Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

Interpretació teatral sorpresa pels usuaris del Centre de Dia Enric Casanovas

teatre CD Enric Casanovas

Al Centre de Dia Enric Casanovas, equipament públic que gestiona Grup Mutuam, saben com sorprendre els seus usuaris, i és que l’altre dia, dues auxiliars del centre es van presentar disfressades i van fer una petita representació teatral. Els personatges interpretats, Don Macario i Doña Rogelia van fer passar una bona estona al grup d’usuaris fent broma i ballant amb ells. Sempre va bé aportar aquest toc d’improvisació per fugir de la rutina, i si a més s’aconsegueix fer riure i alegrar el dia, molt millor.

Professionals de Grup Mutuam, a les Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran

Jornades Interdisciplinars

Quatre professionals de Grup Mutuam, Ester López, Inés Barriga, Enric Martínez i Mar Villegas participaran en les 13es Jornades Interdisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran, que se celebraran el 22 i 23 de març de 2019 a Barcelona, a l’Espai Pujades 350. Organitzades per vuit Col·legis Professionals implicats en l’atenció a aquest segment de la població, estan adreçades als professionals del sector i tenen l’objectiu de respondre a les seves necessitats formatives, d’acord amb les demandes plantejades en edicions anteriors i a les novetats en aquest camp.

Ester López, coordinadora d’infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i membre dels Comitès Científic i Organitzador de les Jornades, ho farà com a moderadora d’una de les taules. La terapeuta ocupacional de la Residència Font Florida Inés Barriga, també membre del Comitè organitzador, hi impartirà una xerrada sobre ‘Els animals de companyia a les residències’. L’infermer del PADES Sant Martí Nord Enric Martínez farà una comunicació oral sobre ‘Planificació de decisions anticipades’ i la gerocultora de la Residència Mercat del Guinardó Mar Villegas hi intervindrà amb una ponència sobre l’Atenció Centrada en la Persona. Com en edicions anteriors, divendres hi haurà simultàniament taules rodones i tallers, mentre que dissabte hi haurà taules rodones i el lliurament de premis. Els tallers són limitats a 25 assistents.

Homenatge a una usuària de la Residència Molí-Via Favència pel seu centenari

centenari residència Molí

La Residència Molí-Via Favència per a gent gran, equipament públic gestionat per Grup Mutuam, va celebrar el 25 de febrer, una emotiva festa pels cent anys de vida de la usuària Maria Simon.

Va ser un acte, on no només van voler participar els familiars més propers i amics de l’homenatjada, sinó també el responsable de l’Oficina de Gent Gran Activa, David Agustí i la Consellera Municipal de Salut del districte Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona, Esther Flaquer. Aquests van concedir-li la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya, acompanyada d’un ram de flors i unes paraules de reconeixement.

Per altra banda, la residència, on viu la Sra. Simon, no es va voler quedar enrere i la va obsequiar amb un collaret, unes arracades i un quadre amb imatges de tota la seva trajectòria de vida. La protagonista, que entre emocions només tenia paraules d’agraïment per a tothom, va tancar el seu aniversari amb un magnífic pastís i una copa de cava.

Carnestoltes 2019: la festa més transgressora del calendari arriba als centres i residències de Grup Mutuam

Centre de Dia Creu de Barberà

El Carnestoltes, una festa prèvia a la restrictiva Quaresma, és el moment de trencar regles i de fer tot allò que més endavant no es podrà fer. Si més no, a les residències i centres de Grup Mutuam és una esperada celebració en què disfresses, música i ball capgiren el dia a dia de les persones usuàries.

A la Residència Les Franqueses, propietat de la Fundació Privada de les Franqueses del Vallès per a la Gent Gran gestionada per Mutuam, aquest any els residents han dissenyat un photocall amb els seus complements -pipes, bigotis, barrets i algun antifaç- ideal per gaudir d’una festa en què la rauxa passa a ser protagonista per una estona. Els residents, amb les famílies o amb els professionals, individualment o en petits grups, disfressats o no, han tingut la possibilitat de fer-se fotos dins del marc fet expressament per a l’ocasió i que ha donat a la festa un to de color i creativitat. Un entreteniment saludable i divertit que afavoreix les relacions socials i que és un excel·lent recurs per connectar amb el calendari festiu.

