Experiència d’una psicòloga en un procés d’eutanàsia

eutanasia

La llei de l’eutanàsia aprovada el passat 24 de març al Congrés dels Diputats de Madrid, després de diversos intents fallits i d’anys de recollida de signatures, compta des del 25 de juny amb les regles pràctiques d’ús de la llei a Catalunya. El govern de la Generalitat va crear un decret llei en què es creava la Comissió de Garanties i Avaluació, que és l’ens encarregat d’analitzar i aprovar o denegar cada petició. Està format per juristes, professionals de la medicina, de la infermeria, treball social sanitari, psicologia i representats de la societat civil. Aquestes persones han estat proposades i escollides pels col·legis professionals.
Com a psicòloga experta en cures pal·liatives col·laboro amb la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Josep Trueta. En aquest context, el proppassat agost vam viure la primera experiència de la pràctica de la prestació d’ajuda a morir (PRAM): un home amb diagnòstic d’ELA bulbar amb insuficiència respiratòria va ser el primer pacient en demanar l’eutanàsia, al nostre servei.

En aquest text comparteixo els apunts que vaig fer sobre l’experiència viscuda en primera persona:
Vam poder seguir la pràctica segons el previst: a domicili, amb el neuròleg referent, la infermera de neurologia i jo mateixa. El pacient va escollir ser acompanyat per la seva dona i els seus dos fills. Vam poder fer una acollida i repassar el procediment. Vaig oferir atenció individual a tots els familiars adaptada al moment i segons necessitat. El pacient va ser clar: “estic tranquil perquè els veig tranquils”. El fet que el senyor es pogués expressar per escrit fins el final va ser, des del meu parer, fonamental per tenir la seguretat que estàvem respectant la seva opinió i decisió. Ell mateix ens va marcar quan havíem de començar amb els preparatius i considero que els vam poder acompanyar amb molta serenor. No us puc dir si va ser un procés curt o llarg, però sí que va ser intens. Amb “Amor particular” de Lluís Llach de fons, el pacient es va adormir i va poder-se anar aplicant tota la medicació necessària. Es va respectar el pactat amb els fills: se’ls avisaria quan es procedís a començar amb la segona part de la medicació, que provocaria la mort al pare. Van decidir sortir de l’espai, tot i que van tornar a entrar quan s’hi van veure en cor.

Les paraules de la infermera quan va acabar de posar la medicació descriuen a la perfecció el que vaig sentir: “és la mort més dolça que he vist mai”. Defineixo el moment com una experiència de dignitat i amor incondicional d’una família al seu pare i company.

Com a psicòloga, va ser un privilegi acompanyar el pacient i la família durant aquests mesos. La capacitat per sobreposar-se a la malaltia, la resiliència que va experimentar aquest home i la fermesa a l’hora de prendre les seves pròpies decisions, així com el respecte de la seva família, han sigut un aprenentatge preciós. Dubto que sempre tinguem famílies que ens ho posin tan fàcil en un entorn tan bonic (enmig d’oliveres entre els galls i les oques), però els acompanyarem tan bé com puguem.

Clara Fraguell i Hernando, Mutuam Girona
Phd – Psicooncòloga – Psicòloga de cures pal·liatives

Atenció al dol. Sis anys de trajectòria de l’Equip EAPS Mutuam Girona

EAPS Mutuam Girona

L’EAPS Mutuam Girona, a banda de donar suport a persones en procés de final de vida i les seves famílies, també, acompanya en el procés de dol, tant a nivell individual com mitjançant grups de suport. El dol s’enén com una resposta natural a la mort d’un ésser estimat, essent una experiència individual però també amb característiques comunes per a la població durant el procés. D’aquesta manera, les intervencions de l’equip EAPS se centren a afavorir l’elaboració del dol de la manera més natural i saludable possible, detectant de manera precoç aspectes que el poden complicar.

