ambient. Si us hi poseu i sou constants, podreu arribar a estalviar fins a un 30% de recursos a casa vostra.

Aigua, el bé més escàs

– Reviseu que les aixetes no perdin aigua. Una aixeta que degota gasta fins a 30 litres al dia.

– Incorporeu a les aixetes dispositius que redueixen la quantitat d’aigua.

– Si us dutxeu, estalvieu més de 6 vegades l’aigua que consumiu si us banyeu.

– Instal·leu limitadors a les cisternes, que redueixen en 2 litres la descàrrega.

– Feu servir la rentadora i el rentavaixella sempre a càrrega completa.

– Reaprofiteu l’aigua de rentar o bullir aliments per regar les plantes.

Llum, aprendre a apagar l’interruptor

– Tingueu les persianes i cortines ben obertes al matí.

– Apagueu els llums de les habitacions on no hi ha ningú.

– Substituïu les bombetes convencionals per bombetes de baix consum i eviteu encendre-les repetidament i per períodes de temps curts.

– Quan compreu un electrodomèstic, pareu atenció a l’etiqueta d’eficiència energètica de l’aparell.

– Apagueu la televisió, el DVD, la cadena de música, l’ordinador i altres aparells electrònics completament, no només amb el comandament a distància.

– Mantingueu la temperatura de la nevera entre 0 i +4ºC. No hi introduïu aliments calents, no l’obriu inútilment i comproveu que tanca perfectament.

– Quan utilitzeu el forn, eviteu preescalfar i obrir la porta mentre estigui encès.

Gas, buscant l’escalfor

– Les cuines de gas consumeixen menys que les elèctriques.

– A la cuina, tapeu sempre les olles per a una cocció més ràpida i no mantingueu la flama al màxim quan els aliments ja estiguin bullint. Feu servir l’olla a pressió tant com us sigui possible.

– La flama ha de ser de color blau i estable. Mai no ha de sobrepassar la base de les olles i paelles.

– Feu un bon manteniment de les calderes, els acumuladors i la instal·lació de gas per evitar possibles fugues.

– Mantingueu la temperatura de la calefacció a uns 20-21ºC. Per cada grau addicional es consumeix un 8% més d’energia.

– Un bon aïllament de les finestres i portes evita les fugues de calor.

– Feu servir aigua calenta només quan sigui necessari.

Algunes referencies per consultar.

Institut Català d’Energia (ICAEN) http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

Agència Catalana de l’Aigua (ACA) http://aca-web.gencat.cat/aca

La revolució dels petits gestos http://www.gencat.cat/larevoluciodelspetitsgestos/

 

Compartir emocions al voltant d’un llibre

Amb l’arribada del fred i l’escurçament dels dies, la companyia d’un bon llibre sempre és agraïda, però si a més l’experiència és compartida amb altres persones, la satisfacció és doble.

Llegir és una experiència individual que ens trasllada als nostres mons imaginaris a partir de les paraules que un desconegut ha plasmat sobre un paper. Però si bé en aquest caràcter íntim radica un dels grans plaers que ens aporta la lectura, també és cert que comentar i compartir opinions sobre els llibres que hem digerit ens ajuda a descobrir racons de l’obra que ens havien passat desapercebuts. Segur que tots heu recomanat alguna vegada un llibre o heu demanat consell abans de comprar-ne un. Per què no aprofundir i ampliar aquesta conversa entorn d’una obra literària? Això és precisament el que es fa en un club de lectura.

L’abc d’un club

Pot ser en una biblioteca, en un cafè o en un centre cívic. En aquest cas, l’espai és irrellevant. Perquè el protagonisme en un club de lectura el tenen les paraules i les persones interessades a intercanviar-les, compartint una lectura i comentant-la. Tot i que cada club pugui tenir les seves especificitats, en la majoria hi trobarem un coordinador que conduirà les sessions. Un cop escollida l’obra, els participants han de llegir a casa un nombre establert de pàgines per a cada sessió per tal de poder comentar-les amb els companys.

Hi ha clubs de lectura d’organismes públics que ofereixen exemplars en modalitat de préstec, però en molts altres casos cadascú adquireix el llibre pel seu compte. És aconsellable que la selecció del llibre la faci un equip i no una sola persona. És fàcil caure en la temptació de les novetats i els best-sellers, per això cal sospesar si realment aquestes obres continuaran sent atractives passat un temps.

Troba el teu espai

Tant si ets un lector compulsiu com si t’acostes als llibres de forma esporàdica, aquestes trobades t’ajudaran a treure més partit de les teves lectures, així com a passar una estona entretinguda. Aquí tens alguns dels clubs de la ciutat als quals et pots adherir:

– Clubs de lectura oberts de les Biblioteques de Barcelona. Un grup de persones, amb un conductor, reunits entorn d’obres literàries que abasten una àmplia varietat de gèneres, èpoques, cultures i registres.

– Clubs de lectura temàtics de les Biblioteques de Barcelona. Funcionen com els clubs de lectura oberts, però en aquest cas les obres estan centrades en una temàtica o gènere específics.

– Casals d’avis. Diverses biblioteques de Barcelona coordinen aquests clubs que es reuneixen un cop per setmana per llegir i comentar les lectures escollides en diversos casals.

Casa Orlandai. Aquest centre municipal ubicat en una masia del segle XVII organitza cafès literaris, a més de cinematogràfics i científics, en què la tertúlia s’acompanya d’una beguda.

Clubs Virtuals

La revolució digital també ha sacsejat el món de la tertúlia literària, donant lloc a una nova modalitat de trobada: el club de lectura virtual. Aquest permet a les persones interessades compartir la lectura d’obres diverses a través d’Internet i, sovint, comentar-les amb els seus autors a través de xats i fòrums. Un exemple és el que organitza Biblioteques de Barcelona.