Al centre de dia Sabadell Centre també s’han animat a celebrar el carnestoltes tots junts, usuaris, familiars i professionals. Han organitzat un gran ball amb mascares i disfresses venecianes i han passat tots pel photocall per fotografiar-se ben macos. Per acabar han gaudit d’un aperitiu escollit pels usuaris del centre de dia.

A la Residència Mutuam Manresa, hi han organitzat un concurs i un ball de disfresses. La Residència Jaume Nualart, a Cornellà, ha escollit com a temàtica del Carnestoltes “El casino” i, d’acord amb això, s’ha ambientat l’espai i s’han elaborat diferents disfresses. A més, hi han celebrat un enterrament simbòlic de la sardina, en què cadascú ha sepultat alguna cosa que no volia més, com els dolors, les injustícies, les mentides, les guerres, etc.

També a la Residència i Centre de dia Rubí, i com és tradició, han acomiadat el Carnestoltes amb l’enterrament de la sardina. Aquest any els residents han confeccionat amb molt d’esforç, imaginació i treball la senyora Sardina, que han realitzat durant els tallers de manetes d’or. Disfressats, l’han acompanyat en un festeig fúnebre en el qual hi ha hagut cançons, ofrenes i fins i tot plors.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell ha celebrat una fantàstica rua de carnestoltes amb la temàtica del Far West. Professionals del centre amb els seus fills, voluntaris, familiars i usuaris s’han vestit dels diferents personatges del llunyà Oest. La rua ha passat per totes les plantes del centre, acabant amb un ball final i un fantàstic berenar de xocolata desfeta amb melindros.

Al Centre de dia Verdum enguany han volgut celebrar el Carnestoltes de manera una mica diferent i han pensat entre tots una original disfressa: s’han convertit en rellotges de diferents hores per veure quina hora era a molt llocs del món. Per altra banda, han participat en un gran ball amenitzat amb música actual i han mostrat la seva millor cara en un photocall amb els usos horaris de difunts països del món.

La Residència Molí-Via Favència ha celebrat el Carnaval entorn de la temàtica de la baralla de cartes espanyola. Així doncs, tant els residents com els familiars i treballadors s’han disfressat de cartes. Una resident ha donat el tret de sortida de la celebració amb el pregó i, tot seguit, s’ha portat a terme una animada rua i un ball.

El Centre de dia de Torreromeu ha celebrat aquest carnestoltes amb una festa de gran alçada: disfresses a base de complements (ulleres divertides, perruques, collars de flors, barrets, faldilles, bigotis, etc.), un marc de photocall, música i ball i un concurs de pastissos que tothom ha pogut degustar amb entrega de diplomes per als participants inclosa. A la celebració hi han acudit també alguns familiars de les persones usuàries per compartir aquest dia especial.

Les persones usuàries del Centre de dia Creu de Barberà han celebrat el carnestoltes posant-se complements de disfresses i fent-se fotos en un marc de photocall adornat per a l’ocasió dies abans. Un sempre desitjat pica-pica ha servit per concloure la celebració acompanyat de música i dels somriures que perruques i màscares sempre arrenquen.

La Residència Mercat de Guinardó ha escollit indis i vaquers com a temàtica del carnaval. Una celebració en què no s’han estat de res, amb música adequada per a l’ocasió i un bon berenar per a tothom.

Per al Centre de dia i Residència Font Florida, el Carnestoltes és una festa imprescindible en la programació anual d’activitats, ja que els participants gaudeixen activament en la seva organització. Aquest any, la temàtica escollida ha estat Mèxic. Durant un mes, s’han adaptat les activitats per preparar la decoració, a base de barrets i cactus, i les disfresses, íntegrament confeccionades pels residents i que consistien en barrets i ponxos mexicans, peculiarment acolorits.  Com a colofó de la festa, els residents van poder degustar un menú especial compost per frijoles, pollastre, pebrot vermell i nachos amb maionesa. A la tarda, no hi han faltat els ingredients bàsics d’una gran festa, la música a càrrec del cantant Kleo i els balls dels propis residents i familiars.