L’EAPS Mutuam Girona, impulsat per Fundació La Caixa, té com a objectiu contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones amb malalties avançades i de les seves famílies. L’equip es va crear el febrer de 2015 i està format per quatre psicòlogues, ubicades en hospitals de la zona: Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, Hospital Santa Caterina; Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i CSS La República. Des del mes de juny d’aquest any 2021 ha iniciat també el servei d’atenció psicològica a residències geriàtriques.
L’equip, recentment, ha elaborat un estudi per analitzar el nombre de visites portades a terme des de l’inici de la seva implementació com a EAPS, fins al desembre de 2020. Els seus resultats es van presentar al Congrés Nacional de Psicologia celebrat el passat mes de juny, telemàticament.
Per realitzar l’estudi es va fer una anàlisi descriptiva quantitativa del nombre de sessions celebrades durant el període esmentat. Es van tenir en compte els diferents tipus de visites: primeres visites individuals, visites de seguiment individuals i grups de suport al dol.

Els grups de suport són un dels serveis que han hagut d’anar ampliant a causa del seu bon acolliment i valoració per part dels usuaris. A la gràfica s’observa el nombre de sessions que es van fer en total, amb els diferents grups creats.
A mesura que l’EAPS va incrementar la seva activitat en format grups, s’observa una tendència a la baixa dels seguiments individuals. Davant la petició de primeres visites, l’equip EAPS Mutuam Girona intenta donar resposta a les demandes, potenciant els grups de dol per cobrir les necessitats de totes les persones de manera més efectiva.

Col.labora Laura Mató, psicòloga de l’EAPS Mutuam Girona

El projecte ‘Final de Vida i Soledat’ coordinat per l’EAPS Mutuam Barcelona està portant a terme el seu ‘Pla de Formació del Voluntariat’

Pla formació voluntaris EAPS

Dins del projecte ‘Final de Vida i Soledat’ de l’Obra Social La Caixa coordinat per l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, es van establir diversos objectius per assolir a través d’un ‘Pla de Formació del Voluntariat’, al llarg del 2021-22.

La finalitat d’aquest pla de formació és adquirir eines per desenvolupar la tasca de voluntari i obtenir coneixements especialitzats. D’aquesta manera es podrà dur a terme l’acompanyament i el suport emocional a persones malaltes, en situació de final de vida i amb un intens sentiment de soledat. Donades les característiques d’aquest grup de la població cal que la persona voluntària rebi la màxima formació específica i especialitzada per a poder-la atendre amb el màxim nivell de cura i alta qualitat assistencial.

El pla de formació està estructurat per sessions mensuals iniciades al maig i organitzades per la coordinadora del programa, Cristina Páez. Aquestes van dirigides a les persones voluntàries del programa ’Final de Vida i Soledat’ coordinat per Mutuam, i en determinades ocasions es compta amb la participació de voluntaris d’altres projectes com el de la Creu Roja o de l’entorn comunitari. Les primeres sessions s’han realitzat de manera virtual, i quan les recomanacions del Departament de Salut ho permetin, la intenció és que passin a format presencial.

El contingut de les sessions va des de conèixer tècniques per acompanyar situacions relacionals difícils com els silencis, la negació o el plor, fins a familiaritzar-se amb el concepte de pèrdua relacional o aproximar a la persona voluntària al tema de la mort. Les sessions que ja s’han portat a terme han estat un èxit, ja que estan ajudant a les persones voluntàries a saber com afrontar les situacions que es troben a l’hora de fer un acompanyament.

La coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona, Clara Fraguell, i la seva tesi doctoral cum laude per l’UAB

Fraguell EAPS GIRONA

Recentment, el 6 de novembre, Clara Fraguell, psicòloga de cures pal.liatives, psicooncòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona (Equip d’Atenció Psicosocial), impulsat per l’Obra Social la Caixa, va defensar la seva tesi doctoral “Psicoteràpia centrada en el sentit (PCS) en pacient oncològic amb malaltia avançada“, davant del tribunal, obtenint una qualificació d’excel.lent cum laude en el seu Doctorat en Psicologia de la Salut.