Els Tallers de lectura enriqueixen als residents de la Residència Rubí

Taller lectura residència Rubí

Cada setmana un grup d’usuaris de la Residència Rubí per a gent gran, equipament de la Generalitat de Catalunya que gestiona Grup Mutuam, llegeixen plegats unes quantes pàgines d’un llibre que prèviament trien entre tots. A l’inici d’aquests tallers, junts recorden el capítol llegit en l’anterior trobada, fan la lectura que toca i posteriorment obren un debat-tertúlia. L’objectiu d’aquest debat, és que els assistents expressin les seves inquietuds i aportin punts de vista nous i experiències pròpies. Així tots s’enriqueixen amb les aportacions de la resta, a la vegada que es fomenta la cooperació, col·laboració i solidaritat entre les persones, augmentant la força del grup. Com veieu aquest és un taller molt beneficiós on només calen ganes de compartir i un bon llibre.

Eines legals per acompanyar la gent gran en la presa de decisions

Eines presa de decisions

L’advocat Josep M. Bosch, expert en assessorament d’entitats sanitàries i socials, com la Unió Catalana d’Hospitals, va oferir una ponència en el marc de la II Jornada Residencial de la Fundació Mutuam Conviure. En una trobada dedicada a l’autonomia i la presa de decisions de les persones grans, la seva intervenció es va centrar en les eines que ens ofereix el nostre ordenament jurídic.

A l’hora d’abordar la qüestió de les diferents eines legals al nostre abast en relació a la presa de decisions, cal definir, primer, alguns conceptes bàsics, com la distinció entre “capacitat jurídica” (que significa la titularitat de drets de la persona) i “capacitat legal” (referent a l’exercici dels drets). Després, cal tenir com a referent, en matèria de drets, la resolució derivada de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006. Aquest document estableix salvaguardes perquè l’exercici de la capacitat jurídica respecti els drets i la voluntat de les persones discapacitades i demana l’adopció de mesures per evitar que siguin privades arbitràriament dels seus béns i puguin continuar controlant els seus assumptes econòmics.

A Catalunya, els instruments legals de protecció de la persona assistida es poden dividir en els de caràcter preventiu i els de caràcter complementari. Els de caràcter preventiu són quatre. Segurament el més conegut és l’autotutela, que consisteix en el nomenament en escriptura pública de futurs tutors propis. Semblant a aquest, existeix el poder en previsió de pèrdua de capacitat, que s’estableix en document notarial i serveix per designar un apoderat. L’assistent personal és la sol·licitud, via judicial, per part del propi interessat, o directament d’un jutge, d’un assistent per a quan es dona la disminució de les seves facultats, però no la incapacitat. Per últim, existeix el document de voluntats anticipades, que fa referència a les instruccions que la persona capacitada elabora davant notari per a la realització d’actes i tractaments mèdics.

Pel que fa als instruments de caràcter complementari, en trobem cinc. La tutela, que pot ser voluntària (testament en relació als fills o autotutela) o bé judicial, és la més utilitzada. Consisteix a nomenar un tutor, que és una persona física o jurídica, com a representant legal de la persona i que n’exerceix els drets i en té cura, administrant i defensant els seus béns. Amb la curatela, en canvi, el curador designat no té la representació legal, tans sols té la funció d’assistir, complementant la capacitat d’obrar. Existeix també la figura del defensor judicial, que és nomenat de manera transitòria pel jutge mentre tutors o curadors no exerceixen les seves funcions o quan estan en conflicte d’interessos. Josep M. Bosch

Un altre instrument complementari és la guarda de fet, que es basa en tenir cura d’un menor o d’una persona incapacitada si no està en potestat parental o tutela o bé si els responsables d’aquestes funcions no les exerceixen. Aquesta figura té relació amb les funcions de les residències geriàtriques. El departament de la Generalitat responsable d’aquests establiments va dictar una instrucció (7/2017) i l’Audiència Provincial de Barcelona té estaberta una línia jurisprudencial basada en la necessitat de comunicar les guardes de fet per part dels centres residencials només en els casos d’usuaris propers al desamparament o que no puguin manifestar la seva voluntat. Per últim, ens trobem amb les mesures cautelars, que tant abans com durant un procés d’incapacitació poden ser demanades per un fiscal o pels interessats o bé poden ser exercides per un jutge d’ofici.

Per acabar, en el procés de presa de decisions de les persones grans, cal tenir present el rol dels professionals. Aquests han de treballar conjuntament amb l’àrea de treball social del centre, poden establir protocols de cribatge, emetre informes, orientar demandes al Ministeri Fiscal, quan ho vegin necessari i, en ocasions, actuar com a testimoni-pèrit.

 

Josep M. Bosch

Assessor de la Unió Catalana d’Hospitals

‘Molts cops ens diuen que no saben per on començar, però quan parlen amb nosaltres s’adonen que no estan soles’

Servei d'Orientació Social

Sílvia Aguerri i Tamara Koyik, professionals del Servei d’Orientació Social

La Sílvia i la Tamara, una veterana i una nouvinguda, són dues de les veus del Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam. Com elles mateixes el descriuen, es tracta d’un recurs de l’entitat per ajudar les persones amb diversos graus de dependència a solucionar l’assistència del seu dia a dia. ‘I ara què faig?’ Aquesta és la pregunta a la qual elles donen resposta constantment, i sovint arriba acompanyada d’angoixa, desorientació o perplexitat. Al telèfon del SOS, hi recorren perfils molt diversos, però en general es tracta de persones que es troben en situacions de manca d’autonomia, derivada de l’edat o d’una malaltia o, simplement, perquè s’estan recuperant d’una caiguda o d’una operació. De vegades, és la pròpia interessada qui truca, però, més freqüentment, és algun familiar qui pren la iniciativa. ‘Sovint qui ens demana ajuda és el cuidador principal, que ha arribat a punt del “ja no puc més” i claudica’, explica la Silvia.

Moltes de les persones que es posen en contacte amb el SOS hi han estat derivades per un treballador social o per l’hospital on estaven ingressades, però, com diu la Tamara, ‘també n’hi ha que arriben mitjançant la web o pel boca-orella, que funciona molt bé’. Totes elles comparteixen un fet: que tenen un problema i necessiten ser escoltades. ‘Molts cops ens diuen que no saben per on començar, però quan parlen amb nosaltres s’adonen que no estan soles’, relaten. A partir d’aquest moment, s’obren tot un ventall de possibilitats i comença un recorregut amb les professionals del SOS per trobar la solució més adequada atenent a la singularitat de cada cas.

Per començar, es plantegen preguntes per saber quin és l’estat de salut de la persona, quina mobilitat té i com està cognitivament. ‘N’analitzem les necessitats des del punt de vista social i assistencial’, especifica la Silvia, que reconeix que els treballadors socials dels centres estan molt col·lapsats i no poden fer una avaluació com les que fan elles. Des del SOS de Grup Mutuam, on tenen un coneixement d’ampli abast dels recursos de l’entitat i externs, tant públics com privats, orienten les famílies perquè, d’acord amb la situació de la persona, les possibilitats econòmiques i les preferències, trobin el que més els convé.

‘Tant familiars com pacients queden molt agraïts per la resposta que els dona Mutuam, perquè encara que no adquireixin cap dels nostres serveis, senten que tenen un suport’, explica la Silvia. De fet, qualsevol persona que truca al servei troba a l’altra banda algú que l’escolta, li dona informació exhaustiva i l’orienta de forma desinteressada respecte a serveis i recursos com les residències assistides pròpies o de les d’entitats col·laboradores que poden recomanar, apartaments assistits, centres i hospitals de dia, hospitals sociosanitaris, serveis d’ajut domiciliari de diferents tipus, entre d’altres. A més, el SOS informa de la cartera de recursos públics així com de la tramitació dels ajuts que preveu la Llei de la dependència. El servei és tan complet, però, que no acaba quan la persona accedeix a un recurs. ‘Fem un seguiment de les persones que ens truquen i disposem d’una base de dades que ens permet veure la seva evolució i quins recursos pot necessitar en cada etapa, explica la Tamara.

En general, tal i com constaten en el seu dia a dia aquestes professionals, les famílies són molt reticents a demanar ajut, perquè no tothom pot o vol assumir el cost o la pèrdua d’intimitat que suposa que una persona que li doni suport a casa o ingressar en una residència. ‘Llavors, apuren molt i, per això, quan truquen necessiten una solució ràpida, un fet incompatible amb els tràmits per acollir-se a la llei de Dependència’, descriu la Silvia. Totes dues coincideixen a assenyalar que, tant per a la persona com per al seu entorn, és molt difícil prendre consciència de la realitat de la seva situació i identificar quina és la necessitat. ‘Moltes vegades és quan comencem a oferir un servei a casa d’un usuari quan ens adonem de la seva situació real’, afegeix la Tamara. S’han trobat freqüentment casos en què la persona tenia contracta una treballadora per fer tasques de la llar quan en realitat el que necessitava, pel seu grau de dependència, era una cuidadora, amb una preparació professional diferent. En aquest sentit, l’equip del SOS, a més d’un gran coneixement del sector, té molta psicologia, imprescindible per no ferir la sensibilitat dels usuaris o les famílies quan es tracten temes que de vegades els costa afrontar. Reconeixen que es tracta d’una feina complexa, amb situacions dures i que requereix implicació, però la satisfacció i confiança de les persones, asseguren, les compensa.