Un dels tres articles publicats a la tesi es va dur a terme amb pacients de PADES Mutuam, del que se’n va fer ressò al gener 2020, a la revista Suportive Care in Cancer.  

Clara Fraguell  va defensar la seva feina, acompanyada dels seus directors de tesi, Dr. Gil i Dr. Limonero, juntament amb dos membres del tribunal, Dr. Maté i Dr. Montes i la presidenta del tribunal, Dra. Iruarrizada, que des de Madrid, va seguir telemàticament l’acte, degut a la COVID19.

Moltes felicitats i la nostra enhorabona !

La Metgessa del PADES Les Corts, Ana Villaescusa, participa en un webinar de la Càtedra WeCare de la UIC, sobre l’atenció al final de vida

PADES LEs corts

En el marc de la Càtedra WeCare “Atenció al final de vida”, la metgessa del PADES Les corts, Ana Villaescusa, va participar el dia 11 de juny en un webinar amb el títol “Morir en soledat durant la pandèmia per la COVID19”. La cita va reunir 600 participants i Villaescusa va participar amb una intervenció sobre “La visió dels equips domiciliaris de cures pal·liatives, en temps de pandèmia”. 

Les principals conclusions del webinar es poden resumir en: la necessitat de replantejar-se l’acompanyament al pacient COVID19 al final de vida: visites de la familia a través de mitjans telemàtics i digitals; permetre l’acompanyament de familiars degudament protegits; disposar d’estratègies de prevenció del dol patològic; millorar la informació i comunicació amb el pacient aïllat: la distància no és abandonament; el coneixement sobre la mort en soledat és un concepte nou i cal analitzar els nous escenaris sorgits: experiències de les famílies, dels professionals sanitaris, del pacient.

Aquesta càtedra, creada l’any 2013 entre la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i Àltima, té per objectiu contribuir a la investigació per alleujar el patiment de pacients i atendre les seves necessitats i les de les famílies, entorn l’àmbit de les malalties avançades, per oferir solucions basades en estudis i resultats científics. Sobre les bases de la investigació, docència, i transferència de coneixements, aquesta Càtedra busca esdevenir un referent internacional pel que fa a l’àmbit de les cures pal·liatives i la transferència de coneixements a la pràctica clínica i a la societat.

Claus per a l’afrontament de la crisi del Covid-19 per part dels professionals de l’atenció a persones grans

Recomanacions EAPS

Els Equips d’Atenció Psicosicial Mutuam (EAPS) Barcelona, impulsats per l’Obra Social ‘la Caixa’, han preparat, des de la seva experiència, un seguit de recomanacions psicològiques per als professionals que atenen a persones grans d’acord amb la situació que s’està vivint arran de l’extensió del Covid 19.

En relació al col·lectiu de persones amb edat avançada que es troben aquests dies confinades, es recomana que es validin i normalitzin les emocions que puguin expressar davant d’aquesta situació excepcional. És aconsellable que, mitjançant l’ús de la tecnologia, no perdin el contacte familiar i social. Així mateix, s’hauria de procurar que mantinguessin els horaris i rutines dels hàbits bàsics, com els de la higiene, l’alimentació o el ritme de son – vigília.

Pel que fa a les persones afectades pel Covid 19, dels dels EAPS, es recomana que facin un seguiment mèdic per contrastar l’evolució de l’estat de salut i tinguin una participació activa en la presa de decisions (PDA). A més, cal que connectin amb les seves estratègies personals d’afrontament i que gestionin les seves emocions, donant-se permís per sentir i expressar. També en aquests casos, es considera important el manteniment dels vincles amb familiars i amistat amb les eines que permetin una comunicació no presencial.