La música, eina clau per als cuidadors de persones amb demència

Música i demència

A la Maruxa, que té 90 anys, fa temps que li costa mantenir una conversa. L’Alzheimer li ha anat esborrant les paraules. La Núria, gerocultora de la residència on viu, cada matí va a despertar-la. Entra a la seva habitació i s’acosta al llit tot cantant baixet: Amoriños collín na bieriña do mar, amoriños collín non os poido olvidar… I la Maruxa quan la sent gira el cap, la mira i li contesta cantant amb un somriure: non os poido olvidar, non os poido olvidar. I les dues acabaven cantant: amoriños collín na bieriña do mar. És la seva manera de dir-se ‘bon dia’. Tot un ritual.

Després ve la dutxa, en què acompanyada de ondiñas veñen, ondiñas veñen, ondiñas veñen e van…,  l’anar i venir de l’aigua és una experiència agradable. La Maruxa gaudeix, rient i jugant amb l’aigua mentre canta, i per a la Núria és molt fàcil i gratificant fer la seva feina. Ella sap que la Maruxa va néixer i viure a Galícia i que sempre li ha agradat cantar les cançons tradicionals de la seva terra, així és que va decidir aprendre les que li havia sentit cantar temps enrere. La higiene és una de les activitats de la vida diària més difícils de dur a terme quan hi ha una demència, però sabem que, encara que el llenguatge hagi desaparegut, la música pot ser un mitjà per aconseguir que sigui més fàcil i, sobretot, que esdevingui una bona experiència.

Sabem que l’àrea cerebral on es processa la memòria musical no es veu afectada per l’Alzheimer fins a molt avançada la malaltia i això fa que una persona pugui respondre amb èxit a una cançó quan ja no fa servir el llenguatge per comunicar-se com sempre. Això és un tresor perquè facilita la comunicació de la persona amb els seus cuidadors. Quan una cuidadora o cuidador aprèn a utilitzar la música amb certs criteris i tècniques, està afavorint que la persona pugui connectar amb la seva identitat i això la fa sentir més segura en unes condicions que d’una altra manera li resultarien desorientadores i hostils. I així, des d’un estat anímic òptim i amb una sensació de seguretat reforçada, la persona amb demència es pot relacionar millor amb els que l’envolten.

Un entorn ben musicalitzat amb criteris i protocols terapèutics, en què es té cura de persones amb deteriorament cognitiu, aporta una millor qualitat de vida a la persona, però també als cuidadors i les famílies que hi conviuen. La música, així, esdevé una eina clau en aquests entorns, i musicalitzar amb criteris professionals els serveis i espais on viuen persones amb demència es converteix en una condició indispensable per avançar qualitativament en el respecte a la dignitat de la persona amb demència.

 

Mónica de Castro

Musicoterapeuta especialitzada en envelliment saludable i demències

Fundadora de SINGULAR, Música y Alzheimer

www.musicayalzheimer.com

Concurs de receptes de cuina a la Residència La Creueta

Dinar premi La Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, amb la col·laboració de l’empresa ARCASA, va organitzar durant l’estiu un fantàstic concurs de cuina. El certamen es basava en presentar davant d’un jurat les millors receptes culinàries, treballades en diferents tallers de reminiscència. Els premis eren molt diversos: des d’incloure una de les receptes guanyadores en la planificació dels menús del centre, entrant a la cuina per un dia i ensenyar i cuinar la seva pròpia recepta i fina a un fantàstic dinar per a dues persones en un restaurant de la ciutat.

Així va ser com els dos usuaris guanyadors del 1r premi van anar a dinar acompanyats de personal del centre i membre de l’equip de cuina fora de la residència. Van aprofitar la sortida per conèixer-se una mica més, explicar-se anècdotes i compartir riures. I, com no, també van aprofitar per proposar activitats divertides i interessants per al futur.