Per últim, aquests professionals especialitzats en l’atenció a persones amb malalties avançades, han establert algunes recomanacions per al comiat de persones afectades pel nou virus. Així, aconsellen que es treballi el llegat i la revisió d’història de vida i que s’ajudi al maneig de la incertesa i la por existencial. El manteniment dels vincles amb l’entorn de sentit i el comiat – si pot ser presencial, si no, telemàtic – també són essencials. Finalment, cal oferir suport psicològic als familiars per normalitzar el procés de dol.

EAPS, 10 anys acompanyant fins al final de la vida

EAPS Barcelona

Els Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) impulsats per l’Obra Social ‘la Caixa’ completen 10 anys d’activitat acompanyant pacients amb malaltia crònica avançada i el seu entorn durant els processos de final de vida i de dol. Formats per psicòlogues generals sanitàries, en aquesta dècada han donat suport psicològic, emocional i espiritual a més de 150.000 persones i més de 200.000 familiars en les unitats de cures pal·liatives de diferents recursos de la xarxa sanitària, tal i com destaca El Periódico de Catalunya.

EAPS Girona
EAPS Girona

Actualment, existeixen 42 EAPS a tot l’Estat, cinc dels quals operen a Catalunya. Grup Mutuam gestiona des del seus inicis dos d’aquests equips: l’EAPS Mutuam Barcelona, que ha esdevingut l’equip de referència a la nostra ciutat, i l’EAPS Mutuam Girona. La primera avaluació que s’ha fet del programa conclou que en un 90 per cent dels casos l’atenció psicosocial millora els símptomes provocats per la malaltia i que un 92 per cent de les persones ateses qualifiquen l‘atenció com a excel·lent o molt bona.

L’Obra Social ‘la Caixa’ ha dedicat un número especial de la seva publicació ‘En primera persona’ als 10 anys d’atenció integral a persones amb malaltia avançada.

Els Apartaments Güell acullen tertúlies per parlar amb llibertat de la mort

Cartell Tertúlia Vinyasa

En la nostra societat, la mort és un fet encobert i envoltat de tabús, un tema del qual s’evita parlar. Per aquest motiu, l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona i l’Associació Vinyana proposen una sèrie de tertúlies per abordar de forma lliure i respectuosa aquest tema. L’activitat sorgeix d’una relació de col·laboració nascuda el juny de 2018 entre Grup Mutuam i aquesta associació que té com a missió atendre els aspectes espirituals relacionats amb el procés de morir. L’objectiu és sensibilitzar la societat respecte al tema i promoure una consciència social que ajudi les persones a viure una bona mort.

La propera xerrada serà el 17 de febrer, d’11 a 13 h, a la Biblioteca dels Apartaments Güell (C/ Mare de Déu de la Salut, 45-47, Barcelona) de Grup Mutuam. Hi pot assistir qualsevol persona, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 618 281 286.

Humanitzem el final de vida

“Considerant la Mort com una part important de la vida, la millor resposta a aquesta és l’acceptació.” Partint d’aquesta idea, una vessant fonamental de la tasca que portem a terme en el món residencial és l’acompanyament a les persones i a les seves famílies en el procés de final de vida, de manera que es pugui oferir un suport emocional més proper als que estan vivint els seus últims dies. Els professionals de la Residència, Centre de Dia i Casal de Gen Gran de Rubí, de Grup Mutuam, érem conscients que en aquest moment vital, en què cal acomiadar-se i tancar una etapa, és necessari afavorir un entorn de tranquil·litat i pau i que en el centre, on la majoria d’habitacions són compartides, no disposàvem d’un espai amb aquestes característiques. Per això, ens vam decidir a condicionar una sala per convertir-la en una habitació càlida i personal.

Abans de començar, ens vam plantejar com a objectius adequar un espai físic perquè permetés un acomiadament personal, promoure la intimitat i facilitar que els professionals oferissin confort als residents i a les seves famílies en aquest procés. Per fer l’adequació, vam considerar que calia establir una metodologia. Així, el procés parteix de la detecció d’una situació d’últims dies de vida de la qual cal informar l’equip. Tot seguit, el doctor o doctora n’ha d’informar a la família i ha de preparar una entrevista en què, a més d’aquesta, hi participin el referent i el tutor. El referent ha d’oferir la possibilitat d’ús d’aquesta sala i, en cas que s’accepti, començarà la personalització de l’habitació amb objectes significatius per a la persona, que serà traslladada amb l’acompanyament de la família un cop estigui enllestida.