Encara no coneixes el Centre Assistencial Mutuam La Creueta?Ampliar Informació

Abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada

Enrica Buxaderas a la Jornada de Recerca

Enric Buxadera, psicòleg i director del Centre Residencial Jaume Nualart, va impartir una xerrada en el marc de la Jornada de Recerca de Grup Mutuam. Sota el títol “Abordatge ètic de la sexualitat en gent gran institucionalitzada” va exposar un pòster que havia presentat amb les professionals Maribel Esquerdo i Núria Porcel, membres del Comitè d’Ètica de l’entitat, del qual ell també forma part.

Davant l’abordatge de la sexualitat de les persones que estan ingressades als nostres centres sovint ens sentim confusos i se’ns plantegen problemes ètics. A més, dins d’un mateix equip professional hi ha divergència de creences i valors i, per tant, la forma d’afrontar algunes situacions és diferent. Parlem de ‘situacions’ i no de ‘problemes’, perquè no sempre es tracta d’un problema sinó que el podem convertir nosaltres en problema en funció de l’enfocament que hi apliquem.

El Comitè d’Ètica Assistencial va detectar, a partir de diversos casos, la necessitat de definir unes pautes d’abordatge ètic de la sexualitat. L’objectiu ha de ser donar suport als professionals davant dels dilemes que els puguin sorgir en relació a aquest àmbit. Així va ser com, a partir de les sol·licituds presentades pels professionals dels centres al CEA, vam portar a terme un estudi descriptiu i retrospectiu en aquesta matèria. Des del 2009 al 2017, ens trobem que dels 67 casos presentats al CEA, gairebé un 18 per cent estan relacionats amb temàtica sexual. Un 63 per cent d’aquests són en relació a usuaris homes i un 37 per cent dones, i hi molts més casos a nivell de residència que de Centre de Dia. Al contrari del que es podria pensar, observem que només en un 20 per cent els casos tenen a veure amb persones amb deteriorament cognitiu greu. Mentre que un 33 per cent tenen relació amb persones amb deteriorament moderat , un 20 per cent amb persones amb deteriorament cognitiu lleu, un 27 amb persones sense deteriorament cognitiu.

Tipus de dilemes i principis ètics en joc

Un 34 per cent de les demandes que ens han fet tenen a veure amb el fet que les relacions es produeixin entre persones amb deteriorament cognitiu i un altra un 34 per cent són relatives a manifestacions sexuals en espais comuns. En aquests casos, és habitual que hi hagi un trastorn de conducta però per poder valorar-ho adequadament és necessari conèixer la història de vida de la persona. A banda d’aquests, ens trobem que un 8 per cent dels casos estan vinculats a l’oposició de la família al fet que els usuaris tinguin relacions sexuals, un 8 per cent a situacions en què les relacions es produeixen entre una persona amb deteriorament cognitiu i una altra que no en té, i un altre 8 per cent són demandes de professionals que se senten incòmodes a l’hora d’afrontar aquest tipus de situacions. Pel que fa al tipus de dilemes ètics que ens hem trobat, en un 30 per cent dels casos hi està implicat el principi de no maleficència, en un 13 per cent el de beneficència, en un 21 per cent el de justícia i, en un 29 per cent, el d’autonomia.

Com a CEA, hem presentat unes recomanacions a partir de les conclusions de l’estudi. La primera és que les persones amb demència, depenent de en quin grau es trobin, també poden prendre decisions respecte a la seva sexualitat. D’altra banda, cal contextualitzar la desinhibició en la comorbiditat del pacient i la història de vida per obtenir diagnòstics adients. És necessari, a més, formar els professionals en l’atenció a la sexualitat per disminuir l’angoixa dels implicats i afavorir la sensibilització i la normalització entorn de la sexualitat en la gent gran des d’una perspectiva de l’Atenció Centrada en la Persona. Així mateix, cal crear una guia de recomanacions per a l’abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada i fomentar els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials per tal que els professionals tinguin una nova eina. Per últim, és molt important recordar que la sexualitat no es jubila. No la jubilem nosaltres.

 

Enric Buxadera

Psicòleg i director del Centre Residencial Jaume Nualart

Membre del Comitè d’Ètica Assistencial i del Comitè de Recerca de Grup Mutuam