Després d’uns mesos de funcionament, hem constatat alguns resultats que valorem com a positius: les famílies han agraït l’existència d’aquest espai i la majoria n’han volgut fer ús, la disponibilitat de la sala ha permès un major contacte dels professionals amb el resident i el seu entorn i, per últim, s’han cobert d’una manera més humana i propera les necessitats. Cal assenyalar, a més, que amb aquesta iniciativa hem pogut personalitzar l’abordatge del final de vida i que la resposta tant de les famílies com de l’equip de professionals ha estat bona. A banda d’això, amb l’experiència que hem viscut des de la seva posada en marxa i fins avui, ja hem detectat possibles línies d’acció per continuar millorant la nostra atenció en el futur.

Autores:

Fazzini E., Garcia M., Jurado MJ., Núñez C., Pérez E., Reyes MN., Sánchez M.

Residència, Centre de Dia i Casal Gent Gran Rubí

Grup Mutuam

Professionals de Mutuam intervenen en el XXV Congreso de la SEGG de Girona

SEGG a Girona

Amb una exitosa assistència de 330 congressistes i la presentació de 120 comunicacions orals/pòsters, Girona va acollir el passat mes d’abril el XXV Congreso de la Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica (SEGG). Tres professionals de Mutuam van participar en la trobada que, en aquesta edició, va girar entorn el lema “Dejando huella”.

Els temes que es van tractar a partir de conferències, taules rodones i tallers van ser: la robòtica, les aplicacions i la bioenginyeria i qualitat de vida de la persona gran; la sexualitat en la vellesa; les subjeccions físiques; l’Atenció Centrada en la Persona, amb la presentació del document Tècnic núm. 8 de la SEGG: “La enfermera y la ACP”; la gastrodisfàgia; les lesions relacionades amb la dependència; la resiliència per professionals de la salut; la planificació de l’envelliment i el final de la vida; la visibilitat de la infermera geriàtrica i de la persona gran, amb la presentació del llibre de la SEEG “Dejando huella” i l’envelliment actiu i saludable.

Pel que fa a la participació de professionals del Grup Mutuam, Alícia Nogué, coordinadora d’infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i membre del comitè organitzador i científic del congrés, va ser la moderadora del taller “Lesions relacionades amb la dependència: UPP, fricció i humitat” i de la taula en què es van defensar les comunicacions orals. D’altra banda, José López Domínguez, d’un Equip d’Atenció Residencial, va presentar la comunicació oral “El cuidador formal ante la situación de final de vida de las personas mayores ingresadas en residencias geriátricas”, i Noemí Sech, del Comitè d’Infermeria, “Cuidar sin contenciones”.

Durant els diferents debats, es van extreure conclusions com que és necessari que les infermeres acompanyin les persones en la planificació del propi envelliment i amb el procés de final de vida o que la influència d’aquestes en la prescripció de fàrmacs en residències sense metge propi és rellevant per moltes raons. Així mateix, es va assenyalar que cada infermera ha de creure’s capaç de donar suport a la visibilitat col·lectiva amb les seves accions personals i que la Infermera Geriàtrica cuida molt més i desenvolupa molt més el potencial del cuidat que la de qualsevol altre àmbit. Es va parlar també del projecte EMPATHIC, que investiga, explora i desenvolupa tecnologia per validar nous paradigmes que seran la base per al desenvolupament de Coach Virtuals personalitzats de noves generacions, i de l’evolució del coneixement científic que ha permès desenvolupar un nou marc conceptual davant les lesions relacionades amb la dependència, que possibilita als professionals la classificació i categorització de les lesions, oferint nous plantejaments preventius i terapèutics.